Cordes-sur-Ciel era el poble que teníem més a prop de l’apartament de la regió d’Albi. El teníem a 14,2Km (a uns 19min amb cotxe) per carreteres locals. És dels pobles que més ens va fascinar, potser el que més. Primer, per la seva visió de conjunt: la d’una ciutat tractant d’assolir el cel. Segon perquè la ciutat és un llibre d’art i de història animada durant 800 anys per la memòria de les pedres i dels homes que la edificaren. I per últim, perquè és un lloc intemporal marcat per una màgia secular l’origen de la qual neix en l’edat mitjana. La ciutat es va fundar el 4 de novembre de 1222. Considerada com una de les primeres bastides de la regió (ciutats amb fortificacions), Cordes passà per un creixement excepcional gràcies a la indústria del teixit i del cuir. Durant aquella edat d’or (de 1280 a 1350), els comerciants rics i algunes famílies nobles varen construir magnífics palaus gòtics amb façanes decorades sorprenents. Durant la segona guerra mundial un grup d’artistes reunits al voltant del pintor Yves Brayer despertaren la ciutat oblidada i varen permetre que es desenvolupés ràpidament. Tota aquella herència fa de la ciutat de Cordes una de les ciutats medievals més significatives de França i una de les zones més importants del patrimoni europeu. Avui, hi ha uns trenta artistes i artesans d’art que hi viuen tot l’any.
Quan arribes a visitar Cordes-sur-Ciel, la millor vista panoràmica d’aquest poble emmurallat la tens des del turó proper “Pied Haut”. Aquest és el lloc d’on s’han fet les fotos que il·lustren els cartells i fulletons turístics de la localitat, en la que el poble emmurallat s’eleva sobre un mar de núvols provocat per la boira. Veient aquesta panoràmica s’entén el seu nom de Cordes “sobre el cel”, el qual li va posar una poetessa no fa molt (al 1985), i que ha estat assumit oficialment. Des d’allà també podràs veure els bonics i molt verds paisatges de camp que rodegen a Cordes-sur-Ciel.
Un cop aparques el cotxe en la part baixa del poble (hi ha zona blava en la major part del mateix), per a visitar el recinte fortificat hauràs de pujar per el molt empinat carrer de la Barbacana. En aquesta dura pujada ja podràs anar descobrint encantadors racons. Però al traspassar la porta de la primera muralla és quan realment et sentiràs traslladat a l’edat mitjana, sensació que augmenta quan superes la segona porta i accedeixes a l’interior del recinte emmurallat de Cordes-sur-Ciel, el qual no és gaire gran.
De forma allargada, les seves boniques cases entramades i les mansions amb façanes gòtiques es disposen al llarg de dos carrers paral·lels. Com a eix central, una plaça enjardinada, una altra amb el recinte de columnates de l’antic mercat del segle XV, i una tercera plaça que s’obre davant l’església de San Miguel, construïda entre els segles XIII i XV.
En el teu passeig per Cordes-sur-Ciel comprovaràs el protagonisme que tenen les botigues d’artistes i artesans, amb nombroses galeries i establiments dels més diversos oficis. I per suposat, a destacar la gran successió de mansions en les façanes es poden veure els diversos estils gòtics, des del més primitiu del segle XIII fins el flamíger del segle XV.
És difícil dir què veure en Cordes-sur-Ciel perquè cal veure-ho tot. Quasi cada un de les llambordes dels seus carrers, de les pedres dels seus edificis, de les portes i finestres de les seves cases tenen una història que explicar. A l’estiu, l’oficina de turisme de Cordes-sur-Ciel organitza tours guiats d’una hora a les 12h i a les 17h, també en espanyol, per 4 euros. Recomanem aquesta visita perquè sembla interessant.
Les portes de la muralla
El primer que veuràs a Cordes-sur-Ciel està clar: les seves muralles. Si vols entrar en el seu casc històric, les hauràs de veure.
Les casones gòtiques i les seves escultures
Els rics comerciants de Cordes-sur-Ciel es van obstinar a demostrar aquesta riquesa amb les seves enormes casones. La maison du Grand Fauconnier –actual Museu d’Art Modern i Contemporani-, la maison du Grand Écuyer i la maison du Grand Veneur, son les més boniques d’aquestes casones dels segles XIII i XIV. Agafen el nom de la rica decoració, amb estàtues i relleus, de les seves façanes: la del “gran falconer” tenia falcons, la del “gran escuder” tenia un cavall, i la del “gran caçador” escenes de caça.
Les escenes de caça son un reflex d’aquest desig dels comerciants de no ser menys que la noblesa. La caça era una activitat més pròpia de l’aristocràcia que dels mercaders, per molt rics que fossin. L’amo de la casa mostrava que podia caçar com un noble si volia. Una cosa és voler ser noble i l’altra és deixar d’ésser ric.
La Plaça del Mercat i el seu pou
La raó de ser de Cordes-sur-Ciel era la seva plaça central, la plaça del Mercat. Però, a diferencia de la majoria de places del mercat medievals, la de Cordes-sur-Ciel estava coberta (encara que a França n’hem vist unes quantes més així). Protegida per un gran sostre que s’aixecava sobre enormes columnes de fusta. I avui encara s’aixeca. Si les cases encara han resistit, perquè tindria que sorprendre’ns que l’estructura de la plaça del mercat també? Avui en dia es pot prendre un cafè sota semblant protecció.
Sota aquest sostre es troba un pou d’uns 113 metres de profunditat. Està excavat en la roca i es solia usar com a “instrument dissuasiu”, o això diu la tradició. Al seu costat, està la creu que en el segle XIV feu aixecar el Papa en memòria dels tres inquisidors tirats al pou en 1234 per els càtars.
Segons la llegenda, Cordes es va construir sobre el llom d’un dragó adormit. Aquests 113 metres de pou serien la marca de la llança de Sant Miquel colpejant a la bèstia llegendària en el cor.
Altres llocs que visitar en Cordes-sur-Ciel
Les tres casones que hem mencionat abans no son les úniques del poble que mereixen una parada. N’hi ha d’altres. Una d’elles, la maison Gaugiran, és avui l’oficina de turisme de Cordes-sur-Ciel. Altres son tallers o botigues d’artistes i artesans i també n’hi ha que s’han convertit en museus.
En les seves façanes veuràs l’evolució del gòtic al llarg dels anys: finestrals, decoració, forma, alçada… un veritable passeig per un museu de l’arquitectura de l’Edat Mitjana. Tot entre carrers laberíntics, empedrats, i empinats. Des del punt més baix al punt més alt del poble, hi ha un desnivell de 160 metres. Com a prova, l’escala del Pater Noster, amb els seus cinquanta-dos graons –el nombre de paraules del parenostre- que els peregrins pujaven de genolls.
Per suposat, tal com hem dit anteriorment, tampoc pot faltar l’església del poble, que està dedicada a Sant Miquel.
Adjuntem el material gràfic que ens donaren a l’oficina de turisme, i que ens va fer servei per realitzar la nostra ruta al poble de Cordes-sur-Ciel:
