Avui dediquem el dia a les fortaleses medievals, que a Bretanya son un niu. Avui en farem dues, la fortalesa de Fougères i la del Mont Saint-Michel, que ja li teníem ganes! El matí el passarem a Fougères i a la tarda al Mont Saint-Michel.
Sortim de Dinan per la carretera nacional N176 que ens porta a les immediacions del Mont Saint-Michel, d’allà trenquem a mà dreta per la carretera D30 que ens durà a l’autopista A84 i d’aquí ja al trencall de Fougères per la N12 que voreja la ciutat i anem a aparcar a prop del castell. En total hi ha 94,5Km i hem tardat poc més d’1 hora.
Una impressionant silueta de granit domina aquest poble… Així que un arriba a Fougères, es veu. I situades als peus de la major fortalesa d’Europa, les cases medievals construïdes amb entramat de fusta i els carrers empedrats no han perdut ni una mica del seu encant. Davant dels teus ulls: mil anys d’història.
Fougères fou un enclavament molt important en la lluita per les fronteres de Bretanya i el seu característic castell medieval fundat al 1020 ha conservat la seva memòria d’antuvi. És molt agradable passejar per els carrers del casc antic, el barri més antic del poble, descobrint les terrasses de bars i cafès i les seves cases medievals d’entramat de fusta que recorden la riquesa pretèrita de la ciutat.
El Castell de Fougères
Submergeix-te en l’època daurada de Fougères. Un espectacle de llum i so il·lustra la visita del castell i narra la història des de l’any 1000 al 1500. Realment et transporta.
Erigida sobre un penyal d’esquist, aquest vast complex defensiu edificat entre els segles XII i XV intimida al més incrèdul. Amb les seves tretze torres cobreix una superfície de dues hectàrees i les seves fortificacions, abans rodejades d’aigua, han estat restaurades per complet. Segueix el camí de ronda i gaudeix d’unes boniques vistes a les muralles i als jardins del poble.
- L’entrada: Està formada per tres torres. En el centre, la torre quadrada, denominada de La-Haye-Saint-Hilaire, data de finals del segle XII. En ambdós costats, dues torres circulars dotades d’espitlleres es varen afegir en el segle XIII. Com que no tenen angle mort, permeten als defensors evitar els atacs per sorpresa.
- La barbacana: Aquest recinte travessat per un fossar inundable correspon al primer conjunt d’obres defensives. Consta de vàries torres que daten dels segles XII i XIII. En aquella època, la barbacana feia les vegades de trampa. L’assaltant quedava atrapat sota els tirs creuats procedents de les diferents torres. La torre Coëtlogon, en ruïnes en el segle XVIII, tanca el recinte i marca l’entrada del pati exterior.
- El pati exterior: En temps de pau, el pati exterior, espai més ampli de la fortalesa, és l’escenari de la vida diària. En temps de guerra, serveix de refugi a la població. Inclou vàries construccions: edificis d’habitatges, de ramaderia, d’emmagatzematge, tallers, capella, dependències senyorials i hort. De les imponents dependències, ben exposades i actualment en ruïnes, només es reconeix la sala pública. La xemeneia, les columnes de granit que suportaven el terra de la planta i les finestres amb bancs de pedra el convertien en un prestigiós lloc de recepció. Així mateix, era allí on el senyor s’encarregava de fer justícia. Situat enfront a l’habitatge, el pou és l’únic punt d’aigua potable del castell.
- El pati interior: Aquest recinte servia com a últim refugi en cas d’atac. Anomenat també “reducte”, era el punt culminant del lloc. Allí es va erigir el primer castell de fusta, al voltant de l’any 1000. Aquest espai revela una configuració molt poc freqüent, donada la presència de dos torrasses: les torres de Gobelins i Mélusine. Consolida així la importància de la fortalesa i l’ambició dels senyors de Fougères durant tota l’Edat Mitjana. En el centre, els fonaments d’una imponent torrassa, que probablement mai fou edificada, suggereixen un canvi d’estratègia defensiva.
- La poterna: Aquesta porta secundària fortificada fou edificada a mitjans del segle XV per reforçar la defensa al nord-oest del castell. Com domina els fossars, permet supervisar el seu dispositiu de omplerta. En ambdós cantons de la porta, les torres de Amboise es diuen així en honor a l’esposa del Duc de Bretanya Pere II, Francisca de Amboise.
- Les torres d’artilleria: A finals del segle XV, el duc de Bretanya, Francesc II, va reforçar la defensa de la cortina sud del castell. Va ordenar la construcció de dues enormes torres d’artilleria, Surienne i Raoul, ambdues coronades amb matacans. Aquest dispositiu innovador per resistir als canons francesos no fou suficient. El castell va ésser pres per les tropes de Carles VIII en el Juliol de 1488.
- Les rodes del molí: A partir del segle XII, el castell de Fougères es dota de quatre molins de farina. Son els molins del senyor, subjectes a un poder de comandament. El riu Nançon subministra l’aigua per aquestes rodes amb àleps. El seu rendiment és bastant important, donat que es considera que cada molí podia subministrar 100kg de farina per hora. En l’actualitat, una de les rodes està connectada a una dinamo que subministra electricitat a l’edifici d’entrada.
Pots visitar el castell de moltes maneres, nosaltres ho vam fer seguint un itinerari escenografiat i audioguiat que t’endinsa en l’Edat Mitjana de Fougères. El recorregut, visual i sonor, comença en l’edifici d’entrada amb un vídeo de presentació que explica el context històric de les Marques de Bretanya. Prossegueix en la barbacana i el pati exterior del castell i, a continuació, en les torres del castell, és on podràs descobrir:
- La història de la seva construcció i la llegenda de Melusina
- La vida quotidiana de Fougères i l’atac de Surienne
- La importància estratègica de Bretanya enfront a França.
T’has d’anar fixant amb els panells “audioguia” que t’indiquen els punts on pots escoltar les explicacions. També pots visitar el castell amb un guia oficial, i pots fer un itinerari infantil amb l’audioguia. Els horaris d’obertura del castell son durant els mesos d’estiu de 10h a 19h tots els dies. El preu de l’entrada és de 9,00€ pels adults, 5€ pels nens, i hi ha un Passi Familiar per 23,00€ (2 adults + infants).
Uns jardins extraordinaris
Fougères també és sinònim de nombrosos espais verds com el jardí públic que corona el barri medieval al voltant de l’església de Saint-Sulpice o les dues hectàrees de Val Nançon a les que s’accedeix des del castell per el carreró de Vaux. I si t’agraden els jardins temàtics, el Parc Floral del Châtelier és ideal per a passar-hi unes hores. En primavera, les camèlies, azalees i nerets il·luminen el jardí.
Els imprescindibles a visitar a Fougères son:
- El castell feudal del segle XII al XV, complex defensiu del ducat de Bretanya de l’any 1000 al 1500
- L’església de Saint-Sulpice, segles XV i XVIII
- El campanar més antic de Bretanya edificat en 1397
- L’església de Saint-Léonard construïda en el segle XVI, restaurada en el XIX i ampliada en estil neogòtic
- El teatre del segle XIX
- L’antic convent de les Urbanistes del segle XVII, admirablement restaurat. Alberga l’Escola de Dibuix i Música.
- El barri Bonabry del segle XIX
- La fàbrica Morel i Gaté, una de les marques de sabates més prestigioses. La seva façana està decorada amb mosaics firmats per Odorico.
- L’antiga fàbrica de sabates Réhault que avui alberga la Casa de les Associacions anomenada “Les Ateliers” (exposició permanent que evoca la indústria sabatera en Fougères).
Visitats el Castell i els principals monuments de Fougères, vam posar rumb al Mont Saint-Michel. 42 minuts ens hi separaven, que és lo què trigaríem amb cotxe (uns 42,40Km). Vam pujar per l’autopista A84 i vam trencar en direcció nord-oest per la carretera comarcal D30 que ens va dur fins als aparcaments habilitats del complex. Per accedir al Mont Saint-Michel has d’aparcar el vehicle en els aparcaments habilitats obligatoris. Enumerats des de P2 fins a P13, estic molt a prop de les llançadores (busos) que em porten al Mont les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana (transport a demanda de 0:00h a 7:30h). En l’entrada de l’aparcament, agafo el meu bitllet; he de pagar, en un caixer automàtic. El preu de l’aparcament inclou el bus llançadora així com els serveis gratuïts del CIT (lavabos, espai per bebès, informacions). Però, un cop aparcats, hi ha varies formes d’accedir al Mont:
- A peu: des de l’aparcament, accedeixo al Mont a peu en uns 50 minuts aproximadament. Estan proposats 3 itineraris on tots acaben al pont-passarel.la.
- En bus llançadora: Cada dia, des de les 7:30 fins la mitjanit, una llançadora regular em porta fins al Mont en 12 minuts aprox. Em porta des dels llocs de les llançadores (al costat del Centre d’Informació turística i dels aparcaments), fins la última parada, 300 metres abans del Mont. Les freqüències de pas varien entre 5 i 20 minuts, en funció de l’assistència i de les vacances.
- Línia d’autobús Pontorson-Le Mont: Des de l’estació de trens (fora del recinte), un autobús regular, corresponent amb les hores d’arribada i de sortida dels trens, em porta al peu del Mont. En 20 minuts aproximadament hi accedeixo. Té un sobrecost.
- En llançadora “La Maringote”: Aquesta llançadora tirada per 2 cavalls (és un tipus de carruatge), anomenada “Maringote” em porta fins al peu del Mont naturalment i sense esforços, passant per el pont-passarel.la, en 25 minuts més o menys. La freqüència de les sortides varia segons temporada. Hi ha el cost del carruatge.
- Línies públiques i autobusos SNCF: Arribada i sortida de les línies públiques “Manche”, “Ile-et-Vilaine” i de l’autobús SNCF.
El més senzill, i lo què vam fer nosaltres, va ésser aparcar el cotxe i pagar, i amb el ticket de l’aparcament agafar el bus llançadora que et deixa a 300m del Mont. La freqüència de pas era contínuament, ja que era en temporada alta al migdia-tarda. No havíem mirat la informació de les marees, i quan vam arribar al bus llançadora vam veure que hi havia la marea baixa. Vam arribar als peus del Mont Saint-Michel i vam fer algunes voltes d’aproximació. També vam veure que la marea aniria pujant, i ens vam anar preparant.
Vam fer uns dibuixos a la sorra amb la intenció que després, un cop la marea pugés, els veuríem des de dins del recinte, i així va ésser. Finalment, després d’haver-nos-el mirat i remirat, vam decidir entrar. Ara explicarem una mica d’història per situar-nos en el lloc, i després enumerarem els imprescindibles del Mont Saint-Michel.
Doncs bé, el penyal granític es deia a l’origen, Mont-Trombe. En l’any 708, l’arcàngel Miquel va aparèixer en somnis a Saint-Aubert, bisbe d’Avranches, i li va demanar construir un santuari en el seu nom. Al 966, una comunitat benedictina es va establir i va fer construir una petita església. En la mateixa època, un poble va començar a desenvolupar-se més avall per acollir els peregrins, el nombre del qual no parava de créixer. En el segle XI, quatre criptes i una gran església abacial foren edificades. En el segle XIII va començar la construcció de la “Meravella”: 2 edificis de 3 nivells, coronats per el claustre i el menjador dels monjos. La guerra dels cent anys (1337-1453) va fer necessària la protecció per un conjunt de construccions militars que li permetessin resistir a un setge de quasi 30 anys. Durant la revolució francesa, els monjos varen abandonar l’abadia, convertida en presó d’estat. Fins al 1863, 14.000 presoners varen passar per aquesta “Bastilla dels mars”. Al 1874, el Servei de Monuments històrics va restaurar l’edifici i el va obrir al públic. Per dirigir als turistes, cada vegada més nombrosos, una passarel.la fou construïda en 1879. Durant la Segona Guerra Mundial el lloc fou miraculosament salvat. Des de 1979, el Mont-Saint-Michel i la seva badia estan inscrits en la llista del Patrimoni Mundial per la UNESCO.
No us perdeu els imprescindibles del mont Saint-Michel. Aquí te’ls enumero a tots:
- Les muralles: Des de la Guerra dels Cent Anys, l’edificació de les muralles va donar al Mont la seva fama de fortalesa inexpugnable. Set torres comuniquen entre elles per un camí de ronda. La Torre del Nord (segle XIII) és un excel·lent mirador.
- El carrer: El gran carrer, artèria principal del poble, és accessible després d’haver travessat tres portes successives defenent el seu accés. La primera, anomenada porta de l’Avancée, la segona, porta del Boulevard, i la tercera, Porta del Roy. Accedeixo llavors en el carrer principal, la Grande Rue, que conserva les seves botigues medievals. Moltes d’elles han conservat les seves boniques insígnies. L’església de Saint Pierre, la casa del peregrí i la Creu de Jerusalem testifiquen, per dalt al poble, de l’activitat espiritual passada i actual del lloc.
- Venelle du Guet: També anomenada “Ruelle des cocus”(el carreró dels cornuts), és el carrer més petit del Mont Saint-Michel. És tant estret que no es podria passar amb banyes, lo que li val aquest nom…Per trobar-la, agafo la Grande Rue i giro a l’esquerra enfront de l’Hotel La Croix Blanche.
- L’abadia i el claustre: Coronant un illot de granit en el cor de la badia, teatre de les marees més grans d’Europa, l’abadia del Mont Saint-Michel fou un famós monestir, una fortalesa inviolada durant la Guerra dels Cent Anys i un dels centres de pelegrinatge més importants de la cristiandat medieval. Fundat a petició de l’arcàngel Miquel per l’abat de Avranches Aubert, el primer santuari fou consagrat el 16 d’octubre de 709 i es va convertir en el cor d’una gran abadia benedictina, famosa en l’Edat Mitjana per el seu tresor i la seva rica biblioteca. Al costat de l’església abacial i dels monestirs romans erigits entre els segles X i XII al voltant de la cima del penyal, els monjos i els seus fundadors edificaren al principi del segle XIII en la vessant nord, una impressionant construcció gòtica: ”la Merveille”(Meravella). Veritable obra mestra de l’arquitectura medieval normanda, el seu claustre barreja de manera harmoniosa granit de Chausey, pedra de Caen i marbre anglès de Purbeck. Convertit en presó durant la revolució francesa, aquest conjunt de construccions romanes i gòtiques, completat per un cinturó de muralles durant la Guerra dels Cent Anys, fou restaurat de manera preciosa a partir del fi de segle XIX. Avui en dia, l’abadia està administrada i oberta a la visita per el Centre de Monuments Nacionals (CMN). Per entrar cal pagar una entrada que val 11,00€ pels adults i és gratuïta pels menors de 18 anys.
- Els museus: Quatre museus (Museu Marítim, Museu Històric, Archeoscope, Morada Tiphaine) fan viure de nou la història del paratge: escenes de recreació històrica (col·leccions antigues, armes, pintures, escultures, rellotges); col·leccions de 250 models antics de bucs; explicacions del fenomen de les marees; periscopi; casa del cavaller Bertrand du Guesclin.
- L’església parroquial Saint Pierre: Erigida en els segles XV i XVI, és ara el lloc de devoció oficial per el arcàngel Saint-Michel. Però, és dedicada a Saint Pierre el qui, segons la religió catòlica, té les claus de les portes del paradís. Des de molt enrere, els peregrins arribats al Mont passen simbòlicament davant de Saint-Pierre abans d’arribar a la abadia, imatge del paradís a la terra. El cementiri del poble es situa just al costat de l’església parroquial.
- La torre Gabriel i l’embarcador: Aquesta torre coronada de matacans, que protegeix el cantó oest, porta el nom del tinent del rei Gabriel du Puys, que la feu construir cap al 1524. Un segle més tard, un molí fou construït a la cima d’aquesta torre i a finals del segle XIX, va servir també de far per dirigir els vaixells entrant en el Couesnon. Una petita porta a la dreta de la torre Gabriel permet accedir a l’antic embarcador. Unes anelles testifiquen de l’activitat marítima d’abans.
- Els petits jardins: La meitat del poble sempre fou lliure de construir. Quan el Mont Saint-Michel estava assetjat, els habitants cultivaven aquests terrenys protegits per a satisfer les seves necessitats. Avui en dia, les cases vorejant la Grande Rue amaguen petits jardins tancats, que puc veure des de dalt de les muralles o recorrent els carrerons i escales suspeses. En alguns jardins floreix la “Merveille du Mont-Saint-Michel”, varietat de rosa autòctona amb un perfum excepcional. Al peu de l’abadia, més a baix de les “cases abacials”, la comunitat monàstica cultiva encara el seu hort. Al cantó nord del penyal, més escarpat, segueix en estat salvatge.
Cal dir que l’obertura del centre d’Informació Turística, és en temporada alta, de 9h a 19h, tots els dies de la setmana.
Un cop realitzada la visita, vam anar a buscar el bus llançadora per tornar al cotxe. Les imatges que el Mont Saint-Michel ens havia posat davant els nostres ulls, no s’esborrarien fàcilment.
De tornada cap a Dinan, aprofitaríem el viatge i el pas per anar a veure 2 imprescindibles més de Bretanya. La nostra intenció era primer anar al Mont Dol, des del qual es té una panoràmica de tota la badia del Mont Saint-Michel i també del mateix. El Mont Dol està a 4 kilòmetres del poble de Dol-de-Bretanya, el qual està en la ruta de la carretera nacional N176 de tornada a Dinan. Per arribar a dalt del mont cal anar amb força cura perquè tant els enllaços com la carretera son molt estrets, i el tros final no està asfaltat. A dalt el Mont Dol hi ha una capella dedicada a Saint-Michel, i una torre dedicada a la Notre-Dame de l’Esperance. A part, hi ha el mirador i les vistes impressionants de tot el territori. Val la pena pujar-hi!
Després de visitar el Mont Dol, vam anar a buscar amb el cotxe el Menhir du Champ-Dolent, un dels millors menhirs de Bretanya (en concret és el megàlit de peu més gran), el qual està al mig d’un camp a les immediacions del poble de Dol-de-Bretanya. El vàrem trobar fàcilment a 2,5km del centre del poble. També val la pena passar-hi. Et dónes compte de l’autèntica escala de les coses. La paraula “menhir” prové de l’antic bretó, que significa “pedra llarga”, i s’utilitzava habitualment per marcar una frontera o l’entrada a un dolmen (cementiri). A Bretanya es poden veure molts megàlits, però el Menhir de Champ-Dolent és el més gran. De forma ovalada i de granit rosa, aquest menhir mesura 9,50 metres d’alçada i pesa al voltant de 100 tones. Fou declarat monument històric francès en 1889. Joseph DéChelette, arqueòleg i conservador del museu, el va declarar “un dels menhirs més bells de França” per una bona raó.
I amb el menhir va finalitzar la jornada d’avui, tornant a Dinan per la nacional N176.
| Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (203,00km amb 2h 55min). |