Viatges en família "slow travel"Anomenada “la mare de totes les mines”, la mina de plata de Schwaz és una aventura subterrània inigualable.
En el seu apogeu a finals de l’Edat Mitjana, Schwaz fou el centre miner de plata més gran i ric del món. Avui, pots fer un recorregut per la mina i aprendre sobre la seva història minera.
Un dels imprescindibles de visitar d’Innsbruck, és el seu zoològic, l’Alpenzoo (el zoo dels Alps), on per arribar-hi vam agafar un funicular (el Hungerburgbahn), a l’estació cèntrica de Congress Station (a 400m de la Teuladeta d’Or), dissenyada per l’arquitecta Zaha Hadid:
El trajecte dura uns 10 minuts fins a la parada de l’Alpenzoo:
Des de l’Alpenzoo es tenen unes vistes espectaculars d’Innsbruck amb els seus entorns:
Fundat el 22 de setembre de 1962 per el zoòleg austríac Hans Psenner, l’Alpenzoo es feu famós per la reintroducció d’espècies en perill d’extinció com el trencalòs, la cabra alpina i l’ibis calb del nord en estat salvatge.
El zoològic és una associació sense ànims de lucre i la major part del seu finançament prové de les tarifes de l’entrada, però el zoològic rep fons addicionals de la ciutat d’Innsbruck i del Govern del Tirol.
L’Alpenzoo fou un dels llocs escollits per a representar a Àustria en el bitllet col·leccionable de zero euros. La imatge representa a tres dels animals estrella del zoo: el trencalòs, el linx i la cabra alpina.
El zoo té capacitat per a uns 2000 animals de 150 espècies: 20 mamífers (de les 80 espècies de mamífers en els Alps), 60 espècies d’aus, 11 espècies de rèptils i 6 espècies d’amfibis, a més de quasi totes les espècies de peixos presents en els Alps. L’Alpenzoo és l’únic zoològic del mon que exhibeix el “trepamurs”.
El preu per entrar a l’Alpenzoo és de 12,00€ pels adults, i l’horari d’estiu és de 9:00h a 18:00h.
Innsbruck és la capital de l’estat federal del Tirol, a l’oest d’Àustria i té l’estatus de ciutat estatutària. Està situada a l’ampla vall del riu Inn, entre les muntanyes Nordkette al nord, Patscherkofel, Serles i Saile o Nockspitze al sud. El seu nom deriva de Inn i bruck, i significa “el pont sobre l’Inn”.
Amb 122.458 habitants (dades de l’1 de gener del 2013), Innsbruck és la ciutat més gran de l’estat federal de Tirol i, després de Viena, Graz, Linz i Salzburg, la cinquena ciutat més gran d’Àustria. A la seva àrea metropolitana viuen al voltant de 190.000 persones. A més, la ciutat compta amb prop de 30.000 estudiants i altres persones que hi fixen la seva segona residència, i 3.000 pernoctacions diàries de turistes que visiten la ciutat.
Nosaltres vam ésser quatre d’aquests turistes. Ens vàrem presentar a l’estació de tren de Fulpmes per agafar l’Stubaitalbahn, el qual és un tramvia interurbà de via estreta de 18,20km de longitud que va d’Innsbruck a Fulpmes i a l’inrevés. A la ciutat d’Innsbruck, utilitza les vies del tramvia locals.
Surt aproximadament cada 30 minuts i el trajecte està inclòs dins la tarja Stubai Super Card. Ens va fer molta il·lusió anar a Innsbruck amb tren.
Estació de Fulpmes, sobre les 9h del matí:
Vam baixar a una de les moltes parades que té pel centre d’Innsbruck, i de seguida vam anar a visitar el casc històric de la localitat.
Horaris del Stubaitalbahn:
Vam entrar al casc històric per el carrer Herz Friederick Strasse. En el mateix carrer hi ha dues de les atraccions més importants d’Innsbruck, com dues fites de la ciutat, una és la Stadturm (la torre de la ciutat), i l’altra la Goldenes Dachl (teulada d’or).
La Stadturm mira els teulats d’Innsbruck com els guàrdies de la torre en l’Edat Mitjana. Durant quasi 450 anys varen mirar des de la torre de la ciutat i varen advertir als ciutadans sobre incendis i altres perills. Els pisos inferiors es varen utilitzar com a presó. Els visitants arriben a la plataforma d’observació de 31 metres d’alçada a través de 133 graons. I no solament vegis els carrers medievals, sinó que també tingues a la vista Bergisel, Patscherkofel, Inn i Nordkette.
La torre de la ciutat és uns 50 anys més antiga que el Sostre Daurat, es va completar en 1450 i es troba junt a l’antic ajuntament. Comparada amb els edificis moderns, no sembla enorme. En 1450, la seva alçada de 51 metres era majestuosa i un signe orgullós de la confiança en sí mateixos dels habitants d’Innsbruck. S’eleva imponent enmig de les cases antigues medievals. És un bon mirador per orientar-se i conèixer Innsbruck des d’una perspectiva romàntica:
La Goldenes Dachl és el símbol més famós d’Innsbruck, el qual brilla amb llum pròpia en el centre històric de la ciutat. El seu nom el deu a les 2657 teules de coure daurades al foc que recobreixen la teulada de l’esplèndid mirador que domina des de fa més de 500 anys els edificis medievals i les arcades del centre històric. Fou l’emperador Maximilià qui va idear el disseny del mirador, i es diu que gaudia molt de les vistes: observar el tumult en els carrers de la ciutat, presidir tornejos de cavallers i deixar-se venerar per el poble.
Els visitants d’Innsbruck descobreixen la Teulada d’Or un cop s’entra en el casc històric de la ciutat. Però s’ha de mirar de prop per a poder apreciar tots els detalls: la base del mirador està adornada amb figures i representacions, algunes molt sorprenents.
El Museu de la Teulada d’Or, situat just al costat, permet endinsar-se en la fascinant època del regnat de l’emperador Maximilià.
I caminant per la Pfarrgasse s’arriba a la Catedral de Sant Jakob, però abans, en el mateix carrer, descobrim una rellotgeria impressionant:
La Catedral de Sant Jakob data de l’any 1180 (també se li diu Catedral de Santiago). S’eleva majestuosament per sobre de les teulades d’Innsbruck, i forma part d’una de les rutes de peregrinació medievals més importants per als cristians –el camí de Santiago. En els segles XVI i XVII va sofrir greus danys a causa d’un terratrèmol, el que va motivar la seva reconstrucció entre els anys 1717 i 1724. El famós pintor alemany, Alberto Durero, va quedar impressionat per la imatge de la catedral i la va immortalitzar en una de les seves aquarel·les.
Vam continuar voltant l’Old Town, i també vam sortir del casc històric per veure altres atraccions, com la Vía Maria-Theresien-Strasse, l’artèria comercial i popular de tot Innsbruck.
Passejar, anar de compres, assentar-se en un cafè a l’aire lliure, admirar els imponents edificis barrocs i gaudir de la vista panoràmica de la ciutat –així és el carrer Maria-Theresien-Strasse. Té una llarga història de més de 700 anys.
La columna Santa Anna, la capella de Sant Jordi en el parlament i l’Arc de Triomf son altres testimonis del passat de la ciutat, mentre que edificis moderns com els grans magatzems “Kaufhaus Tyrol” o la zona comercial “Rathauspassage” s’integren perfectament en el paisatge urbà.
El carrer fou renovat per complet en l’any 2009 i gran part reconvertit en un elegant boulevard per a vianants amb paviment de granit, noves instal·lacions d’il·luminació i nombrosos bancs al llarg del passeig que conviden al descans durant una tarda de compres o una visita turística.
La vista des de la columna de Santa Anna cap al nord amb la Teuladeta d’Or i les imponents cimes de la serralada Nordkette:
Mirant el sud, un dels símbols més moderns de la ciutat d’Innsbruck: el trampolí de salts de Bergisel amb les cimes de Serles i Habitch:
L’arc de Triomf, una de les fites i inici de Maria-Theresien-Strasse:
Adjuntem la documentació gràfica de Innsbruck, amb el plànol i la informació turística de la que disposàvem:
Es tracta de la Vall central del Tirol austríac, la Vall que conté el riu Inn a Suïssa, Àustria i Alemanya. La vall té una longitud total de 517 kilòmetres i la ciutat més gran situada a Inntal és Innsbruck.
Ens hi vam passar 2 dies a la Vall d’Inntal, un dia per Innsbruck i l’altre dia visitant Hall in Tirol, Silberbergwerk a Schwaz i l’Swarovski Kristallwelten, a Wattens.
L’últim dia a la Vall d’Stubai va ésser especial per lo bé que havia anat tot i per tot el què vam descobrir aquí. Com a clients de la tarja Stubai Super Card ens entrava una última experiència, a Kampler See, un llac ubicat a tocar de la carretera de la Vall al barri de Kampl, a 4,2km de Fulpmes i a 2,9km de Neustift, que és on pertany.
L’experiència va ésser donar una volta pel llac amb una encesa d’espelmes, anomenada “FackelWanderung”, en el programa de la Big Family Stubai Programm.
Vam venir a l’estació d’esquí d’Elferbahnen Neustift, per veure les vistes de la vall i també altres valls annexes, així com per veure com s’enlairen els que practiquen el parapent, ja que és un lloc molt conegut per tirar-se amb parapent.
Començant a Neustift, els còmodes telefèrics de 8 seients ens portaran directament al “Balcó de la Vall d’Stubai”. Durant la pujada, vistes increïbles de la Vall d’Stubai:
Una vegada arribis a la Summit Station, pots descobrir el rellotge de sol més gran dels Alps, i gaudir de la vista exquisida de tota la vall d’Stubai:
El sonnenuhr (rellotge de sol):
També et pots regalar un vol en parapent en tàndem amb els nostres experimentats pilots:
Una bonica àrea de jocs i el Restaurant Panorama asseguren diversió i el millor càtering. Un veritable punt culminant, inclús per els visitants d’un dia. La vall d’Stubai des de l’Starplatz Paragleiter de Neustift, a 1.812m sobre el nivell del mar:
Una ruta panoràmica que volíem fer, però no hi va haver temps per fer-la: Arribar fins a Pinnisalm. Una meravellosa caminada alpina, amb el Kirchdachspitze i el Habicht a la vista en tot moment. Aquest recorregut condueix a les àrees més boniques de la muntanya i a les àrees més verges. I Pinnisalm romàntic amb les seves pastures rústiques:
Els horaris del telecabina Elferbahnen son durant els mesos d’estiu de 8:30h a 17:00h. Els preus durant aquests mesos de l’ascens i el descens (que és lo que vàrem fer) son de 15,50€ pels adults.
Estàvem buscant el tobogan més espectacular del Tirol, i vam arribar a l’estació d’esquí de Mieders. Vam pujar amb el telecabina de Serlesbahnen, passant de cota 960m (a Mieders) a cota 1.600m (a Koppeneck). El tobogan començava allí.
Abans de tot, però, vam voler visitar els espais de l’estació, el Serlespark, i veure els llacs Serlessee. Hi ha una ruta “Serlespark”, la qual des de l’estació Summit, comença una bonica ruta circular al voltant dels llacs de Serles fins a la plataforma panoràmica Koppeneck. La construcció de fusta convida als visitants a jugar i relaxar-se i ofereix una impressionant vista de 360º dels pics de les muntanyes properes. La ruta és de baixa dificultat, i té una durada de mitja hora.
Serleswasser
L’aigua poc profunda significa que la diversió alegre en l’aigua està a l’ordre del dia. Un espai de benestar per a totes les edats.
Serlesseen
En l’àrea de Reservoir Lakes, els visitants troben un oasis aïllat de pau i tranquil·litat. S’ofereixen excel·lents vistes panoràmiques de les muntanyes d’Stubai. El biòtop no és només un lloc de relaxació per als visitants, però serveix com entorn protegit per a la flora i fauna també.
Serlesblitz
Baixa fins a la vall en la pista de trineus d’estiu de 2,8km de longitud.
Els que optin per baixar pel tobogan, han de saber que es garanteix una descàrrega d’adrenalina i que esperin un emocionant viatge.
Aquesta activitat divertida també és un gran regal i es pot utilitzar per una àmplia gamma d’ocasions. Hi ha vals de regal disponibles en la taquilla. La pista de trineu d’estiu està tancada per raons de seguretat quan la pista està molla.
Els preus de l’activitat son de 16,50€ pels adults la pujada en telecabina i la baixada amb tobogan d’estiu. Els horaris son de 9:00h a 17:00h durant els mesos d’estiu.
L’aigua és vida pura! Constantment en moviment, poderosa, creativa i energitzant, ha atret a la gent sota el seu encanteri durant segles. És particularment captivador rastrejar la formació d’un rierol embravit en la vall de Stubai fins als seus orígens i seguir els seus passos.
En el WildeWasserWeg en la vall d’Stubai, amb els seus paisatges alpins únics, aquest esdeveniment natural es pot experimentar d’una manera fantàstica en tres etapes. Des de camps de glaceres que rellisquen sota el sol, sobre llacs de muntanya de color blau turquesa, varies fonts més petites que s’ajunten per formar cascades rugents, fins a petites planures al·luvials i terres al·luvials, pots meravellar-te amb totes les diferents manifestacions de l’element humit en WildeWasserWeg.
Etapa 1: WildeWasserArena – Ruetz Katarakt – Tschangelair Alm – Grawa Wasserfall/Grawa Alm
El camí comença en WildewasserArena en la pedrera de Ranalt a la riba del Ruetz i condueix a través de l’espectacular cascada de Ruetz fins al Tschangelair Alm:
Un camí curt d’accés condueix allí des de la carretera principal en l’àrea entre Ranalt i Tschangelair Alm.
De Ruetz Katarakt fins a Tschalgelair Alm:
L’espectacle de l’aigua per les Ruetz Katarakt és impactant i hipnotitzant:
Vam anar fins al Klaus Äuele Kids Park, un parc d’oci ideal per la canalla i amb molts jocs amb l’aigua, entre d’altres atraccions:
Hi ha nombroses places d’aparcament directament en la carretera principal (senyalització: WildeWasserWeg) i una parada de bus (Nürnberger Hütte).
En el Wilde Wasser Arena podràs conèixer la importància de l’aigua per a la vall d’Stubai. De Tschalgelair Alm a Grawa Wasserfall:
Nombrosos llocs per quedar-se també ens conviden a establir-nos en aquest lloc especial i deixar que la naturalesa faci el seu efecte en nosaltres per primera vegada.
El temps de caminada és 1 hora i mitja, amb un desnivell de 120m.
Etapa 2: Grawa Wasserfall – Sulzenau Alm – Sulzenauhütte
La segona etapa de WildeWasserWeg condueix directament a la plataforma d’observació en la cascada Grawa sobre l’antic Almsteig: directe, empinat, senzill.
Impressionant la plataforma d’observació. Tens la cascada a sobre:
El vapor d’aigua ens cau al damunt:
Peus segurs, bona condició física, i sobre tot, per la humitat del terra, aquí es requereix un bon calçat.
Al llarg de l’ascens, la cascada Grawa es pot experimentar de prop en altres dos punts de vista: un al nivell d’una turbulenta conca amortidora, el segon directament sobre la vora exposada.
Arribem a la segona plataforma d’observació de la cascada Grawa Wasserfall:
Aquí es poden admirar les forces de l’aigua i es pot sentir en la pell la tremolor de la cascada i la seva rosada:
Segona plataforma d’observació de la cascada Grawa Wasserfall:
Les vistes des de dalt son espectaculars. Es veu molt petita la plataforma d’observació:
No ens cansaríem mai d’estar en un lloc així:
Finalment, fem un pensament i en 5 minuts baixem:
Després d’una mica més d’una hora de caminada, s’arriba a Sulzenegg (1800m) des d’on es travessa quasi pla a través de l’enorme conca conformada i dominada per 3 cascades i meandres ricament ramificats, amb vistes a la glacera a Sulzenaalm.
El temps de caminada és 2 hores i mitja, amb un desnivell de 660m. Nosaltres només vam fer el tram de la cascada Grawa Wasserfall, arribant a la seva cima superior.
Etapa 3: Sulzenau Hütte – Sulzenauferner (Gletscher)
En la tercera i última etapa de WildeWasserWeg, el paisatge muntanyós des de Sulzenauhütte fins al peu de Sulzenauferner té la forma d’un sender natural traçat per la naturalesa glaciar. Les diferents aparences del paisatge glaciar rara vegada es poden meravellar de manera tant impressionant des de una distància tant curta: amb vistes a les altes torres escarpades de la pedrera del glaciar Sulzenauferner i el Zuckerhütl, es poden caminar a través del paisatge. Passant grans llacs de morrena, llacs de muntanya de color blau turquesa com el “Blauen Lacke” o sobre superfícies glaciars llises i acolorides, els excursionistes arriben a un llac glaciar a sota del Peiljoch. Aquí és a on finalment s’arriba al punt on el WildeWasserWeg colpeja la superfície per primera vegada, iniciant així el seu viatge cap a la vall i els excursionistes de WildeWasserWeg finalitzant el seu recorregut.
El temps de caminada és 1 hora i mitja, amb un desnivell de 400m. Nosaltres no hi vam arribar, però segur que val la pena. Hi has d’anar molt ben equipat.
La nostra intenció era anar a la Plataforma-Mirador Top of Tyrol, però hi feien obres que durarien una temporada. Vam tenir de canviar de plans.
La Stubaier Gletscher és l’estació d’esquí del fons de la vall de Stubai, en contacte amb el glaciar en la seva part superior. Vam aparcar el cotxe a l’aparcament de la Talstation Eisgrat a 1695m sobre el nivell del mar:
Vam pujar igualment al telecabina de Eisgrat I:
Al cap d’una estona vam arribar a l’estació intermèdia de Mittelstation Fernau a 2.300m sobre el nivell del mar. Allà ho vam veure, s’estava construint el telecabina de Eisgrat II, que et portaria fins a 2.900m a la Bergstation Eisgrat. A nosaltres, en canvi, ens varen desviar cap a la Bergstation Gamsgarten 2.600m:
Des d’aquí (Bergstation Gamsgarten 2.600m) ens van fer pujar per un telecadira (!!!) fins al pic de Rotadlkopf, sobre els 3.000m aprox.:
El telecadira es deia Rotadl Seilbahn, i pel vent, teníem de posar com un paravents de plàstic transparent:
Finalment vam arribar al cim de Rotadlkopf i des d’allà vam veure com avançaven les obres. S’estava construint un telefèric (l’Eisgrat II) i posteriorment un telecabina que et portaria fins al Top of Tyrol (el telecabina es diria Schaufeljoch). Vistes des de Rotadlkopf:
Vistes de la glacera de la Vall d’Stubai, sota el Top of Tyrol (3.210m) i el Schaufelspitze (3.333m):
Fins aquí et feien arribar. Si volies anar cap a Top of Tyrol tenies d’anar-hi a peu (!!!). Nosaltres ens vam conformar en fer un ninot de neu:
Ara, amb les obres acabades pots baixar a Bergstation Eisgrat 2.900 i poder trepitjar la glacera. Això és el que t’ofereix ara la cota Eisgrat 2.900m:
Nosaltres teníem aquestes vistes des del Rotadlkopf:
Ara, amb les obres acabades un telecabina et puja fins a la plataforma-mirador Top of Tyrol a 3.210m i hi trobes les següents atraccions imprescindibles:
En definitiva, el més destacat i imprescindible de la glacera de Stubai és:
Lo més a prop que vam estar de la plataforma Top of Tyrol van ésser aquestes fotografies:
Això si, ens van tractar com uns reis i com si haguéssim fet el cim del Top of Tyrol:
Tot i això, va valdre la pena pujar fins aquí dalt i veure les muntanyes nevades i la glacera de Stubai. Recomanable 100%.
Els preus del telecabina per ascendir i descendir del Top of Tyrol son de 29,80€ pels adults, però amb la Stubai Super Card és gratuït. Els horaris d’obertura del mateix son de 8,00h a 15,15h.
És l’estació d’esquí de Fulpmes. Vam aparcar el cotxe a la mateixa estació. A les taquilles vam demanar que volíem fer el camí “Scheibenweg Trail”, i ens van donar els 2 discs de fusta que són necessaris per fer-lo.
Vam agafar el telefèric des de la Talstation (1000m sobre el nivell del mar) fins a la Bergstation Kreuzjoch (2136m sobre el nivell del mar). Es fa amb 2 trams de telefèric. El primer arriba a 1350m a Mittelstation Froneben, i el segon d’aquí fins a dalt.
A dalt l’estació Kreuzjoch Summit vam fer una mini-ruta panoràmica per un camí que es diu “Panoramaweg” (10 minuts anada) i et porta fins la plataforma d’observació “StubaiBlick”. El camí està ple de seients extraordinaris dissenyats per artistes locals, convidant els visitants al descans i a la relaxació.
La plataforma d’observació “Stubaiblick” està a 2160m, i és molt impressionant, gràcies a les seves 3 passarel·les, que apunten cap a muntanyes imponents.
Cadascuna ofereix la seva pròpia llegenda mística.
Gaudeix d’unes vistes incomparables dels Alps d’Stubai, fins els Alps de Zillertal. També està disponible un telescopi “Viscope” que ofereix informació detallada de les muntanyes.
Vistes de la Vall d’Stubai amb Innsbruck i Inntal al fons, des d’Stubaiblick:
Vistes dels pics del Kalkkögel, Abendweide i Panoramasee:
Després d’aquestes vistes imponents, iniciem el Camí de la Natura (Naturlehrweg):
Com a sender familiar, apte per a cotxets de bebè, tracta d’una ruta de naturalesa educativa.
El camí condueix des de l’estació de muntanya Kreuzjoch fins a Schlickeralm:
Les estacions interactives permeten que tant els visitants joves com els més grans aprenguin més sobre naturalesa d’una manera divertida:
El camí passa de 2136m d’alçada a 1643m d’alçada (Schlickeralm):
Les vistes son espectaculars en tot moment. Tenim l’impressionant cadena muntanyosa de Kalkkögel a davant:
En tot moment ens trobem referències de la flora i la fauna típica del lloc:
Vistes del Kalkkögel des del Naturlehrweg:
Arribant a Schlicker Alm:
Des de Schlicker Alm fins al Panoramasee, hi ha el camí “Abendweide”. L’hem d’anar descobrint, relaxar-nos i aguditzar els nostres sentits. Les aturades de descans al llarg d’Abendweide son perfectes per a relaxar-se i fer que vulguis descobrir alguna cosa nova.
Aquest llac absolutament majestuós, s’utilitza per a produir neu artificial per a les pistes a l’hivern, i et brinda l’oportunitat de descansar en les gandules a l’estiu:
Des del Panoramasee es tenen unes vistes imponents de l’entorn:
En el llac comença el camí “Scheibenweg”, per el qual has de córrer amb els teus discs de fusta:
Els discs roden al llarg de la canal i han de ser inserits estratègicament per els jugadors. El desafiament és evitar que els discs toquin el terra:
Són els discs que hem anat a buscar a les taquilles de l’estació inferior (Talstation):
Arribem prou ràpid a la Mittelstation Froneben:
Les cases en els arbres conviden als visitants a descobrir la zona, a jugar i a descansar. Junt a Bardin, el gnom, pots anar a la cerca del tresor al llarg del seu territori natal, el camí de la casa de l’arbre. A l’arribar al final de la “Baumhausweg”, pots agafar la mateixa ruta i tornar, o caminar durant uns 45 minuts cap a la vall a través de Vergör, en direcció a Gröbenhof (allà on tenim l’allotjament), llavors continuant fins a l’estació de la vall Schlick 2000.
Aquest últim camí no el vam fer. Un cop acabat l’Scheibenweg vam agafar el telefèric i vam tornar a l’estació de la vall Talstation 1000m.
Els preus del telecabina per ascendir i baixar caminant son de 16,60€ pels adults, però amb la Stubai Super Card és gratuït. Els horaris d’obertura del mateix son de 9,00h a 17,00h.