| L’inici del nostre primer dia de ruta vindrà determinat per la logística del viatge, ja que tant bon punt ens llevem haurem d’anar a comprar menjar ja que tenim la nevera buida. Després d’acostar-nos al supermercat “Bonus” més proper, prepararem els àpats del dia i ens disposarem a iniciar la ruta del dia. Hem pensat una cosa bastant suportable, com serà no moure’ns de la mateixa illa que estem, Streymoy, i visitar 2 enclavaments en la part nord de l’illa. Primer de tot, visitarem un dels pobles més bonics i impactants de les illes, Tjørnuvík, el qual està en un grandiós emplaçament envoltat per un amfiteatre de muntanyes, cascades i torrents. Després ens acostarem a la cascada més alta de les Illes Fèroe, d’uns 140 metres d’alt, anomenada Fossá. Continuarem fins a Saksun, on veurem la icònica imatge del poble ideal de les Illes, amb les seves casetes amb cobertes de gespa, la seva església, el seu fjord, la seva muntanya i una llacuna,… tot com una imatge somniada. Aquí també hi farem un petit trekking o caminada fins a trobar-nos amb la seva platja de sorra negre. Diguem que fins ara hem vist 3 llocs imprescindibles de visitar en tot viatge a les Fèroe. Finalment, tornarem a Tórshavn per la carretera de les muntanyes, que és la carretera nº50, l’antiga carretera d’accés a Tórshavn, la “Oyggjarvegur”, la qual és considerada una de les millors carreteres panoràmiques del país. Com que vam disposar de temps, ens vam entretindre a parar en tots els miradors i racons previstos, un total de 4 llocs força espectaculars. |
| Índex: 1. Tjørnuvík 2. Fossá waterfall 3. Saksun 4. Caminada a Saksun’s Black Sand Beach 5. Oyggjarvegur (Kollafjørdur + Sornfelli + Kalbarsfjørdur + Norðradalsvegur) |
1. Tjørnuvík
I comença el nostre primer dia del viatge de la manera més lògica en un país on tot és força més car que lo què coneixem, anant a comprar menjar al supermercat. A poc més de 2km per la ronda de circumval·lació de Tórshavn, ens trobem amb un dels 2 supermercats “Bonus” que disposa la capital Tórshavn, en la direcció de Janusargøta, 10. Els horaris d’obertura son de les 9:00h a les 22:00h (recordar que els Bonus tenen aquest horari a tots els establiments que es troben a les Illes Fèroe).
Un cop comprat el menjar decidim anar directament a l’allotjament, i deixar l’oficina de turisme de Tórshavn pel dia que decidim visitar la capital. L’oficina de turisme de Tórshavn es troba al centre de la ciutat, a 350m al nord de la Catedral, a la direcció Niels Finsens Gøta, nº17.
Seguidament podem començar la ruta turística d’aquest primer dia, que ens portarà a la part nord de l’illa de Streymoy. Deixarem per a la tornada la visita a punts d’interès de l’antiga carretera d’accés a Tórshavn, la “Oyggjarvegur”. Del nostre allotjament de Tórshavn fins al poble de Tjørnuvík hi ha 55,70 kilòmetres (aproximadament 1 hora de cotxe), vorejant el perímetre est de l’illa d’Streymoy, en la primera part vorejant 2 fiords i en la part final vorejant l’estret de Sundini.
En l’última part del trajecte, hi ha un semàfor per regular l’accés a Tjørnuvík, degut a l’estretor de la carretera en aquest tram final. Cal dir que fins a Hvalvík (els primers 40 kilòmetres, un cop superats els dos fjords) hem anat en una carretera prou ampla de 2 carrils (1 sentit per cada direcció).
| Taula de Marees de Saksun El motiu d’haver començat la ruta pel nord de Streymoy pel poble de Tjørnuvík en comptes de Saksun és per la caminada que volem fer a Saksun, ja que per arribar a la platja negra de Saksun és necessari anar-hi quan la marea està baixa. És a dir, avui mateix hem mirat els horaris de la taula de les marees en la zona de Saksun i hem vist que com més a prop del vespre fóssim, millor perspectives de fer la caminada tindríem, per tant ens hem decidit de començar pel poble de Tjørnuvík. Adjunto el link de la taula de marees. |
Arribem a Tjørnuvík, un poble encaixonat entre les aigües d’un fiord i les parets quasi verticals (i plenes de salts d’aigua) del turó “Hægstafjall”, éssent un dels llocs més bonics de les illes.
Tjørnuvík es troba en la punta nord de l’illa de Streymoy, i està envoltat de desenes i possiblement centenars de cascades. Tjørnuvík es troba ubicat al fons d’una bonica badia i encaixonat al peu d’un escarpat amfiteatre verd fluorescent. Sens dubte, el context on es troba el converteixen en un dels pobles més bells que trobarem en el nostre viatge.
Aquest petit poblet de 70 habitants, on en l’any 1956 varen trobar-hi restes d’un cementiri viking, conta també amb una preciosa platja de sorra negra. Des d’ella, en dies clars les vistes arriben fins als llegendaris pilars de roca Risin i Kellingin (El Gegant i la Bruixa), ubicats en l’extrem nord de l’illa veïna de Eysturoy. Si estem de sort i no hi ha temporal, allí els trobarem, imponents i pacients enfront a nosaltres, semblant haver-se quedat petrificats amb el pas del temps.
| Llegenda de Risin og Kellingin Risin og Kellingin (Risin i Kellingin) son dues piles de mar enfront a la costa nord de la illa d’Eysturoy prop del poble d’Eiði. El nom Risin og Kellingin significa el Gegant i la Bruixa, i es relaciona amb una vella llegenda sobre els seus orígens. El Gegant (Risin) és la pila de 71m més llunyana de la costa, i la bruixa (Kellingin) és la pila de 68m punxeguda més propera a la terra, de peu amb les cames separades. La llegenda explica com, una vegada, els gegants d’Islàndia varen sentir enveja i decidiren que volien les Illes Fèroe. Llavors, el gegant i la bruixa (la seva esposa segons algunes versions de la història) foren enviats a les Illes Fèroe per portar-les de tornada. Arribaren a la muntanya més al nordoest de Eiðiskollur, i el gegant es va quedar en el mar mentre la bruixa trepava per la muntanya amb una corda pesada per lligar les illes juntes per a poder empènyer-les sobre l’esquena del gegant. Però, quan va lligar la corda a la muntanya i va tibar d’ella, la part nord de la muntanya es va partir. Altres intents també foren infructuosos, i lluitaren durant la nit, però la base de la muntanya era ferma i no varen poder moure-la. Si el sol brilla sobre un gegant o una bruixa, aquests es converteixen en pedra. I així fou que mentres continuaven lluitant no van notar que passava el temps i quan va clarejar, un raig de sol va aturar els seus esforços convertint-los tots dos amb pedra en el mateix acte. Han estat allí des de llavors, mirant amb nostàlgia a través de l’oceà cap a Islàndia. |
Com veieu, el primer que fem un cop arribats a Tjørnuvík, és conèixer la seva platja, des de tots els angles, des del petit passeig marítim, fins a les ribes del fiord. El poble resta ben encaixonat en una imatge bucòlica impressionant.
Ens endinsem també, en els seus minúsculs carrers plens de les casetes de fusta típiques dels pobles de les Fèroe.
Pels amants del senderisme, un conegut camí de set kilòmetres puja sobre les muntanyes més elevades on es troba encaixonat el poblet. La ruta, creua a l’altre cantó del turó fins arribar a Saksun. La totalitat de la ruta és gratuïta. Val la pena iniciar el camí i explorar els seus entorns, des d’on es precipiten centenars i centenars de petites i no tant petites cascades. El relaxant so de les cascades el converteix en un fantàstic lloc per a reflexionar. Des del camí a Saksun (que any rere any forma part del catàleg de senders senyalitzats de les Illes Fèroe) tindrem unes grans vistes des de les altures.
2. Fossá waterfall
Quan ens sembli bé, serà l’hora de marxar d’aquest lloc tant idíl·lic. Agafarem el cotxe i tornarem per la mateixa carretera 594, vorejant l’estret de Sundini i tenint al costat la illa de Eysturoy. Un cop fets 10 minuts de cotxe i havent passat la població de Haldarsvík, ens trobem amb un altre dels imprescindibles de les Illes Fèroe: la cascada de Fossá.
La cascada de Fossá és un doble salt d’aigua que es troba entre els majors atractius naturals de l’arxipèl·lag. Quan condueixes per les carreteres de les Illes Fèroe hi ha dues constants, dos tipus de companyes que et guien per el camí: les ovelles i les cascades. Surten darrere de cada corba… Si en destaquem una (de cascada), que sigui la més alta, la cascada més alta de les Illes Fèroe, Fossá!
Està encaixonada junt a una corba tancada en la carretera que voreja l’estret de Sundini. A vegades pots estar de sort i veure-la amb un excés de cabal…
Sortejant entre penyals, és possible trepar sobre la torba humida i relliscosa per arribar a la base de la cascada. Possiblement es tracta de la més superba d’entre tantes cascades que trobem a l’arxipèl·lag. El seu doble salt d’aigua és senzillament espectacular.
Visitada la cascada segurament hem acabat xops pel vapor d’aigua que desprèn el seu entorn. Agafem el cotxe i continuem la nostra ruta vorejant l’estret de Sundini i dirigint-nos al poble de Streymnes (al costat de Hvalvík), a uns 10 minuts de Fossá. D’allí continuarem cap a l’interior, per la carretera 53 que en uns 15 minuts (uns 9,80 kilòmetres) ens porta a l’entrada de Saksun.
3. Saksun
Abans mateix d’arribar a Saksun, hem d’anar amb compte amb la carretera, perquè hi ha un trencall abans d’arribar al poble que es dirigeix a l’aparcament de la platja de Saksun. Després de veure el poble ja decidirem si hi anem, en principi contem que sí ja que a més ens hem assessorat amb la taula de marees. Es tracta de l’inici de la caminada que duu a la platja de Saksun, superant la llacuna i el fjord. És una ruta que només es pot fer en marea baixa i dura uns 45 minuts l’anada.
Un kilòmetre abans d’arribar al poble de Saksun ens trobem amb una bifurcació: la carretera de l’esquerra porta a l’aparcament de la caminada a la platja de Saksun, i la carretera de la dreta porta cap al poble de Saksun. Nosaltres primer anirem al poble, o sigui, agafarem la carretera de la dreta.
Un cop aparcats a l’aparcament públic, ens topem amb la imatge de l’Església de Saksun, formant unes vistes de postal amb la muntanya, la cascada i la llacuna.
Si t’agraden els llocs amb aura salvatge aquest lloc t’encantarà. Estem a l’antic poble de Saksun, amb tot just 14 habitants, 5 casetes de sostres de gespa, una església de fusta, muntanyes, un fiord i una llacuna… ah, i una interessant granja i assecador de carn de xai (que es pot visitar i visitarem) entre dos llacs: el Saksunarvatn i el Pollurin. Aquest últim és especial per dues raons; la primera és que serveix de desaigüe a una de les cascades més altes del país (Gellingará) i l’altra és que culmina en una preciosa platja de sorra negra enclaustrada entre muntanyes verdes. És una de les estampes més boniques de tot l’arxipèl·lag.
A Saksun hi ha un museu ubicat en una antiga granja. S’anomena “Dúvugarðar”, i és un museu dedicat a la vida rural des de l’Edat Mitjana fins el segle passat, ubicat en una granja original de 300 anys. El Museu obre de l’1 de Maig al 30 de Setembre. Els horaris d’obertura del museu son de 10:00h a 16:00h tots els dies, i el preu per entrar son 150DKK per persona. Adjunto el seu enllaç.
| Dúvugarðar Aquí hi ha una qüestió important a informar. Resulta que la imatge bucòlica i icònica del poble de Saksun amb les seves casetes de coberta de gespa, és en realitat la imatge bucòlica de la granja de Dúvugarðar. Els seus propietaris han creat un recinte de pagament i si vols entrar als seus terrenys has de pagar l’entrada al Museu de Dúvugarðar. Per tant, si vols veure i fotografiar-te amb les casetes de coberta de gespa, hauràs de pagar els 150DKK (un xic més de 20€ per persona, déu n’hi dó). Amb el mateix preu, podràs accedir també a dins de la granja i gaudiràs també amb una petita botiga de souvenirs i un petit bar on podràs prendre algo. |
Els elevats turons que flanquegen el llogaret i la boira que amb freqüència cobreix el fiord, emboliquen Saksun en un raig de misteri molt especial. En l’antiguitat, la platja formada en la petita badia servia com a port natural, però després d’una forta tempesta en l’any 1600, la sorra va bloquejar el fiord impedint el pas de les embarcacions. A més de tot això, que resulta no ésser poc, apareixen desenes d’ovelles pastant sobre esmunyedisses vessants aclaparades per centenars de rierols d’aigües cristallines. Per tant pintorescs motius amuntegats en tant diminut espai, considerem que Saksun pot ser un dels poblets més bells en tot el continent i un dels llocs del que millor record podràs guardar. Està clar que nosaltres et recomanem que paguis l’entrada a la granja i contemplis l’emplaçament des d’un dels llocs més bonics de les Illes Fèroe.
Finalment, abans d’anar-nos-en a enfilar la caminada a la Platja de Saksun, vam entrar a la granja de Dúvugarðar, ja que lo què havíem pagat també ho incloïa. Els interiors son força interessants. Està tal i com era quan funcionava, i si t’interessa, pots sol·licitar una visita guiada per coneixer la granja i els seus exteriors. Adjunto l’enllaç.
Visitat el poble des de tots els angles, posicions i alçades, podem anar a fer un petit trekking fins a la platja negra de Saksun. Ens desplacem un xic més d’1 kilòmetre des de la bifurcació de la qual hem parlat, i aparquem el cotxe en un aparcament habilitat, a l’altra banda del riu. Ara, ens acabem d’assegurar que hi ha marea baixa perquè si no no podrem passar.
4. Caminada a Saksun’s Black Sand Beach
Anar des de l’aparcament a la platja son uns 45 minuts i tornar uns altres 45 minuts més. Veuràs que amb un entorn així, el temps passa ràpid.
També hem de comentar que es tracta d’una caminada on fins l’any passat encara s’havia de pagar una taxa per fer-la (s’havia de pagar 75DKK per persona). Això sí, et deixaven pagar-ho amb targeta de crèdit, ubicada a una porta metàl·lica de la vall. Creiem que producte de la creació del recinte de pagament de Dúvugarðar a Saksun, han tret el fet de pagar també la caminada. Actualment la caminada és gratuïta.
A mesura que avança la caminada, anem deixant enrere per una banda el petit corriol que ens feia de camí, ja que amb l’aparició del llac Pollurin el camí és la seva riba (recordeu lo de la marea baixa…).
Un dels moments que vam gaudir més de la caminada és quan ja deixes enrere la llacuna Pollurin i t’endinses en un petit congost que es forma entre la Platja Negra i la llacuna esmentada. Aquest petit congost està quasi sec quan hi ha la marea baixa.
Finalment arribes a la Platja Negra de Saksun. És un moment molt espectacular, perquè al sortir del congost tens la sensació que el paisatge és immens i la platja negra és una meravella.
Ens hi quedem una bona estona. El lloc és fantàstic per a fer fotos i agafar-te les coses d’una altra manera, tot molt més relaxadament. Lo millor que podeu fer quan arribeu aquí és parar-vos i contemplar-ho tot.
I no sabiem l’hora que era quan vam decidir tornar. Vam desfer el camí realitzat i també vam veure que els núvols i la boira estaven mica en mica deixant lloc a unes vistes encara més espectaculars de les muntanyes.
La caminada a la Platja Negra de Saksun s’havia acabat. En total heu de contar una hora i mitja caminant (45 minuts per sentit) i una mitja hora més com a mínim, per aturar-vos i tirar fotos. És el què vam tardar nosaltres. Encara no era prou tard perquè el sol marxés, però una bona idea és que la visita a la Platja Negra de Saksun coincideixi amb el capvespre, i així poder contemplar una posta de sol des de la mateixa platja. Ha de ser molt espectacular…
5. Oyggjarvegur (Kollafjørdur + Sornfelli + Kalbarsfjørdur + Norðradalsvegur)
Però el dia encara no havia acabat, ens quedava el camí de tornada amb cotxe des de Saksun. Havíem de desfer el camí de la vall de Saksun (per una minúscula carretera nº53) que ens duria al poble de Hvalvík i allà ja agafaríem una carretera una mica més ample de dos sentits marcats de circulació. D’aquí i vorejant Streymoy agafaríem la carretera nº10 que en principi porta a Tórshavn, però la nostra intenció era fer l’antiga carretera nº50 per arribar a Tórshavn, la “Oyggjarvegur“, que ja l’havíem fet dos cops, un el dia anterior, en la nostra arribada, i l’altre cop d’anada el mateix matí.
La carretera té en total uns 20km de longitud (també compta que la pots fer en 20 minuts) i passa per sobre de les muntanyes de Tórshavn. El seu inici està a una gasolinera a 4,4km de Leynar (gasolinera Effo Gas Station), on hi ha el trencall on s’inicia la Oyggjarvegur.
