| La nostra intenció en el dia d’avui, és fer l’imprescindible de l’imprescindible primer de tot (recordem que realment avui és com si fos el nostre primer dia sencer a les Fèroe, ja que en el dia anterior ens condicionava de bon matí la visita al supermercat). I què és l’imprescindible de l’imprescindible? Nosaltres ho teníem clar: la visita a la Illa de Mykines i fer-hi un trekking. Per fer-ho més espectacular vam reservar l’anada a l’illa mitjançant un vol amb els helicòpters d’Atlantic Airways. La visita a l’illa és també contractada, ja que obliguen a tothom a anar-hi amb un guia i el recorregut és el què et diuen que has de fer. La tornada serà amb ferry fins a Sørvagur. A la tarda, anirem a veure un altre dels imprescindibles de l’illa de Vágar i de les Illes Fèroe, la cascada Múlafossur i el poble de Gásadalur, els quals comparteixen emplaçament. No hi haurà millor estampa per finalitzar la jornada. |
| Índex: 1. Helicòpter a Mykines 2. Ruta a peu per Mykines 3. Ferry Mykines a Sørvágur 4. Carretera de Bøur a Gásadalur 5. Cascada de Múlafossur |
1. Helicòpter a Mykines
Un dels punts ben marcats en el nostre viatge a Illes Fèroe és Mykines. Segurament, de les divuit illes que formen l’arxipèl·lag, Mykines sigui la més famosa, encara que a poca gent li soni el seu nom. És aquí on habita la colònia més gran de “frarets” (“puffins”) de les Illes Fèroe i on s’alça el far més fotografiat del país (almenys fins fa uns pocs anys així ho era). Actualment el camí del far està tallat i no et deixen arribar-hi, ja que l’accés a Mykineshólmur està prohibit. Alguns dels nostres paisatges favorits de Illes Fèroe varen sortir d’aquesta petita illa. Verds turons surcats per estrets camins esquitxats d’ovelles, contra un dels cels més blaus que trobem en tot l’arxipèl·lag: t’agradin o no els “frarets”, hi ha molt més a veure a Mykines.
Mykines és l’illa més occidental de l’arxipèl·lag i pertany a la regió de Vágar. Els seus poc més de 10 kilòmetres quadrats de superfície donen recer a una desena de persones en un únic llogaret, travessat per l’únic riu de l’illa. A l’estiu, però, s’omple de famílies que ocupen les cases dels seus avant-passats buscant la tranquil·litat.
Visitem la illa el tercer dia del nostre viatge, així que ja comencem a estar una mica acostumats als turons, als penya-segats i a les praderies. A lo què no estem acostumats és a què no hi hagin cotxes: a Mykines només hi ha quads per els treballs agrícoles. Més pau dins d’un país en el que l’estrès no sembla haver-hi arribat…
Per anar a Mykines hi ha dues formes d’arribar-hi: en helicòpter, des de l’aeroport de Vágar, i en ferry, des del port de Sørvágur, també en l’illa de Vágar. No volíem deixar passar la ocasió de volar en helicòpter i així vam fer el viatge d’anada a Mykines. Ens vam presentar a l’aeroport de Vágar per a l’ocasió. El vol amb helicòpter sortia a les 10:30h (hi havíem de ser mitja hora abans). Malgrat que les Illes Fèroe, en general, siguin un país bastant car, aquest servei d’helicòpter està subvencionat pel govern, bàsicament als residents de les illes. Pels turistes no hi ha descompte ni subvenció i el preu del bitllet en adult és de 435DKK (uns 60€ per persona). Adjunto aquí l’enllaç de la seva pàgina web per a poder fer la reserva. La durada del vol és de poc més de deu minuts, però van ser els deu minuts més sorprenents, gaudint dels paisatges que havíem vist en fotografies o vídeos des d’una perspectiva totalment diferent.
L’helicòpter és petit (disposa de 12 places), així que seria molt convenient reservar amb temps per no quedar-se a terra (però això no pot ser com veureu). Pots veure els horaris en la pàgina oficial d’Atlantic Airways, la companyia aèrea de bandera del país que també s’ocupa del servei d’helicòpter. Adjuntem la pàgina web horaris helicòpter aquí.
En l’horari es veu que en els mesos d’estiu, només hi ha vols en dimecres, divendres i dissabte. També s’observa que només es pot reservar amb 1 setmana d’antelació !!!
2. Ruta a peu per Mykines
Verdes praderies estenent-se per les vessants dels turons, ovelles que semblen formar part del paisatge, el petit llogaret de Mykines travessat per l’únic rierol de l’illa amb les seves cases de teulades cobertes de gespa, cents de mils d’aus, un preciós far de color blanc… no està malament per només deu kilòmetres quadrats.
Només arribar a l’illa, ens dirigeixen a tots els turistes cap a un lloc en concret del poble de Mykines: la seva antiga escola. Allí ens assignen un guia, en aquest cas una guia (no recordo el seu nom). Ella serà l’encarregada d’explicar-nos els secrets de l’illa i ens farà una ruta panoràmica per la mateixa. Com heu pogut comprovar la ruta surt en direcció contrària a l’illot de Mykineshólmur (ja que han prohibit el seu accés) que es connecta a Mykines a través d’un pont.
El passeig, que durarà entre 2 o 3 hores (fins que marxi el nostre ferry), s’ha de realitzar amb un guia local. De fet, des de fa poc temps que és obligatori fer-lo amb un guia local. Actualment no és possible fer-lo per lliure. En l’import que pagarem al guia hi està inclòs també l’import d’una taxa per a fer la caminada. L’obligatorietat d’entrar amb un guia és per ajudar a preservar l’espai natural (Mykines és una zona de protecció especial).
Això ho fan (ruta amb un guia local) perquè el camí del trekking travessa una zona de nidificació dels “frarets”, entre altres aus, i que quan camines te’n trobes amb milers d’ells en època de cria (de juny a principis de setembre).
Per tant, heu de saber que el preu de l’excursió de senderisme és de 400DKK (uns 55€ !!!) per cada viatger major de 15 anys. Si reserves i pagues el tour en la pàgina www.hiking.fo a més tardar al dia anterior, el preu és de 400DKK. Hi ha un reembolsament complet si es cancela degut al mal temps. Si ho pagues a l’arribada a Mykines, el preu és de 500DKK !!!. Els nens menors de 15 anys entren gratis. Per protegir la naturalesa, les aus i la vida silvestre, aquest recorregut només està obert pels turistes entre les 10:00h i les 17:00h i el nombre de turistes també és limitat. Tota aquesta informació la trobareu i la podreu gestionar des de la pàgina web Hiking.fo.
Referent al trekking, és una ruta circular d’uns 4 o 5 kilòmetres, i l’alçada màxima a assolir és d’uns 125m sobre el nivell del mar. La seva durada és l’espai que hi ha entre l’arribada amb ferry o helicòpter i l’hora de la marxa del mateix ferry cap a Sørvagur. Cal dir que el ritme que porta el guia és molt pausat i espaiat per tal de que a tothom li vagi bé.
Com hem dit anteriorment, agafem des del poble de Mykines, un camí en direcció contrària al far. Anem guanyant alçada fins que ens dirigim als primers penyasegats. En aquest punt, canviem la direcció i seguirem carenejant els penyasegats en direcció al far. Al far, però, no hi arribarem, ens quedarem a mig camí, abans d’accedir a l’illot de Mykineshólmur.
L’illot de Mykineshólmur està deshabitat, excepte per els cents de mils d’aus que hi arriben cada temporada per a criar. Abans, també hi havia el farer (una de les postals més típiques d’Illes Fèroe era el far de Mykineshólmur), però fa anys que està automatitzat.
I carenejant en direcció a l’illot de Mykineshólmur ens topem amb el Memorial Monument. Hem anat observant i hem vist que ens anàvem trobant amb restes del passat bèl·lic de l’illa. Durant la Segona Guerra Mundial, l’arxipèl·lag fou ocupat per les tropes britàniques on varen construïr-hi un radar i un petit refugi per el farer. També ens acabem de trobar amb el monument als pescadors que varen morir a finals del segle XVI: tots els homes treballadors de Mykines moriren en el mar al “trobar-se” amb una sobtada tempesta.
A partir d’aquest punt, se’ns diu que entrem directament en la zona que podem trobar-nos amb les aus. Nosaltres estem esperant aquest moment amb candeletes. A partir d’aquí és més probable que ens trobem amb “puffins”. És difícil no quedar enamorats dels “frarets”. Amb les seves plomes blanques i negres i la seva forma maldestre de caminar, recorden als pingüins. Amb els seus pics acolorits que semblen enganxats als seus petits caps, tenen un aire als tucans. Amb el seu vol agitat, s’assemblen a gegantins col·librís. Una barreja explosiva però fascinant.
Arribem al punt més llunyà de la ruta, el punt en el que estàs més a prop de l’illot de Mykineshólmur i dels “puffins”. En aquest punt s’hi troba una barana i uns binocles i fa les funcions de mirador de l’illot, mirador d’aus i mirador dels corresponents penyasegats.
Estem en un petit paradís dins d’un altre paradís. Això és Mykines, la illa dels “frarets” en les Illes Fèroe. Nosaltres hem tingut sort i n’hem vist algun.
Realment, en un dia com aquest, si el temps acompanya, és quan més gaudeixes de la natura i de l’aire lliure, i et poden passar volant les hores que tinguis fins a agafar el ferry de tornada.
La guia ens diu que avui realment no hem pogut veure gaires aus ni “puffins”. Ens explica que en el dia d’avui fa molta calor, tota l’estona hi ha sol sense cap núvol al cel i això fa que els “puffins” i la resta d’ocells es mantinguin en les parts més fredes dels penya-segats, o sigui, a baix. Nosaltres estem en un punt alt, en la part alta de la vessant de les carenes de penya-segats.
I ha arribat el moment de tancar el recorregut circular que hem fet en la nostra ruta. Des del camí del Memorial i del Mirador (que és el mateix), baixarem per la vessant de la muntanya, aprofitant els camins de gespa existents i veient les colossals praderies que formen l’illa. Aquesta baixada cap al poble de Mykines també és molt espectacular.
3. Ferry Mykines a Sørvágur
El viatge de tornada, per a provar totes les opcions, el farem en ferry. Des del petit port de Mykines fins al port de Sørvágur. Tampoc és recomanable reservar gaire just. Podeu veure els horaris del ferry en la pàgina oficial del servei de transports d’Illes Fèroe. Adjuntem l’enllaç aquí. Vam sortir de Mykines a les 14:15h hora local, per tal d’arribar a Sørvagur a les 15:00h.
El trajecte amb ferry té una durada d’uns 45 minuts, i a més d’oferir un altre angle per gaudir dels penya-segats, ens acosta als penyasegats de Mykines si fa bona mar (que avui n’és el cas) i a vegades també s’acosta a l’illot de Tindhólmur.
El preu del viatge és de 123DKK per persona (només la tornada, uns 16,50€). S’ha de reservar a la web específica de Mykines, Mykines.fo.
Finalment arribarà l’hora de tornar amb el ferry (hi ha únicament tres viatges de tornada des del petit port de Mykines cap a Sørvagur, un a les 10:00h, l’altre a les 14:00h i l’últim a les 18:00h aproximadament). Al fer-ho tindrem la sensació que s’haurà acabat com una “aventura celestial”.
El retorn amb ferry cap a Sørvagur és una passada, ja que en funció de l’estat de la mar, el capità fa que sigui més o menys turístic el viatge. Com que avui el dia és clar i la mar està tranquil·la ens hem apropat als penyasegats de Mykines, i també passem a prop dels illots Tindhólmur i Drangarnir.
I arribem, al cap de 45 minuts de salpar de Mykines, al petit port de Sørvagur. Un cop desembarcats, ens haurem d’esperar una estona per agafar la línia d’autobús que ens ha de portar de nou a l’Aeroport, que és on tenim el cotxe aparcat. Per cert, l’hem aparcat en una zona gratuïta del mateix aeroport.
Al costat mateix de l’embarcador s’hi atura l’autobús que ens tornarà a l’Aeroport. Es tracta de la línia de bus 300, que uneix Sørvágur, passa i para a l’Aeroport i finalitza a la capital Tórshavn. Adjunto aquí la seva taula horària en aquest enllaç.
L’autobús que surt més aviat és a les 16:25h des de Sørvagur. Son poc més de les 15:00h, aprofitarem per dinar i descansar una mica tot esperant l’autobús. El trajecte fins a l’Aeroport dura solament 10 minuts. Una alternativa, també seria no esperar l’autobús i dirigir-nos a peu fins a l’Aeroport, creuant tota la població de Sørvágur. Calculo que hi arribaríem en uns 45 minuts (per fer 3km). També una altra alternativa seria fer autostop (com es feia fa uns anys…).
4. Carretera de Bøur a Gásadalur
Un cop arribats a l’Aeroport i recollit el nostre cotxe, continuarem amb la nostra ruta prevista en el dia d’avui, i la pròxima visita és un altre dels imprescindibles que fer a Illes Fèroe: anar a veure la cascada Múlafossur en el poble de Gásadalur. Agafarem el cotxe i ens dirigirem fins al poble de Bøur, a la mateixa illa de Vágar. Hi ha uns 4,8km (uns 8 minuts en cotxe, pel tipus de carretera). De Bøur comença una carretera panoràmica que ens durà a Gásadalur, té un total de 5,5km i travessa un túnel de 1,4km.
A Bøur mateix, o millor dit un xic abans del rètol del poble, hi ha un accés cap a unes casetes-apartament d’AirBnb que es diuen “The View”. És un lloc bastant famós, ja que vam veure que s’hi paraven. Això és lo què tenen les xarxes socials, i en concret l’instagram. “The View” son unes cases construïdes de nou amb trets i materials tradicionals.
