| Avui ens n’anirem a passar el segon dia a la comarca de Liébana, visitant primer les dues atraccions religioses més importants de la comarca, l’església de Santa Maria de Lebeña, la qual és una església preromànica del segle X, i el Monestir de Santo Toribio de Liébana, ubicat en un emplaçament impressionant. Seguidament visitarem el poble encantador de Mogrovejo, amb un centre històric distingit, i acabarem fent una ruta de miradors amb el cotxe, més o menys preveiem un total de 6 miradors per veure. Avui serà com si féssim una road-trip amb el cotxe. Comencem. |
Tornarem a agafar la carretera que fa de frontera entre Astúries i Cantàbria, la N-621, la qual ens portarà, passat el Desfiladero de la Hermida, a l’església de Santa Maria de Lebeña. Hi arribarem a uns 45 minuts després de sortir de San Vicente (hi ha uns 42,30 kilòmetres).
És el principal monument preromànic de Cantàbria i un dels més importants de l’estil denominat “mossàrab”, on s’anticipen algunes solucions del romànic com els pilars de nucli quadrat amb columnes adossades.
Es tracta d’una església de planta rectangular de 16 metres de longitud per 12 metres d’amplada. Té tres naus rematades en tres absis paral·lels. La nau central és més ampla i alta que les laterals, estant cobertes les tres per voltes de canó i separades per pilars i columnes adossades preparades per a rebre els arcs torals i formers. Els pilars, rematats per capitells corintis, tenen collarí doble i suporten arcs de ferradura, a excepció de la zona de la capçalera, on els arcs son de mig punt.
L’edifici té adossat un pòrtic i una sagristia d’època barroca. Una torre exenta, que es va aixecar a finals del segle passat amb la dubtosa intenció d’embellir el monument, completa el conjunt.
L’horari d’obertura en els mesos estivals és tots els dies excepte els dilluns, de 10 a 13:30h i de 16 a 19:30h. Es fan visites guiades.
Visitada l’església, continuarem la nostra ruta en direcció a Potes. El paisatge és espectacular, i la vall de Camaleño ens espera amb moltes sorpreses. Passat Potes, prendrem un trencall a l’esquerra que ens durà fins al Monestir de Santo Toribio de Liébana (carretera CA-885).
Les primitives construccions que conformarien el monestir serien senzilles, dins de l’estil preromànic. Durant els segles X i XI s’hauria produït una gran expansió del monestir i en l’any 1256 es construeix l’actual església.
El temple segueix les directrius del gòtic monàstic d’influència cistercenca, amb la claredat de línies i d’espais i la sobrietat decorativa que caracteritza a l’arquitectura de la Orden de San Bernardo. Posseeix una capçalera de tres absis poligonals i un cos de tres naus de similar alçada. Totes les voltes son de creueria i algunes porten nervis de reforç.
La capella del Lignum Crucis, d’estil Barroc Colonial, fou construïda a principis del segle XVIII per el que fóra inquisidor a Madrid i Arquebisbe de Santa Fe de Bogotá (Colombia) Don Francisco Gómez de Otero y Cossío (1640-1714) –natural del veí poble de Turieno- l’estàtua del qual orant s’erigeix junt a l’altar.
El cambril d’estil Barroc, fet per albergar el Lignum Crucis, fou dissenyat cap a 1705 per Frai Pedro Martínez de Cardeña.
A l’exterior destaca la façana meridional on es troben les dues portalades. La més amplia és la principal, en arc apuntat rodejat d’arquivoltes, que es recolzen en capitells les representacions simbòliques dels quals fan referència als sagraments. A la seva dreta i embotida junt a un contrafort es va construir la Puerta del Perdón, que s’obre solemnement per el Jubileu. Als peus de l’edificació s’eleva una massissa torre de campanes, en l’interior del qual s’hi troba el cor.
Des de la plaça s’accedeix al claustre monàstic, edificat en el segle XVII, d’estil Herrerià, a l’entrada del qual es troba un admirable relleu de Jesús Otero, que representa a Beato en el seu Scriptorium. El centre del Claustre l’ocupa l’aigua. Durant l’Edat Moderna s’inicia la decadència del monestir, al transformar-se en parròquies un gran nombre de les esglésies que de ell depenien, acabant la seva vida monàstica amb la desamortització de Mendizábal, en 1837.
En el 1960, després de la restauració del ruïnós edifici, se’n fan càrrec els Frares Franciscans: la mateixa Ordre que custodia els Sants Llocs de Jerusalem.
Els horaris de visita son tots els dies de 10 a 13h i de 16 a 18h. L’entrada és gratuïta.
Visitat el Monestir, ens dirigirem al poble de Mogrovejo, però abans, sense sortir de l’àmbit del Monestir de Santo Toribio, ens aturarem i visitarem l’Ermita de San Miguel, ubicada a 500 metres del Monestir, en un gran emplaçament.
Ara sí, ens dirigim a Mogrovejo, el qual es troba a 15 minuts del Monestir de Santo Toribio de Liébana (uns 9km). Mogrovejo és un poble de pel·lícula i “membre” dels pobles més bonics d’Espanya.
La vall de Liébana amaga poblets meravellosos en els que desconnectaràs al 100% i podràs sentir-te a la glòria gràcies a la naturalesa que els rodeja.
Mogrovejo és un d’ells. Un poble que en l’any 2008 tenia tant sols 44 habitants, ubicat en el municipi de Camaleño (a 4km de Camaleño poble i a 10km de Potes). És un dels pobles que tens que afegir quan visites Potes i voltants, sense deixar de passar per el Mirador de Santa Catalina (tal com vàrem fer fa dos dies).
Nombrat “Poble de Cantàbria 2017” i des de 2020 “Poble més bonic d’Espanya” Mogrovejo és un poble de pel·lícula, t’ho expliquem.
Poble declarat Bé d’Interès Cultural i Conjunt Històric en el 1985, és ideal per a donar un passeig i conèixer un poble “típic” de la tierruca. Visitar Mogrovejo et portarà molt poc (potser mitja hora com a molt), per això és aturada obligatòria. En el teu passeig t’hi trobaràs:
- Torre de Mogrovejo: Del segle XIII (No es pot visitar per dins)
- Església de Nostra Senyora de la Asunción: Del segle XVII
- Casona Vicente de Celis i el seu escut de Estrada
- Museu Escola: un espai que destaca la importància del desenvolupament de les escoles rurals en la zona. Obert solament a l’estiu.
- Casones d’arquitectura popular típiques de la Vall de Liébana.
El massís de Ándara protegeix el poble, deixant una estampa típica de la Vall de Liébana. Des d’aquí surten varies rutes de senderisme.
Es tracta d’un poble de pel·lícula:
Fora bromes. En l’any 2016 Mogrovejo es va convertir en un poble dels Alps suïssos. Aquí es va rodar “Heidi, la reina de la Muntanya”(“Heidi, The Queen of the Mountain”): Els directors de la pel·lícula varen escollir Pendes, Mogrovejo i varies localitats de la zona com a escenaris per a “simular” els famosos Alps suïssos dels dibuixos de Heidi.
La cabana de Pedro es va construir en temps rècord a Mogrovejo, però res queda d’ella. El rodatge de la pel·lícula va ser una revolució en la zona, però poc se sap de la seva estrena (sembla ser que fou un fracàs).
Visitat i recorregut Mogrovejo, continuarem amb la nostra ruta del dia, que no serà més que anar a trobar una sèrie de miradors panoràmics espectaculars que hi ha per la comarca.
El primer que anirem a buscar és el Mirador del Collado de Llesba, ubicat en el municipi de Vejo. Hem de pujar fins al Puerto de San Glorio, a 27,3 kilòmetres de Potes (uns 36 minuts). Es tracta d’un port de la carretera N-621 que fa de frontera amb la província de León. Des de dalt del port de San Glorio, que ja es gaudeix d’unes grans vistes, hi surt una carretera pel vessant de la muntanya amunt, de 2km, pavimentada, que ens portarà al Mirador del Collado de Llesba.
Des del Collado de Llesba tenim per el Nord una visió completa del Massís Central i Oriental de Picos de Europa. Per el sud-est tenim una amplia visió d’algunes de les cimes de la Muntanya Palentina com el Bistruey, el pico Corcina, la aguja del Pico de Diego i per darrera al fons el Tres Mares.
En l’oest tenim cimes de León com el pico Coriscao, fàcilment accessible des del Collado de Llesba i un sens fi de pics lleonesos que es perden en la llunyania. En resum, un mirador difícil d’igualar i sense cap problema d’accés.
Peña Labra al fons, el Pico Corcina la cima del qual la tapa el núvol i per darrera, ocult per els núvols, el Pico Tres Mares. La foto està feta des del Monument a l’Ós, en les immediacions del Collado de Llesba.
Seguidament ens desplaçarem al següent dels miradors, el Mirador PiedrasLuengas. Aquest està ubicat a la província de Palència. Es troba a 56,9 kilòmetres del mirador anterior (a 1 hora i dotze minuts aprox.). Hem d’agafar la carretera CA-184 des de Potes, i hem de creuar la frontera amb la comunitat autònoma de Castella i Lleó. La carretera canvia de nomenclatura i es converteix en la carretera CL-627. De seguida arribem al mirador.
Si tenim temps i ganes, podem enllaçar amb tres miradors que estan situats bastant a prop entre ells. Es tracta dels miradors del Jabalí, el del Zorro i el de la Cruz.
El primer que es troba és el Mirador del Jabalí, ubicat a 4,5km del de PiedrasLuengas, però ja en territori càntabre. Hem de creuar la frontera de la comunitat i seguir per la carretera CA-281.
Ideal per veure frontalment la imatge impactant de la serralada dels Picos de Europa. Seguirem i anirem a trobar el Mirador del Zorro, ubicat a la mateixa carretera a 1,1km del Jabalí.
I finalment, a 600m del mirador del Zorro, ens apareix el Mirador de la Cruz de Cabezuela.
I només ens en queda 1 per acabar amb la ruta dels miradors. Es tracta del Mirador de Liébana, ubicat al poble de Cahecho (a 34,1 km de l’anterior mirador, hem de retornar cap a Potes per la carretera CA-184, i passats Cabezón de Liébana, desviar-nos cap a la dreta i anar a trobar el poble de Cahecho). Al mateix poble, que podem aprofitar per a visitar, hi ha aquest mirador.
El poble de Cahecho és conegut amb el sobrenom de “El Mirador a Picos de Europa”. A l’entrada del poble tenim les millors vistes al massís muntanyós des d’aquest mirador provist de bancs i taules per a poder gaudir d’una de les millors vistes dels Picos de Europa.
Encara que el dia estigui una mica ennuvolat, les vistes segueixen éssent molt bones, per lo què recomanem visitar el mirador sempre que sigui possible, sobretot, al capvespre.
Ens trobem a 15 minuts de Potes, que és la direcció per on hem de tirar per finalitzar amb la ruta del dia. Adjuntem en un mapa de google maps els itineraris realitzats en el dia d’avui així com els kilòmetres i el temps destinat per això (261,00km i 5 hores i 28 minuts):