| En el dia d’avui visitarem per primera vegada la regió del Baish Aran, per fer una altra de les rutes impressionants que té la Val: la ruta a la fageda de Carlac. L’inici i el final de la ruta son el poblet de Bausen, el qual està ancorat en el passat, i on descobrirem, al visitar-lo, que té dos cementiris i una trista història. La ruta a la fageda de Carlac ens mantindrà ocupats bona part del dia, on descobrirem una espectacular fageda en un meravellós paisatge. Comencem. |
Ens dirigirem amb cotxe fins al nucli de Bausen, el qual està a quasi l’inici de la vall per la carretera N-230. Hem d’anar passat el poble de Les i un trencall a l’esquerra a prop del Pont dera Lana, ens farà enfilar muntanya amunt fins a Bausen. En total son 24,8 kilòmetres (uns 29 minuts amb cotxe). Però els últims 4 kilòmetres son per una carretera estreta i amb molts revolts. Hem d’anar en compte. La carretera ens porta a un petit espai d’aparcament a l’entrada del poble. Amb anterioritat al mateix, hi ha un altre espai d’aparcament per si el primer està ple. En el nostre cas, a l’anar-hi enmig del mes d’Agost, ens trobem que hem d’aparcar a la carretera. Hi ha moltíssima gent, també a la caminada.
Farem la ruta a la fageda de Carlac del municipi de Bausen. És una excursió preciosa – curta però amb desnivell – per la fageda mil·lenària de Carlac al Baish Aran. És una ruta de dificultat mitjana, amb una distància total de 6,5km, un desnivell acumulat de 350m, i un temps total efectiu de 2h i 30min. Com hem dit, la sortida i l’arribada son en el poble de Bausen.
Es tracta d’una ruta circular de 6,5km de longitud pel bosc de Carlac, situat a Bausen, al Baish Aran. La ruta comença al bonic poble aranès de Bausen, i s’endinsa a la fageda mil·lenària de Carlac i puja al coret de Pan, des d’on gaudim d’impressionants vistes del vessant Nord del massís de l’Aneto-Maladeta. Des del coll, descendim per una zona de pastures cobertes de falgars cap a les bordes de Sacrotz i retornem a Bausen. Es tracta d’un itinerari fàcil però amb un xic de desnivell.
Comencem la ruta a l’entrada del poble de Bausen (0:00h – 894m)(1), sota l’església de Sant Pèir, on hi ha un rètol indicador del GR-211.2 que seguirem en direcció a “Sant Roc, Carlac, Coret de Pan”.
El dia és espectacular: fa sol i més sol i potser un xic de calor per l’època que som. Pugem per unes escales fins a l’església i el cementiri de Bausen.
Continuem amunt cap al carrer Major i seguim pel camí en direcció Est passant pel costat d’un alt mur de pedra seca, entre horts i cases.
Aviat arribem a la petita ermita de Sant Roc (0:10h – 918m)(2).
En aquest punt deixem el camí per visitar un moment el Cementiri de Teresa. Primer ens atansem a un mirador i després continuem per un corriol que passa entre unes antenes i una creu de fusta i baixa cap a una petita esplanada envoltada d’escàrcies (robínies) on hi ha el cementiri amb la tomba de Teresa.
| Sabies que… El poble de Bausen té dos cementiris? El cementiri parroquial, situat al costat de l’església de Sant Pèir, i el cementiri civil o de Teresa, situat a les afores del poble. La Teresa era una jove del poble que es va enamorar del Francisco, el seu cosí germà. Com que eren familiars, l’església no els va deixar casar i van fugir a França, on la Teresa, fruït d’una greu malaltia, va morir a l’edat de 33 anys. Quan van voler enterrar-la a Bausen, el rector no ho va permetre i en Francisco, amb l’ajuda dels veïns, va construir aquest cementiri solitari només per a ella. |
Les vistes des del mirador que hi ha prop del cementiri son espectaculars.
Retornem a l’ermita de Sant Roc pujant per uns esglaons de fusta i reprenem el camí en direcció a Carlac.
Deixem Bausen enrere i seguim el sender que transcorre planer entre feixes cobertes de bardisses i bàlec tot resseguint un mur de pedra seca. Des d’aquí gaudim d’àmplies vistes cap a la vall de Toran i el poble de Canejan que s’alça a l’altre costat de la vall.
El camí empedrat va resseguint el vessant solell i travessa uns roquissars, tot girant progressivament cap al Nord, amb vistes a la zona francesa d’Occitània.
Ens endinsem en una ombrívola i frescal avellanosa i seguidament en un bonic bosc caducifoli poblat per tells i roures, el típic bosc dels engorjats i dels vessants ombrívols pirinencs i cantàbrics.
El camí va guanyant altura quasi imperceptiblement i s’endinsa a la fageda del vessant obac. Comencen a aparèixer els primers faigs mil·lenaris.
Continuem avançant per la ombrívola i humida fageda de Carlac i travessem una zona enfangada per una passera de fusta.
El camí, ample i de bon caminar, ens permet distreure’ns contemplant les formes retorçades i fantasmagòriques dels troncs dels faigs, i les molses i falgueres que entapissen el sotabosc.
Més enllà, travessem l’arriu de Carlac per primer cop a través d’un pontet de fusta i passem pel costat d’una enorme soca de faig en forma de drac.
Arribem a les bordes de Carlac (1:15h – 1.083m)(3), que queden amagades a la nostra dreta, per sota del camí i entremig de la boscúria.
Continuem guanyant altura, ara més decididament, fins que fem un gir marcat.
Després d’aquest canvi sobtat de direcció, ascendim amb força pel mig de la fageda fins que arribem a un replà cobert d’avellaners i amb restes d’una construcció de pedra seca.
Després d’un curt tram planer sota l’avellanosa, baixem uns metres i trobem altra vegada el riu.
Passem per una clariana des d’on gaudim de les magnífiques vistes i contrastos de colors dels vessants coberts de falgars i el bosc subalpí amb avets i arbres caducifolis del Clòt de Sacauva. A la tardor, als vessants assolellats i poblats pel falgar, se senten els brams del cérvol, que en aquesta època de l’any està en zel.
Continuem baixant, travessem l’arriu de Carlac (1:40h – 1.184m)(4) per un pont de fusta i continuem flanquejant pel bosc de Carlac.
Sortim de l’ombrívol bosc i arribem al coret de Pan (1:55h – 1.175m)(5), des d’on gaudim de vistes espectaculars del massís de l’Aneto-Maladeta, el Baish Aran, el Montlude i la vall de Toran.
Després d’admirar les meravelloses vistes, comencem a baixar seguint les marques del GR 211.2.
A mig descens deixem enrere les marques grogues, que continuen cap a l’esquerra, i nosaltres baixem en fort pendent resseguint un mur de pedra seca entre falgueres i balegars que colonitzen les antigues pastures.
El camí baixa precipitadament cap a les bordes de Sacrotz (2:10h – 1.090m)(6).
Passem pel costat de les primeres bordes, algunes en estat ruïnós, i arribem a una cruïlla on deixem els senyals del GR 211 i enllacem amb l’itinerari marcat amb pintura groga, que seguim cap a la dreta. Baixem per un camí empedrat flanquejat per freixes.
Una mica més avall, enllacem de nou amb el GR 211 i continuem davallant per l’ample camí fins a una nova cruïlla. Deixem enrere a la dreta el camí de la cabana del Vaquer i el Clòt de Vacanera i girem a l’esquerra en direcció a Bausen.
Baixem plàcidament entre murs de pedra seca poblats per bardisses i vorejats per freixes, nogueres i castanyers, i arribem a les primeres cases del poble.
Continuem pels carrerons estrets i tortuosos fins a l’entrada de Bausen (2:30h – 894m)(1), punt d’inici i final d’aquesta preciosa ruta per la fageda de Carlac, a la vall d’Aran.
Adjuntem els punts importants de pas de la caminada:
Arribats a Bausen, seguim l’exploració del seu nucli urbà fins que ben aviat ho haurem fet tot, ja que és molt petit. Molts dels carrers ja els havíem vist al matí a l’inici de la caminada. Es tracta d’un autèntic poble de pedra, ancorat al passat. Actualment, a part de l’església de Sant Pèir, hi ha dos bars-restaurants que ens podrien oferir una mica de refrigeri. Amb la visita als dos cementiris i a l’església, donem fer finalitzada la nostra estada a Bausen i ens entornem a Vielha.
Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (49,40 kilòmetres, en 57 minuts):