Un dels motius o raons per la que vam fer el viatge, fou per la visita a Horta de Sant Joan, ja sigui per tot lo què havíem vist o llegit. Teníem clar que l’allotjament dels 4 dies tenia que ésser al poble de Horta de Sant Joan, i així va ser.
| Ens vam allotjar a l’Hotel Miralles, un hotel de 3 estrelles, amb una relació qualitat-preu molt òptima. A més, vam contractar el règim de mitja pensió i en vam estar molt contents. L’hotel és molt confortable i el menjar valia molt la pena. El recomanem al 100%. És un gran hotel amb una gran història. Es tracta d’un hotel familiar de 45 habitacions equipades amb bany complet, calefacció i algunes amb aire condicionat, totes elles amb televisió de plasma i wifi gratuït. T’ofereixen un tracte proper i familiar, un restaurant amb una cuina casolana i propostes d’activitats per a gaudir de l’estada amb ells. Adjuntem el seu enllaç: Hotel i habitacions – Hotel Miralles – Terra Alta |
I aquí les vistes des de la nostra habitació, amb el convent de Sant Salvador i la muntanya de Santa Bàrbara:
Vam arribar a Horta abans del migdia. La ruta que vàrem fer va ser passant per Lleida, arribant-hi per l’Eix Transversal (C-25) i la A-2, i continuant de Lleida cap al sud per mitjà de la comarcal C-12 que ens duria ben bé fins a l’entrada de la Terra Alta, i aquí continuant per la N-420, la local TV-353 i arribant a Horta per la carretera local T-334. Vàrem tardar unes dues hores i mitja a fer tota la ruta, i vam fer un total de 211km.
[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m27!1m12!1m3!1d541724.88408968!2d0.7100112907720191!3d41.40372241513501!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m12!3e0!4m5!1s0x12a4580a3de3fc01%3A0xf15a294ccdca803d!2sManresa!3m2!1d41.7292826!2d1.8225154!4m4!1s0x12a0eaa06529f84b%3A0xf309ad17c5ca1a8e!3m2!1d40.9575402!2d0.31617999999999996!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1638123640502!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]Crec que val molt la pena de fer la ruta per Lleida, ja que així veus uns paisatges diferents, més de la Catalunya profunda, i passes per poblacions que sempre les havies sentit a dir però mai sabies on eren, com Maials, Flix o Ascó.
Un cop allotjats i dinats a l’Hotel Miralles, vàrem anar a descobrir el casc històric d’Horta de Sant Joan. L’Hotel estava a fora del casc històric i per entrar al mateix teníem de caminar una miqueta, uns 250 metres fins a arribar a la Plaça de Catalunya, que era com l’enllaç de la nova ciutat amb el casc històric. Entrar al casc històric d’Horta era com fer un viatge en el temps, descobrir l’autenticitat d’un poble medieval que et farà viure l’experiència d’un viatge als orígens. Els orígens de la població d’Orta (com es coneixia el municipi fins al segle XIX) es remunten a molts segles enrere. Pensem que hi ha indicis arqueològics que parlen d’un assentament iber, però tal com la coneixem avui, s’assembla més a l’Orta medieval del segle XII, on la població comptava amb un castell i un recinte emmurallat. És en aquella època que va néixer la vila medieval que ha arribat fins a l’actualitat.
Encara es conserven els carrerons estrets i concèntrics que envoltaven el desaparegut castell. L’itinerari pel centre històric permet contemplar diversos edificis gòtics (l’església parroquial de Sant Joan Baptista), renaixentistes (l’Ajuntament, la Casa Clúa, la Casa Pitarch o la Casa del Delme), i gaudir de magnífiques vistes sobre la muntanya de Santa Bàrbara.
El petit comerç associat al turisme, l’agricultura de secà, la ramaderia i les petites empreses de construcció, constitueixen la forma activa a Horta de Sant Joan. Nosaltres ens vàrem enamorar dels seus carrers i places, així com de la pedra de les seves façanes i les teulades rogenques. Igualment ens vàrem enamorar de la Plaça de Sant Salvador i la Plaça de l’Església d’Horta, per els seus espais porxats, i la ubicació de recorreguts i edificis, construint un àmbit homogeni, compacte i molt bonic.
Horta de Sant Joan, el poble de la Terra Alta que inspira a un jove Picasso, marcant-lo per sempre, és una vila que neix sobre un relleu accidentat en un paisatge privilegiat, entre la Serra dels Pesells i el Parc Natural dels Ports.
La millor manera de conèixer el poble és passejant-hi i fixar-nos en els petits detalls de les seves cases i carrers. I sí que ho vam fer, no sé quanta estona, però ho vàrem fer, fins que vam decidir d’anar a veure el Museu Picasso, el qual tenia uns horaris una mica estranys, obria de 10:30 a 13:30h i la tarda de les 16h a les 19h.
El Museu Picasso d’Horta vol ser un homenatge permanent a Picasso i pretén recollir la reproducció, el més fidel possible, de totes les obres que l’artista va crear a Horta o pensant a Horta i amb les quals va immortalitzar aquest poble. Aquí ens trobem una mostra fefaent dels llaços profunds que uneixen aquesta terra amb el gran artista, llaços que ell mateix va sintetitzar en la cèlebre frase de: “Tot el què sé ho he après a Horta”.
En el 1898, Pablo Picasso amb només 16 anys va ser convidat a Horta pel seu company d’estudis Manuel Pallarès per acabar de curar-se de l’escarlatina. Aquí va començar una relació de l’artista amb el municipi que li va acompanyar tota la vida. El Museu està ubicat a la vora del casc històric, a l’edifici de l’antic hospital.
Val la pena la seva entrada per veure les obres que Picasso va crear sota la influència d’Horta de Sant Joan, sobretot els seus croquis i dibuixos primerencs, abans de la seva etapa cubista. Ho vàrem trobar molt interessant.
Un cop visitat el Museu Picasso, vàrem anar a veure una joia d’edifici, el convent de Sant Salvador, ubicat a uns 2 kilòmetres a l’est d’Horta de Sant Joan, fundat al 1543 i ara desocupat, únicament visitable amb molta antelació els diumenges de 11 a 13 hores. Vàrem voler anar-hi bàsicament per veure l’edifici, però sobretot, per veure les increïbles vistes del poble d’Horta de Sant Joan vist des de fora.
El camí per arribar-hi era un camí de carro molt ben arreglat, i passaves pel mig d’àrees plenes d’oliveres. El campanar de l’església de Sant Joan Baptista despunta sobre tota la roca, esvelta, enmig d’un pla, envoltat de muntanya, naturalesa i camps de secà. Fàcil és poder transportar-se a moments de pau i tranquil·litat. Des de fora i des del camí del convent, veiem Horta i pensàvem que formava part d’un oasi de serenor en tocar del Parc Natural dels Ports.
De seguida vàrem arribar a l’edifici del Convent, el qual llueix una gran escalinata de pedra. La vàrem pujar i ens vàrem estar en el seu porxo berenant, imaginant com devia ésser la vida en temps antics, i degustant a poc a poc el pas del temps quan s’està a gust.
Durant la tornada, les vistes d’un poble encimbellat en un turonet com Horta de Sant Joan, eren increïbles i se’ns van quedar gravades a la retina durant molt de temps.
Abans que es fes fosc, vàrem voler anar a veure un altre atractiu, diferent a tot, però que val molt la pena de veure. Es tracta d’una olivera anomenada “Lo Parot”, la qual és una olivera mil·lenària (!!!) ubicada als afores d’Horta de Sant Joan. Està declarada arbre monumental, té una alçària de 8 metres i un perímetre de la soca de 15 metres. Els vilatans asseguren que és l’arbre més vell de Catalunya, amb 2000 anys de vida. Es tracta d’una olivera (Olea europeae) d’una varietat desconeguda avui en dia, que es caracteritza per tenir les fulles i el fruit una mica més allargats que la varietat anomenada “empeltre”, cultivada tradicionalment a tota la comarca.
Havíem d’ésser conscients que estàvem davant d’un ésser viu mil·lenari, i que poques vegades n’havíem tingut la oportunitat. El monument estava protegit per una tanca i sembla ser que és molt respectat.
Així es va acabar la jornada, assaborint des d’un poble medieval com Horta fins a una olivera mil·lenària. Fou un dia molt especial i rodó.
Adjuntem en un mapa de google maps, els imprescindibles visitats a Horta de Sant Joan i als entorns del mateix: