| Avui farem una de les rutes més panoràmiques de Cantàbria: pujarem en el telefèric de Fuente Dé cap als Picos de Europa i farem una ruta de trekking de baixada des del Mirador del Cable a Fuente Dé. Es tracta d’una de les rutes més emblemàtiques i de postal que hi ha a la regió. Visitarem la capital de la Vall de Liébana, Potes, i tornant, ens acostarem al Mirador de Santa Catalina, en ple “Desfiladero” de la Hermida, amb unes vistes espectaculars. Comencem. |
En ple cor del Parc Nacional dels Picos de Europa, el Telefèric de Fuente Dé, salva un desnivell de 753 metres, i situa al viatger a 1.823 metres d’alçada en tant sols 4 minuts, a una velocitat de 10 metres per segon. Des de l’estació superior el visitant s’emocionarà per un paisatge d’immensa bellesa.
Per arribar-hi des de San Vicente de la Barquera hem hagut de fer 72,9 kilòmetres (una hora i 21 minuts de recorregut amb cotxe).
La cabina del telefèric té una capacitat per a 20 passatgers, un temps recorregut de 3 minuts i 40 segons, i com hem dit, salva un desnivell de 753 metres.
En la instal·lació es disposa de dues cafeteries, una ubicada en la cota inferior del telefèric (cafeteria “Fuente Dé”) amb capacitat per a 200 comensals i una altra en l’estació superior (cafetería “El Cable”) per a 150 persones. Junt a aquesta última hi ha un balcó mirador orientat al sud des del que es divisa una extraordinària panoràmica de la Serralada Cantàbrica, quedant al nord les cimes del massís central o dels “urrielles” de Picos de Europa.
Els horaris per agafar el telefèric son tots els dies de 8 a 19h. Recomanen fer una reserva “on-line”. Els preus son de 20€ pels adults (anar i tornar) i de 10€ pels nens de 6 a 12 anys (anar i tornar).
En el nostre cas només comprarem el bitllet d’anada i baixarem a peu, això son 11€ pels adults i 5€ pels nens de 6 a 12 anys.
La intenció que tenim és fer la Ruta de los Puertos de Áliva, la qual és un recorregut molt típic de la vessant Cantàbrica de los Picos de Europa. El recorregut ens permet aprofitar la pujada amb el telefèric de Fuente Dé i realitzar tota la baixada caminant per un sender còmode i accessible. Paisatges d’alta muntanya i extenses praderies ens delecten durant tot un clàssic del senderisme càntabre. La ruta és d’uns 14,5 kilòmetres i pot durar fins a 4 hores.
Després de pujar en telefèric iniciem la ruta des de l’estació superior (El Cable). El camí serà en la seva major part de baixada, excepte en el tram final, on petites rampes ens faran que ens haguem d’esforçar una mica després d’haver caminat un munt de kilòmetres. El camí transcorre entre grans prats de muntanya en els massissos Central i Oriental dels Picos de Europa, coneguts com als Puertos de Áliva. Un cop els deixem enrere ens endinsarem en un frondós bosc per acabar d’arribar a la vall de Camaleño des d’on hem agafat el telefèric.
Iniciem aquesta preciosa i clàssica ruta pels Picos de Europa des de l’estació del telefèric de Fuente Dé, éssent la forma més còmode i espectacular d’accedir a la part superior. En menys de 5 minuts de trajecte superarem aproximadament 750 metres de desnivell.
Un cop en l’estació superior del telefèric, El Cable, (0:00h – 1.845m), a quasi 1.850 metres per sobre el nivell del mar, ens trobarem una zona de cafeteria, punt d’informació i serveis.
En la part alta, no podem deixar passar l’oportunitat de contemplar l’espectacular panoràmica del mirador del Cable, un gran balcó que ens permet dominar la vall de Camaleño. I ara sí, anem a començar la caminada. L’inici del camí és amb un petit desnivell de pujada entre grans muntanyes de roca.
No hauríem de tenir cap problema per a seguir-lo, ja que és l’únic sender que surt del telefèric. A més, veiem com estan les marques blanques i grogues per remarcar-lo. La pista és molt ampla i perfectament condicionada, i un cop superat aquesta petita pujada la resta serà un descens constant entre grans prats d’alta muntanya.
Des del punt més alt veurem clarament tot el camí de baixada i el nostre primer punt de referència. Es tracta del Chalet Real (0:30h – 1.735m), construït en l’estiu de 1912 i estrenat perquè el rei Alfonso XIII pogués anar de cacera.
Continuarem avançant seguint les direccions en Fuente Dé i veurem la segona i última construcció feta per l’home en aquest recorregut, l’Hotel Refugio de Áliva.
La baixada és molt tranquil·la i a més també és molt habitual de trobar-hi vaques que pasten relaxadament molt a prop nostre. Aproximadament portem uns 4 kilòmetres de recorregut quan arribem a l’Hotel Refugi de Áliva (1:00h – 1.670m), on trobarem unes taules de pícnic i una cafeteria.
Seguim baixant sense desviar-nos en cap moment del sender principal. A mig matí ja es comença a notar l’afluència d’excursionistes en aquests bonics paratges. Al cap de 6,5km des de la sortida, arribarem a l’encreuament de los Invernales de Igüedri. Nosaltres girarem a mà dreta per sobre del petit pont de fusta que travessa el riu Nevandi.
Aquesta segona part del recorregut és probablement la més difícil, ja que transcorre majoritàriament per petits senders i amb unes quantes pujades. El camí s’endinsa en els espessos boscos al peu de les muntanyes i estarem durant bona part del recorregut a l’ombra de grans fagedes i roures.
En la part final ens trobarem un últim creuament però clarament indicat. Seguim direcció Fuente Dé per aquest sender molt pintoresc. El trajecte finalitza en el peu de la muntanya, en el pàrking just davant de l’estació del telefèric. Com es pot veure, uns paisatges espectaculars.
Finalitzada la caminada i un cop descansats, ens n’anirem fins al poble de Potes, el qual té un gran centre històric (declarat Conjunt Històric Artístic). Del telefèric al poble de Potes hi ha 22,6 kilòmetres (uns 26 minuts en cotxe), que els fem per la carretera CA-185, recorrent la Vall de Camaleño. Es tracta d’una carretera panoràmica on gaudirem especialment de les vistes a les muntanyes.
La vil·la dels ponts i de les torres es presentarà davant nostre com un imprescindible en el camí. Aquí us expliquem els 4 llocs més imprescindibles de veure a Potes.
Estem en ple cor de la vall de Liébana, en un dels pobles més turístics de Cantàbria (també ho dèiem ahir de Santillana), i a la seva vegada, més bonics. La seva situació, a més, et permet arribar a molts punts interessants i importants d’aquesta zona càntabre en molt poc temps.
Potes és una vil·la de muntanya que no et deixarà indiferent i que gaudiràs de lo què t’ofereix de si mateixa, del seu entorn i per suposat de la seva gastronomia. La vil·la en sí pots visitar-la perfectament en mitja jornada o inclús en 1 dia tranquil·lament sense presses, però nosaltres reservaríem 2 o 3 dies per a conèixer els seus voltants. Per això, un altre dia tornarem a venir en aquesta comarca, per acabar de visitar el què ens quedarà avui.
Passejar per els seus carrers empedrats i admirar les seves casones populars faran la resta…
La capital de la comarca de Liébana apareix mencionada documentalment des de mitjans del segle IX a l’època medieval i, encara que no es trobessin restes en l’antiguitat i de la seva possible ocupació, sí situen en ella restes de la prehistòria per els vestigis trobats en la regió de Liébana. Acolliria també als habitants de la època preromana i, per suposat, als romans. Aquí desenvoluparien a més les seves lluites medievals les poderoses cases de los Mendoza i los Manrique però des de finals d’aquesta època Potes estaria vinculada a la Casa del Marquès de Santillana primer i a la de l’Infantado després.
El seu patrimoni arquitectònic és un dels més rics d’aquesta regió tant el religiós com el civil o popular però, sobre tot, son importants les seves tradicions com és el Jubileu a Santo Toríbio de Liébana.
Potes es troba situada en el sud-oest de Cantàbria, entre les serres de Peña Sagra i Peña Labra i el massís de Picos de Europa, territori pla rodejat de muntanyes i ubicat en el centre de la comarca de Liébana (d’aquí vé una de les raons perquè sigui la seva capital). En ella s’uneixen els rius Deva i Quiviesa, fet que l’ajuda a estar integrada en un espectacular paisatge en la confluència de quatre valls de la comarca, a més de poder gaudir d’una espècie de microclima al trobar-se protegida de muntanyes que li fan ser una zona més càlida i seca.
Adjuntem en un mapa, els principals atractius que veure a Potes que seguidament explicarem:
En el mapa s’hi ha assenyalat els punts més destacats però Potes és una vil·la on passejar i perdre’t per els seus carrerons, sense grans rutes marcades, lo què et traslladarà a una altra època, especialment passejant per els ponts de San Cayetano i de la Cárcel, construïts sobre la confluència del riu Quiviesa juntament amb el riu Deva, ambdós creuant Potes.
El secret de Potes és perdre’s per la seva part vella, una zona amb moltíssim encant que et descobrirà una vil·la tranquil·la i plena de raconets per els que passejar, gaudir o seure a prendre algo en una terrasseta però, com us comentàvem abans, posseeix a més una rica arquitectura que formen els llocs imprescindibles que veure a Potes.
És un poblet tant petit i acollidor que no hem seguit un ordre per veure tots els seus atractius però te’ls anunciarem perquè no te’n perdis cap i puguis planificar millor el teu dia:
1. Església de San Vicente
Podem dir que son dues esglésies en una, la antiga datada en el segle XIV i la nova que es va començar a construir a finals del segle XIX, ja que amb el creixement de la vil·la l’anterior església era insuficient i començava a tenir un estat ruïnós. El seu interior guarda tresors que han de contemplar-se, com son els seus retaules barrocs, procedents en la seva majoria de l’antic convent de San Raimundo de la ordre de Santo Domingo que existia abans a Potes.
Destaquen per sobre de tots, dos elements del tresor en particular. El primer és el Cristo de Burgos, la imatge del famós Crist que es conserva a la Catedral de Burgos i que conta amb una llegenda pròpia ja que, segons la tradició popular, la imatge va aparèixer flotant en la badia de Santander amb lo que despertaria una gran devoció entre els habitants de la vil·la i passaria a convertir-se en el patró dels emigrants que sortien cap a les Índies. L’altre retaule important representa la Conversión de San Pablo. Una visita imprescindible a veure a Potes.
2. La Torre del Infantado
Un dels símbols de lo què veure a Potes i un dels edificis més destacats de tota Cantàbria. Aquesta Torre, que ara té la funció d’Ajuntament i a la vegada de Sala de Exposicions, en el seu dia exercia el paper de presó. Es tracta d’una casa-torre construïda en el segle XIV i situada en el centre del casc antic (el qual sembla que presideix), que va pertànyer a Don Tello, Señor de Liébana, encara que a partir del segle XVI passa a mans de la família Santillana després dels enfrontaments per el senyoriu. Un detall original en les fortaleses càntabres (i que té aquesta torre) és que en el seu interior posseeix un pati que il·lumina les estàncies interiors.
| Mercat tradicional entre San Vicente i la Torre del Infantado: Si la teva visita a Potes et coincideix en dilluns, podràs veure i gaudir del mercat que es celebra aquest dia on es mostren els productes típics i tradicionals que la gent dels diferents punts de la comarca porten cap a Potes. Llegums, fruita, embotits o formatges produïts en la zona i base del seu plat principal, el “cocido lebaniego” que es pot acompanyar per el típic “orujo lebaniego” o el tradicional “Té del Puerto”. |
Per arribar a la Torre tens que pujar una escalinata que fa que tingui un aire més senyorial. Declarat Conjunt Històrico-Artístic pot ser un punt d’inici per el teu passeig per els carrers de lo que fou la vil·la medieval de Potes. Oberta al públic després d’un llarg procés de restauració, està distribuïda en sis plantes al voltant d’aquest pati interior.
Els horaris d’obertura en els mesos d’estiu son de 9:30 a 14h i de 16 a 19:30h, tots els dies. Els preus son de 3€ la tarifa general, i la tarifa reduïda son de 1,5€ (nens de 4 a 12 anys).
Potes no és denominada com la vil·la dels ponts i de les torres per casualitat. Torres com la del Infantado o la propera Orejón de la Lama son un clar exemple. També solen acollir exposicions i altres programacions culturals les torres de Calseco, Linares i Osorio.
En la última planta d’aquesta magnífica Torre del Infantado pots accedir a les més impressionants vistes del poble, dels rius Deva i Quiviesa, el mont de la Viorna, les ermites que anuncien el monestir de Santo Toribio i els Picos de Europa.
3. Antic Convent de San Raimundo
Un convent dominic fundat en el segle XVII per el frare Frai Toribio Vélez la importància de la qual resideix en que tenia en el seu poder els importantíssims retaules que avui en dia es poden veure en l’església de San Vicente i que el convent conservaria fins a l’any 1837 quan es va produir la fi de la congregació religiosa. Va arribar a ésser seu de l’Ajuntament i, avui en dia, acull una exposició permanent sobre la comarca de Liébana i els Picos de Europa. Conserva de la seva època la façana i el claustre.
4. El barrio viejo o casco histórico de Potes
No et pots perdre aquesta visita imprescindible a Potes ja que bona part del seu encant l’allotja cada carrer del seu barri vell o casc antic, unit per els dos ponts que us hem mencionat abans (el de San Cayetano y la Cárcel).
Algunes de les seves laberíntiques calçades conserven el típic ambient d’altres èpoques com un dels barris més característics, el de la Solana.
El seu aspecte medieval t’enamorarà i gaudiràs al cent per cent d’un dels conjunts històrics monumentals més espectaculars de Cantàbria.
| També pot ésser interessant acostar-nos a la “Casa del Oso en Liébana”, en la qual hi ha una exposició interactiva sobre l’ós. Està ubicat el museu en la Casa del Capitán, al costat de la Torre del Infantado. Els horaris d’accés son de dimarts a diumenge de 12 a 21h, i l’entrada és gratuïta. |
Visitada Potes, anirem a buscar el cotxe per emprendre el camí de retorn, però ens aturarem a contemplar el Desfiladero de la Hermida, el qual és el congost més extens del país, pel qual hi passa la carretera N-621. El millor que podem fer és anar-nos-en a veure’l des d’un mirador. Anirem amb el cotxe fins al Mirador de Santa Catalina. Per arribar-hi s’ha de trencar a mà dreta un cop arribem a l’alçada de l’Alberg de la Hermida (que està al barri de la Hermida). Trencarem doncs a mà dreta i agafarem la carretera CA-282 per la qual hi rodarem uns 8,7 kilòmetres (uns 14 minuts amb cotxe). Arribarem al trencall a mà dreta un altre cop amb l’ermita de Santa Catalina i el Mirador i continuarem per allí uns 1700 metres més fins que arribem al cim d’una muntanya que és on hi ha el mirador. Les vistes que es tenen des del mateix del Desfiladero de la Hermida son espectaculars.
Com podeu comprovar aquest mirador mereix una aturada obligatòria. Es tracta d’un mirador obert cap al Desfiladero de la Hermida, en el municipi de Peñarrubia. Això sí, no és apte per a tots els estómacs. Construït en el 1999 en lo més alt del mont homònim, en voladís, sota els peus del visitant hi ha més de 1.000 metres de caiguda fins al riu Deva…
També cal dir que en l’estiu del 2019 varen inaugurar la “Senda Mitológica del Monte Hozarco”, just aquí en el camí que porta al mirador de Santa Catalina. Es tracta d’un recorregut de 2 kilòmetres d’extensió (des del desviament de Piñeres fins al Mirador): La ruta és una senda temàtica amb personatges de la mitologia de Cantàbria en l’interior d’un bosc de roures, faigs, castanyers i avellaners.
Per el camí t’hi trobaràs fins a 15 personatges típics de la mitologia de Cantàbria. Estan fets a tamany real (a gran tamany) i han estat elaborats amb materials de fusta i fibra de vidre. Fran Querol és l’autor de les peces. Junt a cada personatge hi trobaràs un panell explicatiu amb informació de cada personatge, així com pistes per seguir trobant a aquests personatges mitològics. Ull! Estigues ben atent, n’hi ha algun que està ben amagat entre la vegetació. És un pla genial per fer amb nens, i també amb adults. A més, el camí acaba en el mirador de Santa Catalina, així que té premi! El recorregut total a peu és de 3 kilòmetres (anar i tornar) i amb un desnivell de 150 metres.
Adjuntem en un mapa de google maps els itineraris realitzats en el dia d’avui així com els kilòmetres i el temps destinat per això (160km i 3 hores i 6 minuts):