Com vàrem comentar en el dia anterior, passarem 3 nits en el Càmping del poble de Reykjahlíð, a l’àrea de Mývatn. Per tant, avui és el primer dia sencer que passem en aquesta zona i durant el dia d’avui explorarem tota l’àrea geotermal de Mývatn. L’àrea que anem a explorar, sota el nostre criteri, bé mereix uns dos dies per visitar-la, ja que conta amb molts atractius per veure i moltes opcions pels amants del senderisme. Nosaltres ho volem fer en un dia, ja que el dia següent el dedicarem a fer altres activitats una mica més lluny de Mývatn. Per tant, aquest article del dia d’avui de Mývatn us el podeu prendre com un article enunciatiu o indicatiu de les activitats i atraccions que hi ha, i que cadascú s’ho munti en funció del temps que tingui, ja que son tants els punts a veure al voltant d’aquest llac de Mývatn que els anirem anunciant amb un ordre determinat.
Mývatn és una de les visites imprescindibles en el nord d’Islàndia. La zona que rodeja el llac Mývatn és un paradís pels geòlegs, ubicada en la dorsal meso-atlàntica, en la unió de les plaques tectòniques Euroasiàtica i Nord-americana. Provoca que l’activitat volcànica tingui una gran importància en la zona, a l’igual que passava a Þingvellir, si us en recordeu.
Camps de lava amb impressionants formacions, volcans amb increïbles cràters, fumaroles, solfatares, precioses grutes, banys termals,… És lo que ens trobarem en la nostra visita a Mývatn, zona protegida des de 1974.
També, és un paradís pels ornitòlegs, lloc de creuament de rutes migratòries, perfecte per l’albirament d’aus, especialment d’ànecs.
El llac Mývatn és un dels més grans d’Islàndia. La zona deu el seu nom al llac Mývatn, que traduït és “el llac de les mosques nanes”, i és que depèn de l’època de l’any que es visiti, les mosques seran un acompanyant en la vostra visita. Durant l’estiu, les ribes del llac estan plenes d’insectes, no només de mosques.
Tant el llac Mývatn com el riu Laxá, riu que neix en el llac, son zones protegides. Si t’interessa la pesca, el riu Laxá conta amb una gran població de truites, i de salmons.
| La nostra visita a la zona del llac començarà pel nord i baixarà fins al mateix sud del llac, prenent la direcció de les agulles del rellotge per fer-ho més entenedor. |
Des de la Ring Road, parteix la carretera asfaltada 863 cap al nord, i en 9 kilòmetres ets a l’aparcament del Volcà Krafla i el Cràter Viti. Es tracta d’una caldera volcànica activa i un cràter amb un llac de color blau-verdós en el seu interior. El camí que agafarem per la visita és el nº16 del mapa de camins que hem adjuntat i que ens donaran a l’oficina de turisme del llac Mývatn.
Mývatn és una de les zones volcàniques encara actives més importants d’Islàndia, un clar exemple és la caldera magmàtica del Krafla. La caldera volcànica de Krafla té aproximadament 10km de diàmetre. Aquesta caldera, encara activa, fou la culpable dels “focs de Mývatn”(Mývatnseldar”), un conjunt d’erupcions continuades que varen convertir la zona en autèntics camps de lava en el segle XVIII. Les erupcions se succeïren fins la última erupció en el 1984. A Krafla, ens trobem amb un dels cràters més coneguts d’Islàndia, el cràter Viti. Viti en islandès significa “infern”. Des del volcà Krafla, obtenim una de les millors imatges de Viti, creat en l’erupció de 1724. En el seu interior, un preciós llac de color blau-verdós. Hi ha un camí que dóna la volta al cràter, per a poder observar-lo des de tots els angles.
Per aprofitar l’energia emmagatzemada en la zona de Krafla, avui en dia hi ha una planta geotermal ubicada en l’entrada al parc de Krafla. Per arribar-hi, com hem dit, des de la carretera 1 (Ring Road) s’ha d’agafar la desviació per la carretera 863, i passada la planta geotermal de Kröflustöð, en 2km s’arriba a l’aparcament.
