| Iniciarem el primer dia de l’escapada per lo què tenim més a prop, que és el sestriere de San Marco. La intenció és que durant aquest primer dia el poguem visitar en la seva totalitat, o si menys no, els principals monuments i atractius. Començarem anant a la Plaça de Sant Marc i el primer lloc que entrarem serà a la seva Basílica. Seguidament visitarem el Palau Ducal i els museus associats que dónen dret a l’entrada combinada del Palau. També pujarem al Campanile per tenir les vistes més impressionants de Venècia. Vista la Plaça, i ja per la tarda, ens arribarem a l’església de San Moisè, passarem pel Teatre de la Fenice i per l’església de Sta Mª del Giglio. Seguirem per un trio de palauets, el Palazzo Barbarigo Minotto, el Palazzo Museu Grassi i el Palazzo Museu Fortuny. Continuarem pel carrer dei Assassini, i visitarem el Palazzo Contarini del Bovolo pujant a dalt de tot per la seva escala de cargol, i obtenint també unes grans vistes de l’entorn. Acabarem la ruta al Fondaco del Tedeschi, un edifici de 1228 reconvertit en un gran centre comercial, i que és un altre dels millors miradors de Venècia ja que té una terrassa en la seva part superior. En el Pont de Rialto agafarem un vaporetto que ens durà per tot el Gran Canal. Arribats a la Piazza de San Marco un altre cop, agafarem un altre vaporetto que ens durà a l’Illa de San Giorgio Maggiore, on tornarem a tenir unes grans panoràmiques de la ciutat de Venècia. |
| Índex: 1. La Plaça de Sant Marc i els seus monuments 2. De Chiesa San Moisè al carrer dei Assassini 3. De Palazzo Contarini del Bovolo al Pont de Rialto 4. Vaporetto pel Gran Canal i Illa San Giorgio Maggiore |
1. La Plaça de Sant Marc i els seus monuments
Plaça de Sant Marc
El primer que farem serà dirigir-nos fins a la Plaça de Sant Marc, ubicada a 5 minuts del nostre allotjament (Hotel Centauro). La intenció del dia d’avui és visitar més o menys a fons, la totalitat del cèntric barri de Sant Marc. Comencem amb el sestriere més afavorit pels turistes: com hem dit, és on es troba la famosa Plaça de Sant Marc. Aquí, a més d’asseure’ns a prendre, el què probablement, sigui el cafè més car del món, podrem visitar la Basílica de Sant Marc, pujar a la torre del seu Campanile i explorar l’opulent Palau Ducal. Els amants de l’art, trobaran, en un extrem de la plaça, el Museu Correr, que presenta excel·lents exposicions temporals d’art. Sant Marc també alberga un impressionant grup de petites galeries d’art contemporani, com Victoria Miró, Espace Louis Vuitton Venezia, Caterina Tognon i Bel-Air Fine Art, totes elles amb obres d’artistes internacionals. Durant més de mil anys, aquest sestriere ha estat el cor cultural, religiós i polític de Venècia. Per aquest motiu, pots esperar grans multituds de turistes i preus prohibitius en els seus bars i restaurants.
La Plaça de Sant Marc és tant bonica que quan Napoleó Bonaparte va entrar-hi amb les seves tropes, va quedar tant meravellat que li va posar el sobrenom de “El Saló més Bell d’Europa”. A més de la seva bellesa, aquesta plaça del segle IX, té alguns dels edificis mçes importants que veure a Venècia com el Palau Ducal, la Basílica de Sant Marc, la Torre del Rellotge i el Campanile. Després de veure la plaça de dia i de nit, val la pena entrar en algun dels seus cafès històrics com el Cafè Florian o el Cafè Quadri, per a provar el seu cafè envoltat de luxosa decoració veneciana. S’ha de tenir en compte que la Plaça de Sant Marc és un dels llocs més baixos de la ciutat i sempre és una de les primeres zones que s’inunda quan es produeix l’Acqua Alta, per lo que segons l’època en la que vagis a viatjar, val la pena informar-se.
Basílica de Sant Marc
Visitar la Basílica de Sant Marc a Venècia és una de les coses que estem segurs, recordaràs del teu viatge a la ciutat dels canals. Ubicada en la Plaça de Sant Marc, la més famosa de la ciutat, aquest temple catòlic és una de les obres mestres de l’arquitectura bizantina a més de ser un dels llocs més coneguts i bells de Venècia, algo que ha fet que la majoria de viatgers no es conformin únicament amb veure-la per fora i vulguin conèixer la història i l’interior d’aquesta bellíssima catedral. Considerada com un dels grans emblemes de la ciutat a més de per suposat un dels llocs que visitar a Venècia imprescindibles, aquest temple es va construïr en l’any 828 amb la intenció de ser el lloc de repòs de les relíquies de Sant Marc. A més d’això, la Catedral de Venècia és coneguda per ésser una de les cimes arquitectòniques de l’art bizantí i a més d’un exterior increíble, en el que hi destaquen les seves cinc cúpules, en l’interior podràs veure els magnífics mosaics de la cúpula del segle XIII a més d’un museu en el que estan exposats els Cavalls de Sant Marc originals, unes estàtues de bronze que fóren robades de l’Hipòdrom de Constantinopla.
Tens vàries opcions per accedir a la Basílica de Sant Marc a Venècia depenent del tipus de visita que vulguis fer:
- En la taquilla: el primer i més important és saber que l’entrada a la Basílica de Sant Marc té un preu de 3 euros i 5 euros addicionals si vols entrar en la Pala d’Or. En aquest cas pots comprar l’entrada en la taquilla, encara que és important tenir en compte que solen haver-hi moltes cues, tant per entrar a la basílica com per a comprar les entrades al Museu (7 euros, on també hi ha el mirador a la Plaça de Sant Marc), al Tresor i la Pala d’Or, ja que aquesta és una de les visites en la ciutat més demandades per els viatgers.
- Online: Si vols evitar les cues, el millor és comprar les entrades a través d’aquesta pàgina. Hauràs de pagar 3 euros per persona per a la Basílica i 5 euros per a la Pala d’Or (els menors de 6 anys no paguen), i el servei de reserva està disponible des de l’1 d’abril fins al 3 de novembre. La resta de l’any no està disponible la reserva ja que no solen formar-se cues tant llargues.
- Visita guiada: Si vols fer una visita guiada durant tot l’any, per no perdre’t res i a més saltar-te les cues, et recomanem reservar aquesta visita guiada per la Basílica de Sant Marc o aquesta entrada combinada que inclou visita guiada + Basílica + Palau Ducal, ambdues amb guia en espanyol.
Nosaltres vam considerar que les visites a la Basílica per una banda, a la Pala d’Or i al Museu de la Basílica per l’altra, son visites imprescindibles, i per tant, les varem realitzar totes. Varem comprar l’entrada a taquilla perquè no hi havia quasi cues per l’època de l’any en què estàvem.
Els horaris de la Basílica de Sant Marc son de dilluns a dissabte de 9:30 a 17h (últim accés a les 16:45h), i els diumenges i festius de 14 a 16:30h (últim accés a les 16:15h) – fins a les 17h (últim accés a les 16:45h) des del 16 d’abril fins al 28 d’octubre. L’horari del Museu de Sant Marc és tots els dies de 9:45 a 16:45h (fins a les 17h des del 16 d’abril fins al 28 d’octubre). L’horari de la Pala d’Or son de dilluns a dissabtes de 9:45h a 16:45h, i els diumenges i festius de 14h a 16:30h. Finalment, l’Horari del Tresor de Sant Marc és de dilluns a dissabte de 9:45h a 16:45h i diumenges i festius de 14h a 16:30h.
Com t’he comentat en varies ocasions, la Basílica de Sant Marc està considerada una obra mestra de l’estil bizantí. A més de l’interior, t’aconsellem pagar per a poder veure els següents llocs que t’assegurem, no et deixaran indiferent:
- Museu de Sant Marc: Aquí podràs veure els Cavalls de Sant Marc originals, unes estàtues de bronze que fóren robades de l’Hipòdrom de Constantinopla. A més, des del museu podràs veure perfectament els magnífics mosaics de la cúpula del segle XIII i també accedir a la terrassa de l’església on estan les còpies dels cavalls i des d’on podràs gaudir de les excel·lents vistes de la Plaça de Sant Marc. Recorda que aquest punt exterior és l’únic lloc en el que es permeten fer fotos de tota la basílica.
- El Tresor: És el lloc en el que es troba l’impressionant tresor d’or i plata procedent del saqueig de Constantinopla.
- La pala d’Or: Aquest retaule està considerat com una de les grans joies que veure en la Basílica de Sant Marc.
A més de la informació important per visitar la Catedral de Venècia, et deixem varis consells i recomanacions que creiem, has de saber abans de fer la visita:
- L’accés a la Basílica no es pot fer amb pantaló curt ni tirants.
- No es poden fer fotos durant tota la visita exceptuant en el mirador que hi ha en el museu, des d’on podràs veure la Plaça de Sant Marc.
- No es pot accedir a la basílica amb motxilles o grans bolsos. Aquests els hauràs de deixar en la consigna que està en el carrer adjacent a l’església (Calle San Basso).
- Una altra de les coses importants a tenir en compte és que sobretot en temporada alta es solen formar grans cues, per lo que és important, si vols estalviar temps, reservar les entrades amb antelació o optar per fer una visita guiada, amb la que a més de saltar-te les cues, no et perdràs res important d’aquest impressionant lloc.
- Per visitar tot el conjunt (Basílica, Museu, Pala d’Or i Tresor) nosaltres ens hi varem estar un total de 2 hores, atenir-ho en compte a l’hora de fer la planificació.
- Adjuntem la pàgina web de la Basílica per complementar la documentació.
Palau Ducal
Un cop visitada la Basílica, serà el torn a la visita del Palau Ducal. Si d’alguna cosa estan orgullosos els venecians és de la seva República de Venècia. Encara que puguis pensar que és una referència a un passat molt passat, la Sereníssima o República de Sant Marc no va perdre la seva independència fins a finals del segle XVIII (1797). El seu centre del poder era el Palau Ducal de Venècia. Allí es prenien decisions que afectaven a mig Mediterrani, ja que aquest era el seu poder en els seus més de mil anys d’existència. Prepara’t per a descobrir la ostentació de la seva arquitectura, la riquesa de les seves sales, l’art de la seva decoració… i alguna curiositat.
El Palau Ducal de Venècia es troba junt a la catedral de Sant Marc. La seva façana lateral pot ser que sigui la fotografia més repetida des dels vaporettos que creuen el Gran Canal camí de la Piazza San Marco. El càrrec més elevat de la República de Venècia, el seu dirigent màxim, era el de “Doxe” (“Dogo” en espanyol, que té orígen en el llatí “Dux”, líder). Un magistrat suprem, escollit democràticament, que ostentava el càrrec fins a la seva mort. Els 120 duxs que regiren els destins de la república durant quasi mil anys varen viure en el Palau Ducal de Venècia. Ja hem comentat que la República de Venècia té una història molt llarga. Doncs el pas dels segles, i dels estils arquitectònics, és ben visible en el seu centre de poder: el Palau Ducal de Venècia. En el segle IX es va construïr un castell que ràpidament va quedar petit per acollir als magistrats del govern. A finals del segle XII es va transformar quasi per complet, passant de castell a palau. Durant més de cent anys, de 1340 a 1463 es va tornar a ampliar. Més tard, els incendis varen obligar a noves reformes que varen acabar amb un interior d’estil Renaixement Tardà. Arquitectònicament parlant, la majoria del palau és d’estil gòtic i renaixentista.
El Palazzo Ducale di Venezia era, a més de la residència dels Dux, seu del Govern de la ciutat i Palau de Justícia. Aquí es reunien els òrgans de govern i els tribunals, es trobaven oficines vàries, armeries i, inclús, presons. Així que, dins aniràs a trobar-te pràcticament de tot.
El Museu dell’Opera
L’entrada al palau es fa a través de la Porta del Frumento, la porta del blat, i encara que al fons del corredor ja s’albira l’impressionant pati, es gira a l’esquerra seguint el recorregut. Les primeres sales a les que s’accedeix conserven restes del palau que, per un o altre motiu, han estat retirats del seu lloc original. Son les set sales que conformen el Museu dell’Opera del palau. Columnes, capitells, arcs, finestrals,… es col·loquen a l’alçada dels ulls del visitant permetent apreciar detalls que d’altra forma, passarien desaparcebuts.
Un cop superades les sales del Museu dell’Opera, es surt, ara sí, al Pati del Palau Ducal de Venècia, i aquest ens deixarà a tots sorpresos.
El pati i l’edifici
Lo primer que et deixarà enlluernat serà el color blanc del marbre, seguit per la lleugeresa dels arcs, com si flotéssin enfront als teus ulls.
En el centre del pati, descobriràs dos pous amb imponents brocals de bronze de mitjans del segle XVI i, al fons, l’escala dels gegants, la Scala dei Giganti. Per ara la veuràs des de la distància, però no et preocupis… et sentiràs un nan baixant per ella. Creua el pati cap a l’escala dels censors, la Scala dei Censori, per la que arribaràs al primer pis.
Les sales del Palau: ostentació i poder
Les sales de la primera planta son les institucionals, els llocs on es reunia el consell i on s’impartia justícia. La noblesa de Venècia, es donava tot tipus de luxes: frescos, estucats, llenços, xemeneies… i la justícia també s’impartia infonent respecte a través de l’ostentació.
Des del “Liagò” – la terrassa per la que passejava la noblesa entre les reunions del consell – fins a la “Sala del Magistrato alle Leggi”, no deixaràs de moure el cap en totes direccions admirant la decoració de les parets i dels sostres, el mobiliari, els jocs de llum de les finestres… Donat que el Dux s’escollia entre tots els nobles, tenia que haver-hi una sala en la que contar els vots: la “Sala dello Scrutinio”. És impossible parlar de totes les sales sense escriure un llibre, aquí alguns noms: “Sala del Guariento”, “Sala delle Quattro Porte”, “Sala del Senato”, “Sala della Bussola”, “Sala del Consiglio dei Dieci”,…
Sala della Quarantia Civil Vecchia
Un exemple de la ostentació de la Justícia és la “Sala della Quarantia Civil Vecchia”. La Quarantia, creada pel Consell Major en el segle XII, era l’òrgan màxim d’apel·lació de la república. Frescos i teles que deixaven clar als visitants que la justícia era savia i que sabia com cuidar-se.
Sala del maggior Consiglio
Menció a part mereix la sala més gran de tot el Palau Ducal de Venècia. Amb unes mides de 53×25 metres, la Sala del Maggior Consiglio és una de les més grans de tota Europa. Aquí es reunia el consell major al que pertanyien tots els “patrisi venesiani”, entre 1.200 i 2.000 nobles. Una de les seves funcions, que tenia lloc en aquesta sala, era l’elecció del Dux. Les obres d’art que et meravellaran son d’artistes de la talla de Veronese o Tintoretto. Episodis bèl·lics de la història veneciana, exalçament de la república i dels seus ciutadans, els retrats dels primers setanta Dux – els retrats dels demés estan en la Sala dello Scrutinio -, son algun dels temes de les pintures.
L’armeria
He dit que trobaríes de tot dins del Palau Ducal de Venècia. Què et sembla un museu d’armes i municions? Això és el que son les quatre sales que componen l’armeria. Armadures, estandards, espases, alabardes, ballestes, maces,… fins a instruments de tortura.
L’interior del Pont dels Sospirs i la Presó
De la Sala del Magistrato alle Leggi surt un passadís que comunica amb la presó nova. La presó està a l’altra banda del canal, amb lo què aquest passadís és un pont. Ho has endevinat, és el Pont dels Sospirs. Des de l’interior no sembla gran cosa, pensa que es va construïr perquè els condemnats en les sales on s’impartia justícia del palau arribéssin a les seves cel·les. Una altra cosa és l’exterior, sobre el canal, sens dubte una de les fotografies clàssiques de Venècia. Una curiositat: el pont té dos corredors separats per una paret: el mencionat a la presó i, de tornada, a les Sale dell’Avogaria i al Parlatorio.
| El nom de Pont dels sospirs no és “original”. Es deu a una idea romàntica, almenys de l’època romàntica. Segons ella, els presoners exhalaven un sospir al creuar el pont perquè sabien que el seu futur es limitaria a una cel·la, privats de llibertat. |
Més enllà del pont, les cel·les de la presó també mereixen una visita. La presó, és, en realitat, la nova (de mitjans del segle XVI), la Prigioni Nuove. Passadissos estrets quasi a les fosques, reixes de ferro d’aspecte més que sòlid, petites portes de fusta reforçada dignes d’una caixa forta… Una curiositat: d’aquesta presó es va escapar el famós Giacomo Casanova en el 1756.
Les estances dels Duxs
Hem dit que aquí varen viure els 120 duxs de la Sereníssima, però no havíem passat per les seves estances. En realitat si que s’hi passa, el què succeeix és que és una zona en la que es presenten exposicions temporals. El cas és que no es podien fer fotografies sota cap concepte.
La Scala dei Giganti
El què s’ha promès és deute i, al final del recorregut, podràs veure de prop les estàtues de Mart i Neptú, els dos gegants de l’escala dels gegants. L’escala és una obra mestra de Antonio Rizzo, que també va reformar l’arcada del pati, de finals del segle XV. Era per aquesta escala per la que accedien els personatges importants des de la porta principal, la Porta della Carta. Avui, baixant per ella i a través de la mateixa porta, se surt del Palau Ducal de Venècia un cop s’ha acabat la visita.
El nom de l’escala, dels gegants, deriva de les dues estàtues, Mart i Neptú, que representen el poder i el domini de Venècia sobre la terra –Mart- i sobre el mar –Neptú-. Per aquesta escala pujava el Dux per a ésser nombrat. Segons la llegenda, les estàtues fóren esculpides tant grans per a “disminuïr” la figura del Dux i recordar-li que era un home com els altres i sobretot, jutjable i condemnable… En aquesta escala fou decapitat el Dux Marino Falier acusat de traïció.
La Porta della Carta
Quan surtis del Palau Ducal, fes una volta i fes un cop d’ull a la Porta della Carta. Allí, en lo alt, et trobaràs amb el lleó de Sant Marc, el símbol de la República de Venècia, davant el que s’agenolla el Dux Foscari. El nom, Porta della Carta (porta de paper), es deu a que en ella s’exposaven els decrets oficials.
L’itinerari secret del Palau Ducal
Si t’ha semblat a poc, és perquè t’has quedat sense veure unes quantes sales. Son les sales que formen part de l’itinerari secret del palau i que només es poden visitar amb guia, en grups reduïts (màxim de 25 persones), i amb reserva. El recorregut té una durada d’una hora i pots consultar els horaris i els preus en la pàgina oficial del palau. Nosaltres no vàrem arribar en el moment adequat i no vàrem poder fer-lo.
Informació pràctica del Palau Ducal
El Palau obre tots els dies de l’any, encara que l’horari varia d’hivern a estiu. De 8:30 a 19:00h d’abril a octubre, i de 8:30 a 17:30 hores de novembre a març. Tingues en compte que l’últim accés és una hora abans del tancament. Nosaltres vàrem estar un parell d’hores a dins visitant-lo.
El preu de l’entrada és de 30€ (25€ si la compres amb més d’1 més d’antelació) i, a més del Palau Ducal, inclou la visita als museus de la plaça de Sant Marc: Museu Correr, Museu Arqueològic Nacional, i Sales Monumentals de la Biblioteca Nacional Marciana. Es pot comprar en taquilla o per internet. Tens més informació en la pàgina oficial del palau ducal de Venècia. El Palau Ducal també està inclòs (amb els 3 museus que l’acompanyen) en la tarja turística Venezia Unica City Pass, i si la tens, la visita et surt gratuïta.
Si prefereixes fer la visita amb un guia en espanyol que t’expliqui la història del Palau i et dirigeixi als llocs més importants, pots reservar un tour guiat per el Palau Ducal de Venècia. Si, a més del palau, vols visitar la Basílica de Sant Marc i recórrer els carrerons de Venècia sense perdre’t, pots agrupar les tres visites en un únic tour (dóna-li un cop d’ull a això).
Museus de la Plaça de Sant Marc
Com hem dit abans, l’entrada al Palau Ducal inclou l’entrada a 3 museus més que es troben a la Plaça de Sant Marc (amb la tarja Venezia Unica City Pass també t’entren gratuïtament):
- Museu Correr
- Museu Arqueològic Nacional
- Sales d’exposició de la Biblioteca Nacional Marciana
Museu Correr
Potser eclipsat per la bellesa de la Basílica de Sant Marc, el seu Campanar o el Palau Ducal, el Museu Correr és una de les coses que passen més desaparcebudes de la Plaça de Sant Marc. El Museu conta amb interessants obres que il·lustren la història de Venècia, en un edifici molt ben decorat de principis del segle XVIII. El més destacat de les col·leccions històriques son les exposicions que il·lustren el desenvolupament arquitectònic de Venècia. També conta amb exposicions temporals. Aquí tens la web oficial del Museu Correr.
| Un altre lloc molt interessant de visitar és el Museu del Risorgimento. Aquí podràs conèixer més sobre com era la vida política de Venècia. Els vestits d’Estat dels Dux, Procuradors i Senadors es sumen a les exposicions de vestits i encaixos antics, estandards de seda i accessoris dels segles XVI al XVIII. També hi ha una galeria d’art que mostra pintures de Lorenzo Veneziano, els germans Bellini i Carpaccio entre d’altres. Està obert tots els dies excepte els dilluns i la tarifa d’entrada regular és de 10€. |
Museu Arqueològic Nacional
El Museu Arqueològic Nacional de Venècia està ubicat al costat del Museu Correr i de la Biblioteca Marciana. És la seu d’una important col·lecció d’escultures antigues, conta amb varis originals grecs, bronzes, ceràmiques, joies i monedes, a més de la col·lecció arqueològica donada en dipòsit per el Museu Correr que conté antiguitats egípcies i assíries i babilòniques. Aquest museu és de caràcter col·leccionista i inclou una col·lecció completa d’obres del segle XVI adquirides per conegudes famílies venecianes.
Aquest és un museu que explica la història d’una ciutat d’art i de les col·leccions donades a través dels anys. No tant temps enrere, Carlo Anti entre 1923 i 1926, va portar a terme l’exposició de les obres del Museu Arqueològic que fou ampliada per Bruna Forlati entre 1949 i 1954 després de la donació de les col·leccions arqueològiques de Teodor Correr en el 1939. En el 1961 aquest museu es va enriquir encara més després dels acords post-guerra Italia-Yugoslavia amb les col·leccions de ceràmiques, vidres i joies del Museu de S. Donato de Zara. Aquí tens la pàgina web del Museu.
Com hem comentat, l’entrada pel Museu Arqueològic està inclosa en l’entrada al Palau Ducal. L’horari d’obertura és de 10:00 a 18:00 hores (horari d’estiu), i de 10:00 a 17:00 hores (horari d’hivern).
Sales d’exposició de la Biblioteca Nacional Marciana
Situada just enfront del Palau Ducal, és l’obra mestra de l’arquitecte i escultor Sansovino, que va treballar en ella entre 1536 i 1553. Representa el veritable punt d’inflexió de l’arquitectura veneciana i la ruptura definitiva amb la Venècia Gòtica. A partir de llavors, quasi tots els nous edificis, especialment els palaus, es varen inspirar en el seu innovador estil. L’edifici alberga les sales d’exposició de la Biblioteca Nacional Marciana, decorades amb frescos de Tiziano, medallons de sostre de Veronese i retrats de Tintoretto. En les exposicions, et trobaràs una magnífica col·lecció de gemmes, caligrafia i llibres.
| Un cop haguem visitat la Basílica amb els seus espais museístics afegits (Tresor, Pala d’Or i el Museu de Sant Marc), així com el Palau Ducal amb els seus 3 museus (Museu Correr, Museu Arqueològic i Biblioteca Nacional), calculem que serà ja per la tarda. Aconsellem la visita a la Basílica i al Palau Ducal. Per la resta, donem llibertat perquè cadascú faci el què cregui convenient. Nosaltres, com que els 3 museus estaven inclosos en l’entrada al palau Ducal, hi vàrem anar a fer un cop d’ull… |
Campanile de Sant Marc
El que sí que teníem ganes de fer era pujar al Campanile de Sant Marc. Té una alçada de 98 metres, i és l’estructura més alta de Venècia. Des de la seva cima, tindràs unes vistes increïbles de la ciutat.
Sabíes que el Campanile també fou utilitzat per Galileu? Aquí hi va instal·lar el seu telescopi per a mostrar-lo al Dux. Un cop que pugis a la torre, veuràs una placa que commemora aquest esdeveniment.
No és possible pujar per les escales i el trajecte es fa en ascensor. En algunes èpoques de l’any és possible comprar entrades sense cues per 13€ en la web oficial. Les entrades d’accés normal tenen un cost de 10 euros i s’adquireixen en la base del Campanile. L’horari d’obertura per pujar-hi és de 9:45 a 19:00 hores. S’ha de dir que el Campanile és una de les atraccions que acumula cues més importants. Nosaltres vàrem estar de sort per l’època en la que hi vàrem anar (última setmana de la tardor), ja que no ens vàrem trobar cua enlloc. Et deixo la web del monument.
Torre del Rellotge de Sant Marc
Situada en el cantó nord de la plaça, l’encantadora Torre del Rellotge de Sant Marc (Torre dell’Orologio) és una meravella per a la vista. Construïda en el segle XV, és coneguda per la seva façana altament ornamentada i d’estil renaixentista. El rellotge fou dissenyat pensant en els mariners: amb pa d’or i esmalt de color blau. No solament marca les hores, sinó que segueix les fases de la lluna i del zodíac. En la terrassa hi ha dues figures de bronze que toquen la campana cada hora. Encara que originalment fóren designats com a gegants o pastors (medeixen més de 2 metres), la seva pàtina fosca els va donar el sobrenom de “moros”. Per aquest motiu, en venecià, també se la coneix com “la torre dels moros”. Les dues figures semblen iguals, però no ho son. Una representa a un jove i l’altre, a un senyor més gran. El Moro Vecchio (“moro vell”) toca la hora dos minuts abans de l’hora exacta, per representar el temps que ha passat, mentres que el Moro Giovane (“moro jove”) toca l’hora dos minuts després per representar el temps que vé. Curiós, veritat? Una curiositat més és que s’hi t’hi fixes bé, veuràs que cap dels dos porta pantalons…
Es pot accedir a la Torre del Rellotge amb reserva prèvia i un tour guiat. Has de tenir en compte que s’han de pujar 4 pisos d’empinades escales de cargol, passant per els mecanismes del rellotge, fins arribar a la terrassa, per veure de prop als moros en acció. No és recomanable si pateixes vertígen o claustrofòbia.
Altres elements de la Plaça
En la Plaça de Sant Marc hi podràs veure dues columnes, el lleó alat de Sant Marc i l’estàtua de Sant Teodor (un dels primers protectors de Venècia) que vigilen la plaça i la ciutat. L’orígen d’aquestes dues estàtues és bastant fosc, el nom del seu artista s’ha perdut en la història, però es calcula que varen arribar a Venècia en el segle XII i, amb poques excepcions, han estat aquí des de llavors. En el segle XVIII, les execucions públiques es portaven a càrrec entre les dues columnes i, per això, si vols respectar la tradició veneciana mentres visites aquest lloc, hauràs d’evitar passar entre elles.
I per finalitzar amb les visites a la Plaça de Sant Marc, no podem deixar de prendre un dels cafès més cars del món, al Caffe Florian. Es tracta d’un cafè històric del segle XVIII, on es mostra l’esplendor del neobarroc i de l’art modern. El Cafè està obert de 9:00 a 23:00 hores, i hi tornarem a passar per davant el dia que visitem la zona de la Plaça de Sant Marc de nit.
2. De Chiesa San Moisè al carrer dei Assassini
Havent pujat al Campanile i fet (o no) el cafè, ens dirigirem a la Chiesa de San Moisè. En una ciutat que conta amb moltes esglésies barroques de gran bellesa, San Moisè és possiblement la que més destaca. La seva façana del segle XVII està engalanada amb ostentoses talles, estàtues i busts.
De fet, el seu disseny contemplava tanta decoració, que en el moment de la seva construcció van haver de retirar vàries estàtues per evitar que s’esfondrés. Malgrat de treure-li part del disseny, l’església encara es veu totalment sobrecarregada. No et perdis els dos camells tallats sobre el portal. L’entrada a l’església és gratuïta, i es troba a només 200 metres de la Plaça de Sant Marc.
Continuem passejant en direcció al Teatre de la Fenice, ubicat a 240 metres (3 minuts passejant) del Campo San Moisè. Seguim una part del Canal del mateix nom…
El Teatre La Fenice és un dels teatres d’òpera més populars d’Itàlia. A més, ha estat a punt de desaparèixer no per un, sinó per 3 grans incendis des de la seva obertura en el 1792. Tant els vilatans com els visitants fan bromes amb el nom (que es tradueix com Teatre del Fènix) i com ha coincidit amb la desafortunada història del teatre: “com el Fènix que ressorgeix de les seves cendres”… El Teatre La Fenice segueix en peu.
L’interior és l’estrella de l’espectacle, dissenyat amb estil clàssic italià: amb molt d’or i seients en espais tancats. Es pot explorar per lliure o reservar una visita guiada. El preu de l’entrada general és de 13€. Adjunto la pàgina web per complementar la documentació. L’horari per les visites és de 10:00 a 17:00 hores. Nosaltres, al final no la vàrem visitar, però ho recomano per la història i pel què es veu de les fotografies.
Arribem ara a l’església de Santa Maria del Giglio, ubicada a 270 metres del teatre (uns 4 minuts a peu). Un cop més, la façana farà que et vulguis parar una estona abans d’entrar i contemplar-la bé. En aquest cas, és una obra barroca: les estàtues que la decoren no deixen lloc a cap dubte. L’església fou reconstruïda en el segle XVII per la rica família veneciana Barbaro i els plànols de les ciutats que apareixen en la façana (Zadar, Heraclión, Padua, Roma, Corfú i Split) estan lligades a les empreses de la família al servei de la Sereníssima.
En l’interior, com sempre, hi ha moltes obres mestres. Entre elles, els Quatre Evangelistes de Tintoretto, i la Verge amb el Nen i Sant Joan de Rubens. Aquesta última obra, és l’única obra de Rubens conservada a tot Venècia.
L’horari d’obertura de l’església és de 10:30 a 13:30h i de 14:30 a 17:00 hores, excepte els diumenges que està tancada. Santa Maria del Giglio és una altra de les esglésies que formen part del circuït Chorus, inclosa en la Venezia Unica City Pass. Recordem que el Chorus Pass té un import de 14€, i l’entrada solament a l’església sense el ticket combinat és de 3,5€ pels adults.
Continuem amb la nostra ruta pel Sestriere de San Marco, i ara anem a buscar un Palauet, el Palazzo Barbarigo Minotto. Es troba a 100 metres de l’església anterior, amb la façana principal donant al Gran Canal de la ciutat.
Ens interessa destacar aquest palau del segle XV, per l’espectacle que s’hi porta a terme al seu interior, anomenat “Musica a Palazzo”. Es representen òperes de forma immersiva. Cada acte de l’òpera és representat en una sala diferent d’un dels palaus més bonics de Venècia. Per a més informació i compra d’entrades, us deixo la seva web.
Continuem passejant entre palaus, cases senyorials, ponts i canals, fins que arribem a un altre palau, aquest anomenat Palazzo-Museu Grassi, ubicat a uns 600 metres (uns 8 minuts a peu), en la zona oest del sestriere, també fent façana amb el Gran Canal. Adjunto la pàgina web.
Especialment interessant pels amants de l’art modern o de Pinault. A més d’algunes obres permanents de Pinault, ofereixen exposicions temporals. Lo especial d’aquest Palau-Museu és que les obres es realitzen, a vegades, especialment per a una sala del museu. És a dir, els artistes s’inspiren en els diferents espais que no estan adornats ni decorats, de forma que la seva obra cobra sentit. El propi Pinault va comprar aquest palau en el 2005 per a poder-hi exposar la seva col·lecció d’art.
Els horaris d’obertura del Palau-Museu son de 9:00 a 19:00 hores (amb el dimarts tancat), i el preu per accedir-hi és de 15€ l’entrada pels adults i 12€ l’entrada reduïda (nens, joves, estudiants i sèniors).
Continuem amb la nostra ruta i és ara quan ens toparem amb un altre dels palaus interessants a visitar. Es tracta del Palazzo-Museu Fortuny. Es troba a 450m de l’anterior palau (uns 7 minuts a peu).
També conegut com a Palazzo Pesaro Orfei, pertanyia a la família Pesaro, però Mariano Fortuny va instal·lar més tard aquí el seu estudi de fotografia, pintura i textil. El què es pot veure avui en el museu son els espais tal i com eren en l’època de Mariano Fortuny. Tot lo que estava relacionat amb la seva obra i la seva forma de treballar ha tingut cabuda en aquest museu. Fortuny és conegut per el seu vestit de seda especial (Delphos), però també ha desenvolupat la “cúpula”, que donava a la il·luminació una altra dimensió. Més tard, Fortuny va tornar a pintar i aquestes obres també s’han fet famoses.
L’horari d’obertura del palau-museu és de 10:00 a 18:00h, amb el dimarts tancat. Els preus per accedir-hi son de 10€ pels adults, i 7,5€ per l’entrada reduïda. Si tens la Venezia Unica City Pass l’entrada és gratuïta.
I ja som molt a prop d’un dels llocs més curiosos del barri, el carrer dei Assassini. Es tracta del pont dels Assassins i el carrer adjacent Calle dei Assassini, que es troben en ple Sestriere de Sant Marc. Aquí es varen cometre molts assassinats i robatoris en el passat. El carrer era estret i fosc. Els nobles venecians solíen optar per creuar-lo, desitjosos de no ser vistos, de camí als bordells propers. Atrapats en aquest lloc, eren presa fàcil de lladres i assassins. D’aquí, el seu nom. El carrer es troba a 140 metres del palau (uns 2 minuts a peu).
3. De Palazzo Contarini del Bovolo al Pont de Rialto
Continuem la nostra ruta pel Sestriere de Sant Marc amb la visita d’un dels imprescindibles, el Palazzo Contarini del Bovolo, ubicat a 190 metres del carrer anterior, i al costat del nostre allotjament Hotel Centauro.
Es tracta d’un lloc per a gaudir d’unes bones vistes sobre Venècia i que difícilment et trobaràs en altres guies de viatge. El Palazzo Contarini fou construït a principis del segle XV per la família Contarini, desitjosa de fer ostentació de la seva riquesa i el seu poder. El palau és famós per la seva elegant escala de cargol d’estil renaixentista que es retorça per una torre circular d’estil bizantí.
En l’últim pis, i després de superar uns 112 graons (aquí no hi ha ascensor), es pot sortir al “Belvedere”(mirador), un balcó des d’on obtindràs una meravellosa vista de Venècia, incloent les cúpules i el Campanile de Sant Marc. Adjunto la seva pàgina web.
L’entrada costa 8 euros i aquí hi ha molts menys turistes que a Sant Marc. Els horaris d’obertura del palau son de les 10:00 a les 17:30h cada dia.
Visitada aquesta meravella, ens encaminem en direcció al Pont de Rialto, per abans de creuar-lo i gaudir-lo com es mereix, visitar una altra joia d’aquesta venècia medieval. A 550 metres, seguidament al trencall del Pont de Rialto, ens trobem amb un “Centre Comercial”. Es tracta d’un edifici anomenat Fondaco dei Tedeschi, el qual és de 1228 i s’ha reconvertit actualment amb un gran Centre Comercial. La particularitat és que disposa d’una gran terrassa en la part superior de l’edifici des d’on s’obtenen unes grans vistes dels entorns de la ciutat.
Situat en el Gran Canal i prop del pont de Rialto, és un preciós edifici que data de 1228 i agafa el seu nom dels comerciants alemanys (Tedeschi, en italià) que s’allotjaven aquí durant els seus viatges de negocis a la ciutat. En el 2016, l’edifici va obrir al públic com la primera botiga de DFS a Europa. Doncs és una alternativa genial si no vols pagar per tenir unes boniques vistes elevades de Venècia. En la part superior hi ha una terrassa, com hem dit, que dóna al Gran Canal i que té una panoràmica magnífica. Les entrades per visitar la terrassa son gratuïtes, però s’han de reservar amb antelació. En temporada alta s’esgoten bastant ràpid, per lo que necessitaràs uns dies de marge per fer-te amb els tickets. En la seva web podràs bloquejar una franja horària de 15 minuts i la visita està limitada a 40 persones.
I finalment, arribem al famós Pont de Rialto, que és el pont més famós de Venecia. Aquest arc de marbre graciosament corbat atravessa el Gran Canal amb unes arcades ocupades per botigues tipus “boutique” (bastant cares).
Construït originalment com un pont de pontons en el punt més estret del canal, l’estructura actual data de finals del segle XVI i fou una enorme obra d’enginyeria per a la seva època. Si pots obrir-te pas entre les hordes de turistes que volten per aquí, tindràs una de les vistes més famoses de Venècia: la majestuosa extensió de palaus al llarg del Gran Canal, que vibra amb el tràfic de vaixells.
No ens obsessionem amb les fotografies, ni en creuar-lo varis cops, perquè per aquest lloc hi passarem més dies…
4. Vaporetto pel Gran Canal i Illa San Giorgio Maggiore
L’intenció que tenim un cop arribats al Pont de Rialto, a part de visitar-lo i veure les vistes, és agafar un vaporetto i fer-nos la totalitat del Gran Canal, començant pel nord, des de la Piazzale Roma. Anirem baixant pel gran canal i anirem gaudint de les diferents vistes del canal, dels palaus i de les góndoles i vaixells que ens anirem trobant per davant. La nostra intenció és arribar a l’embarcador de la Plaça de Sant Marc. Primer de tot doncs, agafem el vaporetto al mateix embarcador del Pont de Rialto i ens dirigim fins al final del Gran Canal en la seva part nord. Son uns 15 minuts de recorregut, solament. Per arribar fins a Piazzale Roma podem agafar el vaporetto nº1 i el nº2, el primer que passi. Recordem que passen vaporettos cada 10-12 minuts aproximadament. Per baixar agafarem el vaporetto nº1, que és l’únic que fa la totalitat del Gran Canal.
| Com vàrem comentar en anteriors apartats, ens farem amb una Tarja del Transport per Venècia i les seves illes, que ens servirà per aquests 4 dies per disposar de viatges gratis il·limitats. |
I finalment, després d’uns 40-45 minuts arribem a l’embarcador de la Piazza de San Marco. Baixem del vaporetto amb la sensació d’haver gaudit moltíssim i plenament bocabadats de l’experiència que acabem de tenir. I no acaba aquí el dia, tot i que es faci fosc. Encara ens queda la visita a l’Illa de San Giorgio Maggiore.
Hem de tenir en compte que els horaris del vaporetto de Venècia son de les 4:30 a les 00:30h, amb una freqüència normal durant el dia de 10 a 20 minuts, i durant la nit la freqüència es redueix de 20 a 30 minuts. Per tant, i sense gens de demora, prenem el vaporetto nº2 a l’embarcador de “San Marco-San Zaccaria” que ens durà en uns 10 minuts a l’Illa de San Giorgio Maggiore (embarcador de San Giorgio).
Es tracta d’una de les illes separades més petites que no estan connectades als canals principals de Venècia. San Giorgio Maggiore es troba a poca distància del Gran Canal i es pot arribar a ella en vaporetto o en taxi aqüàtic. Aquí podràs visitar el fantàstic monastir de San Giorgio, la Basílica de San Giorgio Maggiore i el gran campanar que reflexa el de la Plaça de Sant Marc. Des d’aquest (es pot pujar fins a dalt de tot) tindràs unes vistes increïbles de la ciutat de Venècia.
La vista de la basílica de San Giorgio Maggiore, Sant Jordi el Major, des del Palau Ducal és una altra de les postals més famoses de Venècia. Encara que, més famosa és la vista que es té des de San Giorgio Maggiore (inclús des de lo alt del seu campanar), del Palau Ducal i Sant Marc a un costat i de Santa Maria de la Salut en l’altre. Es tracta d’un dels miradors de Venècia imprescindibles, i nosaltres a més, ens va coincidir amb la posta de sol…
Però no s’arriba aquí només per les vistes: l’església en si també val molt la pena. És una de les grans obres d’Andrea Palladio, probablement el més famós dels arquitectes de Venècia, encara que sigui conegut per les seves villes campestres en la regió (Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, per cert). Un arquitecte del segle XVI enamorat del món clàssic, algo així com un precursos del neoclassicisme… dos segles abans! La façana d’aquesta església, amb el seu timpà, és prova d’això.
Com sempre, tampoc deixis d’entrar, t’hi trobaràs amb unes quantes meravelles. Entre elles, l´Últim Sopar i la Recollida del Manà de Tintoretto, Jordi que mata al drac (com no, en una església dedicada a Sant Jordi) de Carpaccio o el preciós cor de fusta amb treball de marqueteria.
L’entrada a l’església és gratuïta, no així la pujada al Campanar. Aquí tens els horaris en la pàgina oficial de l’abadia de Sant Jordi (els horaris de visita tant del Campanar com de la Basílica son de les 9:00 a les 19:00 hores). Nosaltres per poc ens quedem a fora. Com que tenim ganes de gaudir d’unes bones vistes panoràmiques de Venècia, decidim pujar al Campanile de San Giorgio Maggiore. No es pot comparar amb l’alçada del Campanile de la Piazza de San Marco, però té uns 63 metres que déu n’hi dó!
Les vistes des de dalt son molt boniques i veuràs la famosa Plaça de Sant Marc i Venècia amb una perspectiva molt diferent. L’entrada al Campanile costa uns 6€ i la pujada també es fa amb ascensor.
I finalment, retornem amb la línia nº2 de vaporetto fins a l’embarcador prop de la Plaça Sant Marc, i donem per finalitzada l’aventura en aquest primer dia a la ciutat dels canals. Ha estat realment espectacular.
Adjuntem un mapa de google maps amb el marcatge del recorregut del dia coneixen el Sestriere de San Marco, i de les principals atraccions i monuments que hem visitat (els passejos amb vaporetto no estan marcats ni la visita a l’illa de San Giorgio Maggiore. Això ho trobareu a les atraccions marcades a la pàgina principal):