| Anirem a fer una ruta per trobar la Cascada Molières. En principi tenim pensada la ruta sortint des del Refugi de Conangles. En total son 9,2km, 315 metres de desnivell i 2h i mitja de ruta, per l’única vall de l’Aran que vessa les aigües a la Noguera Ribagorçana. Ens emportarem el pícnic de dinar, com no, i deixarem la tarda lliure per descarregar-nos i fer el què ens vingui de gust. Així doncs, comencem |
Es tracta d’un interessant recorregut més o menys circular a través d’un dels millors boscos mixtos de faigs i avets de la península, el Bòsc de Conangles, i que arriba fins al Saut de Molières passant per el Espitau de Vielha. Per arribar a la primera cascada, no presenta cap dificultat, per lo que es pot fer tranquil·lament amb nens. Es pot fer la ruta tot l’any encara que a l’hivern segurament estarà tot cobert de neu.
Just abans d’arribar al túnel de Vielha venint des del sud per la N-230 hi ha un ampli aparcament a la dreta de la carretera. Al final de l’aparcament hi ha una caseta d’informació i just allí arrenca el camí del Besiberri. Podem deixar el cotxe en aquest aparcament o en un altre més petit que hi ha uns metres més endavant per aquest camí. Aparquem on aparquem, seguim per aquest camí i creuem el riu Noguera Ribagorçana.
Un cop creuem el riu entrem al Bòsc de Conangles. Als pocs metres arribem a una zona de pícnic amb barbacoes sota els arbres, i més endavant al GR-11. Per la dreta es va al Besiberri i els seus llacs. Nosaltres continuem cap a l’esquerra en direcció al Refugi de Conangles. A uns 150 metres deixem a l’esquerra el camí al refugi i seguim recte a través del bosc.
Més o menys 1km més endavant sortim del bosc i creuem la Ribèra de Conangles. Passat el pont arribem a un creuament senyalitzat. Continuem per el sender de la dreta, que puja paral·lel al riu.
Uns 400 metres més endavant arribem a un altre creuament. El GR-11 segueix a la dreta, però nosaltres prendrem el sender de l’esquerra que ens portarà a l’Espitau de Vielha, uns 200 metres més endavant.
El Espitau de Vielha (o Hospital de Viella) son unes antigues instal·lacions que avui s’han convertit en refugi i centre d’activitats de muntanya. En l’edat mitjana hi va haver un hospital erigit per monjos de la Ordre del Temple i els Hospitalers de Sant Joan. Aquesta era una zona de pas cap a la Val d’Aran, per lo que al poc temps es va afegir la hostatgeria de Sant Nicolau dels Pontells per atendre als viatgers. En el segle XVI es va afegir la capella a Santa Quitèria, i en el segle XIX es varen construir més edificacions. En el segle XX es varen instal·lar els operaris que treballaren en la construcció del Túnel de Vielha.
Sortim de l’Espitau de Vielha cap al nord per el GR-211. Per davant tenim una magnífica vista de la Val de Molières. El camí puja suaument per el pla i uns 800 metres més endavant es desvia a la dreta en direcció al Port de Vielha, l’antic pas a la Val d’Aran. Nosaltres seguim recte en direcció al bosc.
Quasi 1km més endavant i en una corba del camí veiem una senyal i un petit sender a la dreta. Aquest sender condueix a través del bosc fins la part baixa del Saut de Molières, a menys de 100 metres.
Des d’allí es pot seguir camí amunt cap a la Tuca de Molières. Nosaltres varem fer un tram d’aquest camí, mirant d’arribar a una segona cascada en la vall de Molières. El paisatge és magnífic. L’únic impediment que ens trobem és que no podem seguir bé el camí marcat a causa de les freqüents esllavissades que l’han borrat i en dificulten el seu pas.
Quan ens varem cansar de creuar esllavissades pel camí, varem girar cua, i vrem anar en direcció de la capçalera de la cascada de Molières (la primera i única cascada que varem trobar a la Vall).
Nosaltres seguim cap avall ja de tornada a l’Espitau de Vielha junt al riu. En el tram final d’aquest camí, abans d’arribar a l’Espitau, creuem per sobre la boca sud del vell túnel de Vielha, avui túnel auxiliar de servei.
Creuem l’Espitau i seguim per el sender fins al creuament amb el GR-11. Un cop allí baixem fins al pont que creua el rierol de Conangles. Creuem el braç més cabalós del rierol, i abans de creuar l’altre ens desviem a la dreta per un sender no molt marcat. Creuem aquest braç del rierol just entrant al Bòsc de Conangles i allí anem seguint el camí a través del bosc fins arribar a la riba del Noguera Ribagorçana.
Continuem per el bosc i junt al riu fins arribar al Refugi de Conangles, i d’allí al camí per el què hem començat el recorregut. A partir d’aquí desfem aquesta part del camí fins on haguem aparcat el cotxe.
Observem que hem fet un xic més de la caminada que teníem previst realitzar. Anant a buscar una segona cascada de la Vall de Molières hem fet uns 9,9km en unes 3h i 15 minuts de temps efectiu. Creiem que només val la pena continuar per la Vall cap amunt, per veure les vistes de la mateixa, que cada cop son més espectaculars. Ara, de la segona cascada de Molières, ni rastre (no devíem pujar encara prou amunt).
I així s’acaba la jornada d’avui. Recordem que ens hem deixat la tarda del dia d’avui com a lliure. Que cadascú l’ompli com vulgui o sàpiga. Nosaltres segur que ens en tornarem a fer un volt per Vielha.
Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (45,80 kilòmetres, en 46 minuts):