11. BAISH ARAN: RUTA A LA MINA VICTÒRIA + GUARDADER D’ARRES + ECOMUSEU DE VILAMÒS + GUARDADER DE VILAMÒS

Tornarem al Baish Aran per fer també una de les rutes més famoses. Es tracta de la Ruta a la Mina Victòria, amb inici i final a Arres de Sus (també podem escurçar l’itinerari i arribar-nos a la Bassa d’Arres, a Arres de Sus, per a començar-hi la caminada). Al llarg del camí anirem trobant les instal·lacions de la Mina Victòria. Feta la caminada anirem fins al mirador Guardader d’Arres, a 1,4km d’Arres de Sus en direcció nord-oest d’on es disposen unes grans vistes dels entorns. Seguidament anirem a visitar la població de Vilamòs, i també visitarem l’ecomuseu de la població (és una casa-museu on s’exposa la vida dels aranesos), en el qual hi ha l’oportunitat de realitzar una visita teatralitzada. I finalment, anirem a visitar el Mirador Guardader de Vilamòs, on es tenen unes grans vistes de la vall i del massís de l’Aneto.

Arribem a Arres de Sus des de Vielha per la carretera N-230 en direcció a Bossòst i França. Després de gairebé 6 km des de Vielha, arribem a una rotonda i prenem la primera sortida en direcció a “Arròs / Vilamós / Arres” per la carretera LV-5055. Deixem a la dreta el trencall a Arròs, continuem amunt i travessem Vilamós. Més endavant deixem el trencall a Arres de Jos a l’esquerra, nosaltres continuem a la dreta i arribem a Arres de Sus. Es pot aparcar a la mateixa plaça Major del poble.

Si féssim la caminada a partir de la Bassa d’Arres, s’ha de continuar el cotxe fins més amunt, passant del trencall d’Arres de Sus. L’aparcament de la bassa d’Arres, google el considera com l’aparcament de la Mina Victòria.

La ruta que farem avui serà la de la Mina Victòria i la bassa d’Arres. Descobrirem el passat miner de la Val d’Aran i gaudirem d’un dels paisatges més bonics del Mijaran. La dificultat de la ruta és baixa, la distància total son 5,5km, el desnivell acumulat son de 382m, i el temps total efectiu son 2h i 5 minuts. L’inici i el final el realitzarem des de la població d’Arres de Sus (Plaça Major), però com hem dit abans, per escurçar la ruta podem començar-la des de la Bassa d’Arres.

És una ruta semicircular de 5,5km de longitud que ens porta a visitar la Mina Victòria. La ruta comença a la plaça Major d’Arres de Sus i puja per un ample camí, entre prats i pastures, cap a la magnífica avetosa que envolta la Mina Victòria. Ens endinsem en el silenci i l’ombra de l’avetosa i descobrim les dures condicions de vida dels miners a l’Aran. Tornem al poble passant per la Bassa d’Arres, des d’on gaudim d’àmplies vistes panoràmiques cap a la vall de Luishon i les muntanyes araneses. És un itinerari fàcil de seguir i ben senyalitzat.

Comencem l’itinerari a la plaça Major d’Arres de Sus (0:00h – 1.310m)(1). A la mateixa plaça, al costat d’un safareig, trobem un cartell amb les indicacions cap a la bassa d’Arres i la mina Victòria. Agafem el carrer que puja fort per davant de l’església.

Al capdamunt del carrer, seguim a l’esquerra per un camí ample entre prats, deixant a la nostra dreta un dipòsit. Deixem el poble enrere i continuem pujant pel camí de carro. 

El camí, protegit per murs de pedra llicorella arrenglerats, guanya altura progressivament entre prats de dall i pastures. 

Travessem la pista que condueix a la bassa d’Arres diverses vegades i continuem amunt en direcció Nord. A mesura que anem guanyant altura, darrere nostre se’ns obren àmplies vistes cap a les carenes muntanyoses que separen la Vall d’Aran de França. 

Més amunt deixem els prats i ens endinsem en una esclarissada pineda de pi roig amb un sotabosc cobert de falgueres que a la tardor destaquen per les seves tonalitats ocres i torrades. 

Finalment arribem a la cruïlla amb l’itinerari de la Mina Victòria (0:35h – 1.510m)(2), en una clariana on trobem un pal indicador. Després, de tornada, arribarem a aquesta mateixa cruïlla. Ara agafem el camí de l’esquerra en direcció a la mina Victòria. 

Comencem a baixar tot endinsant-nos en un bosc ombrívol i frescal cobert de molses i nabius i poblat per pi roig. Més avall, el pi desapareix i apareix una magnífica avetosa, ombrívola i humida. 

Seguim l’ample camí, passem una barrera que impedeix el pas als vehicles i descendim cap a la mina. En aquest tram el camí transcorre pel vessant Nord. 

Trobem les primeres restes mineres, un edifici destinat a la casa del capatàs del que només en queden dempeus les parets.

Continuem avall, travessem una gran esllavissada i arribem a l’entrada de la galeria Sipeyre. 

Continuem, ara planers, passem per un enorme pedruscall i arribem a unes antigues vagonetes i a la sala de màquines de la Mina Victòria (1:00h – 1.396m)(3), on actualment hi ha el Centre de Visitants. 

Aquest edifici es va construir a mitjans del segle XX i s’hi va instal·lar el transformador elèctric. El corrent arribava des de Bòssost i des d’aquí s’alimentava tota la mina.

Continuem endavant uns metres més, fins a una cruïlla on tornarem després, i prenem el camí de l’esquerra que ens condueix fins a la casa dels obrers (seguint les indicacions cap a Bossòst). 

La casa dels obrers es va construir als anys 40 per allotjar als miners, hi havia una cantina i els dormitoris amb 60 llits. A banda i banda hi ha dos edificis més antics que també haurien servit com a dormitoris. 

Deixem de banda el camí de Bossòst que passa per davant de la casa dels obrers i retornem a la cruïlla anterior, on ara agafem el camí cap a la bassa d’Arres. A continuació pugem per un corriol que s’enfila per sobre de les restes de pedruscall de la mina. 

En aquest proper tram cal anar en compte, sobretot si anem amb canalla, ja que tot i que el camí està ben arranjat, passem per sobre d’unes esllavissades on un mal pas podria provocar una caiguda pel pendent. Anem guanyant altura seguint el corriol mentre gaudim d’una àmplia vista panoràmica cap a la zona francesa de Luishon i la serralada axial. 

Passem per la galeria Sacosta i pugem per un tram exposat, que està protegit per una barana de fusta, fins que arribem a un enorme esvoranc obert a la roca i apuntalat, on hi havia una explotació a cel obert. Aquest tipus d’explotació oberta només es podia fer quan les vetes del mineral arribaven fins a la superfície. 

Continuem l’itinerari i arribem a la balança Desaux, on encara és visible l’antiga infraestructura metàl·lica del transportador. Fins aquí arribaven les vagonetes amb el material que s’extreia de la galeria, es carregava al transportador i es transportava fins al rentador de Bossòst. 

Continuem endavant i visitem els nivells més alts de la mina, on trobem l’entrada al filó Nord-Est de la galeria Desaux. Encara s’hi veuen els rails de l’antiga via de vagonetes utilitzada per transportar el material que s’extreia de la mina. 

Passem un parell de filons més i deixem enrere la mina Victòria. Ara guanyem altura decididament pel mig de l’avetosa. 

Al cap de pocs minuts arribem a una clariana i a la bassa d’Arres (1:30h – 1.551m)(4). Aquesta bassa està situada en un bell paratge envoltat de bosc i amb extenses vistes. Al costat de la bassa hi ha un petit oratori i una zona amb taules i barbacoes. Aquest és un magnífic lloc per fer el nostre pícnic. 

Després d’una merescuda parada, comencem el descens cap a Arres de Sus. Seguim uns centenars de metres la pista fins que arribem a una cruïlla. Girem a la dreta i seguim la pista secundària en direcció a la mina Victòria i Arres de Sus. 

Passem una pineda esclarissada envoltada de prats i arribem a la cruïlla amb l’itinerari de la Mina Victòria (1:40h), on enllacem amb el camí d’anada. 

Prenem el camí de l’esquerra i desfem el camí que ja hem fet abans tot gaudint d’extenses vistes cap a la serralada axial i les muntanyes del sector francès de Luishon. 

Arribem al poble i baixem pel carreró de davant de l’església fins a la plaça Major d’Arres de Sus (2:05h – 1.310m)(1), punt d’inici i final de la nostra visita a la mina Victòria. 

Adjuntem els punts importants de pas de la caminada:

Hem de dir que durant l’estiu, si vols visitar la Mina Victòria, es fa un recorregut guiat amb inici i final des de la Bassa d’Arres i coincideix amb l’itinerari descrit, això sí, sense la inclusió del punt 1 (Plaça Major d’Arres de Sus). L’itinerari queda de la següent manera:

S’ha de reservar si es vol visitar la Mina, ja sigui per telèfon, e-mail o en el Museu de Vielha (visitat el primer dia). L’itinerari resultant queda amb una durada d’1 hora i mitja i un desnivell total de 300 metres. Per visitar la mina cal portar calçat recomanat, roba d’abric i aigua. També es pot visitar la Sala de Màquines i la Galeria Sacosta. La Sala de Màquines funciona com a Centre d’Interpretació i és on es venen les entrades. La Galeria Sacosta és visitable cada 20 minuts (un màxim de 10 persones d’aforament).