Varem aparcar a l’accés de les casetes i vam caminar uns 100 metres enrere per la carretera 45, fins anar a trobar el darrere de les cases i poguer fer la foto de rigor.
Des d’aquest punt observem les vistes meravelloses del fiord de Sorvágsfjørður, dels illots de Tindhólmur i Gashólmur, així com de l’arc de Drangarnir. Cal dir que si hi passeu més tard, amb les últimes llums del dia son encara més sensacionals les vistes.
Fetes les fotos a “The View”, no podem de deixar de parar varis cops en la mateixa carretera de Bøur a Gásadalur. En un d’ells entrem al mateix poble de Bøur, i ens parem a l’aparcament públic autoritzat. Des d’aquest aparcament es tenen unes vistes impressionants de les illes i illots abans esmentats.
I arriba un dels moments més esperats. L’entrada al túnel de Gásadalur. El túnel que travessa la muntanya per arribar a Gásadalur es va acabar de construir el 2004!!, o sigui que abans, aquest poble era un dels més aïllats de les Illes Fèroe.
| Ruta dels Carters Per arribar al poble es feia servir el camí o la ruta dels carters (ruta entre Bøur i Gásadalur a peu), que pujava i baixava tota la muntanya. Avui és una sensacional ruta de trekking, i està seleccionada com una de les rutes del catàleg de les Illes Fèroe. Té una dificultat de “moderada” perquè ha de superar uns 370 metres de desnivell. Es pot escurçar i fer-se des de la cascada de Skarðsáfossur. Des d’aquesta cascada la ruta té uns 4,2km d’anada, i una durada de 1h30min d’anada. Les vistes son increïbles sobre el fiord i la baixada sobre el poblet de Gásadalur i la cascada de Múlafossur. Hem desestimat la realització de la caminada per temes logístics, ja que n’haurem fet una altra el mateix dia. Si per temes varis no poguéssim fer la de Mykines, podríem fer aquesta, però això ja és una altra cosa. Adjuntem alguna fotografia de la ruta dels carters per veure la seva espectacularitat. |
Adjuntem algunes fotos de la Ruta dels Carters, de Bøur a Gásadalur:
5. Cascada de Múlafossur
Les Illes Fèroe son les illes dels paisatges més improvables. Fins i tot hi ha una cascada, la de Múlafossur, a Gásadalur, en la que a vegades, el vent aconsegueix doblegar el gran raig d’aigua i aquest es plega o inclús arriba a anar cap amunt. Però no fa falta que això passi per sentir que aquest lloc està encantat. Una gran cascada, una muntanya, un llogaret aïllat fins fa uns pocs anys, uns “frarets”, les mils de tonalitats de verd de les Illes Fèroe i… es fa la màgia!!!
Un cop hem travessat el túnel amb el cotxe, entrem en un paisatge completament màgic:
Aparcarem el cotxe al poblet de Gásadalur, i després d’una mica de visita al mateix, anirem a fer un recorregut circular de mitja hora que ens portarà per totes les atraccions del lloc. El poble és un poble típic ubicat als peus d’una muntanya.
Sortirem del poble a peu en direcció a la cascada i sobretot al seu punt de vista, el qual està ubicat a uns 750m del poble, molt a prop d’on baixa l’antic camí dels carters (que el veiem ben marcat a la muntanya que tenim a darrera). Hi ha uns 10 minuts caminant.
És un dels punts icònics de les Illes Fèroe, i ens estarem una bona estona realitzant tot tipus de fotografies, amb la cascada, la cascada i el poble, o tot el paisatge el màxim d’obert possible.
Quan ja haguem fet tot un reportatge, serà l’hora de continuar amb la ruta a peu fins al poble. Passarem no pel camí oficial del mirador, sino per un camí interior de terra que ens porta a passejar per sobre algun penyasegat i entrar al poble per la seva banda sud-oest.
El poble en sí de Gásadalur no té res d’especial (té una pensió, uns apartaments i una petita botiga de regals), és com un dels poblets típics de les Fèroe. El què el fa més especial és el lloc on es troba i al trobar-se en un marc incomparable amb la cascada Múlafossur.
Finalment anem a buscar el cotxe als aparcaments públics del poble, i encarem el viatge de tornada a Tórshavn. Durant el mateix i un cop havent creuat el túnel de Gásadalur, no podem evitar tornar-nos a parar en la carretera panoràmica per contemplar-hi les seves vistes.
Ens despedirem del lloc màgic, guardant aquestes imatges a la retina, un cop marxem d’aquest “racó de cel” anomenat Illes Fèroe.
Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (116,00km i 2h 7min):
Adjuntem també la ruta realitzada avui a peu per l’Illa de Mykines, sota la direcció d’un guia, en un mapa de google maps, amb la indicació del recorregut que hem fet a peu: