| Avui anirem a passar el dia a la comarca de Saja-Nansa, i visitarem la majoria de llocs imprescindibles per veure a la comarca. S’ha de dir que serà un dia molt complet. Començarem visitant la Cueva El Soplao, una de les coves més espectaculars de la regió, on per accedir-hi utilitzarem un tren miner. Seguidament visitarem la Ferrería de Cades, mitjançant una visita reservada amb anterioritat, a una antiga fundició que produïa ferro a partir de la força de l’aigua. Visitarem dos pobles típics càntabres: Carmona, declarat Conjunt Històric Artístic, i Bárcena Mayor, un dels pobles més bonics del país, amb una arquitectura popular típica. Seguidament a les visites als pobles, anirem al Centro de Interpretación del Parque Natural Saja-Besaya, en el municipi de Saja, on ens explicaran i aprendrem coses sobre el Parc Natural en el què estem. Finalment, anirem fins al municipi de Cabezón de la Sal per visitar dues atraccions, la primera el Poblado Cántabro de Cabezón de la Sal, el qual és un museu a l’aire lliure dels pobles de l’Edat del Ferro, i la segona, un bosc de Secuoyas. Comencem. |
Per visitar la Cueva El Soplao també serà essencial que ho portem reservat des de casa. Ens acostarem al poble de Celis (a 3km de la cova), a 21,2 kilòmetres (a 29 mints en cotxe de San Vicente de la Barquera). Allí hi ha el Centre d’Interpretació. Farem l’entrada i sortida des d’un tren miner. La visita té una durada de 1 hora.
La Cueva El Soplao, descoberta a principis del segle XX amb motiu de l’explotació de les mines de La Florida, està considerada una de les grans meravelles de la geologia, atresorant un paradís de espeleotemas (excèntriques, estalactites, estalagmites, colades, columnes, perles de les cavernes, etc…).
El Soplao constitueix un delit per tothom que s’apropi a visitar-la, que podrà gaudir d’un recorregut que sobrecollirà per l’espectacularitat, abundància i diversitat de les seves formacions excèntriques, que son les que fan de El Soplao “una cavitat única”.
A més del seu valor geològic, la cova i el seu entorn alberguen un excepcional patrimoni d’arqueologia industrial minera, amb més de 30 kilòmetres de galeries, castillets, forns de calç, rentadors, etc…. Els treballs miners es varen orientar a l’extracció de zinc i de plom.
Una recreació de tren miner ens trasllada, a través de la galeria minera de La Isidra, fins arribar a la cova. Un cop allí, es realitza un circuït a peu a través de diverses galeries i sales. La il·luminació, els colors, els efectes sonors i l’atmòsfera que es respira faran del recorregut de 1 hora un record inoblidable. A l’experiència geològica s’uneix la minera: galeries i arqueologia industrial mineres.
Es tracta d’una visita apta per tot tipus de públic, adaptada per persones amb mobilitat reduïda. El 90% del recorregut es pot realitzar amb cadira de rodes.
Els nens fins a 12 anys i les persones que necessitin cadira de rodes hauran d’anar acompanyats. No està permesa l’entrada de cadiretes infantils, es faciliten motxilles porta-bebès.
Es recomana l’ús de calçat còmode i roba d’abric. La temperatura interior és d’uns 12 o 13ºC.
Els horaris per accedir a la cova son en els mesos de Juliol de 10 a 19h i a l’Agost, de 10 a 21h. Els preus son de 13,5€ per l’entrada general, 11€ pels nens de 4 a 16 anys, i 10,5€ pels jubilats, estudiants, persones amb mobilitat reduïda,…
Visitada la cova, ens acostarem a la Ferrería de Cades, en el mateix municipi de Cades, a 9km de la cova (uns 13 minuts amb cotxe). L’edifici de la Ferrería de Cades forma part d’un conjunt rural del segle XVIII de singular complexitat acabant-se de construir en el 1752. La seva tipologia és la que ha predominat en les ferreries de Cantàbria: una forta construcció en maçoneria composta per dues naus principals comunicades entre sí i en les que s’allotgen els ingenis hidràulics, i quatre naus o carboneres que s’adossen transversalment a les mateixes. Les seves importants dimensions, unit a una obra hidràulica d’excel·lent qualitat, ens porta a trobar-nos davant d’una de les millors obres d’aquesta tipologia.
El molí annex a la ferreria completa aquest interessant conjunt rural. I com a final de cicle, l’aigua torna al riu Nansa, d’on es desvia per fer funcionar la maquinària. La Ferreria i el Molí de Cades son un dels pocs exemples d’ingenis hidràulics que en l’actualitat es poden veure en funcionament.
Durant les visites guiades es posen en marxa les seves màquines, traslladant al visitant a la vida dels ferrons i moliners d’aquella època.
Els horaris d’obertura de la Ferreria durant els mesos d’estiu son de dimarts a diumenge de 10:30 a 14h i de 15:30 a 18h, amb visites guiades amb demostració de funcionament a les 12h, 13h, 16h i 17h. Els preus son de 8,5€ per l’entrada general (visita guiada + demostració de funcionament), i 6€ per l’entrada reduïda (nens fins 14 anys, estudiants, jubilats,..). Per la visita lliure sense demostració, el preu és de 4€.
I després d’aquestes dues visites culturals, ens n’anirem a visitar el poble de Carmona, un dels pobles amb més encant de Cantàbria, declarat Conjunt Històric Artístic.
Però anem a descobrir què veure a Carmona. Un petit poble digne de visita. Perquè? Doncs per la seva cuidada arquitectura típica de la zona, pel seu entorn i per la seva tranquil·litat. Una bellesa de poble rural, autèntic i ideal per a la desconnexió i els amants de la naturalesa.
Per aparcar, eviteu entrar massa en el centre del poble. Per lo que un bon lloc és al voltant del riu i dels seus ponts. Per exemple, junt a la Posada El Puente.
Doncs, més que a veure, a Carmona es va a gaudir. A gaudir dels seus carrers i carrerons, de racons, alguns acolorits, i de les seves casones. A gaudir, senzillament, de lo rural. D’aquest ambient càntabre d’interior que manté intactes vestigis del seu passat i on la ramaderia i l’artesania encara es mantenen vigents i son de gran importància.
Encara es poden contemplar en els seus carrers oficis com la ramaderia i l’artesania. Tant és així que inclús podem veure una estàtua en honor a la vaca Tudanca, una raça bovina autòctona de Cantàbria.
Carmona, com hem dit, és un dels pobles més bonics de la regió, però en ell encara impera la tranquil·litat. No té tant turisme com, per exemple, Bárcena Mayor, Potes o Santillana del Mar, sens dubte altres pobles a visitar a Cantàbria.
I potser és aquesta calma, aquesta pau que envaeix a Carmona, lo què la fa més especial. Et pots trobar visitant el poble en ple agost i ser pràcticament els únics que ho esteu fent.
És meravellós passejar i deixar-se portar per aquest terra empedrat sense cap soroll atípic. Acompanyats únicament per el soroll dels propis habitants del poble, uns preparant els seus àpats i altres embolicats amb els seus oficis. Es podia inclús escoltar el soroll de les vaques i la naturalesa que envolta a Carmona. Aquests passejos son reconfortants i estan plens de vitalitat. Si vols gaudir d’una escapada romàntica a Cantàbria, Carmona també és una excel·lent opció.
Si tenim que destacar algun edifici d’interès a Carmona, aquest és el Palacio de los Díaz Cossio y Mier. És del segle XVIII i actualment és el Parador de Turismo. En les vivendes del poble destaca l’arquitectura de la típica casona muntanyesa.
I si us agraden els miradors amb àmplies vistes panoràmiques molt a prop es troba el Mirador de la Asomada del Rivero. S’ubica junt a la carretera, sortint de Carmona direcció Renedo de Cabuérniga o Cabezón de la Sal. Des del mirador es pot apreciar Carmona i el seu entorn, destacant els Picos de Ozalba i la Sierra del Escudo de Cabuérniga.
Així que si us agraden els pobles, l’autenticitat de l’ambient rural i a més voleu desconnexió en un entorn natural i privilegiat, aquest és un dels vostres llocs.
Impactats encara per la visió rural de l’emplaçament, marxem de Carmona en direcció al poble de Bárcena Mayor. Es troba a 26km de Carmona (uns 32 minuts en cotxe), i el primer que ens trobarem quan hi arribem, és el seu aparcament habilitat als afores de la població, per no massificar ni embrutar el poble.
En l’interior de Cantàbria, en ple Parque Natural del Saja-Besaya, es troba un dels pobles més bonics d’Espanya: Bárcena Mayor. La seva arquitectura, la seva bona conservació, el seu entorn i la seva exquisida gastronomia l’han convertit en un dels llocs imprescindibles que veure a Cantàbria. I encara que no hi ha gaires coses a veure a Bárcena Mayor, us assegurem que passejar pels seus carrers és una autèntica delícia.
Bárcena Mayor està ubicat en el municipi de Los Tojos a 495 metres d’alçada en la vall del riu Argoza i tant sols conta amb una població de 84 habitants. En el 1979 fou declarat com a conjunt Històric-Artístic. Als voltants es pot gaudir de boscos de roures i faigs.
Bárcena Mayor és el poble més antic de Cantàbria i un dels més petits. Podreu recórrer cadascun dels seus carrers i cases en poc més d’una hora, però si voleu fer una ruta de senderisme pels seus voltants necessitareu un dia complet.
Aquest poble rural de Cantàbria és perfecte per desconnectar del món, doncs encara que cada vegada és més turístic, és encara avui dia un lloc molt tranquil.
Per arribar al poble tindreu que fer-ho amb cotxe; no us preocupeu per les carreteres perquè no presenten cap dificultat. Només els residents i treballadors poden circular pel poble, així que tindreu que aparcar en un aparcament que hi ha just a l’entrada, que costa 2 euros al dia.
Visitar Bárcena Mayor és com retrocedir en el temps. Els seus carrers son tots empedrats i les seves cases son d’arquitectura muntanyesa rural dels segles XVI i XVII, encara que han estat restaurades i estan en perfecte estat.
Dels seus balcons de fusta treuen el cap un fotimer de plantes amb flors d’intensos colors, que semblen extretes d’una postal.
És per tot això que Bàrcena Mayor, com hem dit al principi, fou declarada Conjunt Històric-Artístic en el 1979. A més de les seves precioses casetes, també hi trobareu unes quantes botigues d’artesania en les que podreu comprar articles de fusta, de cuir, de vímet, de ceràmica,…
Bárcena Mayor conta amb una petita església, l’Església Parroquial de Santa Maria, que està ubicada en el centre del poble i data del segle XVII. Només està oberta algunes hores els diumenges i els dijous.
Un altre lloc curiós de veure a Bárcena Mayor son els rentadors públics, als que acudien les dones antigament per rentar les seves robes. Els trobareu en la Plaça de les Ovelles.
Adjuntem el plànol del petit poble de Bárcena Mayor:
Una de les millors coses que fer a Bárcena Mayor és una ruta pel Parc Natural Saja-Besaya, el parc més extens de Cantàbria.
Un cop acabem de visitar el poble, podem creuar el pont de pedra sobre el riu Argoza i començar alguna de les rutes de senderisme.
Hi ha 4 rutes en el Parc Natural de Saja-Besaya però la més coneguda és la que porta al pou de la Arbencia. Aquesta ruta pot continuar amb una altra molt més llarga que és la ruta dels Ports de Fuentes.
Segons el temps i les ganes que tingueu podeu fer una o l’altra, però sigui la que sigui estem segurs de que anireu a gaudir d’un impressionant paisatge de faigs, roures, teixos, avets, castanyers, freixes, aurons, avellaners,… i un sense fi d’espècies animals.
Visitat el poble de Bárcena Mayor, anirem a trobar el Centre d’Interpretació del Parc Natural Saja-Besaya, el qual es troba a 15,4km del poble, a la carretera CA-280 en direcció Soto/Espinilla (concretament en el punt kilomètric 13).
És un centre informatiu també, ens informaran sobre les activitats i caminades que es fan pel parc natural. L’entrada és gratuïta, i els horaris en l’estiu son de dilluns a diumenge de 10 a 19h.
Visitat el centre, agafarem la carretera i posarem rumb a Cabezón de la Sal (en direcció CA-280 nord). Hi ha uns 25,10km (estarem uns 30 minuts en cotxe). Hi anirem a buscar el Poblado Cántabro de Cabezón de la Sal. Es tracta d’un museu a l’aire lliure dels pobles de l’Edat de Ferro. La ubicació del poble és la Cima El Picu La Torre.
Després de travessa la immensa muralla que rodeja el Poblat Càntabre de Cabezón de la Sal ens n’adonem de que estem en un enclavament especial. En primer lloc perquè ens trobem en lo alt del conegut “Picu de La Torre”, petita elevació sobre la que existeix un bon domini visual del territori tal i com haguessin escollit els antics càntabres. De fet, aquest punt era la ubicació d’una antiga torre medieval de la qual es creu que prové (entre altres teories) el nom del municipi, ja que les esmentades edificacions rebien també el nom de “cabezos” i la toponímia ens acostaria a lo què seria el “Cabezo del Valle de la Sal”, derivant en el nom final.
Hipòtesis a part, el Poblat Càntabre de Cabezón de la Sal és junt al de Argüeso, el referent divulgatiu de l’Edat de Bronze i del Ferro en Cantàbria, recreant-se elements típics d’aquest arc cronològic per el gaudi del visitant.
La tècnica constructiva de les diferents cabanes que el composen és fidel a la utilitzada fa més de 2.000 anys, obtenint-se aquesta informació gràcies a les diverses campanyes arqueològiques en el nostre territori i al Nord de Palencia i Burgos (Regio Cantabrorum). En el poblat hi trobarem les típiques cabanes circulars, on ens submergirem en el modo de vida dels seus antics habitants. Aquí aprendrem quina era la seva distribució interior, observant els diferents estris i eines utilitzats en la vida quotidiana.