Visitat el cràter, tornarem per la mateixa carretera que hem vingut, i una mica abans de l’aparcament, n’hi ha un altre, anomenat “Leirhnjukur Parking”. Es tracta d’un sender que travessa la zona del cràter Leirhnjukur des d’on es veu la caldera del Krafla. Es tracta de la ruta senyalitzada nº13, i faran falta 1 hora i 30 minuts per recórrer-la, si ens ve de gust. Si és així, explorarem a peu part de l’esquinçada caldera volcànica repleta de cràters i respiradors de vapor. Es tracta d’un paisatge tant inhòspid com hipnòtic que sembla d’un altre planeta. A través de camins senyalitzats i adaptats és possible visitar Leirhnjúkur i admirar els seus petits llacs de bombolles amb l’aigua en l’estat d’ebullició, les seves fumejants fumaroles i les seves roques volcàniques cobertes de sofre i molsa. És imprescindible que no ens sortim dels camins marcats, perquè sinó ens podem trobar amb sorpreses desagradables (la zona continua activa i hi ha trams fora dels camins marcats en els que la terra pot arribar a cremar).
Tornarem a agafar el vehicle per desplaçar-nos uns kilòmetres al sud, vora la Ring Road (el parking està a 300 metres de la Ring Road), cap a l’est del llac Mývatn, per anar fins a la zona geotermal de Hverir. Hverir, als peus del turó Námafjall, és la major solfatara d’Islàndia. Solfatara es denomina al conjunt de fumaroles, fissures i pous de fang a altes temperatures, en un terreny volcànic on s’emeten gasos sulfurosos.
La plana en colors ocres i vermellosos repleta de pous de fang bullint, amb fumaroles i xemeneies de vapor; i una olor molt intensa a sofre. S’assembla a un paisatge lunar!
Un dels escenaris de la pel·lícula “L’arbre de la vida” de Terrence Malick és Hverir. Hi ha un camí de unes dues hores (anada i tornada) senyalitzat a on poder pujar a dalt del turó Námafjall, i d’on obtenir unes precioses vistes de tota la solfatara. Aquest és un dels camins imprescindibles a fer a Mývatn (es tracta del camí nº12 del mapa). Des de dalt es pot contemplar també el llac Mývatn. S’ha d’anar amb compte amb les relliscades en la pujada i baixada, ja que amb fang és molt relliscós.
Realitzada la visita a Hverir, anirem a trobar una altra atracció a prop, a 5,7km de Hverir, seguint la desviació de la carretera 860 cap al sud del llac, ens trobem l’aparcament de Grjótagjá. Grjótagjá és una falla en la qual s’hi ha creat una font d’aigua calenta en el seu interior.
Grjótagjá fou un conegut lloc termal fins les erupcions del volcà Krafla en els anys 1975 i 1985, que varen elevar la temperatura de l’aigua fins als 60 graus. Actualment, la temperatura de l’aigua està entre 43 i 46 graus, i encara que sigui temptador banyar-s’hi, el bany està prohibit.
Grjótagjá està molt a prop del llac Mývatn, en el costat est. Per arribar-hi també es pot agafar la carretera 848 (carretera que rodeja el sud i l’est del llac). En el mateix aparcament, es troba l’accés a la font a través d’unes relliscoses escales.
La nostra següent parada serà un altre volcà, el volcà de Hverfjall. Per accedir-hi, es fa des de la carretera 848 on hi ha un desviament a l’aparcament que es troba als peus del mateix volcà. Un camí de 500 metres puja fins la cima del volcà, tractant-se de la ruta nº7 del mapa de l’àrea de Mývatn.
Hverfjall és un gran con volcànic situat molt a prop del llac Mývatn. Aquest immens cràter es va formar fa uns 7200 anys en una explosió hidro-magmàtica originada en l’antic llac de Mývatn.
Té un diàmetre de quasi 1 kilòmetre i uns 100-150 metres d’alt. Des de lluny sembla un con truncat quasi perfecte.
El volcà es pot veure des de varis punts de la zona de Mývatn, però si el que voleu és pujar a la cima, com hem dit, hi ha un camí que porta fins al més alt. Des d’aquí les vistes del cràter i el llac Mývatn son impressionants!
Seguint la nostra ruta per les atraccions de l’àrea del llac de Mývatn, ara arribaríem a la zona de Dimmuborgir. Dimmuborgir (traduït significa castells foscos) és un ampli camp de lava volcànica erosionada amb curioses formacions situada en el cantó est del llac Mývatn. El seu accés és des de la carretera 848, on hi ha una desviació de 1,3km que condueix a l’aparcament de Dimmuborgir. Hi ha un Centre d’Informació, una botiga de souvenirs i un restaurant. I és que ens trobem en un dels imprescindibles de l’àrea de Mývatn, i potser que ens trobem a força gent.
La banda de metal noruega Dimmu Borgir deu el seu nom en aquest lloc.
Dimmuborgir es va formar per una explosió volcànica fa uns 2000 anys. Degut a les valls que es trobaven als voltants, la lava va aturar el seu avenç, creant un llac de lava. Al solidificar-se aquest llac, es varen formar aquestes particulars estructures en lo que avui en dia coneixem com a Dimmuborgir, un camp de formacions impossibles.
Des de l’aparcament surten varies rutes de senderisme per recórrer la zona (rutes del nº10 del plànol turístic), depenent de la durada i de les característiques formacions que es vulguin visitar. Perdre’s per els seus laberints és com ésser el protagonista d’un conte màgic. Explica la llegenda islandesa, que els Reis Mags (o Pare Nadal) d’Islàndia, son 13 petits elfs que habiten en una cova de Dimmuborgir. A aquests famosos personatges se’ls coneix com els Jólasveinarnir en islandès (o Yule Lads en anglès).
En quan a les rutes de senderisme, la de les més famoses és la ruta de l’església, que té un total de 2,3km de trajecte.
El nostre proper punt de la ruta, baixant per l’est del llac cap al sud, és la zona de Höfði i Kálfaströnd. L’aparcament està just a la carretera 848. De l’aparcament surt un camí que condueix directament a la riba del llac Mývatn. Uns 10 minuts trigues a recorre’l, però millor agafa’t el teu temps per apreciar la bellesa del lloc. Aquí també hi trobaràs formacions de roca volcànica, i el paisatge pot ésser més ric que a Dimmuborgir, perquè aquí combines aigua, vegetació i roca. Höfði és una de les aturades més boniques a les ribes del llac Mývatn que hi ha. Columnes de lava solidificada que semblen sorgir del llac i amb la vegetació a les seves ribes, com les ruïnes d’un castell o construcció antiga.
Höfði i Kálfaströnd és un dels paisatges més espectaculars de la zona. Hi ha moltíssims camins que recorren aquesta zona (caminades englobades dins el nº11 del mapa, vàries amb diferents longituds: n’hi ha de 1km, 2,2km, etc…), pels que necessitaràs més o menys 1 hora per fer-te’n a la idea, o si vols tenir una mínima perspectiva del lloc. És increïble la vegetació que es combina amb la lava i l’aigua. I el silenci, una constant en el nostre viatge a Islàndia, que està sent un actiu increïble per nosaltres que no som molt donats als llocs sorollosos.
I arribem finalment al sud del llac per la carretera 848, on ens trobarem l’aparcament de Skútustaðagígar, un altre dels imprescindibles a veure. Aquests impressionants i a la vegada enigmàtics “forats” formats en els voltants del llac Mývatn es formaren quan va fluir lava líquida fins el llac, desencadenant una sèrie d’explosions de gas. Conegudes com a pseudo-cràters, aquests turons varen adquirir aquestes formes quan l’aigua bullent del subsòl va quedar atrapada i va esclatar, formant petits cons i cràters.
Hi ha dues rutes senderistes per a poder realitzar i fer-te’n una idea de les característiques del lloc. Una ruta té una longitud de 1,6km, i l’altra de 2,9km (formen part de les caminades del nº18 del mapa de l’àrea de Mývatn).
I només ens queda una atracció per finalitzar la descripció de les atraccions de l’àrea de Mývatn. Es tracta d’un museu, el Museu Sigurgeir: És un museu d’història natural de les aus que ens podem trobar a Mývatn. Per accedir-hi has de vorejar el llac Mývatn per el nord-oest mitjançant la carretera 1 Ring Road, i trobaràs una desviació de 1,4km que et portarà a l’aparcament del museu. L’horari d’obertura del mateix és de 12 a 17h en els mesos estivals, i els preus per entrar son de 2.200ISK (15,62€) pels adults i 1.200ISK (8,52€) pels nens entre 7 i 14 anys. Els més petits els hi surt gratis.
El museu fou inaugurat el 2008, i és un dels museus d’història natural més bells del país. El museu conta amb uns 330 ocells dissecats i uns 500 ous. La galeria té 280 ocells i 300 ous en exhibició. El museu té totes les aus reproductores islandeses excepte 2. En les targetes d’informació estan els noms en varis idiomes i hi ha una exposició molt interactiva on prémer un botó fa encendre una llum per l’au en qüestió. Aquest pot ésser un joc ideal per les escoles, la família o altres grups.
I fins aquí, la ruta del dia d’avui, que ha estat merament enunciativa producte de les moltes atraccions que la zona del llac Mývatn disposa.
Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades i/o anunciades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 76,00km en un temps de 1h 31min):
[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m65!1m12!1m3!1d102.81725890258893!2d-16.91921402332172!3d65.64943346619259!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m50!3e0!4m4!1s0x48cd9e6a6c71df8b%3A0x4d79d0021e0d9302!3m2!1d65.6494818!2d-16.9186862!4m4!1s0x48cd0a9407c4b5c9%3A0x296c68b43ff47784!3m2!1d65.71760549999999!2d-16.757593699999997!4m4!1s0x48cd9f7516d38963%3A0x21965c85b95173!3m2!1d65.6417905!2d-16.806875299999998!4m4!1s0x48cd9ef0df2feebd%3A0x79e8f6d9c5fd9511!3m2!1d65.6262263!2d-16.883040599999998!4m4!1s0x48cd9ec6c6964e5b%3A0x75b143165b63e936!3m2!1d65.6024742!2d-16.874344999999998!4m4!1s0x48cd9f78a4dae14f%3A0x410a0cfeca70a945!3m2!1d65.591602!2d-16.912598!4m4!1s0x48cd9c09f56bbac9%3A0x9113626b492c1e18!3m2!1d65.5797924!2d-16.951017399999998!4m4!1s0x48cd9be3c1072bd5%3A0x25ec2cd52595c649!3m2!1d65.5675451!2d-17.035983899999998!4m4!1s0x48cd9dc98ab1aad1%3A0x4b7bed563a90ed65!3m2!1d65.628827!2d-16.9950577!4m3!3m2!1d65.649452!2d-16.918810999999998!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1647691768523!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]Igualment adjuntem els supermercats que ens hem trobat pel camí (nom i l’adreça), amb la possibilitat en cadascun d’ells de poder-hi realitzar una compra:
| KJÖRBÚÐIN SUPERMARKET | Kísilvegur | REYKJAHLÍÐ |
| VERSLUN SUPERMARKET | Kísilvegur | REYKJAHLÍÐ |
I per finalitzar, anunciem el càmping (nom i adreça) on ens allotjarem la nit del dia d’avui:
| CAMPING: REYKJAHLÍÐ CAMPSITE | Hraunbrún | REYKJAHLÍÐ |