| El primer dia sencer que passarem a les vacances a Cantàbria el dedicarem a un dels plats forts de les mateixes. Explorarem la Costa Occidental de Cantàbria, amb les poblacions de Santillana del Mar i el Museu d’Altamira. Entrarem al laberint de Villapresente i a la tarda anirem a veure els famosos penya-segats de Ubiarco, realitzant un petit trekking per conèixer-los, i per acabar banyant-nos, si volem, a la Playa de Santa Justa. |
Ens acostarem al poble de Santillana del Mar amb la reserva al Museu d’Altamira ja feta amb antelació. Per evitar aglomeracions, primer ens dirigirem al Museu. El Museu ofereix la oportunitat de conèixer, gaudir i experimentar sobre la vida dels qui pintaren i habitaren la cova de Altamira. L’exposició permanent “Los tiempos de Altamira”, mostra als caçadors recol·lectors en les seves feines quotidianes; pel·lícules, escenografies i dibuixos animats expliquen l’ús dels objectes arqueològics conservats i exhibits. Integrada en l’exposició, la Neocueva ens mostra com era Altamira en l’inici de la nostra història, com a lloc habitat i com a santuari.
Qualificada com la “capella sixtina” de l’art rupestre, aquesta cova conté probablement les pintures prehistòriques més famoses del món. El descobriment de la cova d’Altamira, a finals del segle XIX, va provocar una profunda polèmica i posterior commoció entre la comunitat científica de l’època, reticent en un principi a admetre l’antiguitat real de les seves pintures (14.000 anys). La part més famosa de la cova, coneguda com la “sala dels polícroms”, no fou descoberta tanmateix fins al 1879.
Durant el segle posterior al seu descobriment, la massiva afluència de visitants a la cova va començar a inquietar als científics davant d’un possible deteriorament de les pintures. Això va provocar que en el 1979 es tanqués la Cova d’Altamira, primer totalment i després un tancament controlat per tal de preservar el seu valuós contingut. Degut a la fragilitat de l’art rupestre d’Altamira, es crea una rèplica de la cova per delit dels visitants en el 2001. En aquest any s’inaugura també l’actual seu del museu, la qual alberga la Neocueva, una reproducció que permet la difusió de l’art d’Altamira a tots els públics.
Els horaris per entrar al Museu son, en els mesos d’estiu, de dimarts a dissabte de 9:30h a 20:00h i diumenge de 9:30h a 15:00h. Els preus son de 3€ per l’entrada general, i 1,5€ per l’entrada reduïda.
La Neocueva presenta Altamira tal com era entre fa 36.000 i 13.000 anys, quan l’habitaren diferents grups de persones integrades en bandes familiars. Obtenien els aliments caçant i recol·lectant, aprofitant els recursos de les diferents àrees d’un extens territori que recorrien de forma planificada en funció de les estacions.
L’activitat quotidiana es desenvolupava entorn a varies fogueres prop de l’entrada. Cap a l’interior de la cova l’espai servia per expressar aquelles idees, valors o creències que necessitaven o eren acompanyades de figures i signes, amb un codi quasi indesxifrable que es va estendre per tota la cova. En la galeria final, també al final de la Neocueva, junt als mateixos animals i semblants signes del gran sostre, hi trobem les màscares de quins habiten o es manifesten allí, de quins es fan aparents davant nosaltres, ens observen i acompanyen.
Gravat, dibuix i pintura s’utilitzen aïllada o conjuntament; el carbó vegetal de les fogueres i els vermells o marrons del mineral ocre son els colors d’Altamira. L’art d’Altamira destaca per la qualitat de les seves pintures i gravats, per la diversitat de tècniques i estils i per haver acumulat en el seu interior obres diverses durant més de deu mil anys; per tot això és particularment interessant per els estudiosos i atractiva per a tots.
Visitat el Museu d’Altamira, anirem fins al poble de Santillana del Mar. Cita imprescindible per el turista que visita Cantàbria, Santillana del Mar és sense lloc a dubtes una de les localitats de major valor històric-artístic d’Espanya, fins al punt de que tot en ella és monument.
Coneguda com la vil·la de les tres mentides (doncs ni és “santa”, ni “llana”, ni té “Mar”), Santillana del Mar és la capital d’un municipi de 4.000 habitants dedicats en la seva majoria a l’activitat agropecuaria, i sobretot al turisme. Com hem vist, parlar de Santillana del Mar és fer-ho també de la Cova d’Altamira, encara que realment Santillana del Mar és molt més que la Cova. Ja en el segle IX existia en la vil·la el Monestir de Santa Juliana, que donaria pas a la prestigiosa col·legiata de Santa Juliana en el segle XII, el primer i més important dels exponents de l’art romànic de Cantàbria. Al voltant de la Col·legiata i el seu bell claustre, de finals del XII – principis del XIII, es va desenvolupar un nucli de població que va viure èpoques de gran esplendor econòmic, com evidencia la riquesa de les nombroses casones i palaus que conformen aquesta vil·la.
Per visitar la Col·legiata s’ha de fer per telèfon (639.830.520) o e-mail, així com per saber dels seus horaris d’obertura.
Les Torres de Merino i Don Borja (avui seu de la Fundació Santillana) figuren entre les construccions civils més antigues d’una localitat empedrada que és imprescindible recórrer a peu per admirar en tota la seva plenitud la bellesa dels seus carrers i edificacions medievals. Ens trobarem així enfront a esplèndids edificis com les cases de l’Águila i la Parra (on el Govern Regional ha instal·lat una sala d’exposicions), el palau i la torre de Velarde, la casa de Leonor de la Vega, els palaus de Barreda, Tagle i Villa i un llarguíssim etcètera que seria massa extens d’enumerar.
Santillana del Mar és seu d’una intensa activitat cultural, que es desenvolupa durant tot l’any en les seves diferents sales d’exposicions i museus.
En els seus empedrats carrers medievals podem trobar també múltiples tallers artesans i degustar una saborosa llet amb bescuits, el berenar més popular en la vil·la.
A l’Oficina d’Informació i Turisme de Santillana del Mar ens indicaran les diferents rutes que podem fer per la localitat, com per exemple la Ruta Monumental Medieval:
També podem fer la ruta Monumental Renaixentista i Barroca:
Igualment, és del nostre interès, la visita a un altre dels seus museus, el Museu de la Tortura, el qual és un museu on es revelen les pràctiques de la Inquisició. Es tracta d’un museu únic on es mostren diversos mètodes i instruments de tortura utilitzats al llarg de l’història.
Els horaris del museu pels mesos d’estiu son de les 10h a les 21h tots els dies. Els preus son de 4€ l’entrada general i 2,80€ l’entrada reduïda (per majors de 65 anys i nens de 8 a 14 anys). Els menors de 8 anys entren gratuïtament.
A les immediacions de Santillana ens trobarem també a més amb un bufó Parc Zoològic que fa les delícies de grans i petits, ja que té una cuidada varietat d’espècies i també disposa d’un Parc Quaternari (les espècies pintades per l’home d’Altamira).
Els preus per entrar al Parc son de 25€ pels adults i 10€ pels nens (de 4 a 12 anys). Els horaris son de les 9:30h a les 20:00h aprox.
Santillana del Mar és, en definitiva, per la seva història i riquesa natural, un dels punts més atractius de Cantàbria i un dels seus principals focus d’atenció turística.
Finalitzada la visita a Santillana, agafarem el cotxe per anar-nos-en a visitar el Laberinto de Villapresente, a menys de 10 minuts de Santillana. Es tracta del laberint més gran del país, ubicat en el municipi de Villapresente. És un gran laberint de bardisses famós pels girs i obstacles, i una torre d’observació de fusta. S’ha fet tant famós que t’aconsellem si hi voleu anar, de reservar-ho amb antelació.
Els horaris pels mesos d’estiu son de 10:30h a 20h tots els dies. Els preus son de 4€ per l’entrada general (adults i nens a partir de 13 anys), i de 3€ per l’entrada reduïda (nens entre 7 i 12 anys inclosos). Es recomana reservar.
