Avui ens llevem amb la idea que farem un recorregut circular per la península de Trotternish. Hi ha un fotimer d’activitats i atraccions preparades, però nosaltres ens ho prendrem amb calma i tranquil.litat, arribant allà on es pugui. Això si, primer de tot, posarem els més imprescindibles per si de cas…
La intenció és realitzar un recorregut circular a la península de Trotternish, en direcció contrària a les agulles d’un rellotge, per tant, començaríem amb la visita a l’Old Man of Storr, que és l’atracció que tenim més a prop de Portree. L’impressionant pinacle “Old Man of Storr” corona el mont Storr i s’alça com el major símbol de la Illa de Skye. Les vistes des de dalt son impressionants; val la pena realitzar el camí que detallarem, que encara sent assequible, puja en pendent. Calcula un parell d’hores per deixar el cotxe en l’aparcament, pujar, impregnar-nos del paradís i tornar a baixar.
Aquest és probablement el passeig més famós de l’illa i definitivament el més concorregut. El “vell”(old man) és un gran pinacle de roca que es troba en lo alt i es pot veure a kilòmetres de distància. Com a part de la serralada de Trotternish, el Storr s’ha convertit en un dels paisatges més fotografiats del món.
La caminada per pujar a l’Storr utilitza el mateix camí de pujada i de baixada, començant i retornant en el mateix punt (l’aparcament, el qual s’ubica a l’esquerra de la carretera A855, a l’alçada de Staffin). Cobreix una distància de 3,8km, sent el temps mig per a completar la caminada de 1 hora i 15 minuts (sense aturades). Aquesta caminada està classificada com a “mitja” en longitud, i “mitja” en quan a dificultat.
El camí comença a través de la porta de la tanca en la part posterior de l’aparcament.
El camí ample serpenteja costa amunt a través d’una zona destinada a regenerar-se amb boscos autòctons. Mantingueu-vos endavant i lleugerament a la dreta quan el camí es bifurca, encara que en realitat no importa, perquè ambdós camins més endavant s’uneixen. Hi ha vistes de la illa de Raasay en alta mar i Applecross en el continent més enllà. El camí passa a través de dues portes per arribar finalment a l’erm obert amb els espectaculars penyasegats del Storr més endavant.
El “Vell” pot ser difícil de distingir dels penyasegats a darrera d’aquest punt. Continua per l’ample camí. A mesura que es guanya més altura, busca un camí clar que es bifurqui a l’esquerra; agafa aquest gir. El camí es corba una mica abans d’ascendir, girant a la dreta per pujar a l’esquerra del Vell. El pinacle es veu increïblement impressionant des d’aquí; 50 metres d’alçada, fou escalat per primera vegada en el 1955, encara que es diu que la roca és molt inestable.
La següent secció de la caminada té cert perill de caiguda de roques; sens dubte, ha d’evitar-se després de fortes pluges. Segueix un camí que baixa per a passar per l’esquena del Vell; el camí està clar però travessa un tram curt de roques caigudes. Aquesta àrea, amb imponents penya-segats i pinacles al voltant, es coneix com el Santuari. Més enllà del Vell es troba Needle Rock, també coneguda com la Catedral, que té una finestra que la travessa prop de la part superior. Continuar cap a l’est, però girar a la dreta abans d’arribar per començar el descens.
Hi ha varis camins variants al principi, però tots de seguida s’uneixen a mesura que continua el descens, passant molt per sota del cantó est del Vell. Un cop de tornada en el camí principal, segueix-lo cap avall per eventualment tornar sobre les seves passes cap al camí fet a través de l’àrea talada.
Més avall, pots girar a la dreta en la bifurcació per a seguir un camí alternatiu, igualment ben fet, per el tram de baixada. Continua baixant per a tornar a l’aparcament.
Finalitzada l’aventura i la caminada a l’Old Man of Storr, agafarem el cotxe per a continuar a poc a poc amb l’experiència d’exploració de la península de Trotternish. La propera aturada és només a 3,2 milles i de nom es diu “Rigg Viewpoint”: es tracta d’un camí vora els penya-segats amb vistes espectaculars. Hi hem arribat per un accés de carretera secundària paral.lela a la principal, i les vistes des de dalt dels penya-segats son impactants.
Quan estiguem a punt continuarem amb la ruta. Aquest cop fem un tros més, poquet, 1,8 milles fins arribar a les cascades Lealt Falls. La cascada de Lealt és una de les cascades més boniques d’Escòcia. Es troba en un congost i és de fàcil accés. S’ha d’aparcar el cotxe en un aparcament habilitat al costat de la carretera.
Una caminada curta i fàcil (cap al mar) condueix al primer mirador on es pot mirar cap a les profunditats del congost i veure la cascada de Lealt trobant el seu camí (en dos passos) per el congost i acabar 90 metres més avall.
Més endavant hi ha una segona plataforma d’observació amb una vista més àmplia sobre els penya-segats i el mar.
Impregnats de cascada, tornem a agafar el cotxe i fer un tros més de carretera A855, 1,4 milles més, i arribarem a l’aparcament del Brothers Point. Aquest aparcament és complicat de trobar (si no és per GPS o google maps): està en el barri anomenat “Culnacnoc” a l’esquerra just després del desviament cap a “The Glenview / Skye Pie Cafe”, però abans de les cases.
Un curt passeig fins al “Rubha nam Brathairean”(Brothers Point), un espectacular promontori que marca el punt més oriental de Trotternish. La caminada son 3,5km que podem estar fins a 1 hora per fer-los.
El camí comença en el cantó oposat de la carretera, on un rètol de fusta en el camí diu “Rubh’ nam Braithrean”. Com molts noms de llocs en gaèlic, la ortografia local difereix de la del mapa del sistema operatiu. Després de passar un parell d’edificis en el cantó dret i una porta, gira a la dreta en una pista senyalitzada i llavors bifurca a l’esquerra en un camí que es ramifica costa avall. Segueix aquest camí antic, ben anivellat i cobert d’herba que baixa el turó.
Quan es vegin alguns caserius en ruïnes més endavant, el camí es dobla a la dreta al cantó de la tanca, abans d’acabar just abans de la riba. Baixa a la riba de còdols i gira a la dreta, creuant el rierol, que generalment corre per sota dels còdols en la platja aquí. Continua al voltant de la riba, passant vells edificis en ruïnes en ambdós cantons. Després de la ruïna de l’esquerra, que solia ser una estació de pesca de salmó, la ruta puja per el camp cobert d’herba i pantanós, on no hi ha camí. Brother’s Point és el promontori ara visible a l’esquerra. Per arribar a ell, un camí creua un bancal per sobre dels penya-segats del mar però per sota dels penya-segats de la terra de dalt, per arribar a una bonica zona coberta d’herba com una gespa, amb Brother’s Point de front.
El camí cap al punt travessa l’herba escarpada lleugerament cap al cantó esquerre de la cresta, abans de pujar abruptament per Dùn Hasan, el curiós embalum al llarg de la península. Dùn Hasan té una llarga història, des dels seus orígens com un assentament antic fins a ser més recentment el lloc d’una fortalesa medieval, però hi ha poques restes visibles en l’actualitat. El camí baixa per la pendent llunyana de Dùn Hasan, que és tant empinada com la pujada.
Més enllà hi ha un altiplà cobert d’herba ondulada sorprenentment espaiós, amb excel.lents vistes al seu voltant. Kilt Rock i la seva cascada es veuen bé cap al nord. Es creu que el nom Brother’s Point es va originar en una comunitat monàstica que vivia en cel.les individuals. La tornada és per la mateixa ruta.
Som al cotxe un altre cop, i farem el mateix, un curt recorregut, aquesta vegada de 2 milles, per arribar a l’aparcament de la famosa cascada de Kilt Rock.
La Kilt Rock és una de les postals més famoses de la illa de Skye, encara que en aquest cas és poc més que això: una postal. El Loch Mealt es desborda en una cascada que es precipita al mar en uns penya-segats de més de 50 metres, formats per columnes de basalt. Hi ha un mirador clos junt a la carretera, bastant freqüentat per els turistes i visites guiades de l’illa.
Impregnats de cascades i atraccions, tornem a agafar el cotxe per fer un petit tram de 3,1 milles i arribar al poblet de Staffin i baixar amb el cotxe fins la platja de “An Corran Beach”, que és on aparcarem el cotxe, i si està ple, anirem fins a l’aparcament “Staffin Harbour Car Park” que es troba 400 metres al sud-est. També hi ha la possibilitat d’aparcar al mateix poble d’Staffin i baixar per un camí senyalitzat fins a la platja. Aquesta opció son uns 25 minuts la ruta d’anada. En fi, de solucions n’hi ha moltes a tot arreu. La platja està ubicada en un gran emplaçament, però el més famós de la mateixa no son les vistes, ni la ubicació, sinó les increïbles petjades de dinosaure que es troben a la platja. Sorprenentment les petjades només es varen descobrir en el 2002 quan la sorra fou arrossegada després d’una tempesta. Les petjades es poden trobar en afloraments rocosos, així que si vols, assegura’t de visitar durant la marea baixa i vigila bé. Poden ésser difícils de detectar al principi, però una vegada en trobes una, ja està! I pots veure que n’hi ha moltes més petjades en l’àrea.
Les petjades pertanyien a un tipus de dinosaure carnívor similar a un megalosaurus. És realment emocionant trobar les petjades i imaginar que hi havia dinosaures allí mateix en aquest lloc, des de fa molt de temps (fa aproximadament 175 milions d’anys). A Staffin mateix, hi ha un petit museu local de dinosaures i ens n’han parlat força bé, per tant, si us interessa es podria visitar. Obren durant els mesos d’estiu de dilluns a divendres de les 10h a les 13h, i els preus son de £4 pels adults, £2 pels nens, i £10 per la família. Està ubicat en una casa tradicional i típica del lloc, i és molt petit. Creiem que val la pena.
Després de veure les petjades de dinosaure vindran dues de les atraccions que més valen la pena a la illa de Skye, o sigui que si no anem bé de temps, ens podem saltar algunes de les que hem proposat fins ara. Primer de tot, agafarem el cotxe i ens dirigirem a la carretera local que travessa la península d’est a oest i surt d’Staffin (carretera d’un sol carril tipus single track) i des de la platja farem unes 3,9 milles, les últimes en pujada i amb unes grans vistes dels entorns. Ens pararem a l’aparcament habilitat pel Quiraing. T’espera un dels paisatges més bonics d’Escòcia, els pics sinuosos del Quiraing ondulant-se cap al mar.
Igual d’espectacular és la carretera que hem fet i els voreja, d’un sol carril i corbes que des de dalt semblen impossibles. Si tens unes hores aquest lloc ofereix varies excursions impressionants, encara que la majoria son una mica exigents per la pendent. Això sí: les vistes faran que de seguida oblidis el camí.
En principi no estava previst fer cap més caminada (ja hem fet la de l’Old Man of Storr), i no hi ha temps ni forces per fer-ne cap més durant el dia d’avui. A més, descartem les caminades del Quiraing perquè com s’ha dit, son bastant exigents. El què tenim previst fer aquí és donar una volta i buscar els millors miradors del paisatge i els entorns.
Aparcat el cotxe, anirem a donar un tomb pels entorns, veient que hi ha molts espais reservats a miradors. El Quiraing veritablement espectacular és un mite d’Escòcia. Molta gent visita només el primer tram curt del camí, però aquest circuït de turons complet va més enllà, passant la Presó, l’Agulla i altres elements abans de pujar per a tornar per sobre del penya-segat; les vistes son simplement sensacionals en totes parts.
Podem fer un trosset de caminada, ja que la mateixa comença en el cantó nord de la carretera, marcada per una senyal de sender a Flodigarry. Aquesta part de la caminada sol estar molt concorreguda, però més endavant t’escaparàs de les multituds. Hi ha magnífiques vistes tant per davant del Quiraing com mirant cap enrere al llarg de la cresta cap a “Bioda Buidhe”. Un barranc a la dreta amb un arbre assotat pel vent és un dels preferits dels fotògrafs.
Tal com hem dit, farem marxa enrere i ens dedicarem a visualitzar els entorns de l’aparcament del cotxe. A la banda sud de la carretera també hi ha algun mirador que val la pena estar.
Ens estarem una bona estona contemplant la magnificència del paisatge de l’illa, i quan n’haguem tingut prou, anirem a buscar l’altre atracció que també val molt la pena, es tracta del Fairy Glen (la vall de les fades). Per arribar-hi haurem de recórrer tota la carretera d’un sol carril cap a l’oest i anar a sortir a la A87 al poble d’Uig. Conduint cap al sud, arribarem al trencall de Fairy Glen, que queda bastant amagat. Sortint a la A87 a l’alçada de l’Uig Hotel i agafar el camí en direcció a Sheader i Balnaknock.
No fa falta creure en les fades per saber que Escòcia està plena d’elles. Alienes a les nostres mirades, les “faeries” viuen entre les ombres dels boscos, naden en rierols i cascades i protagonitzen llegendes. Tot i que, d’haver d’escollir un lloc a Escòcia habitat per aquests sers diminuts, sens dubte seria el Fairy Glen (la vall de les fades). En aquest racó recòndit, format per desenes de turonets verds en miniatura, la màgia està servida. Guarda’t alguna hora per a descobrir aquest lloc sobrenatural que no apareix en els mapes, córrer per l’herba,… i seguir el rastre de les “faeries”!
Un cop agafat l’encreuament cap al fairy Glen, seguim un camí d’un sol carril (com no!) vorejat de prats ataronjats. De cop i volta, a la llunyania es distingeix alguna granja solitària, però, per lo demés, en aquest extrem de la illa de Skye no sembla haver-hi res de res. Estarem en el camí correcte? La resposta arriba en pocs minuts, quan a davant nostre apareix el primer monticle. Aparquem a l’esquerra del camí i continuem a peu, encara sense poder distingir què hi ha més enllà.
Escalem sense dificultat aquest primer turonet… i allí està el Fairy Glen, una col.lecció sobrenatural de muntanyes encongides que emergeixen de la terra com si fossin el lloc d’esbarjo de criatures diminutes, o un escenari de joguina oblidat per algun gegant.
Alguns dels monticles tenen cimes suaus, arrodonides i clares. Altres acaben en crestes rocoses, i les seves vessants estan recobertes d’arbusts i arbres modelats per els capricis del vent.
Les fades escoceses tenen entre el verd del Fairy Glen el seu amagatall perfecte. Qui no s’amaga son les ovelles, que no es cansen de vagar per els turons en busca dels millors brins d’herba.
Sorpresos, seguim els passos d’aquests animals i nosaltres també pugem i baixem cada monticle, fixant-nos bé en els racons més amagats, on algunes llebres surten corrents davant de la nostra interrupció. D’entre tots els monticles de Fairy Glen, un sobresurt. És Castle Ewen, la roca que domina aquest paisatge verd. Un caminet estret condueix fins a la cima, encara que en l’últim tram s’ha d’utilitzar braços i cames per a trepar fins al lloc més alt. Des d’allí, la màgia del Fairy Glen es palpa encara més. El petit llac a un costat de la vessant, les cascades entre muntanyes en la distància, els espirals de pedres, que diuen que s’han de recórrer fins arribar al centre i un cop allí, demanar un desig…
El nostre…desig: retornar algun dia al Fairy Glen, l’amagatall de les fades, un dels racons més especials d’Escòcia, i un dels molts tresors que aquest país regala en forma de naturalesa a qualsevol que decideixi descobrir-lo. El Fairy Glen és tot un imprescindible de qualsevol ruta per la illa de Skye.
Havent recorregut quasi tot el Fairy Glen, ens queda gravat a la ment aquests paisatges bucòlics que hi ha a l’illa, entre el Quiraing i el Fairy Glen. El proper pas, és dirigir-nos cap al nord de la península i anar a visitar un museu molt especial, el Skye Museum of Island Life: un museu sobre la vida de la illa. No pot ser més interessant. Ens hem de dirigir al poble de Kilmuir, ubicat a 7,9 milles al nord des de Fairy Glen. Kilmuir té dos atractius principals: un ja l’hem dit, el museu sobre la vida en l’illa, i l’altre, és el cementiri. En el cementiri de Kilmuir està enterrada Flora MacDonald, un dels personatges més estimats d’Escòcia, ja que va ajudar clandestinament a Bonnie Prince Charlie a fugir després de la derrota dels jacobites en la batalla de Culloden.
Sobre aquest fet tracta la cançó “Skye Boat Song” i l’adaptació en poema de Robert Louis Stevenson, que és possible que hagis sentit com a capçalera de la sèrie “Outlander”.
El museu està obert de dilluns a dissabte de 9:30h a 17h, i els preus son de £5 pels adults i els nens fins a 14 anys gratis.
El museu de la Vida en la illa de Skye en Kilmuir, es va inaugurar en 1965. L’objectiu era preservar un municipi de cabanes amb sostres de palla, cadascuna representant, el més fidelment possible, les condicions que prevalien en la illa a finals del segle XIX.
Hi ha molt poques cabanes amb sostre de palla antigues que es poden veure avui a les Highlands. Fa uns cent anys, les cases amb sostre de palla formaven part de l’escena de les Terres Altes i dins dels seus murs, a la llum del foc de la torba, els grangers de les illes mantingueren vives les cançons i les històries que han fet famoses a les Hèbrides a tot el món.
Visitats el museu i el cementiri, ens podem acostar a Duntulm, on trobarem el “Duntulm Sea Viewpoint” i el castell. El Duntulm Sea Viewpoint és un mirador que hi ha cap al mar, al costat de la carretera A855, amb grans vistes dels entorns.
El Duntulm Castle és un castell en ruïnes, ubicat a dalt d’un penya-segat al costat del mar, amb unes vistes privilegiades dels entorns. Val la pena acostar-s’hi amb una bona càmera de fotos.
Segurament, si hem visitat les atraccions fins aquí, això voldrà dir que queden molt poques hores per fer-se fosc o és que ja s’està fent fosc. Doncs penseu, que us proposàvem un altre pla (l’últim del dia). Com que és l’últim dia sencer que ens passarem a la illa de Skye, us proposem anar a la capital, Portree a sopar i a visitar-la i acomiadar-nos com Déu mana!
Així que rumb a Portree. Hi ha 23,6 milles des de Duntulm (que les farem en 43 minuts amb cotxe). Aparcarem el cotxe en algun aparcament habilitat que té el poble de Portree. Al centre n’hi ha un (ja us el marquem al plànol de google maps). Portree és la major localitat de la illa de Skye i una aturada genial per a sopar i contemplar les casetes de colors junt al port. També, si necessites abastir-te, allí hi trobaràs supermercats i varies botigues de records. I també hi ha lloc per alguna excursió, però ara no ve al cas. Ens passejarem pel seu casc urbà i admirarem les fileres de casetes de colors des de la Bosville Terrace.
Veurem que ràpid es visita Portree, ja que és un poblet petit, té uns 2500 habitants censats, i les seves atraccions estan al port. Bé, en definitiva, ens acomiadem de Portree i de la illa de Skye. Creiem que ha valgut la pena fer un sobreesforç per poder visitar el màxim d’atraccions i monuments naturals.
Adjuntem el recorregut realitzat en el dia d’avui mitjançant un mapa de google maps, amb els accessos, distàncies i llocs marcats. Estan també les principals fites del dia on s’observen els atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (62,6 milles amb 2h i 21min):
[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m66!1m12!1m3!1d162935.8199718228!2d-6.356857308200605!3d57.54958666421577!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m51!3e0!4m5!1s0x488c2fe19bd3071d%3A0x101d0b7a22386915!2sPortree!3m2!1d57.412473999999996!2d-6.1960231!4m4!1s0x488dcd5999c6a7b1%3A0x7f2d7936b2709eeb!3m2!1d57.499333199999995!2d-6.158390499999999!4m4!1s0x488dd20d9629395f%3A0x7d72175bb251e692!3m2!1d57.5659478!2d-6.1544672!4m4!1s0x488dd1de9b803627%3A0xac8cc6c1e18e7218!3m2!1d57.6107868!2d-6.1719475!4m4!1s0x488dcfcfad43ae55%3A0xf6a789405a943a89!3m2!1d57.6365603!2d-6.204940199999999!4m4!1s0x488dcf26b731d637%3A0xfa35e5bda411e76e!3m2!1d57.628172799999994!2d-6.2910179!4m4!1s0x488dc922c68b8b97%3A0x337ebb6ffe72f678!3m2!1d57.584589799999996!2d-6.3325473!4m4!1s0x488dc861a4bf2f87%3A0xd8a3d68811b1e99e!3m2!1d57.660277799999996!2d-6.3688889!4m4!1s0x488dc611b9c3f217%3A0x752e089d5576680f!3m2!1d57.6814925!2d-6.3453857!4m3!3m2!1d57.412861299999996!2d-6.1968492!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1639074231788!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]