Ja als inicis de la carretera, quan portem 5km de la mateixa, ens aturarem a un dels seus millors miradors, el mirador del fiord Kollafjørður. Les vistes son meravelloses.
Continuarem la nostra ruta i seguidament, a 1,1km de l’anterior mirador, a mà dreta, hi ha un trencall on s’inicia un nou tram panoràmic cap a la vall de Mjørkadalur. Es tracta d’una carretera panoràmica de 3,7km de longitud, amb grans vistes sobre la vall, la qual està ubicada a la carena est de la muntanya Sornfelli (749m), i també es poden fer grans caminades i excursions. Avui no serà el cas. La carretera és súper estreta pels 2 sentits que té, i amb prou feines hi passa un cotxe. Heu d’anar molt en compte perquè hi ha trams força perillosos perquè hi passin dos cotxes. Però, creieu-me, que val la pena arribar fins al final.
La carretera, en tot moment, però, disposa dels seus pals els quals indiquen el seu camí.
Després dels 3,70km arribem a Sornfelli. Des de l’última pujada que hi ha apareix un trencall a la dreta que ens portarà a un espai pensat per aparcar-hi els cotxes i gaudir de les vistes panoràmiques que se’ns obren a davant nostre.
Aquest lloc ens va deixar bocabadats. No ens esperàvem, en un dia clar com el que teníem, que poguéssim gaudir d’unes vistes com aquestes. Des d’aquest lloc es veu tota l’illa de Vágar, on es pot veure a la seva esquerra el “Trollkonufingur” que ja veurem més de prop en dies posteriors.
S’observa l’entrada de tot el Vágafjørður, el fjord que separa l’illa de Vágar amb la de Streymoy. Ja a Streymoy apareix una muntanya (sencera!) davant de la nostra panoràmica, referenciant aquestes altes cotes amb les del nivell de l’aigua i les illes. Creiem realment que el mirador de Sornfelli pot ésser un “highlight” de les vacances. Totalment imprescindible no perdre-se’l.
Tornem cap al trencall de la carretera 50 Oyggjarvegur, i ens aturarem de seguida perquè en uns 2 kilòmetres (un xic menys de 3 minuts) ens apareix el proper mirador que forma part de la nostra ruta. Es tracta del Mirador del fiord de Kalbarsfjørður. És un lloc singular ja que ens trobem al costat de la famosa i única presó que hi ha a les Illes Fèroe.
El mirador es troba sobre el punt kilomètric 6,8km de la Oyggjarvegur. Aquest potser és el mirador que té les millors vistes (si exceptuem el de Sornfelli que hem vist en el punt anterior).
La carretera és preciosa, enllaça miradors amb miradors, i la recorrerem tranquil·lament, sabent-la gaudir com es mereix. Per finalitzar amb les atraccions panoràmiques més importants, arribarem a un altre trencall a mà dreta en el punt kilomètric (mesurat des del nord, com tots els altres) 10,2km. Es tracta d’una nova carretera molt singular, de 3,5km de longitud, amb grans vistes sobre la vall de Norðradalur amb la illa Koltur de fons. La seguirem fins a trobar el petit poble disseminat de Nordradalur. Us aconsellem que pareu quan vulgueu, però nosaltres vam parar ràpid, a 750 metres del trencall amb la Oyggjarvegur. Aquí vam deixar el cotxe i vam caminar una mica en direcció a les corbes de la carretera. La vista des d’aquí és molt impactant.
Les vistes de la carretera de Norðradalur i de la illa Koltur al fons és com si estiguéssis en un quadre. També creiem que és una de les vistes imprescindibles de trobar-nos a les Illes Fèroe, i un dels punts d’interès a la illa de Streymoy.
Les corbes de la carretera s’adapten al seu subsòl. És un dels exemples de bellesa més impactants.
Finalment, arribarem al poblet de Nordradalur i girarem cua un altre cop fins a la carretera Oyggjarvegur, la qual ens durà definitivament fins a les rondes de circumval·lació de Tórshavn. D’aquí, anirem a buscar la carretera de Kirkjubøur que ens durà al nostre allotjament. Del trencall de Norðradalur fins al nostre allotjament hi ha 11,30km (que es fan en poc més de 10 minuts).
Realment ens vam convèncer de prioritzar l’antiga carretera d’accés a Tórshavn en comptes del normal accés des de la carretera nº10, per baix els fiords. Amb aquestes vistes donem la jornada per finalitzada.
Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (148km i 2h 58min):