Per complementar l’arc cronològic a nivell constructiu, també ens trobarem dins del recinte amb la típica cabana quadrada, emmarcada en la II Edat del Ferro on la influència celtibèrica va aconseguir el major apogeu en territori dels antics càntabres. No podem passar per alt la gran muralla construïda al voltant de les terrasses de l’interior del poblat.
El Poblat Càntabre de Cabezón de la Sal és també conegut per la seva activitat didàctica i divulgativa. Sempre és important que la història i cultura de Cantàbria es transmeti d’un modo efectiu, allunyant-nos d’estereotips que poc o res tenen a veure amb la realitat. És en aquest punt on el seu treball adquireix major rellevància, ja que apropen la història als més petits d’una manera fascinant i divertida: realitzen tallers de ceràmica, elaboren petites cabanes de fang i palla, teixeixen en un teler com els antics càntabres, etc… Aquest tipus d’activitats i tallers, units a diferents iniciatives que desenvolupen durant tot l’any (conferències o visites nocturnes al poblat), fan d’aquest enclavament un lloc de visita obligat si vols conèixer el mil·lenari passat de la regió.
Els horaris d’accés al Poblat son de dimecres a diumenge, de 10 a 14h i de 16 a 19h. Els preus per accedir-hi son de 2€ per l’entrada general i 1€ per l’entrada reduïda (nens fins a 12 anys).
Visitat el poblat, ens acostarem a l’última de les atraccions del dia, el Bosc de Secuoyas de Cabezón de la Sal. Es troba a 2,9km del poblat en direcció nord. Hi ha un gran aparcament habilitat per deixar-hi el cotxe.
La veritat és que resulta realment curiós trobar-te amb dues hectàrees i mitja de secuoyas en una zona tant atípica per a aquestes plantacions com és Cantàbria. Les secuoyas és una espècie comú de la Costa Oest de EEUU, però tranquils que no fa falta anar tant lluny per veure-les.
Realment les secuoyas es varen plantar a Cantàbria per necessitats industrials de la zona al voltant de l’any 1940, durant la època del franquisme. Es decidiren plantar 848 secuoyas en aquesta zona donada la rapidesa amb la que creixen aquests arbres i així aprofitar la fusta per a la indústria, d’aquesta forma no seria necessari dependre de matèries primes exteriors.
Quan les secuoyes varen créixer ja no els hi va interessar tallar-les i allí es varen quedar plantades perquè les puguem gaudir nosaltres. Actualment és un dels paratges més bonics de Cantàbria i el bosc fou declarat Monument Natural.
L’entorn no pot ésser més peculiar. I és que aquest bosc té secuoyes de fins a 40 metres d’alçada, i un perímetre de uns dos metres. Jo crec que per abraçar algunes secuoyes necessites almenys tres persones…
Fer una passejada per allí resulta realment agradable i més amb els colors de la tardor. Últimament el bosc ha agafat més fama, però encara hi ha molts càntabres que encara no l’han trepitjat i altres tants que encara ni el coneixen. Per cert, no fa falta que siguis senderista experimentat.
Un cop que aparques el cotxe a l’aparcament, just al costat de la carretera, l’entrada al bosc comença per una passarel·la de fusta, facilitant així l’entrada als minusvàlids. La passarel·la té molt poca pendent i en tot just uns metres arribes a la profunditat del bosc.
Acabada la passarel·la, el bosc de secuoyes queda a l’esquerra. Continua per una espècie de camí natural, baixant per les “escales”. I, sobretot, ves amb compte de no passar-te les secuoyes que és fàcil agafar impuls. Com et despistis una mica, comença a canviar la vegetació en un plis plas i en comptes de secuoyes et plantes en un bosc normal i corrent.
En plena tardor, les fulles de les secuoyes es mantenen verdes, i el bosc té dos colors, ja que tot el terra està amb aquests tons daurats i marrons tant característics d’aquesta època de l’any.
L’espai de les secuoyes no és molt gran, és més aviat un recinte. Calcula que pots estar-t’hi el temps que vulguis. Ràpidament se’t passarà una hora o més. També pensa, que ja que estàs allí, pots aprofitar per continuar el passeig pel bosc que rodeja a les secuoyes, i més si ets a la tardor, amb els seus colors. Et recomano que continuïs el passeig per aquí així veus el contrast entre les secuoyes i la resta del bosc.
També tingues en compte, que l’accés és gratuït i no hi ha horaris, pots entrar-hi i estar-t’hi quan vulguis. Doncs quina millor manera d’acabar amb les activitats proposades per aquest dia.
Adjuntem en un mapa de google maps els itineraris realitzats en el dia d’avui així com els kilòmetres i el temps destinat per això (139,00km i 2 hores i 39 minuts):