Albi és la ciutat capital del Departament de Tarn. La ciutat episcopal, ubicada en el centre històric d’Albi, al voltant de la catedral, fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2010. Albi és una ciutat plena d’imprescindibles, que seguidament anirem explicant, sempre al voltant del seu imprescindible nº1, que és la Catedral de Sainte-Cécile.
Magníficament situada a les ribes del Tarn, Albi rep amb tot el mereixement el nom de ciutat roja. Barreja de maó i pedra, aquesta ciutat episcopal inscrita en el patrimoni mundial de la UNESCO està considerada una de les perles del Sud-oest. La raó? Els seus magnífics edificis i el seu pintoresc encant. Per impregnar-nos de la atmosfera de la ciutat, recorrerem els vells carrerons estrets del centre històric o les ribes del Tarn, llocs propicis per el passeig. En el passeig contemplarem les cases antigues de maó i entramat de fusta i els palaus renaixentistes com la casa Enjalbert o el Palau Reynès.
Et portem a la ciutat episcopal on l’església va fer front a l’heretgia càtara amb l’anomenada “creuada albigense” –sí, d’aquí ve el nom- i on, sis segles després, va néixer un dels millors pintors postimpressionistes, Henri de Toulose-Lautrec. Una ciutat de tons càlids que segons l’hora del dia i l’època de l’any, varien entre el vermell, el rosa i l’ocre. Això passa per el material de construcció més típic de la zona: el maó. Aquest maó que li ha donat el sobrenom de Ville Rouge (ciutat roja) o Dame de Brique (dama de maó).
Catedral de Sainte-Cécile
Joia del gòtic meridional, la catedral de Santa Cecilia és la major catedral de maons del món i la major catedral pintada de Europa. Lo de les esglésies fortificades medievals – la catedral es va construir entre els segles XIII i XV – era típic d’aquesta zona d’”heretges càtars” als que havia que demostrar la força de l’Església.
Els frescos de la catedral d’Albi son de la mateixa època que els de la Capella Sixtina del Vaticà, però que quasi no havien sigut restaurats.
Quan diem que tot és art, no ens referim solament als frescos: el púlpit, l’orgue, les teles… i sobre tot, el cor i el jubé faran que no sàpigues cap a on mirar. El jubé és aquesta paret que separa el cor del rerecor que sembla una tela d’encaix.
El cor és el “sant dels sants” de la catedral, on els canonges cantaven l’ofici a la glòria de Déu i celebraven la Missa diària. Les estàtues de l’exterior del cor representen personatges de l’Antic Testament, i les de l’interior, del Nou Testament. L’accés a la catedral és gratuït de dilluns a dissabte de 10h a 18h, i el diumenge de 13h a 17:30h. Per accedir al cor i al tresor sí s’ha de pagar, és un bitllet combinat de 6€ (els menors de 12 anys no paguen). Per entrar únicament al cor val 5€.
Palau de la Berbie i Museu Toulouse-Lautrec
Al costat de la catedral amb aparença de fortalesa, s’hi troba el palau de la Berbie, antic palau dels bisbes, una altra joia arquitectònica. Proveït d’un pati de honor i rodejat per dues torres, encara es conserva molt bé. Edificat en el segle XIII, el palau alberga el Museu Toulouse-Lautrec, en el que s’exhibeixen moltes obres d’aquest famós artista nascut a Albi: pintures de joventut, retrats, quadres de bordells, estampes sobre el mon de l’espectacle, etc…
La visita es completa amb un passeig pels magnífics jardins del palau, des dels quals es divisa una esplèndida panoràmica del riu, les ribes del Tarn, el Pont Vell, i al lluny, els turons dels voltants. L’entrada als jardins és gratuïta, i l’horari és de les 8:30h a les 18:30h. L’entrada al Museu és tots els dies de 10h a 18h, i el preu és de 9,00€ pels adults (els menors de 14 anys gratuït), i hi ha un passi familiar a 19,00€.
Col·legiata de San Salvi
Prosseguim amb el descobriment d’Albi en la col·legiata de San Salvi (segle XI) on es barregen amb subtilesa pedres i maons. En l’interior d’aquest preciós monument que conjuga els estils romànic i gòtic, sis grans quadres expliquen la vida de San Salvi i la història de la ciutat. Sota el orgue, observa la finor dels detalls i dels colors de les escultures. Després, dirigeix-te al preciós claustre per a veure les arcades romàniques i els sorprenents capitells gòtics esculpits.
Vieil Alby
Símbol del centre històric, la casa del “Vieil Alby”(Antic Albi) és probablement una de les més típiques d’aquest barri. Construïda amb maons i entramats de fusta, ha conservat tot l’esperit medieval: volades, entramats, graner a cel obert anomenat “soleilhou”… En el pis hi ha una exposició permanent sobre la joventut de Toulouse-Lautrec.
Pont vell d’Albi
Amb els seus 151 metres, el Pont Vell d’Albi és un dels ponts més antics de França. Construït cap el 1040, fou antigament un element defensiu durant la Guerra dels Cent Anys, i llavors, en el segle XV, va acollir a famílies. Aleshores s’allotjaven en cases amb entramat que travessaven la calçada. A pocs metres d’allà, el museu Acadèmia de les Miniatures farà les delícies de grans i petits amb una extraordinària col·lecció amb seixanta vitrines de miniatures que representen interiors de cases burgeses.
Albi també fou la ciutat d’altres personatges de renom. En primer lloc, Lapérouse, un navegant del segle XVIII que va realitzar una expedició al voltant del món. Expedició relatada en un museu dedicat a ell. També està Raphaël Cordoba, un pintor que volgué compartir la seva passió per l’art creant un museu per a tots. Situada en l’antiga mansió renaixentista d’un ric comerciant d’herbes pastel, el palau de Saunal, aquest museu exhibeix 65 reproduccions de quadres mestres realitzats per l’artista d’Albi.
Casc històric d’Albi
Després de visitar els edificis més emblemàtics és hora de donar un passeig sense rumb per el casc històric d’Albi. Pots recórrer diferents zones: del Castelvieil –castell vell, el bressol de la ciutat, al voltant de la catedral-, al Castelnau –castell nou, el barri “nou”, construït en el segle XII-, passant per el bourg Saint-Salvi –que rodeja la col·legiata i on està el mercat cobert- i les ribes del Tarn.
Quan camines per els carrers medievals d’Albi et sents una mica estrany. Les parets dels edificis del casc antic no son verticals, s’inclinen cap a l’exterior conforme s’allunyen del terra. El motiu és que els impostos es calculaven sobre l’espai de la planta baixa, que s’utilitzava normalment com a botiga, sense tenir en conte si la planta de dalt, on es vivia, era més gran.
Per el camí, et trobaràs cases de nobles, mercaders i de burgesos. Algunes son d’entramat de fusta, com la Maison Enjalbert, i altres de pedra, com l’Hotel Reynes. Encara que en general, tot és de maons.
Un dels llocs més bonics del casc històric d’Albi, és la Place Savene i els seus entorns. Aquí, en la place Savene és com s’hi s’hagués aturat el temps des de molt enrere. Les vistes de la catedral son omnipresents des de tots els racons del casc històric.
Adjuntem la informació gràfica que tenim en forma de mapa, i on s’observen les rutes pel casc històric i casc urbà d’Albi. La ruta que vàrem fer nosaltres és el Circuït Púrpura, la descoberta del Centre Històric:
| Durant els dies que vam estar a la regió d’Albi (7 dies), ens vam allotjar en un bonic apartament d’una casa en planta baixa. L’apartament no es troba a Albi, sinó a un poblet a 17,4km (uns 22 minuts amb cotxe) en direcció nord a Cordes-sur-Ciel. L’apartament era amb cuina a compartir i no vam trobar a faltar de res. El recomanem. Ubicació de l’apartament: Chemin des Pommiers, Labastide-Gabausse. |