I finalment ha arribat el dia que no volíem que arribés. El nostre últim dia a Bretanya. Això si, visitarem sense parar fins que es faci l’hora de tornar a l’aeroport de Rennes. El nostre vol marxa a la tarda, per tant, el matí i al migdia aprofitarem al màxim per veure més coses, tot acostant-nos a l’àrea de Rennes. A part d’això, el dia ha començat amb pluja intensa, o sigui que la pluja ens acompanyarà.
La nostra intenció és primer visitar la ciutat santuari de Sainte-Anne-d’Auray, que l’hem tingut aquests últims dies molt a prop i encara no hi hem anat.
La ciutat santuari Sainte-Anne-d’Auray fou el primer centre de peregrinació catòlic de Bretanya. Si bé la basílica neogòtica és la brotxa d’or de la visita, recorre també el claustre, para’t davant de la font miraculosa, el monument commemoratiu, prop de la gran estàtua o en l’espai de Juan Pau II. S’ofereixen visites comentades que t’ajudaran a conèixer millor aquest patrimoni destacable. Si visites aquesta ciutat en família, anima’t a participar en el gran joc “En busca de les claus del temps”, la guia del qual està disponible en la Oficina de Turisme.
Per nosaltres, aquests son els principals imprescindibles de la visita a Sainte Anne d’Auray:
- El claustre és el monument més antic del Santuari. Fou construït en el segle XVII per els pares carmelites que es varen encarregar de les peregrinacions a la mort d’Yves Nicolazic.
- En el 1865, la basílica va substituir a la petita capella del segle XVII construïda per Yvon Nicolazic. De fet, era massa petita, ja no podia acomodar a la multitud de peregrins que es tornaven cada cop més nombrosos en peregrinació a Sainte-Anne-d’Auray. Aquesta imponent basílica té un campanar que s’eleva a 75m d’alçada.
- La Scala Sancta, també coneguda com l’”escala santa”, es va col·locar originàriament enfront de la capella, en la plaça actual. Durant les grans reunions, es va celebrar missa des de l’altar col·locat allí. Durant la construcció de la basílica, aquest monument fou traslladat pedra a pedra i reconstruït de forma idèntica.
- El Memorial, el monument més recent, fou construït a partir de 1922 en memòria de les víctimes bretones de la Primera Guerra Mundial. Durant l’indult del 26 de juliol, es celebra la missa des de el seu altar. Avui, aquest monument està dedicat a tots els morts de totes les guerres.
- L’espai Juan Pau II es va crear arrel de l’arribada del Papa en el 1996. Està format per llambordes gravades amb les inicials dels compradors que acudiren a assistir a l’esdeveniment.
- La casa de Yves Nicolazic es troba a 300m del santuari, a la rue de Vannes. Casa incendiada en el 1903 i reconstruïda de forma idèntica (excepte el sostre de palla) en 1967. Pots descobrir mobles bretons. L’entrada és lliure i està oberta tots els dies en la temporada d’estiu.
- El tresor i els rostres de Santa Anna son dos espais remodelats. El tresor inclou exvots oferts en agraïment a Santa Anna, i la galeria presenta objectes d’art que il·lustren la rica personalitat de Santa Anna, àvia de Jesús i patrona dels bretons.
La totalitat dels monuments son accessibles durant l’horari d’obertura del santuari, de 8h a 19h.
Amb la pluja que feia, vam voler marxar de Sainte Anne, però a prop d’allí vam veure un Cementiri Militar de la Segona Guerra Mundial, de soldats francesos abatuts, i a mi em feia gràcia poder-hi entrar. Hi vam entrar tots quatre, la veritat és que entre el silenci, la pluja i el lloc es respirava una certa emoció i tensió.
El cementiri estava a uns 750 metres de la basílica de Sainte-Anne-d’Auray. Vam agafar el cotxe i vam seguir la nostra ruta, ja en direcció a Rennes, però amb aturada al poble de Josselin. Per arribar a Josselin vam agafar dues carreteres locals com la D17, i la D16 que ens va portar fins a la nacional N24 i d’aquí al centre històric de Josselin. El temps de ruta va ésser d’uns 51 minuts i vam recórrer uns 52,60km. Vam aparcar molt bé, ja que plovia i les places d’aparcament no estaven plenes.
Josselin posseeix un gran casc històric medieval, i sobretot, un castell imponent. Les imponents torres del castell es reflecteixen en les aigües del riu Oust. El castell, propietat de la família Rohan, una de les estirps més antigues de Bretanya, és el símbol d’aquesta bonica ciutat. Vam estar alguna hora (i plovent) passejant sense rumb fixe per els carrerons plens d’encant d’aquest Petit Poble amb Caràcter, i vam visitar la Basílica.
Josselin, etapa important de la ruta dels Ducs, treu el cap al riu Oust. La història de la ciutat està molt vinculada amb la del castell, que domina la ciutadella. El castell és d’estil gòtic flamíger i un interessant exemple de l’arquitectura feudal i renaixentista. Fou fundat a principis del segle XII i en l’actualitat segueix estant habitat per els descendents dels fundadors: la família Rohan. Es pot gaudir dels seus bonics jardins. Ens vàrem haver de conformar en veure’l per fora.
El barri de Sainte-Croix, tant antic com el castell, construït al voltant de l’encantadora capella homònima, presenta bonics exemples de cases medievals d’entramat de fusta. Encara que la més antiga data de 1538, tot el barri fou restaurat en 2006.
El circuït de la vall de l’Oust (marques grogues) comença en la casa del “rescloser” i avança al llarg de 12km entre vegetació, esglésies gòtiques i cases. És un passeig d’unes tres hores a peu i molt més ràpid en bicicleta. Per suposat, no estàvem per gaires passejos amb la que estava caient.
Les visites imprescindibles a Josselin son:
- El casc històric: ens vàrem fer una bona caminada pel mateix, amb la descoberta de magnífics carrerons medievals i finques amb els entramats típics de fusta.
- El castell de la família Rohan: el vàrem haver de gaudir per fora
- La Basílica de Notre-Dame-du-Roncier: vàrem visitar-la i vàrem pujar a la seva torre, amb magnífiques vistes de Josselin i les seves teulades.
- La casa de 1538 amb cariàtides (columnes amb forma de dona) i bigues esculpides amb temes de caça
- Les rescloses, la casa de rescloses, el molí i l’abocador
Ens quedàrem a dinar a Josselin, ja que la visita al poble i a la Basílica s’ho mereixien. Després de dinar, vàrem continuar amb la ruta, i només ens volíem parar a Paimpont, a la Forêt de Brocéliande, però el temps va estar implacable tot el dia. Tot lo què no havia plogut en els dies anteriors, ho va treure en aquest dia. Vàrem tenir molta sort amb el temps la resta de dies, ja que pràcticament no va ploure cap dia. Al cap de 34 minuts de marxar de Josselin (uns 38,30km de cotxe), arribàvem a la Forêt de Brocéliande. Vàrem aparcar i entrar al Centre d’Interpretació Porte des Secrets. Vam estar observant informació i documentació del lloc i vam voler anar afer una volta al llac, però plovia molt. Vam decidir de donar el viatge per finalitzat i encaminar-nos a anar a l’aeroport de Rennes, o sinó faríem tard.
| Tots hem escoltat la llegenda del rei Artur. En aquest bosc de Brocéliande va néixer la seva llegenda. Amb només anomenar aquest lloc de boscos magnífics, entre landes i estanys, a on visqueren la fada Viviana, el mag Merlí o el cavaller de Lancelot, ja vam viatjar a un lloc màgic, i que pot descobrir-se amb magnífiques excursions. El castell de Comper, ocupat en el segle IX per el rei Salomó, és una aturada en el camí obligada durant els passejos per el bosc de Brocéliande. Segons la llegenda aquest lloc que, actualment alberga el Centre d’Interpretació del rei Artur, on s’organitzen exposicions, espectacles i excursions temàtiques, fou la residència de la fada Viviana. Per qui vulgui refrescar la memòria o saber més sobre el bosc i aquestes llegendes meravelloses, el millor és dirigir-se a “La Porte des Secrets”. Petits i grans quedaran encantats! Posem rumb al Vall de mai tornar: el Val-sans-retour! Es tracta d’un vall estret i un lloc llegendari, on la fada Viviana mantenia presoners als marits infidels que s’aventuraven per aquests paratges. Lancelot, un cavaller valent criat per la fada, va acabar amb el malefici a l’enfrontar-se als dragons i alliberar els presoners. Avui en dia el magnífic passeig de les Landes de Gurwant de 11 kilòmetres condueix fins a impressionants llocs llegendaris com el castell de Trécesson, la casa de Viviane o la tomba dels gegants. La font de Barenton és un dels llocs més llegendaris d’aquest bosc. Fou precisament aquí on el mag Merlí va conèixer a la fada Viviana. L’aigua d’aquesta font clapoteja bombolles considerades màgiques. Sembla ser que curava la tinya, calmava als bojos i ajudava a les joves a trobar marit. Si tens somnis de joventut, la font de la Joventut es troba a pocs passos. |
Descobrir la màgia del bosc de Brocéliande ens quedava per un altre viatge, així com també descobrir la fantàstica illa de Belle-île-en-Mer, al Morbihan.
Del bosc fins a l’aeroport de Rennes hi havia uns 37,90km (uns 35 minuts amb cotxe). Els vam fer d’una tirada i vam anar a retornar el cotxe de lloguer i cap a embarcar, que estàvem a punt de fer tard.
Adjuntem la documentació gràfica de la visita a Josselin:
| Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (130,00km amb 1h 59min) . |