Ens despertem emocionats a la Illa de Skye. En la costa nordoest d’Escòcia, la illa de Skye custodia una col.lecció extraordinària de tresors naturals.
Penínsules remotes, formacions rocoses que adopten siluetes capritxoses, rierols i cascades obrint-se pas en el terreny tortuós, etc… Feia molt de temps que havíem imaginat aquest moment, i ha arribat ara.
| Hem disposat de 2 dies sencers a l’illa, per intentar veure el màxim d’atraccions possibles. El primer dia, avui, el dedicarem a les atraccions que no formen part de la península de Trotternish, i el dia de demà farem les que sí formen part de la península de Trotternish. Així ho hem separat, i Portree està al mig… |
Comencem el dia agafant el cotxe i anant cap a les Fairy Pools. S’hi arriba per carreteres locals, i està a 33 minuts al sud de Portree (unes 20,4 milles). Pel camí ens pararem un minut perquè ens trobarem amb un preciós pont de pedra, el pont de Sligachan Old Bridge, el qual té un aparcament al costat. Està ubicat en un gran emplaçament, amb les muntanyes Black Cuillins de fons.
Ens pararem a tirar la foto i reprendrem el camí cap a les Fairy Pools. Es tracta d’unes piscines i cascades d’aigua cristal.lina que es formen en el riu Brittle sota la mirada de les imponents muntanyes de les Cuillin. Les ganes de banyar-nos son immediates, però l’aigua està tant gelada que, de moment, nosaltres segurament només ens atrevirem a mullar-nos els peus.
En aquest lloc et recomanem reservar-li un parell d’hores, ja que, encara que el camí cap a la primera piscina és d’uns 20 minuts, pots anar pujant per el sender per a veure les altres.
La caminada a les piscines es fa per la mateixa ruta d’anada i tornada. La distància completa de tornada a la primera cascada principal i la piscina és de 2,4km amb un temps promig per completar la caminada de 40 minuts (sense parades). La majoria de les persones passaran algun temps pujant per el riu des de la primera cascada explorant les diferents piscines. Es classifica aquesta caminada com a “curta” en longitud i “mitja” en quan a dificultat.
La caminada segueix un camí de grava que està en bones condicions la major part del camí, però involucra creuaments de rius sobre graons. Es tarda uns 20 minuts en arribar a la primera i més gran cascada que marca l’inici de les piscines.
El següent punt de la ruta és la badia de Talisker Bay. Agafarem el cotxe des de la carretera a les Fairy Pools i enllaçarem amb una carretera single track que ens portarà al llogaret de Talisker i a un aparcament. Haurem de fer una passejada molt fàcil fins a una badia molt encantadora, la millor badia de la illa de Skye. L’entorn és magnífic, amb una espectacular pila de mar i grans penyasegats pels que una cascada es precipita al mar. És un lloc màgic. La passejada anar i tornar és d’1 hora (uns 3,5km).
El vehicle s’ha d’aparcar prop del final de la carretera asfaltada cap a Talisker. Ves amb compte de no bloquejar l’àrea de gir o qualsevol lloc de pas; s’ha d’estacionar més enrere al llarg de la carretera segons sigui necessari (hi ha una antiga cantera a l’esquerra en un punt). La caminada comença per la pista de l’esquerra des del final de la carretera; hi ha un rètol que diu “A la badia”. Després de passar una porta, la pista emergeix al costat de la Talisker House. Aquesta majestuosa casa blanca data de la dècada de 1720 i durant segles fou la llar del següent en la línia del cap MacLeod.
La pista continua a través d’una porta més enllà de la casa. Mirant cap enrere, el turó prominent en forma de cúpula rodejat de penyasegats és “Preshal Mòr”.
La pista puja lleugerament abans d’emergir en l’extrem sud de Talisker Bay. Talisker Bay és una bonica platja de pedres i sorra, millor visitada durant la marea baixa. El cantó nord de la badia està rodejat per penyasegats verticals i una impressionant cascada.
L’extrem sud de la platja també és impressionant.
La badia és un lloc meravellós per quedar-s’hi i és especialment coneguda per les seves postes de sol.
La tornada a l’inici és de la mateixa manera que l’anada. Ens costarà marxar d’un lloc així.
Finalment, fem un pensament i ens n’anem a buscar el cotxe i desfer la carretera single track, per anar a trobar el següent punt de la ruta, el Dunvegan Castle. En 25,4 milles (48 minuts amb cotxe) arribarem al petit poblet de Dunvegan, conegut per el seu castell. El solemne Dunvegan Castle, rodejat per jardins en una roca arrambada a un llac, és des de fa 8 segles la llar del clan MacLeod.
El castell és privat però es pot visitar. Es pot visitar únicament el castell o combinat amb la visita als jardins. Està obert cada dia, durant els mesos d’estiu, de 10h a 17:30h, i els preus son de £14 pels adults (entrada combinada) i £9 pels nens fins a 15 anys. Hi ha un passi familiar a £35. També hi ha la possibilitat d’anar amb barca per veure foques o llops marins. Va amb un suplement a part.
