| Avui tornarem a banyar-nos. Visitarem part de la Costa Occidental i donarem la opció d’escollir la platja entre dues propostes: la Playa de Berellín en el municipi de Prellezo, o la Playa de Oyambre, en el municipi de Valdáliga. Seguidament anirem a visitar Comillas, on a part del poble, visitarem un edifici modernista projectat per Gaudí. Finalment, acabarem el dia d’una forma molt panoràmica, i ens acostarem als penya-segats de Bolao (Acantilados de Bolao), amb unes vistes descomunals de la costa cantàbrica. |
Primer explicarem com son les dues platges que proposem com a opcions pel bany. Per una banda tenim la Playa de Berellín, la qual per arribar-hi ens hem de dirigir al centre de la localitat de Prellezo. Un cop allí ja trobarem indicadors per anar a la platja per camins asfaltats cap al nord-est (hi ha sobre uns 1500 metres fins arribar-hi). En total hi ha uns 6,5km des de San Vicente (es tarda uns 13 minuts a arribar-hi).
És una platja situada en la costa occidental de Cantàbria, de gran bellesa natural per les seves cridaneres formacions kàrstiques. En marea baixa el sorral permet acostar-nos a les seves formacions i gaudir amb els més petits descobrint racons. També és coneguda com a Playa de Barnejo o playa de Prellezo, localitat de la que dista 1,5km. El pàrking està a uns 300 metres de la platja, i té un accés únic per als vianants. Hi ha un bonic mirador junt a l’accés a la platja. Té 740 metres de longitud, el color de la sorra és blanc, i el tipus de sorra és fina.
Per l’altra banda, tenim la Playa de Oyambre, la qual és una extensa platja de més de 2km de longitud, caracteritzada per la seva sorra fina i envoltada d’un preciós entorn natural. Està situada en la costa occidental de Cantàbria, junt a la desembocadura de la Ría de la Rabia. Es tracta d’una de les millor conservades de la regió, destacant el seu camp de dunes, que la separa de la ría. Dista 4km de Comillas i 6km de San Vicente de la Barquera. La platja pertany al municipi de Valdáliga i forma part del Parc Natural de Oyambre. En l’actualitat, aquesta és una de les platges millor conservades del nord d’Espanya i una més de les raons per les que has de visitar Cantàbria si o si.
Aquí, entre petits penya-segats i frondosos boscos, podràs trobar l’autèntica essència del Mar Cantàbric. I és que estem, sens dubte, davant d’un dels territoris més bonics de la costa de Cantàbria. És per això que aquesta zona és una de les més concorregudes de la comunitat a l’estiu.
Tanmateix, la Playa de Oyambre, al trobar-se relativament aïllada, en una zona rural i un xic apartada de les zones més turístiques, no té grans aglomeracions de gent. Així, aquesta preciosa platja és un reclam potent per molts visitants que busquen la tranquil·litat de la naturalesa càntabra i l’experiència de les seves costes menys massificades.
Al ésser una platja pràcticament verge, com és lògic, no conta amb cap tipus de servei, per lo que et recomanem anar ben aprovisionat des de casa. En canvi, sí que conta amb un accés totalment adaptat perquè les persones de mobilitat reduïda puguin acudir a ella sense problemes. La platja també disposa d’un post de vigilància i de socorrisme, per fer de l’experiència en les seves aigües algo totalment segur.
Escollida una de les dues platges, continuarem la nostra ruta, ara visitant una població que bé es mereix la nostra visita, Comillas. Farem una llista dels millors llocs que veure a Comillas que t’ajudarà a no perdre’t res important d’un dels pobles més interessants d’Espanya, aprofitant al màxim el temps. Aquesta noble vil·la situada a 50 kilòmetres de Santander i assentada sobre suaus turons que la protegeixen del brau mar Cantàbric, enamora pel seu patrimoni arquitectònic en el que destaquen els seus edificis medievals, barrocs, casones muntanyeses i sobre tot, les obres mestres que van realitzar els principals arquitectes i artistes del Modernisme Català, com Antoni Gaudí.
