I arribava l’últim dia sencer que ens passàvem a l’allotjament de Locronan. Avui aniríem a visitar dos pobles (o millor dit, una ciutat i un poble) i el cim d’una muntanya. Bé, doncs, començarem per la visita a Concarneau, una ciutat amb el casc històric emmurallat. Està a 41,30km de Locronan (uns 37 minuts amb cotxe), en direcció a Quimper i sobrepassant el mateix per la carretera nacional N165. Aparcarem en una de les grans superfícies d’aparcament que hi ha en els molls de la ciutat, i ens acostarem a la vila closa emmurallada.
És difícil resistir-se a la bellesa d’un poble emmurallat. En el centre de la part moderna de Concarneau i rodejat d’una de les badies més boniques de Bretanya, es troba aquest petit enclavament fortificat amb camins de ronda i carrerons, junt al port pesquer i les platges. Benvinguts a la Vil·la-Closa de Concarneau. Concarneau és un Poble d’Art i Història amb diverses versions de l’espectacle marítim. El seu passat costaner i de plaça forta es reflexa en les seves gruixudes muralles del segle XIV, completades per Vauban en el segle XVII. La intensa vida portuària està gravada en els més de 200 vaixells de pesca que animen els molls i la subhasta pública. Les platges de sorra fina i el port esportiu son llocs ideals per realitzar activitats nàutiques i d’esbarjo.
El poble emmurallat (la vila-closa) és un dels llocs més visitats de Bretanya. Per això, a l’estiu és preferible visitar-la pel matí. Es tracta d’un illot de 350m de longitud per 100m d’amplada, que destaca per la seva talaia i el quadrant solar de l’entrada. Dos ponts petits obren les portes de les muralles. L’artèria principal és el carrer Vauban que està rodejat de cases encantadores amb rètols a to amb l’època de la ciutadella. Per els costats neixen carrers empedrats que s’escapen fins a les obertures que donen al port pesquer. I no t’oblidis d’admirar la bonica font de la plaça de Saint-Guénolé.
Enfront a les muralles, descansen amarrades les traïnyes en una pausa ben merescuda, tant per les que es dediquen a la pesca d’altura com a les de baixura. Al passejar pels molls, igual tens la sort d’assistir a la descàrrega de la pesca cap a les 22h, a no ser que no siguis dels que es lleven d’hora i vulguis assistir a la subhasta, que comença a les 6h30min. Aquest port és un lloc excepcional per ésser el primer port tonyinaire d’Europa i el tercer de França de pesca fresca. Per a prolongar el treball dels pescadors, varies conserveres perpetuen una saborosa tradició.
Des del Marinarium, un museu ecològic dedicat a la biodiversitat marina, la cornisa atlàntica es converteix en un bonic passeig cap a la platja de Sables Blancs. I si vols alguna cosa més exòtica, des de Concarneau surten vaixells cap a les mítiques Illes de Glénan.
Concarneau ens meravella, com a vila-closa fortificada medieval, i pel fet de que puguis visitar el poble enfilat a les seves muralles, també.
Deixem Concarneau i ens anem a trobar un altre poble, ben diferent a aquest, anomenat Pont-Aven, i situat a 16,30 kilòmetres a l’est de Concarneau, cap a l’interior.
Pont-Aven és un poble ben diferent dels que hem vist fins ara. No té muralles, ni castells, ni presenta reminiscències medievals, únicament veiem que està envoltat de natura, és com si estigués al mig d’un bosc gegantí. Aquest petit poble, arraulit en l’estuari del riu Aven, deu la seva notorietat a l’escola de pintors que va tenir a Gauguin per mestre. Passejant junt a la ria, creuant els ponts i passarel·les, resulta fàcil imaginar com la poesia dels paisatges i la lluminositat d’aquest petit port fascinaven als artistes.
El riu Aven travessa el poble i passa de riu capritxós a estuari tranquil afectat per les marees i habitat per alguns vaixells. L’aigua salta entre els blocs de pedra arrodonits i fa girar una o dues rodes de molí, representant dels 14 molins que es conserven en actiu. En el segle XIX, la colònia artística que va fer escola en aquest lloc bucòlic, va imprimir nous colors al poble. En l’actualitat, les galeries d’art continuen dotant al poble d’aquest esperit bohemi d’abans. En busca de recursos i de temes “exòtics”, els pintors arribaren a Pont-Aven a partir de 1860. Gauguin fou més aventurer que altres pintors de la seva època i va fundar l’Escola de Pont-Aven en 1886. Des de la pensió Gloanec on vivien, els pintors arrossegaven el seu cavallet fins al Bosc d’Amor. Actualment, un deliciós camí permet conèixer els seus llocs d’inspiració. En el centre del poble, ple de galeries, un museu retrata aquesta època creativa.
Pont-Aven és un lloc ideal per passar dels paisatges emmarcats als paisatges al natural. El passeig Xavier-Grall condueix d’una riba a una altra per petits ponts amagats, junt als safareigs, canals i comportes que reguen els vestigis dels molins. Les ribes florides acoloreixen els murets i els ponts de pedra.
Per sobre del Bosc d’Amor, la capella de Trémalo s’amaga darrera les cortines de faigs i roures. El seu curiós sostre asimètric s’inclina quasi fins al terra per el cantó Nord. Gauguin feu famós el crucifix policromat de la nau en el seu quadre “El Crist groc”. Seguint riu avall, apareix un bonic molí del segle XV activat per la marea, junt al castell de Hénant. A l’arribar al mar, l’encantadora platja de Port-Manech està esquitxada de casetes de bany blanques.
Pont-Aven també ens va agradar, d’una altra manera, però agradar, en definitiva, pels seus llocs bucòlics, naturals, com si fossin trets d’una paleta de pintor. Crec que vam captar l’essència de Pont-Aven.
I amb aquesta sensació vam marxar cap a l’últim punt de la ruta del dia, la muntanya de Menez-Hom, a prop de la península de Crozon visitada en el dia anterior. Ho hauríem d’haver visitat al dia anterior, però va ésser un dia amb moltes coses i ho vam deixar per l’endemà, que no estava tant ple. Menez-Hom es troba a 74,4km (1 hora en cotxe) de Pont-Aven, a l’inici de la península de Crozon. La pujada a la muntanya final es fa per un carril mal asfaltat i que en prou feines hi passa un cotxe, però no vam tenir cap problema per arribar a dalt. Amb els seus 330 metres d’alçada, el mont Menez-Hom és un dels punts més elevats de Bretanya. En realitat és un volcà extingit que bé mereix una aturada, doncs és de fàcil pujada i la vista de tota la regió és magnífica. En l’actualitat, aquesta antiga muntanya sagrada és un lloc molt apreciat per els amants del parapent.
El Menez-Hom és un enclavament natural protegit des de la cima de la qual hi ha una vista supèrbia de l’ensenada de Brest, la badia de Douarnenez, la Punta de Pen-Hir i els Monts d’Arrée. És un contrafort de la cadena de les Muntanyes Negres i fou una de les muntanyes sagrades d’Armòrica, potser per ésser també un punt estratègic de la península de Crozon, que permetia vigilar a tota la regió dels entorns. Aquí es practicaven alguns ritus religiosos com demostren els megàlits i els cúmuls de pedra trobats.
Aquesta muntanya està plena de llegendes. El llegendari rei de Cornualles, Marc’h (que significa “cavall” en bretó) fou víctima d’una maledicció i li varen créixer unes orelles de cavall. Un cop acabat l’encanteri va decidir de prendre esposa i va enviar al seu nebot Tristán a conquerir en el seu nom a la bella Isolda. Aquí va néixer la història d’amor impossible que tots coneixem avui.
Nombrosos camins senyalitzats permeten avançar entre les extensions naturals i salvatges d’aquesta muntanya. Anima’t a seguir el camí que condueix a la capella de Sainte-Marie du Ménez-Hom. El seu conjunt parroquial és molt bonic i en l’interior els retaules del segle XVIII i les estàtues del segle XVI bé que mereixen una aturada en el camí.
Ens hi vam passar molta estona, a part de les vistes, contemplant les sortides i volades dels “parapentistes”, que omplien el cel de color. Al cap d’una estona quan ens en vam cansar, tornarem al nostre allotjament de Locronan.
Adjuntem la documentació gràfica en format de plànol dels dos pobles visitats, Concarneau i Pont-Aven:
Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (148,00km amb 2h 20min) . |