Un cop hem trobat la sortida al laberint, ens n’anirem a la costa, a les immediacions de Santillana del Mar, a menys d’un quart d’hora del poble, als anomenats penya-segats d’Ubiarco, i farem una petita excursió per conèixer-los.
En aquesta ruta a peu recorrerem els penya-segats d’Ubiarco partint de la Playa de Santa Justa on sorprèn l’enclavament d’una petita ermita. Es tracta d’un tram de costa càntabra de gran bellesa, conformada per penya-segats coronats per prats verds en els que pasturen vaques. Entre els penya-segats s’amaguen boniques i petites cales.
Iniciarem la ruta en la Playa de Santa Justa, on hi ha espai per aparcar i una guingueta. La platja pertany al municipi de Santillana del Mar i per arribar-hi amb cotxe hem de passar pel poble de Ubiarco. La ruta que farem pels penya-segats té uns 10 kilòmetres de longitud amb uns 200 metres de desnivell, és lineal, i els primers 2 kilòmetres son de dificultat moderada, la resta fàcil. No té pèrdua, ja que sempre es segueix el litoral.
És una enorme curiositat trobar-te enfront amb l’ermita de Santa Justa encastada en el penya-segat. Malgrat considerar-se una construcció semi-rupestre per aprofitar la pròpia roca del terreny com a parets, la construcció actual no és molt antiga, del segle XVI, encara que expliquen que l’original es remuntava a segles anteriors quan l’habitava un anacoreta. Dalt del mateix penya-segat veiem les ruïnes de la Torre de San Telmo, construcció del segle XV que exercia de talaia de vigilància i defensa costanera.
El camí dels penya-segats d’Ubiarco surt de l’esquerra de la platja, al final del petit passeig marítim. Iniciarem llavors una pujada al primer penya-segat per un estret sender de pescadors. I així serà la tònica dels primers 2 kilòmetres, camins molt estrets, quasi tancats de vegetació a la vora del penya-segat. Pot ésser inclús perillós, especialment si està humit, ja que a vegades no veus on col·loques el peu i el terreny és irregular i inclinat. Amb precaució anirem avançant, salvant penya-segats i obrint-se a la nostra vista cada vegada un nou panorama.
Transcorreguts 2 kilòmetres deixarem el sender perquè desembocarem en una pista de terra, per la qual continuarem ja de forma més còmoda i a pas més lleuger. Es podria caminar més a prop del mar per estrets camins o camp a través sense dificultat ja que el terreny és més pla, però tot el terreny costaner està ple de filats delimitant les parcel·les ramaderes en les que pasturen vaques.
Per la pista arribarem a l’Ensenada de Calderón, punt més llunyà de la ruta, per lo que després de quedar-nos una estona contemplant-la continuarem amb la tornada quan portem uns 4 kilòmetres de caminata. L’Ensenada de Calderón és una preciosa badia envoltada de petits penya-segats. Enfront hi veurem cases en una ubicació privilegiada sobre verds turons que s’eleven sobre el mar.
En la tornada evitem els complicats 2 kilòmetres que vàrem recórrer inicialment per estrets camins de pescadors sobre els penya-segats, per lo que continuarem per pista fins arribar de nou a la platja de Santa Justa.
Pujarem llavors per el penya-segat situat a l’est de la platja per apropar-nos a l’ermita de Santa Justa i per arribar a la Torre de San Telmo. No ens estranya que antigament escollissin aquest lloc com a punt de vigilància costanera. Des d’aquí divisem tota la costa occidental de Cantàbria fins a Astúries a l’oest. Cap a l’est gaudim d’una altra preciosa estampa, la Platja de Tagle i els penya-segats de Punta Ballota.
És hora de reposar forces en la guingueta de la platja de Santa Justa, on serveixen racions, entrepans o plats. El menjar sembla que està força bé, i l’emplaçament és fantàstic. Si voleu, ens podem banyar. Val la pena després de la caminada…
Adjuntem en un mapa de google maps els itineraris realitzats en el dia d’avui així com els kilòmetres i el temps destinat per això (102km i 1 hora i 29 minuts):