Nosaltres ho trobem una mica car i en principi no entraríem al castell. A més, no està considerat dels millors castells del país. Tenim un altre pla, que surt de la mateixa localitat de Dunvegan.
Hem decidit de fer una excursió propera fins al llogaret de Claighan i la platja Coral Beach. Aquesta platja té la particularitat de que la sorra està formada per la pols d’unes algues blanques, d’aspecte corallí, i en contrast el mar llueix amb blau turquesa.
El camí des de Dunvegan a Claigan no és molt bo (uns 15 minuts per una carretera estreta single track d’un sol carril). Al final hi ha un petit aparcament; allí tens que deixar el cotxe i seguir a peu fins la platja per el camí senyalitzat. Es tarda uns 45 minuts en anar i tornar (uns 3,6km). En l’altre extrem de l’aparcament hi ha un panell d’informació amb detalls sobre les platges de Coral i el seu passeig. Passa per la porta i segueix la pista. Finalment baixes per anar junt a la costa.
Hi ha boniques vistes de Loch Dunvegan fins a Borreraig en l’altre cantó i Dunvegan Head; foques curioses a vegades apareixen i miren als caminants que passen per aquí. En “Camas Ban” s’arriba a una badia de còdols amb algunes arenes de coral, on la pista es dirigeix a la dreta. Per a les platges de coral, has de continuar recte a través de la gespa cap a l’esquerda obvia en el mur de pedra seca. Es creua un rierol sobre pedres. Passa a través de l’espai en la paret i sobre una lleugera elevació. Les veritables platges de coral ara es revelen més endavant: una bonica vista, que en un bon dia sembla quasi tropical.
Baixa fins la platja de coral. Una inspecció minuciosa revela que la sorra està feta d’algues calcificades i seques conegudes com a “maerl”. També hi ha milers de petxines de cargol diminutes i delicades.
Continuar per la platja fins al final de les sorres. L’illa que es troba enfront la costa a l’esquerra és Lampay, mentres que l’illa més gran en línia recta és Isay.
En el camí de retorn, val la pena pujar el petit turó de cima plana darrera de les platges, conegut com “Cnoc Mòr a Ghrobain”. Hi ha excel.lents vistes extenses sobre la platja des de Stein a Waternish fins a Dunvegan Head. La tornada és per la mateixa ruta.
Finalitzada la caminada de retorn, tornem a desfer el petit tram de carretera single track, i ens dirigirem a la propera atracció de l’illa, el Neist Point Lighthouse, el far de Neist Point. Es tracta d’un dels fars més famosos d’Escòcia. La seva silueta blanca, en un penyasegat enfront a l’oceà, és de somni, encara que si segueixes el camí (1 hora per a baixar-lo i tornar costa amunt), veuràs que de més a prop el far està una mica descuidat. De totes formes, segueix en funcionament, i val la pena arribar-hi només per veure des d’allí el mar embravit. Si disposem de temps, la visita la podem fer coincidir amb el capvespre.
Arribar en el far de Neist Point entranya varies proves. La primera, conduir per una estreta carretera d’un sol carril esquivant ovelles de mirada inquisitiva. La segona, seguir a peu per un llarg camí que travessa els penyals en direcció al mar fins que davant teu apareix, per fi, el far. La tercera, emprendre el camí de tornada, aquesta vegada, costa amunt. Però els obstacles mereixen la pena per arribar al Neist Point Lighthouse, el far més famós d’Escòcia.
La imatge és de postal: en l’extrem més occidental de la illa de Skye, en un penyasegat enfront del mar, el far de Neist Point s’eleva amb la seva torre blanca entre ovelles, roques escarpades i males herbes. Si no fóra perquè, en els dies clars, enfront del far es distingeix la silueta de les illes Hèbrides Exteriors a l’altre banda de l’aigua, semblaria que Neist Point senyalés la fi del món.
Escòcia no acaba aquí, però segur que la sensació d’haver arribat a un lloc remot no t’abandona. El vent, els penyals verds, el mar inacabable…
La imatge idíl.lica que avui evoca Neist Point devia semblar-los més aïllada i inhòspita als farers que visqueren allí des de que, en el 1909, el far es va il.luminar per primera vegada. El disseny fou obra de David Alan Stevenson, cosí de l’escriptor R.L.Stevenson, i membre d’una família d’enginyers que va dissenyar bona part dels fars d’Escòcia.
Avui en dia, el far segueix operatiu, però des de 1990, es controla en remot des d’Edinburgh, i la llar del farer és de propietat privada.
Per accedir a la carretera del far, més o menys a l’alçada de Dunvegan, hauràs d’agafar la carretera local B884 en direcció a Glendale. Més o menys hi ha 30 minuts des de Dunvegan fins a l’aparcament del far (s’han de recórrer unes 12 milles). Els paisatges que apareixen a l’altre cantó de la finestreta son d’una bellesa indescriptible, amb una explosió de naturalesa en forma de pastures, badies, ramats d’ovelles,… I de tant en tant, alguna caseta blanca disseminada per el paisatge. Poc a poc, la carretera s’estreny i es torna d’un sol carril, així que tindràs que compartir-la amb els visitants que tornen del far. Però Neist Point està ben senyalitzat, i poc a poc i amb paciència, no et costarà arribar a la zona. Tingues en compte que el far no és visible des del cotxe: tindràs que deixar-lo en un petit aparcament (a l’estiu sol omplir-se) i seguir a peu per el camí.
Des de l’aparcament, t’espera una caminada d’anada i tornada de més o menys 1 hora (que, tenint en compte que inclourà aturades, acaba sent d’unes 2 hores). La dificultat del camí és que, com transcorre per lo alt del penyal, en alguns punts hi ha bastant desnivell, sobretot en el trajecte de tornada. Però l’esforç mereix la pena. El primer tram cap al far son unes escales que baixen en direcció als penyasegats. Des d’allí, el camí et va conduint a lo alt del penyal… I, per fi, després de superar el canvi de rasant, allà està: la primera imatge del far de Neist Point.
Encara queda una mica més fins a arribar als edificis, però el cert és que la imatge més espectacular és des de la distància, amb el contrast entre la torre blanca, el mar i el cel grisencs, el verd… Aquest espectacular entorn ha aparegut varies vegades en pantalla, com en la peli “Rompiendo las olas” de Lars von Trier. Com en tants altres llocs, a Neist Point és el camí el qui et conquesta, no el destí, ja que de prop, el far decep una mica per l’estat de deixadesa. Encara que segueixi en funcionament, els edificis semblen abandonats a la seva sort, així que, després d’una ullada, el millor és que segueixis explorant la zona.
A un cantó del far, els viatgers han construït cents de túmuls de pedres, petits cairns que esquitxen el paisatge de roca basàltica fins arribar al mar. Diuen que és un dels millors llocs d’Escòcia per veure a balenes, dofins i exemplars de tauró peregrí.
De cop i volta t’envaeix una sensació de felicitat. Aquesta felicitat que tantes vegades sents al recórrer Escòcia i al comprovar que encara queden llocs tant aclaparadors, tant simples i tant màgics. Aquesta visita al far de Neist Point és totalment imprescindible.
Un cop vist Neist Point, ja ens en podem tornar cap a l’allotjament, però quan siguem a prop de Portree, encara farem un petit esforç per acostar-nos a un emplaçament especial, anomenat la illa de Sant Columba (St. Columba Island). Quan passem pel llogaret de Skeabost, a unes 5,7 milles de Portree per la carretera A850, mirarem de deixar el cotxe a prop del pont sobre el riu Snizort. Farem a peu uns 300 metres creuant un altre cop el riu per un pontet fins arribar a una illa, la illa de Sant Columba.
El significat històric i la cronologia de l’illa es detallen en el lloc web del Clan MacNicol. Segons una pedra erigida en la illa, és l’antic cementiri i lloc de l’església catedral del bisbe de les illes des de 1079 fins a 1498. Igualment antiga és la capella mortuòria que hi ha. Aquí, segons la tradició, estan enterrats 28 caps d’aquest clan. Amagat a les ribes del riu Snizort, és un lloc tranquil. Hi han unes làpides antiquíssimes…
I ara si que finalment ens en tornem a l’allotjament a descansar, que demà serà un altre dia igual o més intens que avui.
Adjuntem el recorregut realitzat en el dia d’avui mitjançant un mapa de google maps, amb els accessos, distàncies i llocs marcats. Estan també les principals fites del dia on s’observen els atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (107 milles amb 3h i 53min):
[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m56!1m12!1m3!1d231346.47838219276!2d-6.678064119035133!3d57.403942892257525!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m41!3e0!4m5!1s0x488c2fe19bd3071d%3A0x101d0b7a22386915!2sPortree!3m2!1d57.412473999999996!2d-6.1960231!4m4!1s0x488c3905379f3d4d%3A0x17d8cf6b9e6bd788!3m2!1d57.2499706!2d-6.2731436!4m4!1s0x488c46163bf1166b%3A0x2652800c700f99d9!3m2!1d57.2826856!2d-6.4582275!4m4!1s0x488c4cfbbac48e43%3A0x156309ce64c91fc2!3m2!1d57.4484436!2d-6.590064099999999!4m4!1s0x488db2dcc5f1d151%3A0xbce61cf858aeb5ab!3m2!1d57.489079999999994!2d-6.6203349!4m4!1s0x488c53631a2dbeeb%3A0x488501c8b1732794!3m2!1d57.429608099999996!2d-6.7793152!4m4!1s0x488c359fc137bf29%3A0xe35eee10123a0d0b!3m2!1d57.4532126!2d-6.3056545999999996!4m3!3m2!1d57.4128287!2d-6.196705!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1639072823269!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]