| En el dia d’avui tenim previst la visita del Complex del Castell de Praga i de la resta de barri anomenat Hradcany, per finalitzar amb l’assistència d’una obra del famós Teatre Negre de Praga. A primera hora del matí contemplarem el Pont de Carles, i agafarem després el tramvia nº22 per arribar-nos a les immediacions del Castell de Praga. Concertarem el circuït B, que correspon a la visita de la Catedral de Sant Vito, el Palau Reial, la Basílica de Sant Jordi, la Torre Daliborka, i el Carreró d’Or. També observarem el famós canvi de guàrdia del castell. A la tarda, visitarem ja fora del recinte del castell (però en ple barri del Hradcany) el Santuari de Loreto i el Monastir de Strahov. Al capvespre, abans de baixar cap a la ciutat més cèntrica de Praga per veure la sessió de teatre negre, passejarem per un carrer pintoresc i especial el Nový Svet Ulicka. |
| Índex: 1. Complex del Castell de Praga 2. Resta del barri Hradcany 3. Teatre Negre |
1. Complex del Castell de Praga
La nostra intenció és llevar-nos el més d’hora possible, per contemplar sense gent, el magnífic Pont de Carles. De les seves immediacions agafarem la línia 22 del tramvia de la ciutat per pujar cap al Castell de Praga. Les vistes sobre Praga, el Pont i els voltants, amb la sortida del sol, son fantàstiques i tenen un punt místic. Valdrà molt la pena fer aquest petit esforç per contemplar aquesta meravella.
Caminarem en direcció a Malá Strana i si volguéssim fer tot el recorregut fins al castell a peu, estem parlant únicament d’uns 20 minuts i una mica de desnivell. La nostra intenció, però, és agafar el tramvia 22 ja que hem llegit que val molt la pena. Caminarem 450 metres per dins el barri de Malá Strana (heu de tenir en compte que ja hi ha pensat un dia per visitar-lo, concretament l’endemà), i anem directament a Malostranske Namestí, la qual és una bonica plaça amb una parada del tramvia 22. Aquí agafarem el tramvia esmentat, i en uns 7 minuts ens portarà a la parada de Pražský hrad, que des de la qual, hi ha uns 3 minuts a peu fins a la plaça del castell, Plaça Hradcany (uns 260 metres únicament).
| A l’oest del riu Moldava s’extén el barri de Hradcany o barri del Castell de Praga, on es troben varis dels principals llocs d’interès de Praga, com el propi complex del castell o la Catedral de Sant Vito. Hradcany fou una villa reial i un districte independent fins que a mitjans del segle XVIII es va unir a Malá Strana, Nové Mesto i Staré Mesto per a donar orígen a la ciutat de Praga. A Hradcany s’ubiquen varis edificis històrics que fóren de gran importància per el govern de la ciutat. Es tracta d’un barri que va créixer entorn a un punt central, el Castell de Praga, al voltant de la seva muralla s’anaren construïnt les cases del personal que treballava en la cort i les dels artesans. Però en el 1541 un incendi va destruïr la majoria d’aquestes vivendes, construïdes en fusta. Fou a partir de llavors quan vàries famílies aristocràtiques, atretes per la proximitat al castell, fóren establint les seves vivendes en la zona, sobretot durant els segles XVII i XVIII. De fet, si camines pel barri, podràs apreciar les façanes de grans cases senyorials, com el Palau Schwarzenberg (que alberga la col·lecció d’art barroc de la Galeria Nacional), el Palau Martinitz (format per varies cases gòtiques), el palau Toscà, el Palau Cernín (amb la seva llarguíssima façana) o el Palau Sternberg (que acull una gran col·lecció d’art europeu). |
Altres d’aquestes cases aristocràtiques alberguen actualment seus institucionals o ministeris. Al barri de Hradcany s’ha de dedicar, com a mínim, un matí complet, doncs son molts els monuments que es troben aquí concentrats.
Si hi ha una visita imprescindible en la capital txeca, aquesta és la del Castell de Praga. Conegut en el seu idioma original com a Pražský hrad, aquest castell està considerat la major fortalesa en el seu estil del món, i és el millor testimoni del passat històric de la ciutat com a centre administratiu, cultural i religiós de la regió de Bohèmia. No es tracta d’un castell que es correspongui amb la imatge que tenim habitualment d’aquest tipus de construccions, sinó d’un impressionant conjunt arquitectònic compost per varis palaus i nombrosos edificis administratius i religiosos distribuïts al llarg de varis carrers.
El Castell de Praga fou fundat per el príncep Bořivoj en el segle IX; després aquesta primitiva construcció de fusta va arribar una altra de pedra gràcies al monarca Soběslav I, que es convertiria en segles posteriors en residencia dels reis de Bohèmia i al voltant del qual s’anà aixecant el que es coneixeria com a Hradcany o barri del Castell, doncs entorn a les seves muralles fóren adossant-se les humils vivendes dels servents i treballadors de la cort, així com les dels artesans que treballaven al servei de la família reial. Aquest petit nucli format al voltant del castell seria el gèrmen de la ciutat de Praga, la història de la qual comença en ell. La seva situació no és casual, doncs a l’estar junt al riu Moldava li permetia tenir una posició estratègica a nivell defensiu i d’abastiment. Amb el pas del temps, les grans famílies aristocràtiques de la zona també traslladaren la seva residència als voltants del castell, per lo que avui podem apreciar al voltant d’ell sumptuosos palaus i cases senyorials.
Les mesures de l’antic palau reial son impressionants: 130 metres d’ample per 570 de llarg. En el seu interior es custodien les joies de la Corona de Bohèmia. El Castell de Praga és actualment la residència oficial del President de la República Txeca: quan la bandera oneja és que el president es troba allí. En el 1962, el castell fou declarat Monument Nacional i està considerat Patrimoni de la Humanitat. Durant la Segona Guerra Mundial va exercir com a quarter central dels nazis a Praga. Tots els dies a les 12:00 hores es realitza el canvi de guàrdia enfront a l’entrada del Palau Reial, amb una desfilada militar i música en directe (i a les hores en punt es fa un altre canvi de guàrdia, però més sobri i menys espectacular). Dins del castell hi ha varis restaurants, però son molt turístics i cars. No t’aconsellem menjar en aquesta zona. El Castell de Praga s’il·lumina tots els dies al caure la tarda i fins a mitjanit i inclús més tard a l’estiu. L’imatge del conjunt il·luminat és una de les panoràmiques més boniques de la ciutat.
El Castell de Praga està considerat avui com el monument més excel·lent de la República Txeca, i l’atracció turística de Praga que més visitants rep. Per visitar-lo completament fan falta varies hores, per lo què et recomanem organitzar bé el temps perquè puguis abarcar-lo sencer i sobretot per saber quina entrada comprar, ja que en funció dels monuments del conjunt que vulguis visitar, pagaràs més o menys. Com hem dit, el preu dependrà de quin circuït escolliu per fer la visita. Concretament, hi han 3 circuïts:
- Circuït A: Palau Reial, Catedral de San Vito, Exposició de la Història del Castell de Praga, Basílica de Sant Jordi, Carreró d’Or, Torre Daliborka, Torre de la Pólvora i Palau Rosenberg. Té un cost de 350kc pels adults, 175Kc pels estudiants i nens, i entrada gratuïta pels menors de 6 anys.
- Circuït B: Palau Reial, Catedral de Sant Vito, Basílica de Sant Jordi, carreró d’Or i Torre Daliborka. Té un cost de 250Kc pels adults, 125Kc pels nens i estudiants, i entrada gratuïta pels menors de 6 anys.
- Circuït C: Tresor de la Catedral de Sant Vito i Galeries d’Art del Castell de Praga. Té un cost de 350Kc pels adults, 175Kc pels estudiants i nens, i entrada gratuïta pels menors de 6 anys.
Totes les entrades son vàlides durant dos dies consecutius, però no pot repetir-se la visita a un mateix monument. Poden comprar-se en qualsevol de les oficines que et trobaràs distribuïdes per el complex. Amb la Prague CoolPass l’entrada a tots els circuïts son gratuïtes. Cal dir que el Complexe del Castell està obert de 6:00 a 22:00 hores i l’entrada és gratuïta. En canvi, per visitar els llocs d’interès dins del complexe sí que es requereix entrada i estan oberts de les 9:00 a les 17:00 hores.
| Nosaltres comprarem les entrades per visitar el Circuït B, ja que trobem que aquest és el més adequat i equilibrat. En total son 250Kc. |
L’arribada al Castell de Praga es fa per la plaça Hradčanské, en la qual hi ha un mirador des del que s’obtenen molt bones vistes de la ciutat. No te’l perdis. També cal dir que val la pena fer una ullada visual a la mateixa plaça, ja que s’hi troben palaus d’estils renaixentistes i cases d’estil gòtic.
Entrarem al Castell per iniciar-hi la visita. El primer monument que ens interessa entrar és a la Catedral de Sant Vito. La Catedral de Sant Vito a Praga és l’edifici religiós més important de la República Txeca, i una de les catedrals més imponents de tota Europa. Un magnífic exemple d’arquitectura gòtica que durant els seus més de set segles de vida ha destacat sobre el perfil de Praga, acollint les coronacions, casaments i enterraments dels reis i emperadors bohèmis. La Catedral de Sant Vito posseeix una llarga història, encara que realment no va acabar de construïr-se fins el segle XX. Però les seves obres començaren en plena Edat Mitjana, allà per l’any 1344, quan el rei Carles IV va decidir erigir una catedral gòtica sobre una antiga basílica romànica, amb la idea de que Praga es convertís en seu arquebisbal.
Els primers arquitectes, Matthias de Arras i Petr Parler, varen dissenyar la famosa Capella de Sant Wenceslau, un dels elements més visitats de la Catedral. Però malgrat dels seus esforços i dels de successius monarques txecs, la falta de pressupost, els desastres naturals i varies guerres varen provocar que la catedral quedés inacabada fins a principis del segle XX, quan per fi fou consagrada. En la seva arquitectura queda patent aquest accidentat passat, doncs cada arquitecte que es feu càrrec del projecte va incorporar elements nous propis de la seva època, donant lloc a un conjunt que amalgama elements gòtics, renaixentistes i barrocs. Els elements que més criden l’atenció en la catedral son les seves dues torres de més de 80 metres d’alt, el rosetó central i l’altíssim campanar d’estil renaixentista. La campana que es troba dins del campanar és coneguda com a Zikmund i es considera la major de la República Txeca.
Les visites imprescindibles en la Catedral de Sant Vito son:
- El Portal Daurat, ricament decorat, sobre el que es troba un mosaic de 80 metres quadrats que representa el Judici Final, elaborat per artesans venecians. Aquest era l’accés per el que entraven els reis quan es coronaven.
- La Capella de Sant Wenceslau, on es custodien les relíquies d’aquest sant i les joies utilitzades en les cerimònies de coronació. Les seves parets estan cobertes de pedres semiprecioses.
- La Tomba de Sant Joan Nepomucè, per la construcció de la qual es varen emprar milers de kilos de plata.
- Entre totes les vidrieres que decoren la catedral destaca la dissenyada per Alphonse Mucha, un dels màxims representants del Art Nouveau a Europa.
- El Mausoleu Reial, on jeuen els antics reis bohemis, com Carles IV, Wenceslau IV o l’emperador Maximilià II.
- El Mirador de la Torre Sud, al que es pot pujar a través d’una escala de cargol per a contemplar les vistes de Praga.
Lo millor per veure la Catedral de Sant Vito és matinar, ja que a partir de mig matí i sobretot en temporada alta es formen llargues cues que poden obligar-te a esperar més d’1 hora. Com hem dit, es pot pujar a la Torre Sud, i les vistes que es tenen son espectaculars.
Hi ha un preu, però, que no està inclòs en el circuït que hem comprat. L’entrada a la torre val 150Kc. Amb la Prague CoolPass tens un 20% de descompte. Els horaris de la torre i de la catedral son de dilluns a dissabtes de les 9:00 a les 17:00, i diumenges de les 12:00 a les 17:00h.
Després de pujar els seus 287 graons, en una marejant escala de cargol, arribem al mirador de Praga amb majúscules. Les vistes des d’allí no tenen preu. Pots passar-t’hi molt de temps fent anar la teva càmara fotogràfica…
Visitada la catedral i empapats de panoràmiques des de la seva torre Sud, ens dirigim al proper monument del complexe del Castell que visitarem: el Palau Reial. L’Antic Palau Reial de Praga ha estat residència de la reialesa i escenari de molts esdeveniments d’Estat. Construït sobre les restes del palau de Sobeslav (d’orígen romànic), l’Antic Palau Reial ha estat residència de Reis i Prínceps fins al segle XVI. A mesura que passaven els anys, els Reis de Praga que arribaven al poder, realitzaven canvis en el palau, agregant arquitectura d’estil gòtic i renaixentista.
L’habitació més impressionant d’aquest palau és el Saló de Vladislav, una nau d’estil gòtic on es celebraven justes de cavalls, banquets i coronacions. Aquest Saló és l’espai interior més gran de Centre-Europa amb 63 metres de llarg, 16 d’ample i 13 d’alçada. Destaca la seva volta d’estil gòtic, creació de Benedikt Ried, els nervis de la qual formen cinc estrelles. En l’actualitat es celebra en aquesta sala del Palau Reial les eleccions de President de la República Txeca.
Els horaris de visita del Palau son tots els dies de 9:00 a 18:00h, i el preu està inclòs en l’entrada al Castell de Praga.
Continuem la nostra visita per els edificis del complexe del Castell de Praga, i ara ens trobem amb la Basílica i Monastir de Sant Jordi. La Basílica de Sant Jordi és l’església romànica millor conservada de Praga, mentres que el convent adjacent és el monastir txec més antic. No us deixeu enganyar per l’elaborada façana barroca: la Basílica de Sant Jordi (en txec Bazilika sv. Jirí) amb el convent adjacent és l’església romànica millor conservada de Praga. També és la segona església més antiga de la ciutat, i si volem afegir-hi un rècord, l’església més antiga dins del complexe del Castell de Praga. L’adjacent Convent de Sant Jordi és ara la seu d’una secció de la Galeria Nacional Txeca.
La Basílica de Sant Jordi fou fundada al voltant de l’any 920 per el príncep Vratislav I, pare de Sant Wenceslau; el monastir benedictí fou afegit ja en el 973 i aprofitant l’ocasió la basílica fou ampliada. Una primera reconstrucció important es va produïr després de l’incendi de 1142. Els interiors, així com els veiem avui en dia son el resultat d’importants obres de reestructuració realitzades en el 1887 i 1908. En el 1782, en l’àmbit de les reformes de l’emperador Josep II, el monastir fou despossseït de la seva funció; des de llavors durant molts anys fou utilitzat com a quarter. En el cor del Castell de Praga, la basílica i el convent afegeixen art, història i cultura a la nostra visita de la ciutat.
L’interior de la Basílica de Sant Jordi és auster i monumental, però aquest efecte és mitigat per una escala barroca que condueix a l’àbsis, on podreu admirar els frescos del segle XII. També hi ha una petita cripta, que es pot veure des de l’arc que passa per sota de l’escala. Dins de la basílica estan enterrats els reis Premyslidi, el príncep Boleslav II, mort en el 997, i el príncep Vratislav, fundador de l’església, mort en el 921. A l’exterior s’eleven sobre el cel de Praga Adam i Eva, les dues torres. Eva, la torre meridional, és més esbelta i inclinada que Adam i té uns 40m; ambdues arriben a una alçada de 41m.
Des de fora la plaça s’observa la façana de la Basílica, i a la seva esquerra, el Monastir de Sant Jordi. Potser us pot semblar normal des de l’exterior, però es tracta del monastir més antic de la República Txeca. Els murs que una vegada albergaven un convent de monges benedictines, ara guarden una col·lecció d’obres bohèmies, en la seva majoria del segle XVIII. Aquí podeu admirar escultures dels artistes Josef Myslbek, Stanislav Sucharda y Bohumil Kafka (aquest últim no té cap parentesc amb l’escriptor famós), els retrats de Josef Manés, i els paisatges de Julius Marák.
Els horaris d’accés al monument son de dilluns a dissabte de 9:00 a 17:00 hores, i el diumenge de 12:00 a 17:00 hores. L’entrada, com sabreu, està inclosa a la del Castell, en aquest cas, la del Circuït B.
I arribem a un dels llocs del Castell que més il·lusió ens feia visitar. Es tracta del Carreró d’Or (Zlatá ulička en txec). El Carreró d’Or de Praga és un d’aquests racons imperdibles en la ciutat. Aquest petit carrer amb apenes una dotzena de casetes de colors es troba dins del complexe del Castell de Praga, junt a la muralla. Aquest conjunt de cases d’estil manierista fou ordenat construïr en el segle XVI per l’emperador Rudolf II, per donar recer als guàrdies reals i a les seves famílies, després de la destrucció per un incendi dels vells barracons de fusta que els albergaven.
Et preguntaràs d’on vé llavors el nom de “carreró d’or”: encara que no està comprovat i sembla més bé una llegenda popular, s’explica que en aquestes cases habitaven els alquimistes de la cort de Rudolf II. Els habitants de Praga han alimentat aquest mite al llarg dels segles, batejant aquest pintoresc carrer amb el nom que el coneixem avui dia. La realitat és que amb el pas del temps, aquestes acolorides cases, que semblen el decorat d’un conte infantil, fóren ocupades per petits artesans locals, i sobretot, per orfebres, fins que en el segle XIX fóren definitivament abandonades. La seva restauració i obertura al públic tindria que esperar fins a mitjans del segle XX, varis anys després de la fi de l’ocupació nazi de Praga. Durant algo més d’1 any (entre 1916 i 1917), el famós escriptor Franz Kafka va ocupar, juntament amb la seva germana, el número 22 d’aquest carrer. Fou poc temps però el suficient perquè la seva antiga casa s’hagi convertit en un dels principals reclams del carreró d’Or.
En l’actualitat, la casa de l’autor de “La Metamorfosis” acull una botiga de souvenirs i productes típics de Praga. També t’hi trobaràs en el carreró una llibreria amb obres d’aquest autor, incloent alguna de les seves il·lustracions, doncs (encara que aquesta faceta és menys coneguda), Kafka també dibuixava. En el Carreró d’Or hi va viure també una famosa vident francesa de la primera meitat del segle XX, Madame de Thebes, que va morir interrogada a mans de la Gestapo després de preveure la caiguda del tercer Reich. Entre els anys 2010 i 2011 el carreró d’Or fou sotmès a un gran procés de restauració. Avui podem veure a l’interior de varies de les cases una exposició que recrea la història d’alguns dels seus veïns. Actualment en aquest carrer hi trobes nombroses botigues d’artesania local i souvenirs típics de Praga, com el cristall de bohèmia. A nosaltres ens sembla especialment bonica la botiga de joguines i marionetes.
Recorda abaixar el cap a l’entrar en qualsevol de les cases del Carreró d’Or, ja que les portes son molt baixes. Per accedir al Carreró d’Or s’ha de pagar entrada (lo més pràctic és comprar l’entrada combinada al Castell de Praga, com hem fet nosaltres), però val la pena visitar-lo i emportar-se de record una de les fotografies més típiques de Praga.
L’horari d’obertura del Carreró és de les 9:00 a les 17:00 hores. El preu està inclòs amb l’entrada al Castell.
I l’últim monument que ens permetrà entrar amb l’entrada combinada del Circuït B del Castell de Praga que hem comprat, és la Torre Daliborka. Es tracta d’una presó per als presos comuns, que agafa el seu nom de la llegenda del jove Dalibor, el seu primer reclús. S’explica que Dalibor fou un jove condemnat a mort per ajudar als esclaus que s’havien revelat contra el poder dels nobles a finals del segle XV. Estant a la presó, Dalibor va aconseguir un violí i tocava des de la seva cel·la belles melodies que entendrien als habitants de Praga. Aquests li portaren aliments, i tement una revolució popular al matar-lo en públic, els nobles li donaren la mort en la pròpia presó.
I així, ens ha transcorregut tot el matí i ja som al migdia a Praga. Això sí, ja ho hem visitat tot, però no, encara no ens hem adonat que també podem visitar els Jardins Reials i és ara quan ho farem. Els Jardins Reials són històricament els més valuosos de tots els jardins del Castell. Fóren construïts en l’any 1534 per Ferdinand I de Habsburg, segons models italians, i reconstruïts a mitjans del segle XIX en estil anglès. Una de les joies més estimades és la Font Cantarina, una de les fonts renaixentistes més belles d’Europa. Els jardins sud (el jardí del Paradís, el Jardí en les Muralles i el Jardí de Hartig) s’extenen davant de la façana sud del Castell de Praga i des d’ells es pot gaudir de vistes encantadores a Malá Strana, a la Ciutat Vella i al veí Petrín.
| Un altre dels atractius dins del Complex del Castell però que s’ha de comprar una entrada a part, és el Palau Lobkowicz. En principi la nostra intenció no és visitar-lo, ja que volem destinar el temps a altres monuments i espais. El Palau Lobkowicz forma part del gran complexe del Castell de Praga, encara que és l’únic edifici del conjunt que és de propietat privada. Alberga la col·lecció d’art de la família Lobkowicz, distribuïda al llarg de 22 galeries que inclouen obres d’entre els segles XVI i XX la importància de les quals està reconeguda a nivell internacional, doncs es tracta d’una de les millors exposicions d’Europa. |
La història d’aquest edifici es remunta fins al segle XVI, quan nombroses famílies d’aristòcrates varen establir les seves residències a Hradcany, la zona adjacent al Castell de Praga. Després de la destrucció de l’edifici original (conegut com a Palau Pernštejn, d’estil renaixentista) a causa de l’incendi de 1541, la poderosa família Lobkowicz el va reconstruïr completament seguint els preceptes del Barroc. El palau va anar sofrint successius processos de rehabilitació en els segles següents, fins que li fou expropiat a la família Lobkowicz durant el nazisme. Encara que els hi fou retornat a l’acabar la Segona Guerra Mundial, el règim comunista va expropiar de nou tot el seu patrimoni, incloent el palau.
Fins a l’any 2002 aquesta propietat no fou retornada a la família, que va començar llavors a restaurar-lo de nou fins a la seva obertura definitiva al públic com a museu en el 2007. La col·lecció d’art del museu recorre la història europea a través de peces de tots els estils: pintures de Cranach, Rubens, Velázquez o Brueghel el Vell; partitures originals de Mozart i Beethoven, així com antics instruments musicals que testifiquen la passió de la família per la música; retrats de la família, ceràmica, mobiliari i tot tipus d’objectes decoratius de gran valor, com una àmplia col·lecció de rifles. En aquest museu és imprescindible fer-se amb l’audioguia, doncs és gratuïta, n’hi ha en espanyol i conté moltíssima informació (explicada per membres de la pròpia família Lobkowicz en la versió anglesa) i ens ajudarà a comprendre millor totes les obres que veurem durant el recorregut.
Tots els dies a les 13:00 hores té lloc un concert de música clàssica en el Palau Lobkowicz: aquests concerts de cambra constitueixen una oportunitat per escoltar en directe les obres de grans compositors com Mozart, Bach, Haydn, Beethoven, Vivaldi, Chopin o Dvorak en l’entorn únic d’una sala barroca amb una esplèndida acústica. El més recomanable per a gaudir d’un concert en el Palau Lobkowicz és comprar una entrada combinada per el museu i el concert. A més, el palau Lobkowicz conta amb una botiga de records i un restaurant propi, el Lobkowicz Palace Cafè, que té unes bones vistes sobre la ciutat (amb l’entrada ofereixen un descompte del 10% per utilitzar aquí).
L’horari del Palau-Museu és de 10:00 a 18:00 hores (els dissabtes i diumenges des de les 9:00 hores). El preu de l’entrada és de 275Kc pels adults, 200Kc pels estudiants i nens, i entrada gratuïta pels menors de 6 anys. L’entrada combinada del museu més el concert és de 590Kc. Si compreu l’entrada en la seva web, obtindreu un 10% de descompte sobre el preu total. Amb la tarja Prague CoolPass hi tens un 50% de descompte.
2. Resta del barri Hradcany
I continuem després de visitar els monuments i atraccions del Circuït B del Complexe del Castell de Praga, anant en direcció oest fins la Plaça de Loreto, la qual es troba annexa a la Plaça Hradcany (concretament es troba a uns 500 metres de distància, com a molt caminem uns 10 minuts). Allí ens topem amb el Santuari de Loreto, el qual és un dels centres religiosos més importants de la República Txeca i un dels principals llocs de peregrinació mariana a Europa. Ricament ornamentada, aquesta construcció, que data del segle XVII, alberga a varis tresors artístics que l’han convertit en un dels reclams turístics més visitats de Praga.
En el Santuari de Loreto s’hi exposa una rèplica de la casa on va tenir lloc l’Anunciació de la Verge Maria (l’original de la qual, el Santuari de la Santa Casa, es troba de fet en la localitat italiana de Loreto). Encara que la de Praga és només una de les vàries reproduccions del santuari que existeixen a Europa, és una de les millors: la seva construcció fou ordenada per la baronessa de Lobkowicz durant el segle XVII, i ja llavors va gaudir d’un gran èxit com a lloc de peregrinació. S’explica que l’autèntica casa de la Verge, situada a Natzaret, fou desmantellada per els cristians que, per a protegir-la dels atacs dels infidels, fóren traslladant-la a bocins fins a Loreto en el segle XIII, probablement per ordre del Papa.
Crida l’atenció el contrast entre l’interior, bastant auster, i l’exterior, doncs la casa està decorada luxosament amb escultures i baix relleus que representen escenes de la vida de la Verge María, com l’Anunciació, el Naixement de Jesús o la seva mort. En la casa t’hi trobaràs l’escultura en fusta de til·ler de Nostra Senyora de Loreto, dins d’un nínxol platejat. A més, en el Tresor d’aquest santuari es guarden objectes sagrats de gran valor, com crucifixes, un gran calze medieval de plata, un altar de banús i l’impressionant custodia coberta de diamants coneguda com el Sol de Praga (aquesta peça s’utilitzava per guardar les hòsties i fou portada des de Viena).
Al voltant de la Casa de la Verge, que ocupa el pati central, s’extenen el claustre, sis capelles sota les que s’extén la cripta de la família Lobkowicz i l’Església de la Nativitat, decorada de forma ostentosa i en la que hi destaquen, sobretot, les pintures del sostre.
Per si fos poc, el conjunt està rematat per un gran carilló format per una trentena de campanars. Les campanes, fabricades a Amsterdam, fóren donades per un home de negocis de Praga i toquen una melodia a cada hora, que s’escolta en tota la ciutat. Si vols fer fotos a dins, tindràs que treure’t un permís en la entrada, i es paga a part. Actualment, el Santuari de Loreto és administrat per monjos caputxins i, encara que a vegades queda fora de les rutes turístiques per falta de temps, et recomano que no deixis de visitar-lo, doncs es tracta, sens dubte, d’un dels llocs més singulars de Praga.
L’horari d’accés és de 9:00 a 17:00h, i l’entrada val 150Kc pels adults, 130Kc la reduïda (nens i estudiants), i per realitzar fotografies s’ha de pagar un permís addicional de 100Kc. Amb la Prague CoolCard tens 30Kc de descompte.
Deixem Loreto (segurament ens haurà impactat la seva visita), i continuem amb la direcció oest del barri de Hradcany, acostant-nos al Monastir de Strahov (a uns 600 metres a peu des de Loreto). Aquesta és una altra de les visites sorprenents que tenim, que com el Santuari de Loreto, no ens imaginàvem. El Monastir de Strahov és un dels nostres llocs preferits a Praga, i la veritat és que la seva biblioteca, una de les més impressionants d’Europa, és el principal motiu.
Fundat a començaments del segle XII per Ladislau II, fou concedit a l’ordre dels premostratenses, éssent un dels seus monastirs més antics, doncs ha sobreviscut a les guerres de religió, a dues guerres mundials i al règim comunista. Encara que actualment el seu aspecte exterior correspon al Barroc, l’estructura original era totalment romànica. El Monastir de Strahov va exercir un important paper no solament religiós sino també cultural en la vida dels habitants de Praga, doncs alberga una espectacular biblioteca en el seu interior, amb més de 200.000 obres: manuscrits, incunables, il·lustracions, mapes i antics globus terraquis formen part d’aquesta gran col·lecció que es distribueix en dues sales.
La Sala Teològica, d’estil barroc i decorada amb estuc, fou acabada en el segle XVII, obra de l’arquitecte italià Giovanni Domennico Orsi i conté milers d’edicions diferents de la Bíblia. En els sostres hi destaquen els preciosos frescos de Siard Nosecký, que simbolitzen l’abast del saber a través de la fè en Déu, i que doten a l’espai d’una atmosfera sobreacollidora.
La Sala Filosòfica, de tall classicista, també fou obra d’un arquitecte italià però es va construïr quasi un segle després que la seva veïna, la Sala Teològica, amb la idea d’ampliar l’espai on guardar l’enorme quantitat de llibres que els habitants del monastir havien anat atresorant. Sobre un antic graner es va aixecar aquesta impressionant sala, les estanteries de noguera de la qual, recullen obres no només de Filosofia, sinó de qualsevol altra rama del coneixement, com el Dret, la Geografia o la Història.
En el corredor central hi ha una part especialment curiosa: la xiloteca, col·lecció de diferents tipus de fusta, convertides en cobertes de llibres.
Com a amants dels llibres, la biblioteca del Monastir de Strahov ens va semblar impressionant i totalment imprescindible. No us enganyem si us diem que aquesta és una de les biblioteques més belles del món. En certa manera, ens va recordar a una altra biblioteca que ens va impactar molt quan la vàrem veure per primera vegada, la del Palau de Mafra a Portugal. Entre la Sala Filosòfica i la Teològica hi trobem el Gabinet de Curiositats, un altre dels tresors del monastir. Com en la majoria de monuments de Praga, s’ha de treure un permís en l’entrada per a poder fer-hi fotografies. En ell podrem veure un “dodo” dissecat (extint fa temps), objectes antics, minerals… tot un passeig per la ciència de la mà de centenars de peces extraordinàries.
El Monastir de Strahov alberga l’Església de l’Assumpció de la Verge, d’estil barroc, on es custodien les relíquies del fundador de la ordre dels premostratenses, Sant Norbert, i un orgue en el que, s’explica, Mozart va improvitzar una melodia en una de les seves visites a la ciutat. Encara que no està oberta al públic, sí és possible veure-la durant les hores de missa i, la resta del temps, a través d’un panell de vidre. Junt a la biblioteca, la pinacoteca del Monastir de Strahov és la única estança oberta al públic. Alberga una de les col·leccions de pintura medieval més importants d’Europa, amb més d’un miler d’obres.
En les últimes dècades, aquest monastir s’ha convertit amb freqüència en escenari de vàries pel·lícules: la seva biblioteca apareix a “Des de l’Infern (From Hell)”, protagonitzada per Johnny Depp, que recrea els assassinats de Jack el Destripador, i les seves instal·lacions surten a “Casino Royale”, una de les entregues més famoses de James Bond. Per si fos poc, des de fa segles el monastir conta amb una fàbrica de cervesa pròpia, la de Sant Norbert, amb restaurant inclòs. En ell es serveixen plats de la gastronomia tradicional txeca i per ésser un lloc relativament turístic, no es menja gens malament. Actualment, el monastir segueix funcionant com a tal i és la llar de varis monjos. No et perdis aquest lloc ple de tresors antics i paradís de llibres estranys i d’objectes curiosos.
La Biblioteca té un horari d’obertura de 9:00 a 12:00 i de 13:00 a 17:00h. La Pinacoteca de 9:30 a 11:30 i de 12:00 a 17:00h. L’església només obre durant la missa diària (tots els dies a les 18:00h) i els diumenges també a les 10:00h. El preu per accedir a la Biblioteca és de 120Kc pels adults i de 60Kc per estudiants fins als 27 anys. Per entrar a la Pinacoteca val 120Kc pels adults i 60Kc per nens i estudiants. Els menors de 6 anys entren gratuïtament.
| I a partir d’aquesta visita, us volem fer un incís. A prop del Castell de Praga, concretament a un kilòmetre al nord-est del recinte. Pots agafar el tramvia 22 per arribar-hi, però tardaràs el mateix que anar-hi a peu. Es tracta de la Villa Bílek, la Casa-Taller de Frantisek Bílek ubicada en la Villa Bílek. Aquesta Villa-Estudi en el barri de Hradcany, fou construïda també per Frantisek Bílek en els anys 1910-1911 segons un designi profundament meditat: simbolitza un camp de blat, i mostra la convicció del seu autor sobre l’analogia entre la naturalesa i l’art. En ella es pot contemplar, a més de l’estudi de Frantisek Bílek, una exposició dels seus treballs primerencs, sobretot dels anys 1891 a 1903. L’horari d’obertura son tots els dies menys dilluns de 10:00 a 18:00h, i els preus per accedir-hi son de 150Kc la tarifa bàsica, 60Kc la tarifa reduïda, i 250Kc la tarifa familiar. |
Visitat el Santuari de Loreto i el Monastir de Strahov, ens dirigirem tranquil·lament a un dels racons de Praga més bonics. En el nostre cas, va ésser casualitat i al passar per allà el carrer, ens en vàrem enamorar. Es tracta del carrer Nový Svet Ulicka, un carrer de menys de 300 metres ubicat a uns 10 minuts a peu des del Monastir Strahov, cap al nord del barri. El carrer Nový Svet Ulicka és una forma molt pintoresca i especial per acabar amb la nostra visita al barri del Castell. Passegeu-hi, us agradarà l’ambient. És molt tranquil, i conté cases només a una banda del mateix, a l’altra banda hi ha un mur. Traduït significa “el carrer del Nou Món”.
Moltes de les casetes encara conserven el seu nom original, que normalment té que veure amb l’or. “U Zlaté hrušky” (on la pera d’or), “U Zlatého hroznu” (on el raïm d’or), “stromu” (arbre…), “keře” (arbust…) o “čápa” (cigonya…). Podría semblar que, en el segle XVI, aquest lloc era la llar de joiers o rics. Però aquí les aparences també enganyen. “El Nou Món”, en la seva època, era la part exterior a les muralles del Castell de Praga, és a dir, on vivien els més pobres. Els petits casalots, que abans eren considerats com la senyal de la pobresa, avui tenen un encant totalment diferent. L’encant que et trobaràs en el Carreró d’Or (Zlatá Ulicka) o precisament en el Nou Món. Gràcies a la preservació dels edificis, et podràs imaginar fàcilment com era la vida dels que assecaven la roba entre aquestes parets tortes i quasi sempre passaven el seu temps lliure en els petits patis.
I ha arribat l’hora de tornar al centre de la ciutat perquè aquest vespre-nit ens tocarà assistir a una obra del teatre negre que abans haurem contractat. Per tornar al centre de la ciutat Vella, la millor opció que podem utilitzar és el tramvia, tot i que a peu “només” hi ha uns 35 minuts (2,5 kilòmetres), que es podrien fer perfectament passejant, i a més fa baixada. Ens dirigirem des de Nový Svet, al nord a la parada de tramvia “Vozovna Stresovice”. Allí agafarem el nº2 que passa cada 10 minuts i aquest tramvia ens portarà al barri vell (Stare Mesto) en uns 14 minuts. Hem de baixar a la parada de “Staromestská”, a 5 minuts a peu de la Plaça de la Ciutat Vella.
3. Teatre Negre
Un dels espectacles més famosos d’Europa és el teatre negre de Praga. Nascut en els anys 50, aquesta curiosa forma d’interpretar uneix el teatre tradicional amb el circ; la foscor amb lo colorista; el mim amb el ball.
Encara que també existeix en altres ciutats del món, el teatre negre és típic de Praga. Acudir a veure una obra de teatre negre és una experiència bastant turística però igualment divertida per a passar una nit, sobretot si vas a viatjar a Praga amb nens. El més característic d’aquest tipus d’obres és la profunditat de l’escenari, del que van brotant els actors, que sembla que van a llançar-se sobre l’espectador. Aquest disseny tant particular d’escenari està basat i inspirat en la caixa fosca del cineasta francès George Méliès. La tècnica de la caixa fosca de Méliès aprofita la inexactitud de l’ull humà, que no pot diferenciar negre sobre negre, per a aconseguir enganyar a l’espectador mitjançant trucs òptics. En aquest escenari a les fosques es van il·luminant aleatòriament actors i elements concrets per a crear un estrany joc de llums i ombres. Les representacions del teatre negre son mudes i els actors solen portar vestits de colors molt vius, inclús fluorescents, que destaquen sobre el fons negre. La dansa acrobàtica és un element fonamental en l’escenografia del teatre negre.
El teatre negre pot veure’s en molts llocs de Praga, encara que els més famosos son els següents:
- Teatre de Jiří Srnec: Primer teatre negre en el món, en el que es representen obres relacionades amb les llegendes i la màgia de Praga. Direcció: U lékárny, 597. Com arribar-hi: autobusos nº 165, 314, 338, 361, 390.
- Teatre Ta Fantastika: Ubicat en el centre de Praga i un dels més emblemàtics per veure teatre negre. En ell es representa la conegudíssima obra “Aspects of Alice”, inspirada en Alícia en el País de les Meravelles però que fa una reinterpretació molt particular d’aquest clàssic de la literatura. Direcció: Karlova, 8. Com arribar-hi: metro Staromestska.
- Teatre Image: Situat en una de les zones més elegants de la ciutat, en ple Stare Mesto. Té representacions diàries a les 20:00 hores. Direcció: Narodní, 25. Com arribar-hi: metro Staromestska.
- Wow-show: The Black Light Theatre: Inclou música en directe i una espectacular posta en escena. Direcció: Vaclavske namesti, 56. Com arribar-hi: metro Mustek o Muzeum
Però, val la pena veure una obra de teatre negre? Depèn dels teus gustos, del teu pressupost i del temps que t’estiguis a Praga. Per descomptat, el teatre negre és algo molt curiós de veure, però no és especialment econòmic i, sobretot, molt explotat a nivell turístic. Si t’estàs només un parell de dies a la ciutat, potser et vé més de gust sortir per la nit (Praga té molta vida nocturna) o quedar-te prenent unes cerveses en alguna taberna i gaudir de l’ambient. No obstant, si viatges a Praga amb nens segur que el teatre negre no els deixarà indiferents i és una bona manera de fer algo diferent i més amè amb ells. Segur que no ho oblidaran!
| Finalment, nosaltres varem escollir anar al Teatre Image, en ple Stare Mesto, per veure l’obra “Abrakadabra”. Ens va semblar molt divertida. Sembla que porta més de 30 anys representant-se. Explica la història d’una família d’artistes que recorren el món i que es troben davant de situacions de lo més còmiques. Entre rialla i rialla apareixen escenes d’acolorides llums i ballarins sobre el fons negre característic. Té una durada d’1 hora i mitja. Pots comprar les teves entrades en el propi teatre, encara que t’arrisques a que ja no quedin seients disponibles quan arribis a les taquilles. A més de tenir que esperar la cua per comprar-les, clar. |
Per això, la millor opció és reservar les teves entrades per el Teatre Negre de Praga aquí. Hi ha uns 700 metres des del carrer Narodní, 25 fins a la plaça de la Ciutat Vella de Praga.
Adjuntem amb un mapa de google maps l’itinerari peatonal que hem realitzat en el dia d’avui, amb el marcatge dels principals monuments i atraccions (els desplaçaments amb tramvia google els marca peatonalment):