Avui tornava a ésser un dia en el qual visitaríem un poble i una ciutat, ambdós imprescindibles per veure a Bretanya. Al matí, el passaríem a Rochefort-en-Terre, i a la tarda i vespre els passaríem a Vannes, la capital del departament de Morbihan i ciutat meravellosa típicament bretona.
Vam sortir de l’allotjament i vam anar a trobar la carretera nacional N165 que ens portaria cap a l’est, passant per les immediacions de Vannes. Aquí agafaríem una altra nacional, la N166, i els últims 25 kilòmetres els faríem per la carretera comarcal D775, on agafant el trencall per la D777 arribaríem a Roche fort-en-Terre, després d’haver fet 55 kilòmetres (uns 53 minuts amb cotxe).
Sens dubte, és un dels més bells “Petits Pobles amb Caràcter” de Bretanya. Rochefort-en-Terre convida a emprendre un viatge per el temps amb les seves muralles, el castell i les seves cases antigues. El poble s’engalana de flors i durant tot l’any està animat amb les seves boniques botigues, galeries i tallers d’artistes.
Enmig de les landes i dels boscos, Rochefort-en-Terre s’alça sobre un penyal rocós i s’engalana amb flors de tots els colors. Aquesta combinació li ha permès entrar en el club dels pobles més bonics de França. Com a mínim, per nosaltres, estaria al mateix nivell que Locronan, i Locronan és nivell top, o sigui que… Aquí es cuiden tots els detalls: carrerons empedrats, rètols harmonitzats,… La ciutat sembla una joia enfilada en el cor de Morbihan. No t’oblidis d’aixecar la vista per admirar les cases medievals de l’encantadora plaça del Puits i del carrer Saint-Michel. A l’estiu, la ciutat és totalment per a vianants. La felicitat total!
La construcció del castell de Rochefort-en-Terre data del segle XII, però fou reconstruït en el segle XVII. Encara que en el segle XX, el pintor nord-americà Alfred Klots el va reformar, el transformà en palauet i no va tardar en convertir el poble en lloc de trobada d’artistes.
Per apreciar realment aquest lloc el millor és venir ben d’hora al matí. Per escapar de la multitud, per la tarda les ribes de l’estany del Moulin Neuf son el punt de partida ideal per una bonica excursió que rodeja Rochefort-en-Terre. Calcula unes dues hores per els 6 kilòmetres del recorregut blau.
Finalment, les nostres visites imprescindibles son:
- De la Plaça Saint-Michel al castell: cases del segle XVI al XVIII, antics palauets, cases d’entramat de fusta
- La Llotja en forma de ferradura
- Les dues portes fortificades
- Els vestigis del castell medieval del segle XII i el parc de la casa pairal del segle XX
- La col·legiata Notre-Dame-de-la-Tronchaye dels segles XII i XVI
- El calvari del segle XVI amb tres nivells d’escultures
- El safareig
Adjuntem la documentació gràfica que ens va servir de guia durant la visita a Rochefort-en-Terre:
Ens sabia molt de greu marxar d’aquest poble, era com un pessebre, era encantador. Vam haver d’esforçar-nos molt per entendre el perquè havíem de marxar, però és que ens esperava un altre igual o millor que aquest, per tant, vam anar a buscar el cotxe i vam anar tirant a Vannes.
De Rochefort-en-Terre a Vannes hi ha aproximadament 39,60km que es recorren en 41 minuts de cotxe. Vannes no es pot comparar amb Rochefort-en-Terre ja que aquesta ciutat és la capital del departament, i és una ciutat de 53.200 habitants. La nostra intenció era aparcar a prop del recinte emmurallat, però abans d’això, teníem una cita ineludible amb el minigolf.
Com és de costum a les nostres vacances, allà on anem, mirem de fer una partida de minigolf els quatre, i a Bretanya, en vam trobar un a Vannes. Estava ubicat al sud de la ciutat, a uns 2 kilòmetres del centre, a prop de la desembocadura del riu La Marle, en un complex comercial de la ciutat, així que, vam fer la nostra partida i després sí que vam anar a aparcar a prop del centre històric, concretament vam aparcar a l’aparcament soterrat del port esportiu, anomenat “Parking Q-Park Port Vannes”. Sortíem i hi havia l’oficina de turisme allà mateix. Ens vam proveir de plànols i informació, i vam començar la visita al casc històric de Vannes per la Porta de Saint-Vincent, la qual és l’inici de tots els recorreguts indicats en l’oficina de turisme. Vam combinar els recorreguts 1 i 2:
- Recorregut 1: El casc medieval. Color vermell. 1h 30 minuts aproximadament
- Recorregut 2: Les fortificacions. Color blau. 1h 30 minuts aproximadament.
En total, doncs, vam fer un recorregut d’unes 3 hores, però segur que en vam tardar més, ja que ens vam parar a molts llocs a tirar fotos, etc…
Us enumerarem els imprescindibles dels recorreguts 1 i 2. Començarem per l’1: El casc medieval. A través de l’intramurs, aquest passeig et permetrà imaginar-te l’atmosfera d’una ciutat en diferents èpoques. Els edificis més destacables son:
- Porta San Vicente Ferrer: Oberta a la muralla a principis del segle XVII i reconstruïda en el segle XVIII, és rodejada, des de 1840 per edificis formant un hemicicle que delimita la Place Gambetta. Sota l’estàtua del Sant Patró de la ciutat San Vicenç Ferrer, l’escut representa l’ermini, símbol de Bretanya, coronat de tres torres que simbolitzen la ciutat fortificada i emmarcada per dos llebrers, regalats per els bretons al rei de França Francesc I, quan va venir a Vannes en 1532.
- Place des Lices: Espai urbanitzat en el segle XIV, va conservar les seves disposicions d’origen. És aquí on tenien lloc les justes i els tornejos, organitzats pel duc de Bretanya la residència de la qual, el Château de l’Hermine (ara destruït), es trobava al costat. Avui, dues vegades per setmana, s’instal.la el mercat (el dimecres i el dissabte pels matins).
- Casa de Vannes i la seva dona: Esculpits en l’angle d’una casa d’entramat de fusta del segle XVI, aquests dos personatges de granit amputats de les seves mans eren segurament un antic rètol. Aquesta parella somrient ha estat batejada així a finals del segle XIX. Més amunt, sota la teulada, una estàtua de fusta de Sant Francesc d’Assís.
- Château Gaillard: Avui museu d’història i d’arqueologia, aquesta morada urbana tota de pedra ha estat construïda per Jean de Malestroit, bisbe de Nantes i canceller del duc Jean IV en la primera meitat del segle XV. S’aixeca en quatre pisos. En destaquen les finestres amb creuers de pedra, i una torre que resguarda una escala de cargol en pedra. En el 1912, la Societé Polymathique du Morbihan la va adquirir per instal·lar la seva col·lecció d’objectes arqueològics.
- Rue des Halles et Rue Saint-Salomon: Aquests dos carrers en el cor de la ciutat medieval son vorejats de cases amb entramat de fusta, típiques de l’hàbitat urbà d’aquesta època. Construïdes amb pedres, fusta i fang, aquestes cases es distingien per el seu color i el seu decorat. En el nº13 del carrer Saint-Salomon, la “casa dels lleons” ensenya figures esculpides en fusta que representen animals del bestiari medieval.
- Ajuntament: El canvi d’atmosfera és total. Els carrers amples, les voreres, els edificis alineats, corresponen a la urbanització del segle XIX. L’ajuntament fou construït entre 1881 i 1886. Còpia reduïda del de París, la façana és decorada de nombrosos detalls que ressalten el prestigi de l’edifici. En l’interior, les sales son decorades a tot luxe. Es destaca per sobre de tot l’escala d’honor il·luminada per una cristallera i una vidriera que representa el casament de Anne de Bretagne amb el rei de França Charles VIII en 1491.
- Place Henri IV: S’arriba a aquesta plaça per el carrer E. Burgault. La plaça és vorejada de cases d’entramat de fusta. A partir del segle XVII, es deixarà d’utilitzar, progressivament, aquest tipus de construcció que serà reemplaçat per la pedra.
- La Catedral Saint Pierre: Reconstruïda des de finals del segle XII sobre les bases de l’antic edifici, mostra una gran varietat d’estils. La torre campanar és la part més antiga (romànic del segle XIII). La façana reconstruïda a mitjans del segle XIX, és d’estil neogòtic. En l’interior, la nau i el cor son del segle XV, el creuer és ampliat en el segle XVI, i és en 1536-1537 que s’afegeix la Capella del Sant Sacrament. Aquesta rotonda, d’estil renaixentista resguarda avui la tomba de Sant Vicenç Ferrer, monjo dominic espanyol mort en Vannes al 1419, i després canonitzat al 1456.
- La Cohue, el Museu de Belles Arts: La paraula cohue designa, en bretó, en la edat mitja, el lloc del mercat. Aquest antic mercat cobert, edificat en el segle XIII, resguardava als mercaders, instal·lats en la planta baixa. Amb l’exil.li a Vannes dels parlamentaris bretons de 1675 a 1689, la sala de dalt acull a la seu del parlament. Després en el segle XIX, és transformada en teatre municipal. Des de 1986 aquesta cohue resguarda el Museu de Belles Arts de la ciutat de Vannes. El recorregut continua fins al barri de Saint Patern per el carrer Saint Gwénael, per la dreta de la catedral.
El circuït nº2 tracta de les fortificacions: l’evolució del recinte medieval vist des dels seus murs. Vannes ha conservat aproximadament tres quartes parts de les seves muralles, no totes son visibles, però aquest circuït ens permetrà descobrir els elements més destacables. Aquests son els imprescindibles:
- La Porta de Sant Vicenç Ferrer: Com al circuït nº1. Després de la porta, s’ha de girar a la dreta per el carreró de la Tour Trompette. Aquest pas permet enganxar amb la porta de Calmont, recentment restaurada.
- La Porta Calmont: Aquesta porta fou edificada a finals del segle XIV, quan l’extensió del recinte erra cap al sud. Defensada per una torre, porta dos passos: la porta per a carros i la porta per a vianants. Es tancaven les portes per un sistema de bigues els rastres de les quals es poden observar en les parets. Vorejant els jardins, un gran edifici domina. Ha estat construït a finals del segle XVIII, sobre les ruïnes del castell de l’Hermine del duc Jean IV. Avui, pertany a la ciutat.
- La Porta Poterne: No presenta cap sistema defensiu, fou oberta a finals del segle XVII. És a partir d’aleshores que algunes parts de les muralles seran venudes o llogades a propietaris privats que aniran a construir allí les seves cases. Una Verge amb Nen decora la part superior de l’arc.
- Els safarejos: Aquests safarejos construïts entre 1817 i 1821 s’integren en el paisatge més famós de Vannes. Les rentadores es posaven sota la galeria coberta per esbandir la roba en el riu Marle. L’edifici ha estat restaurat en l’any 2006. Ara estem al peu del bastió de la Garenne, construït a principis del segle XVII, és l’últim element defensiu afegit al recinte medieval. La seva terrassa permetia rebre grans peces d’artilleria. Aquests jardins “a la francesa” han estat realitzats en els anys cinquanta i serveixen ara de teatre natural per les grans festes de Vannes.
- La Tour du Connétable: És la torre més alta del recinte, afegida en el segle XV. És a la vegada torre de defensa i habitatge. El seu nom prové del conestable Arthur de Richemont que fou duc de Bretanya de 1457 a 1458. Al llarg dels murs de tancament, les parts altes de les muralles porten matacans.
- El mur galorromà: Després de la torre Joliette, construïda en el segle XV, podem observar una part del mur on s’hi alternen maons i peces de granit. És la part més antiga de les fortificacions, construïda en el segle III, en la època galorromana.
- La porta Prison: Amputada de una de les seves torres a finals del segle XIX, aquesta porta és la més imponent de les portes medievals del recinte. Erigida entre els segles XIII i XV, la domina un important cos de guàrdia. L’anomenàvem porta de Saint Patern abans de la seva transformació en presó, a finals del segle XVII. D’allí porta el seu nom actual.
- La porta Saint Jean: Totalment inclosa en el teixit urbà, aquesta porta, oberta a finals del segle XVII tancava amb dos “portons” de fusta. Cap a l’est, es pot observar la Tour du Bourreau (torre del botxí) construïda en el segle XV.
I després de passejar el recorregut, vam sopar i se’ns va fer l’hora de marxar cap a l’allotjament. Vam veure que els circuïts que vam seguir, ens han permès descobrir i entendre la història de la ciutat medieval i el patrimoni que fa la seva riquesa i el seu encant.
Adjuntem la documentació gràfica del casc històric de la ciutat de Vannes, amb els seus recorreguts proposats:
| Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (115,00km amb 1h 53min) . |