Encara que els seus principals punts d’interès es puguin visitar en mitja jornada, valdria la pena fer-hi nit per a poder gaudir de tranquils passejos al capvespre pel seu centre històric o combinar-lo amb un dia de platja (per exemple, amb la propera platja de Oyambre). Aquests son els imprescindibles de Comillas:
1. Palacio de Sobrellano
Una de les millors coses a fer a Comillas és deixar el cotxe en l’aparcament del carrer del Marqués de Comillas i pujar caminant a l’imponent Palacio de Sobrellano. Construït en l’any 1888 per el reputat arquitecte català Joan Martorell per encàrrec del primer Marquès de Comillas (Antonio López y López), aquesta residència d’estiu impressiona per el seu estil neogòtic i les seves grans dimensions, que recorden als palaus venecians.
Després de pujar les seves fantàstiques escales et recomanem fer una visita guiada de 45 minuts pel seu interior en el que veuràs mobiliari original dissenyat per Antoni Gaudí i pintures d’Eduardo Llorens, a més de conèixer varies dades curioses, com que fou el primer edifici del país en utilitzar la llum elèctrica.
Els horaris d’obertura i visites en els mesos d’estiu son cada dia de 9:50h a 19:30h (última visita a les 18:40h). Els preus son de 5€ la tarifa normal, 3€ la tarifa reduïda (famílies nombroses i jubilats), i 1,5€ la tarifa per nens de 4 a 12 anys.
2. Capilla Panteón de Sobrellano
Junt al Palau de Sobrellano es troba la Capella Panteó, concebuda com una catedral a petita escala i un altre dels llocs a veure a Comillas més bonics. Construïda en el 1878 per Joan Martorell i dotada d’una girola, alberga en la planta inferior els mausoleus de marbre dels Marquesos de Comillas i una capella en el pis superior, on encara se celebren oficis religiosos.
Entre els principals elements decoratius estan les gàrgoles de l’exterior, mentres que en l’interior alberga un preciós altar, vidrieres policromades, pintures de Llorens i Masdeu i escultures de Joan Roig, mentres que en el setial, els reclinatoris i els bancs tenen el segell de Gaudí. L’horari és el mateix que el Palacio de Sobrellano i les entrades es compren en el mateix Palau.
3. El Capricho de Gaudí
Per a posar la cirereta a aquest trio de fantàstiques construccions, situades en el Parque de Sobrellano, no et perdis La Villa Quijano, popularment coneguda com “El Capricho de Gaudí”, una meravella modernista i una altra de les joies que visitar a Comillas. Construïda entre 1883 i 1885 com a residència d’estiu de l’indià Máximo Díaz de Quijano, El Capricho és de les poques obres que el genial Gaudí va dissenyar fora de Catalunya i s’ha convertit en el principal reclam turístic del poble amb més de 100.000 visites a l’any.
Aquest palauet de conte de fades que enamora per una façana en estil oriental amb una colorista torre cilíndrica, revestida completament de ceràmica, inclou a més elements inspirats en la naturalesa com els girasols ceràmics de l’exterior i l’hivernacle interior, que il·lumina totes les sales. A més, coneixent que Máximo Díaz era un gran pianista, Gaudí va incloure una barana de ferro forjat amb motius musicals i algun pentagrama ocult en la façana. Una bona forma de conèixer la història d’aquest edifici i del seu arquitecte és reservar una visita guiada amb la possibilitat d’incloure un tour per Comillas. Si prefereixes visitar-lo pel teu conte pots reservar l’entrada amb antelació.
L’horari de visita son tots els dies d’estiu de 10:30h a 21h (el temps mínim recomanat és de mitja hora). El preu és de 7€ per l’entrada general, 5€ per la reduïda (jubilats, estudiants, etc…), 3€ pels nens de 7 a 12 anys, i gratuïta pels menors de 7 anys.
4. Fuente de los Tres Caños
Després de la visita al Capricho pots acostar-te caminant al centre històric per començar una ruta en la bonica font dels Tres Caños, ubicada en la plaça del mateix nom i un altre dels llocs imprescindibles que veure a Comillas.
Aquesta font monumental dissenyada per el cèlebre arquitecte català Lluís Domènech i Montaner en el 1889, ret homenatge a Joaquín del Piélago, fill polític del primer Marquès de Comillas, que va financiar la canalització de les aigües del poble.
Després d’observar els seus motius vegetals i veure algun peregrí del Camino de Santiago, pots apropar-te a l’Ajuntament que alberga l’Oficina de Turisme i la Casa Ocejo, un bonic edifici d’estil indià on passaven els estius la família del Marqués de Comillas i on es va allotjar el rei Alfons XII.
5. Casc Antic
Una altra de les millors coses que fer a Comillas és una ruta per el casc antic començant per la Plaza de la Constitución, la Plaza Mayor del poble. En aquesta plaça rodejada de boniques casones tradicionals hi trobaràs l’antic Ajuntament del segle XVIII i l’Església Parroquial de San Cristóbal, que es va començar a construir en el segle XVII per els propis veïns.
A 200 metres d’aquesta plaça tens el bonic Santo Hospital de Comillas, que meravella per la seva modernista façana blanca amb tocs vermells, i una mica més lluny, a dalt d’un turó, el Palacio de La Coteruca, realitzat en estil francès i utilitzat com a casa d’estiueig de la família Riera.
La següent parada serà en la Plaza del Corro de San Pedro en la que destaquen les cases d’arquitectura típica muntanyesa amb balconades plenes de flors i la Fuente de la Farola, situada entremig.
Per el casc antic es concentren alguns dels millors restaurants on menjar a Comillas.
6. Puerta de los Pájaros
Des de la Plaza del Corro de San Pedro pots pujar fins l’Ermita de Santa Lucía, passant abans per la Puerta de los Pájaros o Puerta del Moro, dissenyada per Gaudí i un altre dels llocs que veure a Comillas imprescindibles. Com a curiositat veuràs que la porta té tres entrades: una pels cotxes, una altra per les persones i la més petita pels ocellets, d’aquí el seu nom.
Un cop en l’Ermita de Santa Lucía, que alberga en el seu interior la Vírgen de Santa Lucía, a qui els pescadors d’aquesta antiga vil·la marinera s’encomanaven abans de sortir a la mar, gaudiràs d’un mirador amb unes fantàstiques vistes a la platja, el port, el far i al mar Cantàbric.
7. Monumento al Marqués de Comillas
Vorejant la part alta del poble des del mirador de Santa Lucía, arribaràs a la Casa Duque, un palauet d’estil anglès i un altre dels llocs que visitar a Comillas. Després d’observar l’exterior d’aquesta casa des de les seves reixes pots apropar-te al Monument al Marqués de Comillas, una obra modernista de l’arquitecte Domènech i Muntaner realitzada en homenatge a Antonio López López, primer marquès de Comillas. En aquest gran pedestal en forma de proa de vaixell s’aixeca una columna amb l’estàtua del marquès i varies referències al passat marítim d’aquest cèlebre indià. Aquest espai verd, conegut com el Parque Güell y Martos, és un dels nostres preferits de Comillas al combinar unes vistes d’infart de la costa Càntabre amb la tranquil·litat d’un parc cobert de gespa, perfecte per fer un pícnic els dies de bon temps.
8. Cementerio de Comillas
Baixant del Parque Güell en direcció al port arribaràs al Cementiri, un dels més bonics d’Espanya i un altre dels llocs que veure a Comillas imprescindibles. Situat a dalt d’un suau turonet, en el mateix lloc on estava una església parroquial del segle XV o XVI, aquest cementiri gòtic va millorar amb l’ampliació realitzada per Lluís Domènech i Montaner en el 1893, conservant les ruïnes de l’anterior temple i realitzant la bonica façana d’accés, els mausoleus de l’interior i la imponent estàtua de l’Àngel Exterminador de Llimona.
9. Banyar-te en la platja
Donar-te una refrescant capbussada en les fredes aigües del mar Cantàbric, situat a 10 minuts caminant del centre, és una altra de les millors coses a fer a Comillas. Aquesta platja de sorra fina i daurada d’1 kilòmetre de longitud, disposa de tota classe de serveis i un agradable passeig marítim que et portarà fins al Port, ubicat en l’extrem esquerre, que conta amb un passat ballener i està protegit de la força de les marees per un dic a més de tenir un petit far i un reduït nombre de vaixells pesquers.
Si disposes de temps et recomanem acostar-te a la Platja de Oyambre (segona opció de les platges proposades aquest matí), ubicada junt a la desembocadura de la Ría de la Rabia, a 4 kilòmetres de Comillas, que té un magnífic camp de dunes i aigües de color esmeralda, que la converteixen en una de les millors platges de Cantàbria.
10. Universitat Pontificia
La Universitat Pontificia, dissenyada per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, en 1890, gràcies al patrocini de Antonio López López, és una de les més boniques d’Espanya i la nostra última recomanació d’aquesta llista de llocs que veure a Comillas imprescindibles.
Situada a dalt d’un turó que pots arribar-hi en cotxe previ pagament de 2€ per el pàrking, aquest enorme complex d’estil neogòtic-mudèjar amb elements modernistes es va construir coma seminari catòlic per instruir a sacerdots.
Val la pena fer una visita guiada pel seu interior després de creuar la magnífica portada d’entrada per observar de prop les portes de bronze i el sostre de l’edifici principal amb un artesonat de fusta, a més de les fantàstiques vistes al poble des del seu jardí.
Els horaris de les visites guiades son durant els mesos d’estiu a les 10h, 11h, 12h, 13h, 16h, 17h, 18h, i 19h.
Visitades les atraccions imprescindibles de Comillas, continuarem amb la nostra ruta del dia d’avui. Ens dirigirem a los Acantilados de Bolao, a 9 kilòmetres a l’est de Comillas. Ens hi acostarem per la carretera CA-131, i ens dirigirem a la localitat de Toñanes, pertanyent al municipi d’Alfoz de Lloredo, per tal d’accedir a una de les innombrables meravelles que la línia de la costa i els seus penya-segats ens ofereixen. Es tracta del penya-segat “El Bolao”.
Aquest àmbit del litoral constitueix un paisatge característic de la Marina Occidental de Cantàbria, territori característic d’una antiga plataforma d’abrasió marina, de relleu pla però ondulat, on es combinen penya-segats, platges, nuclis rurals, praderies i elements singulars com el Molí El Bolao.
La localitat de Toñanes es situa sobre la plataforma, a uns 600 metres de la línia de costa.
És un paisatge rural de praderies i terrats solcat per una complexa xarxa de camins, amb sòls de gran valor agrològic. El relleu pla s’interromp abruptament en arribar a la costa, formant penya-segats i puntes, que poden assolir els 60 o 70 metres de desnivell.
Mentre avancem cap al penya-segat, les vaques ens observen amb santa paciència.
A l’horitzó apareixen les ruïnes de l’altre element significatiu d’aquesta part del territori: les ruïnes del molí El Bolao.
Tot i que per la línia de platja el perfil és continu, l’erosió de la riera de la Presa sobre el penya-segat li ha fet retrocedir uns 100 metres cap a l’interior, formant-se una cascada.
A cada costat de la riera apareixen els espectaculars penya-segats de calcarenites amb intercalacions margoses. La dinàmica erosiva costanera s’aprecia per la gran quantitat de despreniments rocosos. És possible baixar cap al llit del riu i ascendir pel costat oposat fins al cim del penya-segat, on hi ha un banc des del qual s’afirma que es poden contemplar extraordinaris capvespres.
En direcció a ponent es tanca aquesta badia per la Punta de la Rebollera.
Contrasta, en comparació amb altres punts de la Costa Cantàbrica, com a la Costa Quebrada cap a llevant, per l’horitzontalitat de les seves capes geològiques sedimentàries.
Un atractiu turístic és buscar al conjunt el perfil de la cara de l’indi de Bolao.
Qualsevol lloc és bo, i aquest és fantàstic, per relaxar-se o fer-se una selfie.
L’altre atractiu del lloc son les ruïnes d’un antic molí hidràulic del qual no se’n coneix amb exactitud la seva època de construcció, probablement de l’Edat Mitjana.
El molí que aprofitava l’energia del Rierol la Presa al punt on es forma la cascada, a pocs metres de desembocar al mar.
Queden les restes de dos edificis i un mur tester d’un altre, així com la retenció sobre la riera formant una petita presa des de la qual canalitzar l’aigua cap al molí. Les dues edificacions sense sostre.
Al costat de la resclosa i la cascada les restes del molí i, davant, un mur tester d’un possible habitatge. Totes les parets són de carreuó amb les cantonades i les obertures de les portes de carreus. Les parts de formigó corresponen a obres de consolidació recents per evitar accidents.
L’altre edifici rectangular podria haver estat un magatzem i/o quadra.
Al costat del molí, la resclosa i el petit embassament que forma.
Encara subsisteixen algunes bigues i estructures de fusta. Ha desaparegut tot el vestigi de la maquinària.
Uns 200 metres més amunt, sembla que es troben les ruïnes d’un altre molí, que no visitem.
No sé quina és la situació actual, però en els darrers anys hi ha hagut un debat sobre si s’havia de construir un mirador al lloc, idea rebutjada per ecologistes i conservacionistes.
Adjuntem en un mapa de google maps els itineraris realitzats en el dia d’avui així com els kilòmetres i el temps destinat per això (54,50km i 1 hora i 18 minuts):