| En aquest segon dia de l’escapada visitarem un total de tres Sestriere de Venècia, que corresponen als barris que queden a l’oest del Gran canal (en la seva part esquerra diguem). Començarem pel Pont de Rialto i les seves immediacions en el barri de San Polo. Veurem el Mercat de Rialto i el Campo della Pescaria així com l’església di San Giacomo de Rialto. Seguirem cap al barri de Santa Croce on ens trobarem amb dos palaus molt interessants: Ca’ Pesaro i Palazzo-Museu Mocenigo. Ens tornarem a dirigir fins al cor del barri de San Polo i visitarem la Basílica de Sta. Mª Gloriosa dei Frari, el Campo de San Rocco i les seves atraccions (Museu Leonardo Da Vinci, Chiesa di San Rocco i Scuola Grande di San Rocco). Sortirem del barri per l’església de San Pantalon i entrarem a un dels barris més autèntics: Dorsoduro. El recorrerem de cap a cap. Començarem per la zona del Campo de Santa Margherita, seguint la visita al esplèndid palau de Ca’ Rezzonico i a l’església de San Barnaba. Veurem per fora l’Squero de San Trovaso i passejarem per la Fondamenta delle Zattere per acostar-nos a la Punta della Dogana i la visita a la Basílica de Sta. Mª della Salute. Acabarem de recórrer el barri acostant-nos a la Galeria de l’Acadèmia i travessarem el Pont de l’Acadèmia per dirigir-nos al Sestriere de San Marco i quan es faci fosc fer-hi una volta des de la Piazza de San Marco. |
| Índex: 1. Del Mercat de Rialto a Ca’ Pesaro 2. De Palazzo Mocenigo a Basílica de Sta. Mª Gloriosa dei Frari 3. De Museu Leonardo Da Vinci a Campo Santa Margherita 4. De Ca’ Rezzonico al Pont de l’Acadèmia 5. San Marco de nit |
1. Del Mercat de Rialto a Ca’ Pesaro
El primer que farem serà acostar-nos al Pont de Rialto, que es troba a 450 metres del nostre allotjament (uns 6 minuts passejant), el que vam visitar ahir. Creuarem el pont i entrarem al Barri de San Polo, el qual es tracta del barri més petit de Venècia. També és un dels més concorreguts. Es troba a l’altra banda del Canal i està connectat amb Sant Marc per el famós Pont de Rialto. Molt a prop del pont, es troba el principal mercat de peix i verdures de Venècia, un bon lloc per visitar a primera hora del matí. L’església de San Giacomo de Rialto, potser la més antiga de totes, fa cantonada amb el Mercat de Rialto, per lo què serà bo aprofitar una visita. Aquesta és una de les zones més antigues de Venècia i és un sestriere sumament pintoresc. Altres llocs interessants que visitarem son el Campo de San Polo, la Basílica dei Frari o el Museu Leonardo da Vinci, que es centra en les proeses científiques, amb exposicions interactives per a entretenir a tota la família.
Primer de tot contemplarem l’espectacular Pont de Rialto des de la Fondamenta del Vin, ja en la riba del Gran Canal en el sestriere de San Polo. Les vistes als palaus i a la façana del Gran Canal des d’aquí, també és força espectacular i val la pena una aturada.
Però ja que estem aquí, no podem de deixar de creuar un altre cop i un altre el famós pont.
Ens acostem, ara sí, al Mercat de Rialto i al seu Campo della Pescaria. Es tracta d’un autèntic mercat que presenta una ran varietat de peix i marisc. La gran majoria son captures fresques entregades a diari pels vaixells que surquen la llacuna i el mar Adriàtic. També hi ha posts que venen fruites i verdures fresques. Obre tots els dies de 7:30 a 13:00h, però has de tenir en compte que la secció del peix tanca els dilluns i el de verdures els diumenges.
A nosaltres, però, ens interessa el mercat de peix, i sobretot les imatges dels venecians comprant peix fresc en el Campo della Pescaria.
Baixant el Pont de Rialto, ens trobarem també, a part del mercat, a l’església de San Giacomo de Rialto. Segons explica la llegenda fou construïda en l’any 421, el mateix dia de la fundació de Venècia, i per tant, San Giacomo de Rialto es considera l’església més antiga de la ciutat. Els documents més antics que encara es conserven, assenyalen, tanmateix, que es va erigir en el segle XII. Des de llavors, l’església ha sofert varies reformes, però cap d’elles ha canviat el disseny o l’aspecte respecte a la construcció original.
En la façana hi pots veure un rellotge gegant que assenyala les 24 hores del dia. Es va agregar en el Renaixement i és el rellotge públic més antic de la ciutat. L’esfera del rellotge, s’ha mantingut igual que en el segle XV: els nombres romans gravats en pedra de Istria, la vara i els rajos daurats. Durant segles, aquest rellotge regulava la vida del mercat de Rialto i era el símbol de la ciutat. El mecanisme encara funciona, no és un rellotge de sol, encara que no dóna l’hora correcta i té la peculiaritat de tenir les 12 en punt a la dreta (a les 3 en punt) i no en la part superior. Durant el Renaixement, els venedors del mercat proper acudien a aquesta església per a fer descansos i resar durant la jornada de treball. Per lo tant, la història de l’església està vinculada al mercat de Rialto: l’evidència d’això és una inscripció en l’àbsis extern que convida als comerciants a la honestedat. Avui en dia, l’església alberga un petit museu d’instruments de corda medievals en el seu interior.
Continuarem en modo observació, i ens acostarem un altre cop a la riba del Gran Canal, però una mica més amunt, des de la Fondamenta dell’Olio, per contemplar, com no, un dels millors palauets que té Venècia, la Ca’ d’Oro. S’ha de dir, que ahir, quan navegàvem amb vaporetto em vaig enamorar d’aquest i d’altres edificis.
I continuant paral·lels al gran Canal, entrem al barri de Santa Croce. En ell t’hi trobaràs una gran quantitat de cafeteries, pizzeries, bars i venecians passejant el seu gos. És el barri més llunyà a Sant Marc i per això és un dels menys turístics. Cal dir que quan caminàvem per alguns dels seus carrers pràcticament estàvem sols. A Santa Croce es pot visitar el Palau barroc Ca’ Pesaro i el Museu d’Art Modern de Venècia. Anem caminant i ens perdem pels seus carrers, arribant al Campo de San Cassiano.
Observem un barri molt autèntic, que perquè no sigui tant turístic això no vol dir que no valgui la pena donar-hi un cop d’ull i fer-hi alguna passejada. De San Cassiano ja anem a parar al Palazzo de Ca’ Pesaro, el qual és un palau barroc molt elegant, que alberga una gran col·lecció d’art contemporani i arts decoratives asiàtiques. Adjuntem la web per més informació.
L’horari d’obertura del Palazzo és de 10:00 a 18:00 hores (dilluns tancat). Els preus per accedir al Palau i al Museu és de 10€ pels adults i 7,5€ l’entrada reduïda. Si tens la tarja Venezia Unica City Pass et surt l’entrada gratuïta.
2. De Palazzo Mocenigo a Basílica de Sta. Mª Gloriosa dei Frari
Continuem la nostra ruta i a 200 metres de Ca’Pesaro, ens trobem amb un altre palau digne d’explorar, el Palazzo-Museum Mocenigo. Es tracta d’un curiós museu situat en un palau del segle XVII dedicat al perfum i a la roba d’aquesta època. A més del museu, és molt interessant el recorregut per l’edifici en sí, que conté una col·lecció de quadres i les parets, els terres, els sostres i els mobles son dignes d’admirar. No només és un regal pels ulls, aquí també es poden posar en marxa altres sentits, i podràs olorar vàries colònies en la zona de perfumeria. L’entrada al Palau és de 10€ pels adults i 7,5€ l’entrada reduïda. Adjunto la seva pàgina web. Si disposes de la tarja turística Venezia Única City Pass tens l’entrada a aquest Palau-Museu gratuïta.
Ens acostem a la riba del Gran Canal i anem a sortir a la Scuola San Stae.
Continuem la passejada fins el Campo de San Giacomo dell’ Orio, el qual es troba a 350 metres del Palazzo Mocénigo (uns 4 minuts passejant).
A prop d’aquí, hi ha el Museu d’Història Natural de la ciutat. Es troba a uns 250 metres al nord, amb la façana principal donant al Gran Canal (el museu es troba a dins d’un altre gran palau, el Fondaco dei Turchi). El Museu d’Història Natural mostra tot lo relacionat amb les plantes i els animals del passat i del present. Hi ha animals dissecats, pells, ullals i esquelets. També hi trobaràs pedres i fòssils. Té un aquari de 5 metres de llarg, que simula l’hàbitat dels peixos i altres animals. Pot ser una idea genial per ocupar unes hores si viatges amb nens. Nosaltres no hi vàrem entrar. Amb la tarja Venezia Unica City Pass hi tens l’entrada gratuïta.
Travessem el canal Marin en el mateix barri de Santa Croce, anant en direcció al Pont dels Descalços.
Arribem al Ponte degli Scalzi i d’aquí ens en tornarem ara tot passejant, fins al barri de San Polo. Abans, però, contemplarem les grans vistes del Gran Canal que hi ha des d’aquí. Estem en un punt molt proper al Ponte della Constituzione i a la Piazzale Roma.
Entrem a San Polo arribant fins al Ponte delle Tette, a uns 900 metres del Ponte degli Scalzi (una passejada d’uns 13 minuts). Es tracta d’un més d’entre els centenars de petits ponts que creuen els canals de Venècia. Tanmateix, aquest tram en particular és únic per la seva relació amb el treball que allí es realitzava. És exactament lo què estàs pensant! Es tradueix literalment com “el pont de les tetes”. En la època de la República de Venècia, la prostitució era molt comú. En un esforç per a contenir aquesta pràctica, les autoritats la varen restringir al barri de Carampane di Rialto en el 1412, convertint la zona en un barri vermell. Es va imposar un toc de queda a les persones que exercien en el carrer, i no podien treballar en dies festius i només podien sortir de la zona els dissabtes, i inclús llavors portant un mocador groc per identificar-se.
El nom del pont prové d’una pràctica molt habitual entre les prostitutes, que se les permetia i inclús se les animava a mostrar els seus pits des de les finestres dels edificis que envoltaven el pont. Es diu que això era per atraure als clients, en particular als homes homosexuals, que eren vistos com un problema social per les autoritats. També se’ls hi permetia estar en topless en el pont sostenint llanternes per la nit.
Continuarem la caminada pel barri de San Polo acostant-nos al sud uns 190 metres fins al carrer Bianca Capello, xamfrà amb el carrer del perdó. Aquí ens trobarem el Sotoportego della Madonna, un racó secret de Venècia amb una curiosa història lligada a ell. Un sotoportego és un dels elements urbans característics de la ciutat: és bàsicament un passadís que passa per sota d’un edifici. El Sotoportego della Madonna es troba entre el Campo Sant’Aponal i el Campiello Meloni. Es creu que el Papa Alexandre III hi va dormir durant la seva primera nit a Venècia després de ser perseguit pels espies de l’emperador del Sacre Imperi Romà Germànic, Frederic Barbaroja.
I de seguida arribem a Ca’ Goldoni, la casa de Carlo Goldoni, el dramaturg venecià. Passarem abans, però, pel Campo San Polo, una de les millors places del barri. A poc més de 200 metres ens trobem la Casa de Carlo Goldoni.
La Casa de Carlo Goldoni és una altra casa senyorial interessant de visitar. Fou construïda en el segle XV i posseeix una bellíssima façana d’estil gòtic. Goldoni va néixer en ella en el 1707 i fou una figura importantíssima per l’art venecià: reformista de la comedia, va escriure moltíssimes obres d’aquest gènere que varen donar una nova perspectiva al teatre de l’època. Aquí es poden veure les habitacions en les que l’artista va passar gran part de la seva vida i recórrer l’estudi teatral que es va erigir en el seu homenatge. Es troba a ple centre del barri de San Polo. Adjunto la web perquè disposis de més informació.
L’horari de visita de la casa és de 10:00 a 16:00h (dimecres tancat). El preu de l’entrada és de 5€ i 3,5€ per l’entrada reduïda. Si disposes de la Venezia Unica City Pass l’entrada és gratuïta.
Un cop sortim de la casa, seguim el canal de Sant Tomàs i arribem a l’embarcador per on hi surca Il Traghetto de San Tomá.
Les vistes que tenim des d’aquest punt del Gran Canal son força espectaculars. De tant en tant val la pena fer una arribada fins a la riba del Gran Canal per contemplar-hi les panoràmiques corresponents.
I seguint amb la ruta ens disposem a arribar al Campo de San Rocco, on en aquesta plaça s’hi troben varis monuments interessants que sí val la pena visitar. Comencem per la Basílica de Sta. Mª Gloriosa dei Frari, que es troba a uns 200 metres de l’embarcador anterior. Les millors vistes a la Basílica es tenen des del Campo dei Frari. Només es tracta de que la voregem.
Coneguda per els venecians simplement com I Frari, aquesta immensa església gòtica del segle XIV fa empetitir la part oriental de San Polo. És la més gran de Venècia, després de la Basílica de Sant Marc, i a primera vista, poc desitjable. No et deixis enganyar per un exterior força simple de maó de color vermellós (la austeritat era molt important pels monjos franciscans).
Un cop entres, et toparàs amb un paravent exquisitament tallat que separa la zona de culte de la nau. No obstant, la principal atracció de l’església dei Frari és la gran Assumpció de la Verge de Tiziano. Aquest petit retaule, que sembla brillar des de l’interior, representa l’ascensió triomfal de Maria mentres els 12 apòstols es queden gesticulant astorats enmig d’un remolí de querubins. Hi ha un parell d’obres més: la Madonna di Ca’ Pésaro, també de Tiziano (en la paret de l’esquerra, entre la tercera i la quarta columna) i el Tríptic de la Verge de Giovanni Bellini. Tampoc pots deixar de visitar el colossal Mausoleu de Cànova, ple de simbolisme masònic. L’entrada general costa 5€. Aquí et deixo la web.
Us recomano que a l’interior de la Basílica visiteu la tomba de Antonio Cánova, si t’agrada a més, el simbolisme masònic. La piràmide representa al gran arquitecte de l’univers, la divinitat dels masons. Vols desxifrar codis ocults en les estàtues? Hi ha un àngel amb les ales obertes, un lleó adormit amb un llibre entre les potes, un jove que sosté una torxa, una dona amb vel i altres figures. Expliquen una història sobre la immortalitat de l’ànima, la saviesa d’un artista i la seva inspiració. Els misteris i l’estranyesa no s’aturen aquí: la tomba només conté el cor de Cànova; el seu cos està en el seu lloc de naixement, Possagno.
Els horaris de la visita a la Basílica son de dilluns a dijous de 9:00 a les 19:30h, divendres i dissabte de 9:00 a 18:00 hores, i els diumenges de 13:00 a 18:00 hores.
Sortim de la Basílica per la part davantera i ens trobem amb el Canal dei Frari. Ara vorejarem la Basílica per arribar definitivament al Campo San Rocco.
3. De Museu Leonardo Da Vinci a Campo Santa Margherita
Arribem al campo San Rocco i la vista dels monuments és força espectacular. En el Campo s’hi troben quatre dels imprescindibles que hi pots trobar en aquesta ciutat: per una banda, la Basílica anterior que ja hem visitat; per l’altra, el Museu Leonardo da Vinci (ubicat a la Scoletta di San Rocco), la Chiesa di San Rocco, i per últim la Scuola Grande di San Rocco.
Primer de tot, un cop visitada la Basílica dei Frari, la intenció que tenim és la visita al Museu Leonardo da Vinci, el qual està ubicat a l’edifici de la Scoletta di San Rocco.
| Atenció, ja que hi ha dos museus sobre Leonardo Da Vinci a Venècia. Un, és una exposició d’algunes de les seves obres i està en l’església de San Barnaba, en el barri de Dorsoduro. L’altre, situat en el Campo San Rocco, és un museu més interactiu i on hi trobaràs rèpliques dels seus invents que podràs tocar i provar. Sota el nostre punt de vista és molt interessant, inclús apropiat si és que viatges amb nens. |
Els horaris del museu son cada dia de 10:00 a 18:45h. El preu de l’entrada és de 9€ pels adults (6,5€ per la reduïda). Adjunto la pàgina web per complementar la informació.
Després del museu la nostra intenció és visitar l’església de San Rocco, ubicada enganxada amb el museu. L’església de San Rocco val una visita per algo molt especial que pots trobar en el seu interior. I és que es tracta d’una de les esglésies de Venècia en la que admirar l’obra de Tintoretto. Sí, els quatre enormes llenços que decoren les parets del presbiteri son del famós artista manierista venecià i representen escenes de la vida de Sant Roc.
Et quedaràs una bona estona bocabadat davant d’aquestes figures tant plàstiques, dels jocs de llum, dels efectes del clarobscur, del dramatisme de les escenes… Per cert, si visites l’església, no hauries de perdre’t la Scuola Grande di San Rocco, al seu costat, una de les visites obligades de Venècia amb més obres mestres de Tintoretto.
La tela de Sant Roc que visita als malalts de pesta és la primera representació d’aquesta malaltia en l’art venecià.
L’entrada a l’església és gratuïta, i els horaris i altra informació de l’església la trobareu a la web oficial de la Scuola Grande di San Rocco.
Doncs vista l’església, anirem per visitar també la Scuola Grande di San Rocco, un imprescindible de la ciutat de Venècia. Aquest impressionant edifici de marbre blanc fou construït entre 1515 i 1560 per albergar una societat de caritat dedicada a Sant Roc.
Poc després de la seva finalització, Tintoretto va guanyar el concurs per pintar un panell central per el sostre de la Sala dell’ Albergo. Posteriorment, va decorar les seves parets i sostres amb un cèlebre cicle de més de cinquanta quadres de gran tamany. Això li va donar a la Scuola una fama duradora i representa per a Venècia lo que la Capella Sixtina és per a Roma. Utilitza els miralls que hi ha per veure el sostre i evitar que et dóni una rampa en el coll.
L’Scuola obre tots els dies de 9:30 a 17:30h (excepte el dimecres), i l’entrada val 10€ pels adults. Adjunto la seva pàgina web perquè complementis la documentació.
Finalment, abandonem el Campo di San Rocco en direcció a la Chiesa di San Pantalon, que no podrem veure únicament per fora. Es troba a uns 210 metres de la Scuola (uns 3 minuts passejant). No et deixis enredar per l’austera i inacabada façana de la Chiesa di San Pantalon, prop de Campo Margherita. En el seu interior, 443 metres quadrats de sostre estan coberts, per lo que sembla un espectacular fresc, però que en realitat és un enorme llenç pintat, el major del món, segons els vilatans. S’ha aconseguit unint 40 llenços i amb un enginyós truc de perspectiva que fa que l’església sembli més gran, ja que l’arquitectura es complementa amb columnes i arcs pintats. Aquesta gegantina feina fou encarregada a Giovanni Antonio Fumiani, especialitzat en escenografia.
L’horari d’accés a l’església és de dilluns a dijous i dissabtes de 10:00 a 12:30h i de 15:30 a 18:00h, i els diumenges de 9:00 a 12:30h i de 15:30 a 18:00h. Adjunto la seva pàgina web per obtenir més informació. Sembla que l’entrada és gratuïta però s’accepten donacions…
I sortint de l’església entrem al barri de Dorsoduro, un dels sestriere més autèntics de Venècia. Dorsoduro és un gran sestriere ubicat a l’altra banda del Pont de l’Acadèmia, separat de Sant Marc per el Gran Canal. Alberga la Galeria de l’Acadèmia (el museu d’art més important de Venècia), la important Col·lecció de Peggy Guggenheim i Ca’Rezzonico. Gran part de la Universitat de Venècia es troba a Dorsoduro. Per aquest motiu, és un dels barris més animats i juvenils dels sis. Campo Santa Margherita és un lloc molt popular durant el dia (té un mercat de peix i verdures), tanmateix, és més conegut per ser una de les millors zones per a la vida nocturna. Al llarg dels segles, aquesta zona ha estat la llar de constructors de góndoles, per lo que és precisament aquí on podràs visitar la drassana San Trovaso, encara en funcionament. Dorsoduro és un barri més tranquil i autèntic, menys turístic per la part exterior, conegut pels seus excel·lents restaurants i l’encantadora Fondamenta delle Zattere, que recorre el canal de la Giudecca. És una part de Venècia impressionantment pintoresca, el lloc perfecte per gaudir d’un gelat o una Spritz mentres veus la posta de sol.
Creuem el Canal de Ca’Foscari i arribem al Campo de Santa Margherita, però abans vull destacar el Palau de Ca’Foscari, que actualment pertany a la Universitat de Venècia. L’edifici per fora és espectacular.
La plaça de Santa Margherita és un lloc tranquil situat en el barri de Dorsoduro. Els vilatans vénen aquí per escapar de les multituds de turistes que omplen els carrers de San Polo i Sant Marc. Durant el dia, la plaça alberga un animat mercadet de productes frescos i petites gangues. Per la nit cobra vida, transformant-se en un lloc molt popular per a la població estudiantil de Venècia. La plaça ofereix un
ambient bulliciós mentres una multitud diversa i bohèmia passeja entre els bars, amb un Spritz en la mà i gaudint d’una calorosa nit veneciana (a l’estiu, lògicament).
Ens topem amb la botiga de màscares Ca’Macana, ubicada a 300 metres del Campo Santa Margherita. Les botigues de màscares dominen els carrers de Venècia, però la majoria son importades i de baixa qualitat. Si no vols caure en la típica “trampa per a turistes” i emportar-te una autèntica i genuïna màscara veneciana, et recomano Ca’Macana, on fabriquen a mà tots els seus productes. Aquí també hi trobaràs rèpliques de les màscares utilitzades en la pel·lícula “Eyes Wide Shut”.
Continuem passejant per Dorsoduro i arribem al Ponte dei Pugni, un pont històric de la ciutat. Està ubicat a 300 metres del Campo Santa Margherita. En el segle XVII, quan a Venècia hi havia varis clans rivals, aquests tenien una peculiar tradició. Un parell de cops l’any, els membres dels grups es trobaven en un pont per “donar-se d’hòsties”, literalment. A més, en aquella època, els ponts no tenien baranes i el perdedor, queia al canal. Aquestes baralles eren grans esdeveniments públics, i encara que se celebréssin en varis ponts de la ciutat, el lloc més famós és el Ponte dei Pugni (també conegut com a Pont dels Punys), en el barri de Dorsoduro. Avui en dia, el pont té baranes, però segueix valent la pena passar per allí. A més, ara que coneixes aquesta història, podràs buscar les quatre petjades de marbre blanc que hi ha en ell. Marcaven la posició inicial dels combatents. Una altra cosa que podràs observar aquí és la botiga flotant de fruites i verdures que s’instal·la en la coberta d’una gran barcassa, motiu pel qual, molts turistes també visiten aquest lloc.
A 80 metres del pont, arribem al Campo de San Barnaba on s’hi troba la Chiesa di San Barnaba. A dins de la mateixa hi ha un Museu dedicat a Leonardo da Vinci. Ah, per cert, has vist Indiana Jones i la Última Croada? Si recordes la pel·lícula, al trobar-se Indy amb Elsa al baixar del vaporetto, aquest la porta a la biblioteca en la que va desaparèixer el seu pare. La façana d’aquesta biblioteca es va representar amb l’Església de San Barnaba. Pots passar-te per aquí i tirar unes fotografies, tanmateix, has de saber que per dins és una església normal i corrent construïda a mitjans del segle XVII.
Els horaris per visitar l’església i entrar al museu son de 10:00 a 19:00 hores, i el preu és de 9€ pels adults i 6€ l’entrada reduïda. Adjunto la pàgina web per complementar l’informació.
És interessant saber que a 400 metres cap a l’oest de l’església, s’hi troba una altra església que també val la pena com a mínim acostar-se. És l’església de San Sebastiano. S’hi troben algunes de les millors obres del mestre renaixentista venecià Paolo Tiépolo. Una organització sense ànim de lucre és la responsable de la restauració de les innombrables obres d’art i arquitectura venecianes en tota la ciutat (com la brillant façana de marbre de Santa Maria dei Miracoli), i també ha restaurat recentment les pintures del sostre de Tiépolo, i porta més d’una dècada reparant i restaurant gran part de l’església.
Els horaris d’entrada a l’església son de 10:30 a 13:30h i de 14:30 a 17:00h (diumenges tancada). Adjunto la pàgina web per complementar la informació. L’església forma part de l’Associació Chorus (bitllet combinat de 14 euros). L’entrada individual a l’església és de 3,5€.
4. De Ca’ Rezzonico al Pont de l’Acadèmia
I també és més interessant saber la ubicació d’un altre dels imprescindibles de la ciutat dels canals, el Palazzo Ca’ Rezzonico, que s’ubica fent façana al Gran Canal a escassos 180 metres del Campo San Barnaba. Aquesta és una visita al nostre entendre força imprescindible a Venècia. Nosaltres hi varem entrar per conèixer un autèntic palau medieval.
Ca’ Rezzonico és un dels palaus més importants de Venècia i un dels pocs que es poden visitar. Es troba situat a la riba del Gran Canal, en el districte de Dorsoduro. És fàcil que el vegis si prens un vaporetto per moure’t per Venècia.
En el seu interior hi trobaràs el Museu del Settecento Veneziano, un museu que conta amb tres plantes i conté tot tipus d’objectes quotidians utilitzats per els nobles de la ciutat. Si el compares amb el Palau Ducal, és més petit i menys majestuós, però té algunes sales que poden resultar més boniques i cridaneres que el primer. Si teniu el temps suficient, és molt recomanable la seva visita.
L’entrada és de 10€ pels adults (7,5€ per l’entrada reduïda) i amb la targeta Venezia Unica City Pass hi entres gratuïtament. L’horari d’obertura del Palau-Museu és de 10:00 a 18:00h (dimarts tancat). Adjunto la web per tenir més informació.
Visitat el Palau ens entornem pel Canal de San Barnaba en direcció a la Fondamenta delle Zattere.
A 500 metres al sud de Ca’ Rezzonico, ens acostem a una antiga drassana anomenada Squero de San Trovaso (hi arribem en uns 7 minuts tot passejant). Els “squero” son els llocs on els venecians construeixen i reparen les góndoles, i estem de sort, perquè en podem visitar un. En aquestes drassanes, les góndoles i altres vaixells es fabriquen a mà per mestres artesans, per lo que podràs descobrir els secrets darrera de la construcció. La més famosa és la Drassana de San Trovaso, amb més de 600 anys d’història a les seves espatlles. A més, queden molts pocs squeros a Venècia (actualment n’hi ha uns 5), així que estàs a temps de conèixer per lo menys a un. Adjuntem la pàgina web.
I en uns 150 metres al sud, ens plantem a la Fondamenta delle Zattere, l’avinguda que recorre el Canal de Giudecca. Té la particularitat que des d’aquesta es tenen unes incommensurables vistes de Giudecca i l’illa de San Giorgio Maggiore.
La nostra ruta continua i ha arribat el moment de dirigir-nos a un altre dels imprescindibles a veure. Es tracta de la Galeria de l’Acadèmia, la Galeria d’Art més prestigiosa de la ciutat. Alberga la més completa col·lecció d’art venecià. Hi arribem en uns 250 metres (3 minuts a peu) de la Fondamenta delle Zattere. Els temes principals representen la vida de la ciutat, els personatges històrics i la religió. La seva col·lecció permanent conta amb un impressionant conjunt d’obres dels grans de Venecia: Tiziano, Canaletto, Veronese i Carpaccio. També hi ha exposicions temporals canviants incloses en el preu de l’entrada.
L’horari de la Galeria és tots els dies de 8:15 a 19:15h (dilluns l’horari es redueix: de 8:15 a 14:00h). El preu de l’entrada és de 15€ i entrada gratuïta pels menors de 15 anys. Adjunto la pàgina web.
I molt a prop d’aquí, hi ha una alternativa a la Galeria de l’Acadèmia. Es tracta de la col·lecció de Peggy Guggenheim (Peggy Guggenheim Collection). Es tracta d’un museu d’art modern ubicat al Palazzo Venier dei Leoni, a 400 metres de l’Acadèmia, fent façana amb el Gran Canal. A mig camí s’hi troba el Campo San Vio, amb excel·lents vistes del Gran Canal i de la ciutat.
El Peggy Guggenheim Collection és el museu de la filla de Benjamin Guggenheim i neboda de Solomon R. Guggenheim (el magnat miner estadounidenc). Peggy Guggenheim fou una àvida col·leccionista d’art i va viure a Venècia durant quasi 30 anys. En particular, se la considera una de les més fervents admiradores de l’art de Jackson Pollock i la raó per la que es va convertir en una sensació de l’art. En aquest museu, situat en el Palazzo Venier dei Leoni, et trobaràs un fotimer d’art modern. Després de la mort de Peggy, la seva col·lecció va passar a la fundació d’art Guggenheim, de major tamany, per lo que ara també ofereixen exposicions rotatives.
Els horaris d’entrada son de 10:00 a 18:00h amb el dimarts tancat. El preu per accedir-hi és de 16€ per l’entrada general. Adjunto la pàgina web per consultes.
La nostra ruta continua pel barri de Dorsoduro, ara passant a prop del Palazzo Dario (Ca’ Dario), que es troba al costat del Museu Guggenheim Collection anterior.
| Venècia té una cultura fosca que conviu amb l’alegria i els colors dels seus carrers. Morts, aparicions i cases que semblen tenir vida pròpia son fenòmens que no escapen a la vida d’aquesta ciutat. I no podem deixar-nos de mencionar Ca’ Dario. La seva porta posseeix una insígnia que li ha valgut els seus diversos sobrenoms com el de “la casa del no retorn” o “el palau que mata” i que l’ha convertit en un dels edificis més aterridors de Venècia. |
Aquest palau fou construït en el 1487 com a regal de casament de Giovanni Dario (un important mercader venecià) a la seva filla Marietta. La seva mala fama li vé donada perquè, curiosament, tots els seus habitants (la pròpia família Dario) varen morir en estranyíssimes condicions, donant lloc a la creença de que alguna cosa estranya succeïa darrere dels murs d’aquesta casa. La primera en viure allí fou la pròpia Marietta, que a poc de mudar-se va començar a veure com tota la seva família queia en bancarrota i un a un s’anaven traient la vida. En el segle XVII la casa, ja abandonada per la família Dario, va passar a mans del Governador de Candia, que poc després de mudar-se, també va traspassar en estranyes condicions. Més tard fou el torn de Arbit Abdoll, un mercader de pedres precioses, qui en el seu moment de major apogeu econòmic va començar a perdre totes les seves riqueses fins acabar en la ruïna més absoluta. I la llista segueix i segueix. En el 2002, una setmana després de haver llogat la Ca’ Dario per unes vacances a Venècia, el baixista de The Who, John Entwistle, va morir després de sofrir un infart. En el 2006 la propietat de l’immoble va passar a una societat americana en representació d’un comprador desconegut i està actualment en restauració. No la podràs visitar, però almenys, sabràs de la seva història si te’l creues durant el teu viatge a Venècia.
Continuem passejant i ara ens disposarem a visitar la Basílica de Santa Maria della Salute, ubicada a 200 metres (3 minuts a peu) del Palazzo Dario.
Es tracta d’una altra de les esglésies imprescindibles que veure a Venècia, construïda en el 1631 per a commemorar el final d’una epidèmia de pesta que va matar a més de 80.000 venecians. Coronada per una espectacular cúpula que s’observa des de quasi tota Venècia, la seva nau interior de forma octogonal i envoltada de sis capelles, s’hi troben fantàstiques obres de Tiziano i Tintoretto com les “Bodas de Caná”.
L’horari de la visita és tots els dies de 9:00 a 12:00h i de 15:00 a 17:30h. El preu per entrar-hi és gratuït, però si vols pujar a la cúpula hauràs de pagar uns 8€ com entrada general. Adjunto la pàgina web.
I finalment arribem a l’acabament del barri de Dorsoduro en el seu cantó est. És a dir, ens trobem a la Punta della Dogana, que és la punta de la illa de Dorsoduro, entre el Gran Canal i Giudecca. Des d’aquí tenim una panoràmica ben diferent de Venècia i les seves illes.
Un cop aquí, anem desfent el camí en direcció al Pont de l’Acadèmia, que ens queda a un passeig de 700 metres. Durant el passeig, observem al Gran Canal, altres meravelles, com el Palazzo Contarini-Fasan, fotografiat des del Campo della Salute.
Tornem a contemplar els exteriors de la Basílica de Sta. Mª della Salute…
I ara sí, finalment arribem al Pont de l’Acadèmia. El creuem, però ens hi espera alguna sorpresa. Aquest pont també creua el Gran Canal (connecta San Marco amb Dorsoduro) i es va construïr en el 1932 com a estructura temporal per a substituïr a un pont de ferro del segle XIX.
Encara que no és tant popular ni tant bonic com el de Rialto, el Pont de l’Acadèmia ofereix el què és, en la meva opinió, la millor vista del Gran Canal. A més, és un dels millors llocs que per veure la posta de sol o la seva sortida, a Venècia. Des d’aquí, tindràs la panoràmica de la famosa via fluvial que, si ja portes una estona organitzant el teu viatge a Venècia, hauràs vist unes quantes vegades.
Quan hi varem passar, ja s’estava fent fosc, i no vam poder veure la posta de sol. Al creuar al sestriere de San Marco, ens en vàrem anar un moment al nostre allotjament per descansar, canviar-nos la roba i continuar cap a la Piazza de San Marco per sopar.
5. San Marco de nit
Passem pel Campo de San Angelo, seguim el Canal di San Luca i arribem al Campo Manin, que al costat mateix és on hi tenim l’Hotel.
Quan sortim de l’Hotel, no anem directament a la Piazza de San Marco sinó que ens quedem pels carrers i places al voltant de l’allotjament, on trobem que al Campo Santo Stefano hi ha un petit mercat de Nadal.
Arribem a la Piazza de San Marco i als seus entorns per sopar, i després del mateix, continuarem passejant sense rumb i de nit, pel barri de San Marco, que tant ens va meravellar ahir. Aquí s’acaba la nostra ruta per aquest dia, que ha estat força compacta i interessant. Hem descobert tres nous barris de Venècia, cadascun amb les seves característiques i atractius.
Adjuntem un mapa de google maps amb el marcatge del recorregut del dia coneixent els Sestrieres de San Polo, Santa Croce i Dorsoduro, i de les principals atraccions i monuments que hem visitat: