| Començarem la nostra escapada a Praga anant al nostre allotjament un cop hem arribat del trasllat de l’aeroport. Allí hi deixarem les coses i així ja podrem començar amb l’itinerari pensat. La intenció d’aquest primer dia de visites és conèixer el barri de Stare Mesto, la Ciutat Vella de Praga, començant les visites per la zona de la Torre de la Pólvora i el carrer Celetná, continuant per les icòniques atraccions de la Plaça de la Ciutat Vella, i finalitzant a la zona del Pont de Carles, fent una visita al mateix, entre d’altres monuments. |
| Índex 1. Zona Torre de la Pólvora 2. Plaça de la Ciutat Vella 3. Cap al Pont de Carles 4. Pont de Carles i Creuer Moldava 5. Sud del Pont de Carles |
1. Zona Torre de la Pólvora
Un cop sortint del nostre allotjament, ens dirigirem a la zona de la Torre de la Pólvora, on tenim previst fer-hi una visita, però abans, visitarem un altre edifici, la Casa Municipal, que està al costat. Ens trobem a l’avinguda Námestí Republiky, i s’hi pot arribar tant per metro (línia A a l’estació de Mustek) com en tramvia (el nº22, a la parada Národní Trída). Nosaltres, però, hi arribarem a peu, ja que tenim l’allotjament a prop.
Lo habitual a Praga és trobar-se amb edificis medievals, especialment gòtics, i també barrocs. Precisament per això ens agrada la Casa Municipal, que es desmarca de l’arquitectura típica de la ciutat, doncs es tracta d’un espectacular edifici Art-Nouveau. La seva façana contrasta amb la de aspecte ennegrit de la Torre de la Pólvora, situada just al costat.
La Casa Municipal fou construïda a principis del segle XX, sobre les ruïnes d’una antiga casa on havia residit el rei Wenceslau IV en el segle XIV, abans de que la família reial es traslladés al Castell de Praga. Aquesta primera construcció es coneixia com la “Cort del Rei” i fou comprada per un cardenal quan els reis la varen abandonar. Ja en el segle XIX l’Ajuntament de Praga va començar obres de sanejament per tota la ciutat, i es va optar per enderrocar aquest edifici, que ja portava unes quantes dècades en estat ruïnós. En el 1912 quedava inaugurada la nova Casa Municipal.
La idea era dedicar a aquest espai a activitats culturals, i així es va fer, ja que actualment, en la Casa Municipal es celebren concerts i altres espectacles, a més de poder llogar els seus salons per a tot tipus d’esdeveniments.
En el moment de la seva construcció, la Casa Municipal era un dels edificis més moderns de Praga, dotada d’un sistema de calefacció, ascensors i tot tipus d’avenços de l’època. La seva façana és, al nostre criteri, una de les més boniques d’aquesta part de la ciutat, doncs en ella es barregen elements neo-renaixentistes amb altres neo-barrocs i inclús orientals, encara que l’estil predominant és l’art-nouveau.
En la seva decoració, de fet, varen participar importants representants de l’art-nouveau txec, com el famós Alphonse Mucha. El gran mosaic semicircular de la façana és obra de Karel Spillar i es coneix com “Apoteosis de Praga”. Malgrat a la seva curta existència si ho comparem amb altres monuments de Praga, la Casa Municipal ha estat escenari d’alguns dels principals esdeveniments de la història contemporània del país, com la proclamació d’independència txeca de l’Imperi Austro-hongarès en el 1918. La Casa Municipal conta amb una impressionant sala de concerts, el Saló Smetana, cobert per una cúpula de vidre i amb capacitat per a més d’un miler d’oients. No us perdeu la visita a aquesta autèntica joia del modernisme, que a més conta amb una cafeteria d’aire antic molt bonica i restaurant propi (de menjar francès).
Per visitar la Casa Municipal el millor és apuntar-se a un dels tours guiats que ofereixen, però no tenen un horari fixe, per lo què convé acudir amb temps i informar-se allí. Els horaris dels tours guiats varien en funció del dia, lo millor és consultar-ho directament a taquilla. Els concerts solen celebrar-se per la tarda, entre les 17:30 i les 20:00h. El nostre Tour Guiat té una durada d’1 hora, i un preu de 290Kc pels adults i 240Kc pels estudiants menors de 26 anys i nens entre 10 i 18 anys, i entrada gratuïta pels nens menors a 10 anys. Amb la Prague CoolPass et fan un 15% de descompte.
I ara sí, sortint de la Casa Municipal, visitarem la Torre de la Pólvora, que es tracta dels llocs més emblemàtics de la ciutat, amb grans vistes sobre el Barri Antic de Praga. És una construcció gòtica que des de l’Edat Mitjana i durant varis segles fou una de les tretze portes d’entrada a la ciutat.
En el seu orígen, la Torre de la Pólvora estava adossada a la muralla que envoltava la ciutat per a protegir-la. La construcció de la torre va començar en el 1475, quasi un segle després que la seva veïna la Torre de la Ciutat Vella. Encara que per diferenciar-la d’aquesta última se la va anomenar Torre Nova, en el segle XVIII la torre va començar a utilitzar-se com a dipòsit de pólvora, per lo que a partir de llavors se la va conèixer per la seva denominació actual.
La Torre de la Pólvora té 65 metres d’alçada. El seu arquitecte fou Mathias Rejsek, artífex també de la decoració amb estàtues que presenta la torre. La torre va quedar pràcticament destruïda amb l’incendi de 1541, éssent reconstruïda poc després. Amb els atacs de l’exèrcit prussià durant el segle XVIII va tornar a patir danys, però en el segle XIX fou definitivament restaurada gràcies a l’arquitecte Josef Mocker. Des del segle XIX la Torre de la Pólvora marcava l’inici del Camí Reial que recorrien els futurs monarques per a la seva cerimònia de coronació en el Castell de Praga.
Es pot accedir a l’interior de la Torre de la Pólvora, que alberga una breu exposició sobre la ciutat, dedicant un espai especial a la història de les seves torres. En el primer pis pots veure una sèrie d’escultures que representen a varis monarques bohemis, com carles IV o Ladislau II. Junt a ells veuràs tallats els escuts de tots aquells llocs sobre els que governaren. En la segona planta hi trobaràs estàtues d’alguns sants i àngels envoltant a les de Crist i la Verge María. Després de pujar quasi 200 graons arribaràs a la galeria superior, des de la que s’obtenen molt bones vistes de la ciutat.
L’horari d’obertura del monument és de 10:00 a 22:00h. El preu per entrar-hi és de 100Kc pels adults i 70kc l’entrada reduïda (estudiants i nens). Els menors de 3 anys entren gratuïtament. Amb la Prague CoolPass entres gratis.
Visitada la torre i embadalits amb les seves vistes de la ciutat des de dalt, ens dirigim al carrer Celetná i comencem a caminar en direcció a la Plaça de la Ciutat Vella. En el primer xamfrà a mà esquerre del mateix carrer, veiem un edifici un xic estrany, es tracta del Museu del Cubisme, el qual s’ubica a la Casa de la Madona Negra. Aquesta alberga una exposició permanent de l’art cubista txec. L’exposició s’enfoca entre els anys 1911 i 1919, que son els més significatius períodes del cubisme txec. L’edifici per si mateix és un important treball de l’art modern cubista i fou construït entre 1911 i 1912 per el dissenyador i arquitecte Josef Gocár.
Entre les seves sales es poden apreciar pintures, gràfiques, mobiliari i ceràmiques d’importants artistes tals com Pavel Janák, Josef Čapek, Otakar Kubín, Emil Filla, Vlastislav Hofman, Jaroslav Horejc i molts altres. El recinte conta també amb un famós cafè cubista (El gran cafè Orient) i un Centre educatiu.
L’entrada costa 100Kc i està oberta al públic tots els dies excepte els dilluns de les 10:00 a les 18:00h S’hi pot arribar amb el tramvia 5, 8, 26 o per la línia del metro B estació Náměstí Republiky.
També a prop del Museu del Cubisme, hi ha l’església de Sant Jakob, ubicada a 250 metres del museu. S’hi arriba trencant per el carrer Celetná a mà dreta i traspassant dues illes de cases fins arribar al carrer Malá Stupartská. Un magnífic orgue (l’orgue més gran del país), una valuosa tomba i una llegenda macabra son les raons que fan famosa l’església de Sant jacob (en txec Kostel sv. Jakuba). Ubicada en el barri medieval de Praga, està mig amagada en un carrer estret darrere de l’església més imponent de Santa Maria de Tyn. Fundada a 1232 a instàncies de Wenceslau I de Bohèmia, després d’un incendi l’església fou reconstruïda en estil barroc en el segle XVIII. De tres naus, és una església d’un tamany considerable i és la tercera catedral més llarga de Praga.
L’atracció més famosa de l’església és l’excepcional orgue de 1705, que consta de 4 manuals, 91 registres i 8277 tubs. L’excel·lent acústica d’aquesta església la converteixen en un emplaçament ideal per a concerts de música clàssica. No us perdeu la cita dominical amb el concert d’orgue o informeu-vos sobre altres esdeveniments musicals programats. Durant la visita a l’església, admireu la pietat de fusta del segle XV i l’opulenta tomba del compte Jan Vratislav de Mitrovice, un canceller de Bohèmia que va viure en el segle XVIII i que no va escatimar en costos per a construïr la seva última estada.
No li va anar tant bé al propietari de l’avant-braç momificat que podeu veure a la dreta de l’entrada: es tracta d’un lladre que en el 1400 havia intentat robar les joies de l’estàtua de la Verge. Segons la llegenda, la Verge li va bloquejar el braç agafant-lo tant fort que per deixar anar el lladre els guardes varen tenir que mutilar-se’l. També pot ser, tanmateix, que no es tractés d’un episodi de la justícia divina: eren assistents habituals de l’església de Sant Jacob els representants del gremi de carnissers, que potser al veure el lladre, varen decidir fer justícia per el seu compte.
L’horari d’obertura de l’església és de 9:30 a 12:00h i de 14:00 a 16:00 hores tots els dies excepte els dilluns.
2. Plaça de la Ciutat Vella
Tornem a dirigir-nos al carrer Celetná, i aquest cop anirem directament cap a la Plaça de la Ciutat Vella.
La Plaça de la Ciutat Vella és el lloc més turístic de Praga. S’hi troben alguns dels principals monuments de la ciutat. El centre de la vida de Praga s’organitza entorn a la Plaça de la Ciutat Vella (Staroměstské náměstí en txec), envoltada d’importants edificis històrics.
Però el protagonista indiscutible de les visites en aquesta plaça és el fantàstic rellotge astronòmic que cada hora en punt ofereix un espectacle únic (i que ha sobreviscut inclús als bombardejos nazis).
La Plaça de la Ciutat Vella conté varis llocs d’interès turístic en els que es barregen diferents estils arquitectònics (barroc, gòtic, etc…) i moments de la seva història:
- L’església de Týn, d’estil gòtic, on destaquen les seves torres acabades en forma de pic
- L’església de Sant Nicolau, d’estil barroc
- L’ajuntament de Praga, des de la seva torre es poden obtenir bones vistes de la plaça i de la ciutat.
En el centre de la Plaça de la Ciutat Vella hi destaca el monument dedicat a Jan Hus, un líder protestant del segle XIV que va morir cremat a la foguera i en el seu honor es va erigir aquest conjunt escultòric, en el 500 aniversari de la seva mort, en el 1915.
L’obra la va realitzar l’escultor txec Ladislav Jan Salounm, i en ella hi podem veure a Jan Hus envoltat per husites i protestants i acompanyat per una mare amb el seu fill, com a símbol del renaixement. Amb el temps, l’obra es va convertir en estandard de la resistència en nombrosos episodis de la història txeca.
El Rellotge Astronòmic de Praga fou fabricat en el segle XV i s’ha convertit en el rellotge medieval més famós del món. Veritable prodigi de la tecnologia medieval, el seu complex sistema li permet mostrar-nos les hores de varies formes, i totes a un mateix temps. Però si per algo és famós el rellotge de Praga és perquè cada vegada que marca una hora en punt, les figures autòmates de dotze apòstols desfilen per les seves finestres davant dels aplaudiments de centenars de turistes. Imprescindible veure’l.
Segur que un dels primers llocs que voldràs conèixer a Praga serà aquesta emblemàtica Plaça. I si viatges a Praga per Nadal, podràs presenciar algun dels esdeveniments que se celebren en ella, com la Nit de Cap d’Any i l’Any Nou; la resta de l’any també es fan concerts i competicions esportives, que s’emeten en pantalles gegants instal·lades per a l’esdeveniment i que omplen una plaça on es barregen per igual turistes i locals.
Per arribar en aquesta cèntrica plaça nosaltres ho hem fet a peu, des de la zona de la Torre de la Pólvora, pel carrer Celetná, però si véns de fora, pots arribar-hi amb la línia A de metro (a l’estació de Staromestska). El ball més famós de la capital txeca és sens dubte el de les figures del Rellotge Astronòmic de Praga, situat en la façana sud de la Torre de l’Ajuntament de Praga i estrella indiscutible de la famosa Plaça de la Ciutat Vella. Quan es dónen les hores en punt, els turistes s’amunteguen en un lateral de la Plaça de la Ciutat Vella mirant cap amunt; gorra i ampolla d’aigua en mà en el mes d’agost; abrigats i tremolosos si estan a Praga a l’hivern: però l’època de l’any és igual, perquè el ritual es repeteix tots els dies des de fa desenes d’anys. Pots veure “ballar” als habitants del rellotge de Praga a cada hora en punt entre les 9:00 i les 21:00 hores. També conegut com Orloj, aquest preciós Rellotge Astronòmic porta a Praga des de ni més ni menys que el segle XV i és un dels grans símbols de la ciutat.
La primera part del Rellotge Astronòmic de Praga data de l’any 1410 i és la que marca les hores, senyalades en nombres romans. Perquè t’orientis mentres mires el rellotge: estem parlant de l’esfera superior del mateix, que és la part més antiga, la que és d’època medieval. Dissenyada en forma d’astrolabi (un instrument medieval molt utilitzat per els navegants per guiar-se segons la posició de les estrelles) en aquesta part apareixen representats mitjançant esferes de diferent color la Terra i el Cel (en blau clar i fosc respectivament), el Sol i la Lluna i dos anells sobreposats, el de rotació i el zodiacal, que reconeixeràs per els símbols que representen els dotze signes del Zodíac. Veuràs també escrites, a cada costat de l’esfera taronja del sol, les paraules Aurora i Crepuscle, que representen el Clarejar i el Capvespre.
L’originalitat d’aquesta part, que converteix el Rellotge Astronòmic de Praga en una atracció única, és que pot mostrar-nos a la vegada tres formes diferents de mesurar les hores:
- La mà daurada sobre els numeros romans ens indica la hora tal com la medim actualment
- L’anell exterior indica les hores amb numeros en tipografia Schwabacher, seguint un sistema de calcular el temps típic de l’antiga regió de Bohèmia a la que pertanyia Praga
- En tercer lloc, el cercle intern, amb numeros aràbigs, és potser el més interessant, i a vegades passa desaparcebut perquè no entenem lo que estem veient: ens mostra la hora babilònica, un curiós sistema de medir les hores on el moviment del Sol sobre les línies daurades ens mostra les hores desiguals, prenent com a punt de partida el capvespre, i tenint en compte la premisa de que a l’estiu les hores son més llargues que a l’hivern (d’allí l’anomenar-les hores desiguals).
Per últim, quatre figures custodiant aquesta esfera superior, incorporades a l’esfera astronòmica en el segle XVII; a la banda dreta, un esquelet que porta un rellotge de sorra: la Mort. L’acompanya la Luxúria, representada per un turc que porta una mandolina (un petit instrument de corda). En la banda esquerra, l’Avaricia i la Soberbia, representades per figures que porten una bossa de diners i un mirall. No les perdis de vista; quan les agulles daurades del rellotge marquen l’hora en punt, aquestes figures cobraran vida, i fixa’t bé en un detall: mentres que la Luxúria, l’Avaricia i la Soberbia neguen amb el cap recordant-nos que no hem de caure en elles, la Mort assenteix, reafirmant-nos a tots el nostre inevitable final. Quan marquen les hores en punt, unes altres figures treuen el cap per dues petites finestres situades sobre l’esfera superior del Rellotge Astronòmic de Praga. Es tracta dels Dotze Apòstols, sis a cada costat. Reconeixeràs a Sant Pere amb les claus de les portes del Cel, a Sant Judes amb un llibre en la mà esquerra, a Sant Mateu amb una destral… A l’acabar el Passeig dels Apòstols, un gall daurat situat en la part superior, en el centre del rellotge, canta, bat les ales i comencen a sonar les campanes.
L’esfera inferior del Rellotge Astronòmic de Praga tampoc té desperdici: en ella apareixen simbolitzats els dotze mesos de l’any, plasmats en pintures de Josef Mánes, un reconegut artista txec. En el mig, l’escut de la Ciutat Vella de Praga. A més, apareixen unes altres quatre figures: a la dreta, un Filòsof i un Àngel. A l’esquerra, un Astrònom i un Cronista.
I atenció, es pot pujar a la Torre del Rellotge Astronòmic. I has de fer-ho! Tant per conèixer el mecanisme de funcionament del Rellotge Astronòmic de Praga, com per gaudir d’un dels millors miradors de Praga. Si preguntéssis a qualsevol habitant de Praga què tindries que veure si només poguéssis veure un lloc en la ciutat, la majoria et dirigirien directament a la Plaça de la Ciutat Vella per veure el seu Rellotge Astronòmic. El rellotge de Praga és una de les grans atraccions turístiques de la ciutat, per uns, per la seva bellesa. Per altres, pels seus més de sis segles d’existència. Per altres, perquè sens dubte constitueix una de les fites tecnològiques de l’Edat Mitjana, amb el seu complexe sistema de marcar les hores de diferent forma integrat en un únic mecanisme. El cas és que el Rellotge Astronòmic de Praga continua presidint la plaça més bonica de la capital txeca, per a delit de turistes i també dels seus habitants, que malgrat de tenir-lo més a ma no dubten en aturar-se a contemplar-lo quan passen per davant. Complexe, fascinant i amb un toc fosc. Com Praga.
Contemplat i entès el rellotge, ens disposarem a visitar l’Antic Ajuntament i pujar després a la torre del mateix. Presidint la Plaça de la Ciutat Vella ens hi trobarem l’Antic Ajuntament de Praga, compost per varies edificacions que s’anàren adherint a aquet conjunt administratiu al llarg dels anys.
Com hem dit i ha quedat clar, el veuràs de seguida per les multituds de turistes aglomerats enfront al Rellotge Astronòmic, sobre tot a les hores en punt, quan els seus dotze apòstols autòmates surten a donar l’hora. L’orígen de l’Ajuntament de Praga ens trasllada fins al segle XIV, en plena Edat Mitjana, quan el govern de la Ciutat Vella (el primer en ésser declarat independent amb la concessió de municipalitat per a la zona) va buscar un lloc per establir-se. Aquest seria la Casa Volflin, a la que s’anirien afegint en segles posteriors les cases adjacents i l’ala est, d’estil neogòtic i que actualment segueix sense ésser reconstruïda després de ser arrasada en un dels bombardejos nazis. Aquestes incorporacions converteixen al conjunt de l’ajuntament en un conglomerat bastant heterogeni d’estils arquitectònics: gòtic, neo-renaixentista, etc…
A finals del segle XIX l’Ajuntament va adquirir una casa on va viure el famós escriptor Franz Kafka durant la seva infància. Es tracta de la casa U Minuty, la façana de la qual reconeixereu ràpidament, doncs està esgrafiada. Per nosaltres és una de les cases més boniques de la Plaça de la Ciutat Vella (es troba just a l’esquerra de l’entrada a l’Ajuntament). A principis del segle XX un nou ajuntament fou construït en la Plaça Marianské, deixant aquest com escenari d’esdeveniments i activitats culturals i, actualment, com a seu de l’Oficina de Turisme de Praga.
Es pot visitar l’interior de l’Antic Ajuntament de Praga amb una visita guiada (es fan a diari a les 20:00 hores, en txec, anglès, francès i alemany, i pots contractar-les directament en l’entrada). Resulta realment interessant recórrer les seves sales, doncs la decoració interior és molt monumental, amb mosaics, pintures i una rica ornamentació en fusta en sostres i parets.
No us heu de perdre la Sala de Plens ni la Capella del primer pis, que sobresurt cap a la Plaça i és una de les millors manifestacions del Gòtic en la ciutat. El seu exterior està adornat amb varies escultures de sants i una Verge amb Nen. També es pot pujar a la Torre de l’Ajuntament, que gràcies als seus 70 metres d’alçada ens ofereix unes vistes magnífiques dels voltants i una de les millors panoràmiques de la Plaça de la Ciutat Vella. Lo millor de l’Ajuntament és, en la nostra opinió, en el subsòl: tot un entramat sota terra on encara podem apreciar les restes de lo que fou aquell lloc fa molts segles: carrers, vivendes, presons i altres espais que es remonten inclús fins al Romànic i que dónen testimoni de l’intens passat d’una part de la ciutat que mercaders i burgesos varen convertir en el seu bastió.
Comprarem l’entrada i pujarem també a la Torre de l’Ajuntament. L’estrella indiscutible de la Torre de l’Ajuntament és el Rellotge Astronòmic de Praga, amb la seva desfilada d’autòmates a les hores en punt, que fa les delícies dels centenars de turistes que es congreguen a diari per contemplar-lo.
El rellotge Astronòmic funciona tots els dies de l’any entre les 9:00 in les 23:00 hores. Si a més de veure’l en acció des de la plaça vols observar de prop el funcionament del rellotge astronòmic, amb els seus centenars d’engranatges i el seu complexe mecanisme, hauràs de pujar al mirador de la Torre de l’Ajuntament.
L’Horari d’accés a l’Ajuntament son els dilluns de 11:00 a 19:00 hores i de dimarts a diumenge de 9:00 a 19:00 hores. L’horari d’accés a la Torre de l’Ajuntament és els dilluns de 11:00 a 19:00 hores i de dimarts a diumenge de 9:00 a 22:00 hores. Els preus per visitar l’Ajuntament son de 250 Kc pels adults, 150 Kc l’entrada reduïda (nens i estudiants), i els menors de 4 anys entrada gratuïta. Amb la Prague CoolPass hi entres gratis. Per pujar a la Torre de l’Ajuntament els preus son de 130 Kc pels adults, 80 Kc l’entrada reduïda (nens i estudiants), i amb la Prague CoolPass tens el 50% de descompte.
La nostra pròxima atracció, és la visita a l’Església de Nostra Senyora de Tyn. De totes les esglésies de Praga, aquesta està entre les nostres tres preferides. Mig amagada darrere de les cases que envolten la Plaça de la Ciutat Vella, les seves dues torres punxegudes destaquen sobre el cel de Praga.
Els orígens d’aquesta església es remunten al segle X, quan en el seu lloc hi havia una capella adossada a un hospici. Ja en el segle XIII es va construïr sobre aquesta petita capella una església gòtica, encara que l’aspecte amb el que la veiem actualment data del segle XIV, quan la burgesia que habitava aquesta part de la ciutat va decidir erigir un temple que competís en importància i bellesa amb la Catedral de Sant Vito, situada a l’altra riba del riu Moldava. Per això, l’Església de Nostra Senyora de Tyn ha estat anomenada carinyosament com la “catedral dels burgesos”. La façana principal de l’església està tapada pels edificis que dónen a la plaça, però si ens acostem podem envoltar l’església per apreciar-la en detall.
Resulta impressionant un dels laterals, on veuràs un baixrelleu que representa la crucifixió, obra del taller de Peter Parler. L’interior barroc de l’església contrasta amb el seu exterior gòtic: hi destaca l’altar, amb obres de Karel Skréta; també podrem admirar aquí l’orgue més antic de Praga. Aquesta ornamentació barroca prové de finals del segle XVII, quan un llamp va destruïr part de l’església i aquesta va tenir que ser restaurada. Pots accedir a l’església a través d’un passadís situat entre els restaurants que té a davant i que dónen a la plaça.
Encara que ho semblin, les seves dues torres no son del tot simètriques: la dreta és lleugerament major, i no és un error de càlcul, ja que aquesta assimetria tot just perceptible per a l’ull humà és un element molt comú del gòtic. Aquestes torres arriben als 80 metres d’alçada; la nau té 44 i l’església 52 metres de llarg en total. En ella hi està enterrat un famós astrònom txec, Tycho Brahe. Pots veure la seva sepultura de marbre a l’interior de l’església.
La façana d’aquesta església no és visible des de la Plaça de la Ciutat Vella perquè fou construïda dins d’un pati: és precisament aquest pati el que li dóna nom, doncs “tyn”, en txec, significa algo semblant a “encaixonat”. Durant els segles XVI i XVII aquesta església fou el principal santuari dels husites a Praga; de fet, l’arquebisbe husita Agustí de Mirandola també està enterrat aquí.
L’horari d’obertura de l’església per la seva visita és de dimarts a dissabte de 10:00 a 13:00 i de 15:00 a 17:00 hores, i els diumenges de 10:00 a 12:00 hores. L’església està tancada tots els dilluns. L’entrada és gratuïta, encara que es recomana fer-hi una donació de 25 Kc.
Visitada una església, anem a veure l’altra de la plaça, l’Església barroca de Sant Nicolau. L’Església de Sant Nicolau de Praga (no confondre amb l’església del mateix nom però que està ubicada al barri de Malá Strana), és un dels temples barrocs més importants d’Europa, construïda com a emblema del poder dels jesuïtes durant el segle XVIII.
L’Església de Sant Nicolau és una de les tres que aquest sant té consagrades a Praga. La seva història es remunta a la Batalla de la Muntanya Blanca de 1620, quan els catòlics varen derrotar als protestants. A partir d’aquesta victòria, els catòlics varen imposar en la ciutat els seus gustos barrocs, que varen quedar plasmats en la construcció de varis santuaris destinats a guanyar-se el recolzament dels més fidels. La construcció d’aquesta església va córrer a càrrec de l’arquitecte Kristof Dientzenhofer, que moriria abans de veure-la acabada. La seva obra la va continuar el seu fill Killian Ignaz Dientzenhofer, que va projectar la magnífica cúpula que corona Sant Nicolau. Però aquest també es va morir abans d’acabar-la, i fou succeït per el seu cunyat Anselm Lurago.
L’aspecte exterior de l’Església de Sant Nicolau ja crida l’atenció poderosament segons ens apropem, gràcies a la seva gran cúpula i al campanar que destaca per sobre de les teulades de Praga. Però lo millor d’aquest temple, està de portes endins:
- Els frescos de la cúpula, de més de 50 metres d’alçada, son impressionants; representen a Sant Nicolau i a la Santíssima Trinitat.
- El púlpit és una de les millors obres del barroc, decorat per nombroses pintures i escultures d’artistes de l’època.
- En l’òrgan barroc de l’església es diu que hi va tocar Mozart en la seva visita a la ciutat en el 1787.
- Les estàtues dels Pares de l’Església que emmarquen la nau central, son obra de Platzer.
- El mirador del campanar: s’ha de pagar a part per a pujar-hi, però les vistes de la ciutat ho mereixen. Amb tants miradors que hi ha a Praga, aquest ens el vàrem estalviar.
L’Església de Sant Nicolau conta amb dos elements curiosos:
- El primer és el monjo cotilla representat en els frescos del sostre (no et direm a on, que lo divertit és trobar-ho un mateix). La llegenda popular explica que l’autor dels frescos no volia que ningú contemplés la seva obra fins que aquesta estigués finalitzada, però un monjo no va poder aguantar la curiositat i va espiar a l’artista. Aquest el va descobrir i, com a càstig, el va pintar en els frescos amagat darrera una columna, quedant immortalitzat per a sempre.
- El segon és la Columna de la Santíssima Trinitat que es troba just enfront a l’església, més coneguda com a Columna de la Pesta, doncs commemora el final d’aquesta terrible epidèmia a començaments del segle XVIII.
Actualment, l’església organitza amb freqüència concerts el preu dels quals oscil·la entre els 490 i els 300 Kc.
Els horaris d’obertura de l’església son de 10:00 a 16:00 hores i els diumenges de 12:00 a 16:00 hores. L’entrada és gratuïta.
| Un cop estem al centre de Praga i concretament al Centre de la Ciutat Vella, també tenim la possibilitat de fer un Free Tour per la ciutat. Aquesta opció us la descrivim aquí ja que en principi nosaltres preferim més anar pel nostre compte. Si vols fer un Free Tour, t’interessa lo següent: Es tracta d’un Free Tour per Praga en espanyol. Pots reservar-lo gratuïtament. Aquests son alguns dels llocs emblemàtics del Centre de Praga que coneixeràs en el Free Tour: |
- Plaça de la Ciutat Vella
- Rellotge Astronòmic de Praga
- El Barri jueu (Josefov): cementiri jueu, Sinagoga Espanyola i Sinagoga Vella-Nova
- Rudolfinum
- Església de Nostra Senyora de Tyn
- Plaça de Franz Kafka i font
- Plaça de la República
- Església de Sant Nicolau
- Teatre dels Estats
I tots els detalls sobre l’apassionant història de Praga: la Primera i la Segona Defenestració de Praga, Jan Hus i el Protestantisme, la història del regne de Bohèmia i la formació de Txecoslovàquia, menjar i beguda típics de Praga, la Revolució del Vellut i la Primavera de Praga i el naixement de la democràcia.
El free tour es realitza exclusivament en espanyol. Tots els dies de l’any de dilluns a diumenge a les 10:00, 11:00 i 16:00 hores (excepte el 25 de desembre i l’1 de gener que no hi ha tours). El punt de trobada és l’estació de metro de Malostranska. El Free Tour acaba a l’Església de Sant Martí de la Muralla. Recomanem estar 10 minuts abans per evitar retrassos. El free tour surt puntual. Té una duració aproximada de 2 hores i mitja. Pots reservar-lo aquí.
3. Cap al Pont de Carles
Visitats els monuments de la Plaça de la Ciutat Vella, continuarem la nostra ruta que finalitzarà en el dia d’avui en les immediacions del Pont de Carles. Abans, però, un apunt: anirem a trobar l’escultura de Sant Jordi i el Drac en l’edifici del xamfrà de Siroká amb Parízská. Un cop l’haguem trobat, a uns 200 metres al nord de la plaça, arribant-hi pel carrer Parízská. El carrer Paríská és un carrer elegant amb botigues de luxe. Trobem l’escultura en el mateix xamfrà que hem dit:
Tornarem a entrar a la Plaça de la Ciutat Vella per anar a buscar la petita plaça Malé Namestí. Sortint de la Plaça de la Ciutat Vella per Staroměstské Náměstí s’arriba a l’esmentada plaça. No es varen complicar molt la vida escollint nom i, donat el seu tamany, l’anomenaren Plaça Petita. Les façanes dels edificis també es mereixen un cop d’ull, però aquí venim a veure la reixa del pou.
| En la mateixa plaça s’hi troba l’Hotel U Prince. Perquè t’ho diem? Perquè des de la seva terrassa es té una vista fantàstica de l’ajuntament i de part de la Plaça de la Ciutat Vella. Sí, és un altre dels nostres miradors de Praga imprescindibles. |
Continuarem la nostra ruta, i abans d’arribar al Pont de Carles, en fixarem a uns 300 metres cap a l’oest, per acabar ensopegant amb un dels imprescindibles de la ciutat de Praga, el Clementinum. Aquest es troba a Mariánské Náměstí i si s’hi vol arribar des de lluny s’ha de continuar agafant la línia A de metro (arribada a l’estació de Staromestská), o la línia nº22 del tramvia, amb parada a Malostranská. El Clementinum de Praga (o Klementinum en txec) és una de les visites imprescindibles en la ciutat. Gran part de la culpa la té la seva magnífica biblioteca barroca, on et sents transportat en el temps.
Si a més penses en tots aquells científics, filòsofs i altres personatges il·lustres que varen treballar en ella, la sensació és única. Anima’t a recórrer el Clementinum amb nosaltres. En els seus orígens, el Clementinum era la seu de la Universitat de Carles. Des del segle XVI fou ocupat pel jesuïtes, que durant quasi dos segles varen estar construïnt en la zona un gran complexe al que s’anàren sumant territoris adjacents. Després de l’expulsió dels jesuïtes en el segle XVIII, el Clementinum es va convertir en la seu de la Biblioteca Imperial i actualment alberga la Biblioteca Nacional de Praga.
El Clementinum es divideix en cinc patis entorn als que es distribueixen la resta de les estances. Per visitar-lo t’has d’apuntar obligatòriament a una de les visites guiades (en anglès o en txec), doncs no es pot veure per lliure. Actualment, a causa d’una disputa legal amb la Biblioteca Nacional, el Clementinum no pot garantir que la visita guiada cobreixi tots els llocs d’interès del complexe. El nostre consell, si t’interessa visitar-lo, és que acudeixis a l’entrada al monument i consultis directament quines parts pots visitar aquest dia amb el guia. Passem a anunciar-te els punts més importants de la visita.
- La Capella dels Miralls és la primera sala que ens trobarem en la visita al Clementinum. Una sala barroca folrada de miralls on s’hi troba l’orgue que, s’explica, hi va tocar Mozart en la seva visita a Praga en el segle XVIII.
- La Torre Astronòmica, de quasi 70 metres d’alçada: un observatori astronòmic que constitueix un mirador únic amb vistes al Castell de Praga.
- La Sala dels Meridians, de camí a la Torre Astronòmica. En ella s’hi portava a terme el què s’ha convertit en uns dels registres meteorològics més antics d’Europa.
- La Biblioteca del Clementinum, que alberga més de 20.000 exemplars, incloent una col·lecció de vells manuscrits. Es tracta d’un lloc únic, amb una atmosfera molt particular, on podem veure milers de llibres envoltats de globus terraquis, prestatgeries infinites i els impressionants frescos de Jan Hiebl en el sostre.
- La Sala del Tresor, l’Església de Sant Salvador i l’Església de Sant Climent.
Així mateix, no t’oblidis de donar un cop d’ull als quinze rellotges de sol adossats a les parets dels patis, obra d’un dels millors astrònoms jesuïtes, Valentí Stansel.
El Clementinum és el major complex arquitectònic de la ciutat, superat només per el Castell de Praga: el Clementinum ocupa una superfície de 20.000 metres quadrats. El seu nom deriva de la capella primitiva sobre la que es va erigir el primer edifici del Clementinum, coneguda com la Capella de Sant Climent. Avui en dia, el complexe conta amb una renovada Església de Sant Climent. Actualment, en el Clementinum també s’hi celebren concerts de música de cambra, concretament en la Sala dels Miralls. T’aconsellem que reservis una hora en el teu viatge a Praga per a conèixer el Clementinum, un lloc apassionant i poc conegut pels turistes que visiten la Ciutat Vella.
| La visita al Clementinum només pot fer-se acompanyats per un guia del monument. Hi ha tours en anglès tots els dies a partir de les 10:00h (45 minuts de durada), però si prefereixes fer-lo amb espanyol tindràs que contactar amb ells prèviament, ja que les visites en aquest idioma no estan programades de forma regular. |
Els horaris d’accés del monument son tots els dies de 10:00 a 19:00 hores. Les visites guiades es realitzen a diari, cada mitja hora (començant a les 10:00h). No és necessari reservar amb antel·lació, simplement apuntar-se a l’arribar en el mostrador de l’entrada. Els preus per accedir-hi son de 220 Kc pels adults, 140Kc pels nens i estudiants, i entrada gratuïta pels menors de 7 anys. Amb la Prague CoolPass tens un 25% de descompte.
Visitat el Clementinum, ara sí, ens dirigim a l’accés del Pont de Carles, i concretament, a la seva Torre en el cantó de la Ciutat Vella. S’anomena la Torre de la Ciutat Vella. La nostra intenció també és visitar-la i pujar-hi. Es sol anomenar a Praga com la Ciutat de les Mil Torres, i no és per menys, doncs la capital txeca està farcida d’aquest tipus de construccions, a moltes de les que es pot pujar per contemplar la ciutat des de les alçades.
D’entre totes elles, una de les més antigues, millor conservades i probablement la més bella, és la Torre de la Ciutat Vella de Praga, Staremostska mostecka vez en txec. La Torre de la Ciutat Vella és la porta d’accés a Malá Strana a través del Pont de carles. Aquesta torre medieval, considerada un dels millors exemples d’arquitectura gòtica d’Europa, fou durant segles la única forma d’accedir a aquesta part de la ciutat, custodiant el cantó est del Pont de Carles. A l’igual que en el pont, fou construïda per ordre del rei Carles IV, i també es va encarregar el projecte al mateix arquitecte, Petr Parler.
La torre arriba quasi als metres d’alçada, per lo què és un magnífic mirador. És d’estil gòtic tardà, i la decoració de la seva façana est inclou els escuts de tots aquells llocs que integraven el regne en el moment de la seva construcció. Respecte a la façana oest (la que es veu des del pont), contrasta amb l’altra banda per la seva escassa decoració, ja que fou malmesa en nombroses batalles, sobre tot quan els suecs ocuparen aquesta part de la ciutat en el segle XVII. A sobre de la porta de la Torre de la Ciutat Vella hi destaquen tres estàtues:
- A l’esquerre, la del rei Carles, impulsor de la construcció d’aquesta torre i del pont que porta el seu nom.
- En el centre, la de Sant Vito, considerat protector del pont.
- A la dreta, el rei Wenceslau, antecessor del rei Carles i membre de la dinastia fundadora de Praga.
En la part superior hi ha dues estàtues més: la dels patrons de la República Txeca, Sant Adalbert i Sant Segismon.
Sota la Torre de la Ciutat Vella passaren al llarg dels segles els monarques txecs, que realitzaven l’anomenat Camí Reial durant la cerimònia de coronació, dirigint-se a peu per la ciutat fins al Castell de Praga, creuant el Pont de Carles i continuant per el famós carrer Mostecká. Des del mirador de la Torre de la Ciutat Vella s’obté una de les millors panoràmiques de Praga, amb vistes al castell, a Malá Strana i al Pont de Carles. És una vista inoblidable.
L’horari d’obertura de la Torre és de les 10:00 a les 22:00 hores tots els dies. El preu per accedir-hi és de 100Kc pels adults, 70Kc l’entrada reduïda (nens i estudiants), i entrada gratuïta els menors de 3 anys. Amb la Prague CoolPass tens un 50% de descompte en la teva entrada.
4. Pont de Carles i Creuer pel Moldava
I ara és el moment que hem de gaudir del Pont de Carles, ja que és la icona de la ciutat de Praga. El passejarem amunt i avall varis cops i sempre ens sorprendrà alguna cosa. Nosaltres hi hem accedit a peu, però si veniu de fora hi arriba tant el metro (línia A a l’estació de Staromestska) com el tramvia (els nº17 i 18 amb parada de Krizovnicke namesti). El Pont de Carles de Praga (Karlův Most en txec) és el lloc més emblemàtic de la ciutat i el més transitat pels viatgers. Aquest pont medieval, que data del segle XIV i que està custodiat per trenta estàtues, creua el riu Moldava unint els barris de Staré Mesto i Malá Strana.
En el segle X un pont de fusta servia de passarel·la entre les dues ribes del riu Moldava, i no fou fins al segle XII quan es va construïr el primer pont de pedra de Praga, conegut com a Pont de Judith (de fet, en un extrem del pont actual encara es conserva la vella Torre de Judith).
Però un parell de segles després els desastres naturals es van acarnissar amb aquest pont, destruïnt-lo en part, per lo que el monarca Carles IV va ordenar aixecar un altre pont de pedra, més robust i que portaria el seu nom. Des de llavors, el Pont de Carles es va convertir en un element fonamental en les relacions comercials de la ciutat i també en el transport d’una banda a l’altra de Praga, connectant la zona del castell amb la Ciutat Vella.
Al principi, el pont fou denominat simplement Pont de Pedra i, després, Pont de Praga. No fou fins al segle XIX quan es va decidir posar-li el nom del rei txec que va fer possible la seva construcció. Té 520 metres de llarg, 10 d’ample i es recolza sobre 16 arcs. És el segon pont més antic conservat en la República Txeca. El seu arquitecte, Petr Parler, també va dissenyar la Torre de la Pólvora i part de la Catedral de Sant Vito. Per a finançar la seva construcció, que es va estendre durant quasi dos segles, es cobraven peatges. Després de la revolta contra els Habsburg en el 1621, els caps dels 27 rebels líders del moviment fóren exposats al llarg del pont. Des de 1978 l’únic tràfic que es permet en el pont és el dels peatons. En un dels extrems hi trobarem la Torre de la Ciutat Vella, un dels millors exemples del gòtic en el món.
Totes les escultures que avui podem veure en el Pont de Carles son còpia de les originals, que fóren instal·lades en el segle XVIII i que actualment es troben en el Museu Nacional per a la seva preservació. D’entre totes elles, hi destaca la de Sant Joan Nepomucè, la més visitada pels turistes: la llegenda diu que aquest sant era confessor de la reina de Bohèmia durant el segle XIV. El rei, que desconfiava de la seva dona, va demanar a Sant Joan Nepomucè que li desvelés els seus secrets, però com que aquest es va negar, li va tallar la llengua i el va llançar al Moldava des del pont.
Des de llavors, l’estàtua de Sant Joan Nepomucè és la protagonista dels passejos per el Pont de Carles, acompanyada per un faristol amb cinc estrelles (les que es diu que hi havia sobre el pont la nit de la seva mort), un gos (com a símbol de la fidelitat) i una dona (la reina). Segur que veuràs a molts turistes tocant el gos, doncs es diu que així tornaràs a Praga. Si ho aconsegueixes, explica’ns-ho.
| En el teu viatge a Praga passaràs moltes vegades per el Pont de Carles per a recórrer una i altra zona de la ciutat. De dia està atestat de turistes, per lo que el nostre moment preferit per visitar-lo és de nit, on es transforma en un lloc silenciós on no és difícil transportar-se en el temps. Un altre bon moment per visitar-lo, si ets matiner, és al clarejar, quan apenes no hi ha ningú i la llum que el tenyeix crea una atmosfera preciosa. De fet, tenim previst visitar el pont de nit en aquest nostre primer dia de l’escapada, i el dia de demà, tenim previst travessar-lo de ben d’hora pel matí, de camí al Castell de Praga. |
Una de les activitats que recomanem realitzar aquí a Praga és un mini-creuer pel riu Moldava. Hi ha tot tipus d’ofertes, però la nostra intenció és fer un petit mini-creuer d’1 hora per veure les vistes de la ciutat des del riu Moldava. Existeixen molts tipus de recorreguts en vaixell per Praga: des de petits passejos per veure la ciutat des del riu, fins a creuers diürns i nocturns amb dinar i sopar. Si voleu tenir una velada perfecta podeu optar per un passeig amb sopar i música en viu, veure Praga il·luminada des del Moldava i gaudir d’un bon sopar sempre és un encert.
Com hem comentat, la nostra intenció és fer aquest creuer estàndard d’1 hora de durada. El preu és de 18€ (amb la targeta Prague CoolPass et surt gratuït), i durant el passeig podràs admirar els monuments més famosos de Praga: el Pont de Carles, el Castell de Praga i el Rudolfinum son alguns dels monuments que es divisen des del vaixell.
5. Sud del Pont de Carles
De forma indicativa, us hem de comentar que a prop del Pont de Carles, dins l’Stare Mesto, encara s’hi troben alguns atractius que us poden interessar. Un cop visitat el pont, podem baixar per l’Stare Mesto cap al sud, i al cap de 170 metres de la Torre de la Ciutat Vella, ens trobem amb el Teatre Na Zábradlí, a on s’hi troba una de les obres d’art contemporani de David Cerný. Aquesta pot passar desaparcebuda, ja que es troba molt integrada en la paret del teatre Na Zabradlí. S’anomena “Embryo” (embrió), i medeix 120 centímetres i està col·locada en la meitat d’una canal d’aigua que baixa per el xamfrà de l’edifici. Porta allí des del 2008, commemorant el 50è aniversari de la fundació del teatre.
Per la nit s’il·lumina el seu interior i, segons hem llegit, cadascú veu lo què vol. Es pot ésser més críptic? Com hem dit, es troba a la façana del teatre Na Zabradlí, al carrer Anenské Námestí.
Si continuem el recorregut anant cap al sud, en el xamfrà de Konviviska amb Karoliny Svetle (a uns 300 metres d’on estem), ens trobem amb la Rotonda de la Santa Creu, un edifici romànic.
Es tracta de la rotonda romànica més antiga de Praga. El seu orígen es remunta a 1125. Es tracta d’una de les tres rotondes romàniques que queden a Praga, i com a tal, està catalogada com a monument cultural de la República Txeca. La primera menció escrita data de 1365, quan la rotonda era una església parroquial, però l’edifici és molt més antic. Fou construït en una important ruta comercial que va des de Vysehrad i creua el Moldava. Actualment, la rotonda és utilitzada per l’Església Catòlica Vella i pertany a la Parròquia Catòlica Vella de Praga. És un lloc de culte habitual.
Es tracta d’un edifici petit i senzill format per petits blocs de pedra disposats de forma semicircular, rematat per una cúpula amb farol, amb absis semicircular en el cantó est. L’àbsis està decorat amb un fris corb. En el sostre hi ha una llanterna amb finestres romàniques, coronada per una creu daurada amb una mitja lluna i una estrella de vuit puntes. Una tanca decorativa de ferro fos neo-romànic separa el terreny en el que s’ubica la rotonda del carrer. Les restes de pintures murals gòtiques del segle XIV fóren restaurats per František Sequens.
| Segons la llegenda, la rotonda es troba en el lloc d’un estanc al que llançaren a una jove crucificada i va acceptar el cristianisme en contra de la voluntat dels seus pares. Durant una tempesta nocturna, la creu va aparèixer com un senyal de Déu i es va erigir sobre l’estanc. Durant la reparació dels fonaments de la rotonda, es va trobar una gran creu podrida… |
Continuarem la ruta fins a l’últim punt d’interès que tenim marcat en el dia d’avui, que no és més que una altra escultura controvertida de l’artista contemporani David Cerný. Es tracta d’una estàtua penjada de Sigmund Freud i es troba on s’ajunta el carrer Husova amb Betlemske. L’estàtua està penjada en una biga de ferro. Es troba a 350 metres de l’anterior atracció, baixant cap al sud-est de l’Stare Mesto.
Si vas pel carrer i veus l’escultura penjada, no saps qui és. La obra, de 1996 i 2,2 metres d’alçada, es titula “Viselec” (Penjat), i passa desaparcebuda per a la majoria de turistes que caminen per el carrer Husova, una de les més cèntriques de Praga. Es tracta del pare del psicoanàlisis, Sigmund Freud, penjat d’una biga en lo alt d’un edifici: amb una mà s’està subjectant i l’altra la té en la butzaca. El significat? Qui sap. Hi ha moltes interpretacions. En el document del seu company de treball es comenta inclús que no es va pensar amb Freud en un primer moment, i que anava a formar part d’una sèrie, en la que estarien Freud, Kafka i Wittgenstein entre altres.
| I fins aquí arriba el dia d’avui, que déu n’hi dó. Podem fer el creuer al final de les visites o enmig quan estiguem per la zona del Pont de Carles, com vulgueu. També hi ha l’opció de fer-lo en un altre dia… |
Adjuntem amb un mapa de google maps l’itinerari peatonal que hem realitzat en el dia d’avui, amb el marcatge dels principals monuments i atraccions: