Avui era el dia d’anar a Cap Fréhel, i finalment, fer un trekking, ja sigui per la Côte de Pentièvre o per la Côte d’Emeraude. Cap Fréhel ens sembla que pertany en ambdues costes. La intenció del dia d’avui és anar al Cap Fréhel, i des d’allà i per un camí indicat panoràmic anar fins a un monument medieval ubicat en un altre cap, el Fort La Latte.
Agafem el cotxe i des de Dinan, anem a buscar la carretera de la costa D786. L’enllaç al Cap Fréhel l’indica a mà dreta abans d’arribar al poble de Fréhel. Arribem i aparquem en l’aparcament habilitat. Hem tardat 55 minuts des de Dinan (hi ha 42,30km). Tenim a davant el far imponent i unes vistes que meravellen. El far està obert i es pot visitar per uns 3,00€ els adults i 1,50€ els nens a partir dels 7 anys. Es tracta d’alguna exposició que hi deu haver. Nosaltres no entrem i anem directament a veure les increïbles vistes.
A l’arribar al Cap Fréhel, no sembla gran cosa, però de mica en mica vas veient l’abast en el que t’atrapa la naturalesa i els paisatges que es desvelen davant d’un mateix. El Cap Fréhel, un conjunt de penya-segats de pedra sorrenca rosa, s’alça sobre el mar a més de 70 metres d’altitud i ofereix unes vistes de les que no et cansaràs i que et quedaran gravades en la teva memòria per sempre.
Amb el temps regirat, sents el cop del vent i l’escuma de mar en el rostre i pots gaudir d’un veritable espectacle: el mar agitat xoca contra els penya-segats, un mar que canvia de color quasi a demanda per passar de blau-grisós a verd amb diferents tons i matisos.
En l’època que estem ara, l’estiu, el temps assolellat realça el color de la pedra sorrenca rosa dels penya-segats que ens acompanyarà al llarg de les seves 400 hectàrees de landa i de bruc en flor. Davant teu es desplegarà tot un festival de color, un veritable espectacle de matisos que resulta impossible descriure. No us ho podeu perdre! No és casualitat que la landa del cap Fréhel sigui un dels llocs més visitats de Bretanya. Des del 1967 el cap està protegit, per lo què està prohibit construir en la zona.
El camí discorre per davant nostre, i el seguim. El camí duu al Fort La Latte, que es pot divisar en el fons del paisatge.
Aquest lloc natural i protegit alberga una gran diversitat litoral formada per una fauna i una flora originals i específiques que neixen, viuen i es desenvolupen en ell: salicòrnia, card, bruc,… La roca situada en la part inferior del cap i dels seus entorns forma part d’una reserva ornitològica en la que nien centenars d’aus.
En dies clars les vistes albiren des del Corentin i Jersey fins a Paimpol. La caminada s’ha convertit en un passeig per un quadre ple de colors i tonalitats. En principi, hi ha 1h 30minuts fins al Fort, però realment tardem una mica menys, 1 hora i 15 minuts.
Finalment arribem al Fort La Latte, el qual és com un buc insígnia de pedra sorrenca rosa sobre un cap rocós. Un lloc màgic i mític enfront del mar.
Un lloc inexpugnable, un sorprenent paisatge, un edifici impressionant… els superlatius no arriben a descriure el fort La Latte, per alguna cosa és el castell més visitat de tot Bretanya.
El Fort La Latte és una fortalesa defensiva costanera de difícil accés per el seu emplaçament estratègic i amb unes vistes clares a la Costa Esmeralda. I sí, fins i tot els anglesos l’han assetjat, però mai han aconseguit prendre-la. Caminem fins a l’entrada del fort, i a mesura que avancem, assistim a un espectacle impressionant: un cap rocós sobre el qual s’hi assenta el castell feudal. En l’interior, observa totes les obertures i els punts panoràmics de l’edifici….i gaudeix de les vistes! Atrevim-nos a pujar per els graons de la torrassa i convertim-nos per un moment amb Tony Curtis o Sophie Marceau. Des de lo més alt gaudirem d’unes vistes que tallen la respiració i que ens faran sentir una veritable sensació de llibertat.
El Fort La Latte, abans denominat Castell de la Roca Goyon, per el cognom del seu constructor, Etienne Goyon, senyor de Matignon, fou edificat en el segle XIV. Gràcies a l’autorització del seu senyor feudal, el senyor de Matignon va poder construir-la i rebé els mitjans necessaris per assegurar les fortificacions. Vauban va posar el seu gra de sorra al transformar-lo en fort defensiu costaner entre 1690 i 1715.
El Fort La Latte és un dels més cèlebres castells fortificats bretons i fou declarat Monument Històric en 1925. El 1932 fou restaurat i des de llavors, el seu manteniment corre a càrrec de la família Joüon des Longrais, que ha sabut preservar tots els seus atributs per a gaudi del visitant: pont llevadís, muralles, torrassa, masmorres, artefactes de guerra i jardí medieval.
Però la visita al Fort La Latte no s’entén sense el Cap Fréhel i tot el paisatge dominat per aquest abrupte penya-segat. Des del Fort s’adverteix que estàs en un lloc especial i és que la vegetació rodeja completament el camí, dominant el vermell i el verd. I això és així fins que cau al mar, creant un paisatge amb una paleta de colors increïble a la que s’afegeix el blau turquesa del mar.
Estem tornant pel mateix camí que hem vingut, però la llum i la seva intensitat és ara diferent. El paisatge presenta ara unes tonalitats diferents que abans. Tornant, ja hi ha espectaculars vistes del Cap i dels seus dos fars, l’antic, i el nou, de 33 metres d’alçada i des del qual es protegeix als vaixells en un dels trams més perillosos de la costa europea.
Aquest paratge és territori de gavines i cormorans que sobrevolen orgulloses els seus dominis alienes al rugit de les onades i els xiulets del fort vent que sol assolar la zona. És un lloc ideal per apreciar la grandesa de la Bretanya i de les seves escarpades i abruptes costes, un lloc declarat reserva natural i ornitològica, en un veritable paradís per els amants de la natura i de les aus.
La tornada es pot realitzar en una hora i quart, encara que és d’aquests llocs en els que el temps es deté i et pots passar hores contemplant la naturalesa en la seva màxima expressió i no per això estaràs perdent el temps. Sens dubte, aquesta excursió d’avui serà un dels highlights de la nostra ruta per la Bretanya.
I finalment arribem al Cap Fréhel. Ha estat una ruta molt interessant per fer-la, així com la visita al Fort La Latte. Creiem que hem tingut una gran idea de fer l’aproximació al Fort a peu. Ha estat un dia per gaudir de la natura i els entorns de Bretanya.
Un cop al cotxe, sembla que hagi durat molt poc l’aventura d’avui, però és que ens haguéssim passat hores i hores recorrent aquells paisatges increïbles. Volíem acabar d’anar amb un lloc diferent, una platja, i veure les onades com van xocant contra la sorra. Vam decidir anar a la Plage des Grèves d’en Bas, una platja a 3,8km del Cap Fréhel (vam tardar uns 7 minuts amb cotxe), totalment verge i oberta al mar. Hi havia bandera vermella, però ens era igual, ja que volíem veure el ritme de les onades i quedar bocabadats un altre cop.
És una platja de fàcil accés gràcies a l’aparcament de l’altre cantó de la carretera. Les grèves d’en Bas forma una llarga platja de sorra, a vegades amb poca gent. Les seves boniques onades la converteixen en un lloc privilegiat per als surfistes i les roques que la voregen, un paradís per els pescadors a peu.
| Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (86,20km amb 1h 49min). |