I arriba l’últim dia a la Costa da Morte. Avui seguirem i finalitzarem la ruta que ahir vàrem començar, i a més, hi afegirem molts llocs d’interior que durant tots els dies els hem anat deixant. La ruta d’avui és la següent:
Sembla que sigui una ruta molt densa, però devia ésser una de les rutes que hem fet més de pressa, perquè a mitja tarda ja l’havíem acabat.
Varem decidir agafar el cotxe i començar per Torres do Allo. Es tracta d’un pazo històric, ja que és el pazo més antic de Galícia, i és considerat una joia arquitectònica. Es va començar a construir al segle XV i fou model per els demés pazos gallecs. D’estil barroc i renaixentista, és el successor civil dels castells medievals del Regne de Galícia. L’entorn de Torres do Allo està format també per camins, rouredes, fonts, hórreos, colomars, capelles i demés elements que constitueixen un conjunt etnogràfic molt ben conservat. En la part posterior del Pazo, es troben les restes d’un jardí barroc del segle XVIII. El gran protagonista és el gegantí avet de Vancouver de 20 metres d’alt. A dins el Pazo, hi ha una exposició museïtzada, la qual fa una radiografia de la Galícia rural dels últims segles: els oficis, les vestimentes, les relacions de poder, les costums, i detalls artístics del Pazo, etc… L’entrada és gratuïta i els horaris son tots els dies de 11:00h a 20:00h.
Sortint del pazo vàrem anar a veure un dolmen, que a Galícia n’hi ha molts. Aquest es diu el Dolmen de Dombate i potser és el més famós de tots. Hi varen construir un edifici per protegir-lo i perquè també s’havien trobat pintures a dins seu. El dolmen de Dombate és un monument d’època neolítica, catalogat com una tomba col·lectiva de corredor, i és considerat com la “catedral del megalitisme” a Galícia. L’entrada és gratuïta i es visita amb guia, tot i que nosaltres vam estar de sort i el vam poder visitar per lliure. Els horaris son tots els dies de 11-14h i de 16-20h.
No ens vàrem tenir de moure gaire per anar a veure el castro de Borneiro, ja que està al mateix municipi que el dolmen (Cabana de Bergantiños). És un exemple de la cultura dels castres de finals de l’edat del ferro. Ha estat objecte de diverses obres d’excavació i reforma per habilitar-ne les visites. És un poblat fortificat permanent en el que varen viure entre 300 i 400 persones, que es dedicaven principalment a l’agricultura i a la ramaderia. El poblat presenta un complex sistema de defenses amb tres línies de muralles i fossars, a més de dues portes monumentals, una d’elles amb cos de guàrdia. En el castro, es poden distingir, en la part superior, el recinte principal o “croa”, on es troben les construccions domèstiques, i l’avantcastre, dedicat a les feines agrícoles. En l’entrada principal, destaca el barri exterior, que seria un espai balneari amb finalitats de rituals. L’entrada és gratuïta i l’espai està obert, o sigui que es pot visitar quan es vulgui.
Després d’una bona estona recorrent-lo, vàrem agafar el cotxe i vam anar finalment a Malpica de Bergantiños, el poble que és sortida o final de la Costa da Morte i de la Ruta dos Faros. A Malpica, val la pena recórrer el passeig marítim, que a l’estiu està ple de vida i esquitxat d’animades terrasses. El passeig voreja la platja i té varis murals decoratius. A l’hivern, en els dies de temporal, les onades agafen el control i és un lloc perillós i desafiant. El poble té una part alta, amb dos miradors, el “Da Cerca” i la “Atalaia”. També té un port pesquer bastant gran, on hi ha la Llotja. Sobre el port, edificis que semblen suspesos en l’aire. I és que Malpica és literalment un “tetris” de cases baixes enclavades entre moles de formigó que, a tot color, busquen com poden aprofitar l’espai d’aquest poble encaixat en una península. Més enllà del turisme, Malpica és un dels ports més famosos de Galícia. La veritat és que no sé si ens va acabar d’agradar o no. És un poble impactant, per els colors i les cases com penjades, però no el vàrem acabar de trobar gaire bonic del tot. Ens va decebre una mica.
Això sí, la ruta continuava, i era hora d’anar a un lloc més obert, assolellat i bonic, el Miradoiro i Santuario de Santo Hadrián (amb hache). Està a 4 kilòmetres al nord de Malpica, en la vessant est d’una península, amb vistes a Malpica, el mar, i les Illes Sisargas. A 1,5km al nord es pot anar fins al cabo de Santo Hadrián, per el camí de la ruta de los faros. Nosaltres vam estar a punt de fer-lo, però el vàrem desestimar a última hora, per la calor i el sol que feia (no hi havia cap ombra). El mirador i l’ermita estan ubicats un a tocar de l’altre. Des del mirador tens una bella panoràmica de l’horitzó i el mar trencant en els penya-segats, del poble de Malpica, i de la costa de Razo i Baldaio que s’estén després d’ella. A més, tens ben a prop les Illes Sisargas. També és un lloc privilegiat per l’albirament d’aus, i amb uns binocles pots contemplar la riquesa de la fauna i flora de les tres illes. Fins a l’ermita peregrinen els veïns de Malpica i visitants en la “romería” de San Hadrián. També vàrem veure gent que feia la ruta per gaudir de la natura i practicar esport.
Era l’hora de seguir i acabar la ruta del dia. Vàrem tornar per l’interior i ens vam parar al poble de Vimianzo per veure un….castell. Un castell a Galícia, sembla que no pugui ser. El Castelo de Vimianzo és un bonic castell ple d’història. Fou construït entre finals del segle XII i principis del XIII. De la primitiva fortalesa només queden restes del que va ésser una torre de l’homenatge, en l’actual pati d’armes. Al 1.973 el castell fou venut a la Diputació de A Coruña, i aquesta el va rehabilitar per dedicar-lo a ús públic. La fortalesa d’origen medieval es troba en molt bon estat de conservació, i està convertida en un museu d’artesania viu en el que durant tot l’any es poden contemplar els diferents oficis que existien i existeixen com les “palilleiras”, artesanes del lli, cistelleria, plata i vidre, cuir i maquetes de vaixells, amb exposicions permanents d’aquests treballs artesanals. En una de les torres hi ha un Centre d’Interpretació de A Costa da Morte. La fortalesa compta amb muralles i fossar, sobre del qual hi ha un pont llevadís. L’edifici està construït en planta poligonal i té quatre torres i un pati d’armes, amb uns murs de quasi dos metres de gruixària. Està ubicat a l’entrada del poble i al costat de la carretera comarcal AC-552. El castell està obert tots els dies de l’any excepte els dilluns (de 10:30-14h i de 16-20:30h), i l’entrada és gratuïta.
I així s’arriba al final de l’aventura per la Costa da Morte. Serà l’última nit que pernoctem aquí, i l’endemà al matí marxarem en direcció A Coruña. Esperem que la jornada d’avui us hagi agradat.
| Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats, els accessos als mateixos, i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (126,00km amb 2h 12min). |