I arriba l’últim dia de la nostra estança a Cagliari. La intenció del dia d’avui és recórrer la costa est de Cagliari i arribar-nos fins a les platges de Villasimius, que ens han dit que valen molt la pena. Sortim de Cagliari per la platja del Poetto, la Via Lungo Saline que va paral·lela al mar. Anirem a Villasimius per una carretera paral·lela a la costa i així tindrem molt bones vistes de la mateixa. Després de travessar el Poetto anem per la Viale Lungomare del Golfo i ja deixem enrere la ciutat de Cagliari. La carretera passa a denominar-se SP17 i ja no la deixarem fins a Villasimius. És la carretera que en qüestió de poc més d’1 hora ens portarà a la platja de Porto Giunco. Per arribar a l’aparcament de la platja és millor entrar per darrera l’estagno di Notteri. Primer de tot travessarem Campulongu per la Via delle Aquile, tirarem a mà dreta per la Via degli Oleandri que ens apropa al port esportiu de Villasimius, i d’aquí agafarem la Via del Giunchi per arribar a l’estagno di Notteri. Aparcarem als aparcaments habilitats a mà esquerra per la Via dei Ginepri. D’aquí a la sorra de la Spiaggia de Porto Giunco hi ha aproximadament un kilòmetre, caminant per la vora de l’estagno di Notteri. Les vistes, a mida que ens acostem a la platja cada cop son més espectaculars. I finalment hi arribem. Arribem a un racó del Carib a Sardegna, a una perla de la costa sud-est, a 45 kilòmetres de Cagliari, una franja espectacular de sorra finíssima i un mar tranquil que es confon amb el cel. A qualsevol que passi per Villasimius, famós centre turístic en el sud-est de l’illa, es queda bocabadat: una llarga extensió de sorra suau i blanquíssima amb tons rosats aportats per fragments de granit, entre una llacuna (estagno di Notteri) i el mar de color blau clar, que adquireix una infinitat de matisos a mesura que s’allunya de la costa. Porto Giunco és una platja tropical enmig del Mediterrani, una de les més famoses de l’illa i la més bonica d’Itàlia, segons afirmen els usuaris de Tripadvisor i nombroses revistes especialitzades: els seus colors semblen estar pintats per un artista i han inspirat a directors i agències de publicitat per a rodar pel·lícules i anuncis.
La platja és tant gran que sempre trobaràs un lloc tranquil per prendre el sol. El fons del mar, molt poc profund i de sorra, és ideal per a famílies amb nens. La posició de la cala contribueix a crear aquest escenari encantador: ubicada entre promontoris que son una defensa natural contra els vents, els seus visitants tenen la sensació d’arribar a un racó privilegiat del món, ideal per banyar-se amb tota tranquil·litat. La platja està vorejada per dunes cobertes de ginebres, llentiscles i màquia mediterrània, que perfumen l’aire. És accessible per un sender que creua un bosc d’eucaliptus i que surt d’un ampli aparcament al que s’arriba en pocs minuts des del centre de la ciutat anant en direcció al modern port turístic. El sender voreja la llacuna de Notteri, que resplendeix tranquil·lament darrera de la platja, a on viuen flamencs rosats i altres aus migratòries. En el passat estava poblada de joncs, d’aquí el nom de la platja, també coneguda com dels Dos Mars, perquè és una llengua de sorra entre dos miralls d’aigua.
Un lloc de somni que ofereix tot tipus de serveis, a més d’hotels i apartaments, que et deixarà un record inoblidable. Al llarg de la platja et trobaràs “xiringuitos” i locals nocturns. Quan el sol descendeix lentament en l’horitzó, la platja s’il·lumina amb torxes: és el moment perfecte per prendre un aperitiu acompanyat de música. També és un destí ideal per a surfistes i pels amants de l’esnòrquel i del busseig, ja que, sota les seves aigües, és fàcil veure bancs de peixos confiats seguint les corrents càlides. Els aficionats al senderisme poden pujar al promontori del sud-oest, en el cim del mateix, com un guardià de la badia, s’alça la imponent Torre de porto Giunco que, amb els seus nou metres d’alçada, fou construïda en el segle XVII pels espanyols per a defensar-se dels atacs dels pirates. Des d’allà, es gaudeixen d’unes vistes impressionants. Val la pena pujar fins a la torre, per uns corriols que hi ha a la mateixa muntanya. En total son uns 15-20 minuts de pujada. Les vistes des de dalt valen molt la pena, paraula.
El “Giunco” és la perla més brillant de l’àrea marina del cap Carbonara, 86km² de territori i mar protegits en els quals hi ha molts llocs que mereixerien sortir en un anunci o en una pel·lícula. Sota l’aigua, espectaculars escenaris: pinacles granítics i esquerdes acolorides per el groc de les margarites del mar i per el vermell de les gorgònies. I també hi ha derelictes de diferents èpoques. En la superfície, promontoris, caletes, platges, llacunes i vegetació exuberant. Porto Giunco és la part més occidental d’un llarg tram de costa que comença en Simius, platja urbana d’un kilòmetre de sorra blanca i fina. Al nord, acaba amb el promontori de Porto Luna, que el separa d’una altra joia de Villasimius, Punta Molentis, una ensenada amb una característica forma d’arc d’inconfusible encant. Altres belleses de la vessant oriental del cap Carbonara, extrema punta sud-est de Sardegna, son is Traias, Rio Trottu i Manunzas. Davant de la costa s’alcen les illes dei Cavoli i de Serpentara. A l’oest del promontori, es succeeixen altres platges estupendes: primer, Porto sa Ruxi; després, Campus i Campulongu; prop del poble, la particular platja del Riso, que es diferencia de les altres pels seus grans de sorra, similars als de l’arròs. Per últim, just als peus del cap, les dues encantadores i tranquil·les platges de cala Caterina, esquitxades d’esculls de granit, amb aigües cristal·lines amb reflexes de llum del sol brillant. Al final d’un intens dia de platja en un d’aquests paradisos, per la nit res millor que passejar tranquil·lament per els carrers del poble, tafanejant en les seves botigues. I per sopar, un dels restaurants on provar les especialitats locals.
Ens va costar molt marxar de Villasimius, però ho teníem que fer i així va ésser. Va arribar l’hora de marxar cap a Cagliari, i com vam dir en l’apartat de Cagliari, aquella mateixa nit vam anar a sopar de restaurant i després a una geladeria com a comiat del sud de l’Illa, que tant ens ha agradat. Quan planificàvem el viatge teníem dubtes de si incloure el sud de l’illa en el mateix viatge o no. Creiem que hem encertat completament. El sud de l’illa també és magnífic, té el seu encant específic.
| Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (114,00km amb 2h 21min). |