La Sala de Màquines (o Centre d’Interpretació) està obert cada dia d’estiu de les 11h a les 14:30h. Els preus son de 3€ per l’entrada general, i de 2€ per l’entrada reduïda (nens i jubilats).

L’itinerari de la Mina Victòria ens descobreix el funcionament d’una mina d’alta muntanya i la forma de vida dels miners. A les muntanyes de l’Aran, la riquesa en esfalerita, mineral del qual s’extreia el zinc, va afavorir l’obertura de nombroses explotacions mineres des de finals del segle XIX.

Un cop visitada la Mina Victòria i retornats ja sigui a la Plaça Major d’Arres o a la Bassa d’Arres, continuarem amb la nostra ruta del dia. Anirem a visitar el Mirador Guardader d’Arres, el qual s’ubica a 1,5km passat el poble d’Arres de Sus. És a dir, haurem d’entrar al poble, i des del seu centre, en direcció nord-oest arribarem al mirador.

Seguidament de visitar el mirador d’Arres, ens encaminarem cap al poble de Vilamòs, per tal de visitar-lo.  Del mirador al poble de Vilamòs hi ha 3,4km (uns 8 minuts en cotxe). Mirarem d’aparcar a prop del centre, tot i que Vilamòs no és un poble gaire gran.

El nucli de Vilamòs es troba situat a 1.200 metres d’alçada, en una vessant de la muntanya de Uishèra. Sembla ser que Vilamòs és considerat com el primer poble de la Val d’Aran. El nucli poblacional de Vilamòs està coronat per l’església de Santa Maria, d’origen romànic i del segle XII. La seva construcció en aquest període fa que sigui una de les més antigues de la Val d’Aran. Prop d’aquesta, també es troben l’ermita de Santa Bàrbara i la de Santa Llúcia.

Un cop aparcats i havent passejat una miqueta pel nucli del poble, anirem a trobar-nos amb la casa Ecomuseu Ço de Joanchiquet, en la que s’intenta recrear com era una casa i la vida en aquesta població de la Val d’Aran. Per això, han conservat el mobiliari i l’atmòsfera de principis del segle XX. Ço de Joanchiquet és considerada una casa de les més riques, no solament de Vilamòs, sinó també de tot el Baish Aran.

L’Ecomusèu Çò de Joanchiquet de Vilamòs (Can Joanchiquet) obre les portes el 1996. Es tracta d’una casa tradicional aranesa, coneguda com a auviatge o còto, on un pati tancat articula els diferents espais: casa familiar, estables, verger, hort, etc.

El primer amo conegut va ser Joan Aunòs, que hi visqué a la segona meitat del segle XVI. Els Aunòs habitaren la casa sense interrupció durant deu generacions, fins als anys seixanta del segle XX. Eren una família de pagesos benestants que gaudiren d’una posició social i política preeminent dins la comunitat aranesa. Alguns dels seus membres arribaren a ser síndics i consellers del Conselh Generau d’Aran, als segles XVII i XVIII. Al segle XVIII, l’antiga residència familiar s’amplia amb un nou edifici de dues plantes i teulada, i un segle després, al XIX, s’hi fan reformes parcials. Entre els segles XVIII i XIX es basteixen els estables.

Els horaris d’obertura del museu en els dies d’estiu son tots els dies de 11 a 14h i de 16 a 18h. Els preus son de 3€ l’entrada general i de 2€ l’entrada reduïda (menors de 16 anys i jubilats).

Si interessa, també hi ha la possibilitat d’efectuar una visita teatralitzada a l’ecomuseu, anomenada “Es croniques de Rufina”: Rufina Monge, en viu i en directe i sobretot sense embuts, ens mostra la realitat del dia a dia a casa seva. Rufina, dona de l’hereu i propietari de Joanchiquet, Sançi Aunós, sense televisió, sense marit i sense ningú que la pugui molestar, ha decidit donar una mica d’alegria a la seva vida obrint les portes de casa seva a mirades indiscretes… això sí, amb la mascareta posada i les mans desinfectades perquè la nostra amfitriona ens permeti l’entrada al seu món particular.

Els horaris de la visita son els dimecres dels dies d’estiu, a les 19h. El preu de l’entrada és de 8€.

Visitat l’ecomuseu (amb visita teatralitzada o sense), ens disposarem a continuar i finalitzar la ruta del dia. Agafarem ja el cotxe, per anar a visitar, als afores de Vilamòs, el Mirador Guardader de Vilamòs. Es troba a 850m del centre del poble, a la carretera LV-5055. Des del mateix, es tenen unes grans vistes de la Val i del massís de l’Aneto.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (36,00 kilòmetres, en 1 hora i 5 minuts):