La millor forma d’iniciar un viatge en cotxe en destinació a les Muntanyes Rocoses de Canadà, sortint des de Vancouver, és dirigir-se al nord en direcció a Whistler. Aquest tram de carretera és popularment conegut com la Sea to Sky Highway (ocupa part de la Highway 99), i es tracta d’una de les carreteres panoràmiques més boniques del món (en el 2006 el diari “The Guardian” la posava en el cinquè lloc mundial). Tot el recorregut fins més enllà de Pemberton (on acabaria la Sea to Sky Highway) és una passada, però sobretot els kilòmetres que separen Vancouver de Whistler per la vall de Pemberton, estan esquitxats d’infinitat de llocs on aturar-se i explorar. Així que d’un recorregut que hauria d’ocupar-nos una hora i mitja acaba menjant-se pràcticament tot el dia. Aquestes contínues aturades, o millor dit, aquests continus raconets i llocs meravellosos, son els que fan que aquesta sigui una de les carreteres més fascinants de Canadà.
A continuació t’expliquem com serà la primera etapa del nostre road-trip, des de Vancouver a Whistler, creuant la famosa Sea to Sky Highway, i quines seran les aturades més importants.
| Sortirem de l’aeroport (o de l’hotel) amb el cotxe de lloguer i enfilarem direcció nord en busca de la Highway 99. Les atraccions que ens quedin als voltants de Vancouver les preveiem realitzar a la tornada, durant els tres dies que estarem a Vancouver per a visitar la ciutat. Tant el Capilano Suspension Bridge Park, com el Lynn Canyon Park (ubicats ambdós al nord de Vancouver), els visitarem a la tornada. Fins a Whistler ens trobarem amb tres parcs regionals, dues cascades, un telefèric amb vistes, i un museu dels importants a visitar. Tot això a part de Whistler, que en sí mateix també té tot tipus d’atraccions com per dedicar-hi uns dos dies de la planificació. Per tant, anunciarem les atraccions i cadascú en funció del temps i ganes en realitzarà unes o altres. Nosaltres des d’aquí, també prioritzarem |
De ruta per la Sea to Sky Highway
Com hem dit, dues de les primeres atraccions que ens trobarem després de creuar Vancouver (al nord mateix de la ciutat) son el Capilano Suspension Bridge Park, i el Lynn Canyon Park. Es tracta de dos espècies de parc d’atraccions enclavats al mig de la naturalesa, amb enormes ponts penjants i recorreguts per passarel·les connectades entre arbres i camins penjants en les vessants de les muntanyes.
No ens aturarem fins sobrepassar l’àrea metropolitana de Vancouver, concretament on la carretera deixa d’anar cap a l’oest i s’encara cap al nord.
El primer lloc on ens aturarem, serà al cap de 47min d’haver sortit de Vancouver (49km), al Whytecliff Park de Horseshoe Bay, al nord de Vancouver, molt a prop del port on surten els ferrys a Bowen Island i a Vancouver Island.
Agafarem la sortida 2 de la Highway 1, en direcció Marine Drive, a 23km del centre de Vancouver.
Es tracta d’un parc molt bonic, amb platja inclosa, que fa les delícies dels que poden permetre’s viure en aquesta urbanització de Horseshoe Bay.
Aquí hi viuen més de 200 espècies marines, en lo que és la primera àrea protegida marina de Canadà, establerta en el 1993. Sembla ser que a l’estiu vénen a tombar-se a prendre el sol una colònia de lleons marins, a veure si teniu sort i els veieu.
Lo bonic d’aquesta badia és el seu illot central, al que es pot arribar saltant sobre les pedres que el connecten a la platja, sobretot quan hi ha marea baixa.
Des de l’extrem més occidental de la petita península es tenen molt bones vistes de Howe Sound, el fiord més austral de Nord-amèrica. També és una zona molt propícia per a fer submarinisme, així com a vegades per albirar balenes a peu de costa. Us podeu assentar una estona a veure si hi ha sort.
Continuarem la ruta i de seguida ja estarem dins de l’autopista 99 (Highway 99). Ens aturarem a un altre parc regional, el Porteau Cove Provincial Park, ubicat a 25 minuts al nord. És un lloc que ofereix unes boniques vistes panoràmiques, ideals per un dia de ruta com el d’avui. Aquest lloc, és un dels millors de la ruta per veure vistes panoràmiques. Des del seu antic moll es tenen unes vistes impressionants del fiord Howe Sound, considerat el fiord de més al sud d’Amèrica del Nord, i de la xarxa de muntanyes a l’altra banda de l’aigua.
És un lloc magnífic per a fer una aturada de 15 minutets. També és un lloc excel·lent per acampar a prop de Vancouver i per a fer submarinisme, doncs en aquesta zona hi ha esculls artificials, entre ells dos vaixells enfonsats.
I al cap de 8 kilòmetres al nord, arribem a un lloc excel·lent per a conèixer més de prop de la importància que va tenir la indústria minera en aquesta part de Canadà. Es tracta del Britannia Mine Museum. La mina va estar operativa des de 1904 fins al 1974, amb unes 60.000 persones que depenien d’aquesta explotació, convertint-se en una de les més importants de tot Canadà.
En la visita et porten pels antics túnels a bord d’un tren dels que s’utilitzaven per extreure el mineral durant 45 minuts, a més de poder visitar altres edificis i exposicions i treure tu mateix or de la roca.
El museu és una de les principals atraccions turístiques de la Columbia Britànica. Ofereix als visitants moltes coses per veure i per fer, des de recorreguts subterranis guiats fins l’exploració autoguiada de la història social de Britannia Beach. El lloc té una superfície de 10 acres i és en sí mateix una exhibició que brinda un accés únic a una part important de la història canadenca. A més de l’àmplia varietat d’activitats del lloc, el Museu alberga molts esdeveniments per a tota la família durant tot l’any.
Els horaris d’obertura al públic durant l’estiu és de 9h a 17:30h, i els preus son de 36,95$ pels adults, 28,95$ pels joves (13 a 17a), i 19,95$ pels nens (5 a 12a). Hi ha una entrada familiar per a 130$. Adjuntem el link: Britannia Mine Museum: Award-winning Museum and National Historic Site
Com podeu imaginar, es tracta d’una atracció que requereix una bona estona per realitzar la seva visita correctament, ja que a part de la mina hi ha el museu i altres activitats. Creiem que per el dia de ruta que tenim per endavant, potser no és l’atracció més indicada per a fer. Que cadascú ho valori.
Deixem la mina enrere, i ens acostem a les primeres cascades que veiem en el nostre recorregut cap a Whistler. Es tracta de les cascades Shannon Falls. Es tracta de les terceres cascades més altes de British Columbia, amb una alçada de 335 metres. Això sí, no t’esperis una impressionant caiguda d’aigua, aquí l’aigua va baixant per una enorme escala de roca, però és molt bonica. Per visitar-la hi ha un camí curt des de l’aparcament (ubicat a 8km i 8min de l’anterior atracció), que arriba fins la base de la cascada, o bé per els més aventurers existeix la possibilitat de caminar força tros per el bosc per arribar a lo més alt. És una de les aturades més populars en la Sea to Sky Highway, així que no pots perdre-te-la.
I a 1km de l’aparcament de la cascada, hi ha una de les millors atraccions que ens podem trobar en un dia com el d’avui. Es tracta d’un telefèric construït en el 2014, que puja fins al Summit Lodge, des d’on hi ha unes vistes brutals de l’entorn. Allí dalt hi ha varies activitats per fer, sobretot a l’estiu (inclosos tours gratis per senders interpretatius), plataformes d’observació i el pont penjant Sky Pilot, a més de caminades de diferents nivells, de les que destaquem la que porta al Chief Lookout. L’enllaç és el següent: Sea to Sky Gondola | Squamish | Sea to Sky Gondola
Es tracta d’una atracció en la qual t’hi pots passar tot el dia, ja que a dalt hi ha moltes activitats i caminades per fer. Els horaris de funcionament del telefèric son de 9h a 18h, i els preus (si ho compres on-line, que és més econòmic) son de 61,95$ pels adults (19 a 64 anys), 36,95$ pels joves (de 13 a 18 anys), i 23,95$ pels nens (de 6 a 12 anys). També hi ha un passi familiar a 141,95$.
En fi, creiem que lo més convenient, si vols pujar amb un telefèric d’aquests, és esperar-nos a Whistler que allí n’hi ha uns quants, i ja estarem al lloc d’arribada de la nostra ruta d’avui.
A tocar de la góndola, hi ha el Stawamus Chief Provincial Park. Aquest parc, el qual és una gran mola de granit rodejada per un frondós bosc, s’estén just a l’esquena de la góndola i ofereix varis camins que pugen fins la First Peak, la Second Peak o fins a la Third Peak. Si t’animes, després de 20 minuts de pujada hi trobaràs els desviaments i tindràs que decidir a quin d’ells arribaràs. El First Peak és una caminada de 4km (anada i tornada) que es fa en un parell d’hores i amb bastanta pendent. Sembla ser que no és un sender gaire fàcil i encara que les vistes siguin espectaculars, nosaltres preferim seguir el camí cap a Whistler, però té fama de ser un dels trekkings amb una de les millors recompenses.
I ja ens queda poc per arribar al nostre destí del dia d’avui. A quaranta minuts de l’aparcament del parc ens trobarem amb l’aparcament d’una de les cascades que més valen la pena visitar, les Brandywine Falls. Al contrari que les anteriors, aquesta sí que és una caiguda d’aigua en tota regla, concretament de 70 metres d’alçada. En la part alta, l’aigua transita plàcidament, com si res dolent estigués esperant més endavant, però el que arriba és un profund i ombrívol canó d’on es precipita estrepitosament.
Des de l’aparcament surt un camí d’uns 15 minuts que primer arriba a una plataforma d’observació, i a uns 200 metres a un altre punt mirador sobre la cascada en primer terme i a l’altra banda, a la llunyania,sobre el Daisy Lake.
El camí és una passada, perquè comença creuant un rierol en una zona menys densa, es creuen unes vies de tren que pràcticament ja no tenen ús, i d’allí es passa a una zona més boscosa fins arribar als miradors de la cascada. La vista és una de les més impressionants, la caiguda lliure de l’aigua envoltada d’avets gegants per un cantó i les vistes del Daisy Lake per l’altre, son una meravella.
| Es creu que les Brandywine Falls s’anomenen així per dos exploradors que varen apostar una ampolla d’aquest licor a veure qui era capaç d’aproximar-se amb major precisió a dir l’alçada de les cascades: quan es varen mesurar oficialment, qui va perdre l’ampolla de Brandy fou el que li va posar aquest nom a les cascades. Tenen 70 metres de caiguda i estan a dins del Parc Provincial Brandywine. |
I amb un quart d’hora més ens plantem ja al poble de Whistler.
Whistler
Fou la seu dels Jocs Olímpics d’Hivern de 2010 i, encara que anteriorment suposem que ja era un hub de turisme d’hivern, des de llavors cada cop som més els que ens apropem en aquest racó de British Columbia en altres èpoques. Whistler és on acaba la nostra primera etapa del roadtrip per les Rocoses, i ens interessarà que no hi arribem gaire tard, ja que a Whistler mateix hi ha moltes activitats i atraccions que es poden fer.
A l’estiu s’utilitzen les pistes de l’estació com a circuït de crosstrail per bicicletes de muntanya, i altres activitats d’oci. Obren els restaurants i es pot pujar a les seves góndoles, éssent la més visitada la “Peak 2 Peak”, que uneix els seus dos pics.
A Whistler hi ha varis telefèrics que s’eleven en el cel i que permeten tenir una panoràmica a vista d’ocell increïble. Ens quedem amb dues d’elles: una és la Whistler Village Gondola que és la que podràs utilitzar si estàs visitant el poble, i l’altra és la Whistler Peak 2 Peak Góndola que connecta dues muntanyes (Whistler i Blackcomb) a més de 3.000 metres d’alçada.
La nostra idea és un cop arribem a Whistler, agafar la Whistler Village Góndola que puja fins al pic del mont Whistler. Hi sol haver un xic de cua però avança ràpid. Les vistes de les muntanyes ens deixen sense alè, i això que encara no hem arribat a les veritables muntanyes Rocalloses. El trajecte dura uns 20 minuts que et passaran molt ràpid.
La nostra intenció és pujar a la góndola que ve a continuació, la Peak2Peak. Baixant de la Whistler Village en la cima de la muntanya, arribes directe a la cua de la Peak2Peak. Hi ha la possibilitat d’agafar una de les cabines amb el terra de vidre (anomenades Silver Cabins), però s’ha de fer un xic més de cua ja que tothom ho voldrà provar i tampoc hi ha tanta freqüència de pas d’aquestes cabines.
Si hi aconsegueixes pujar-hi, veuràs que l’experiència és una passada. El centre de la cabina està vallat i té el terra de vidre, de forma que pots recolzar-te en la barana i anar veient el paisatge que estàs sobrevolant. Vas veient els avets i la forma estrellada que tenen vistos des de sobre.
En poc més de 10 minuts s’arriba a l’altra banda, i estàs a sobre la cima de l’altra muntanya de Whistler, la Blackcomb Mountain.
| El telefèric Peak 2 Peak uneix les muntanyes de Whistler i Blackcomb. Ostenta el Premi Guinness per dos motius, ésser el telefèric més elevat sobre el terra (436 metres) i tenir el tram més llarg sense suport entre dues torres (3.024 metres), realitzant el trajecte en tant sols 10 o 11 minuts. L’accés al Peak 2 Peak l’hem realitzat des del Whistler Village Góndola, però també es pot realitzar des del Whistler Blackcomb. |
Per pujar en ambdós telefèrics, has de tenir clar que els preus varien en funció de cada temporada. Per un dia, et surt més a compte comprar el 1 Day Ticket (son 85$ pels adults –de 19 a 64 anys-, 76$ pels joves –de 13 a 18 anys-, i 43$ pels nens –de 7 a 12 anys-). Els horaris de les góndoles son entre les 10h i les 17h aproximadament. Així, pots pujar a tantes góndoles i atraccions com vulguis durant tot el dia.
Un cop tornem de la Whistler Peak 2 Peak, encara estem a dalt de la muntanya Whistler Mountain, però no hem vist a dues de les atraccions estrella de l’estació:
- Cloudraker Skybridge: és un altre d’aquests ponts penjants que deixen sota seu un precipici, en aquest cas de 130 metres. Per accedir a Cloudraker Skybridge, has d’agafar el telecadira obert anomenat “Peak Express”. Per viatjar en el Peak Express, els visitants han de mesurar més d’1 metre i els nens han d’estar acompanyats d’un adult responsable. Han de tenir més de 12 anys per a poder viatjar sols. El Cloudraker Skybridge s’estén 130m des de Whistler Peak cap a West Ridge, creuant per sobre de Whistler Wowl.
Per accedir-hi des de Roundhouse Lodge, hem de caminar per Peak Express Traverse fins al telecadira Peak Express Chair. El pont penjant es troba en la cima anomenada “Top of the World”. Has de tenir en compte que aquesta caminada fins al telecadira son 600 metres i se sol tardar uns 10 minuts per un camí de grava amb un desnivell de 63 metres.
- Raven’s Eye Cliff Walk: consisteix en una plataforma d’observació amb vistes de 360º des de Whistler’s Peak. Es tracta d’una passarel·la en voladís que s’estén 12,5m des de West Ridge, amb vistes estimulants molt per sobre de Whistler Bowl. Es troba en la continuació mateix que l’atracció anterior del pont penjant.
Com podeu comprovar, hi ha molt a veure a Whistler. Un altre dels imprescindibles del lloc és la “Vallea Lumina”. Es tracta d’una caminada nocturna per el bosc, amb un muntatge de llum molt espectacular. El preu és d’uns 40$ i s’ha de reservar on-line amb certa antelació.
| Vallea Lumina “Velles històries parlen de les coses meravelloses que succeeixen prop de Whistler. Entre els arbres, a l’ombra de les muntanyes, les llegendes diuen que hi ha una vall amagada on la pols d’estrelles cau des del cel, omplint a tots els sers vius amb la seva llum pura. És un lloc que està ple d’un encant inesperat. Hi ha una manera d’arribar fins allí, però pocs saben com trobar-la. Aquells que visiten i son testimonis dels seus secrets ho recorden molt després d’anar-se’n. Uneix-te a una excursió nocturna i segueix les transmissions de ràdio críptiques i els rastres persistents de dos excursionistes de fa molt temps per a trobar el començament del sender panoràmic on comença el veritable viatge… Aquest camí condueix cap a un lloc ple de bellesa i prova de que les llegendes de Whistler son certes”. |
Segur que ara entens millor el perquè la Sea to Sky Highway és considerada una de les carreteres panoràmiques més boniques del món. A nosaltres també ens ho sembla.
| I ara sí, ha arribat l’hora d’anar-nos-en a descansar a l’allotjament de Whistler. Et proposem l’Hostal HI Whistler, de 3 estrelles, amb una habitació de 4 lliteres amb bany compartit. No trobarem res més econòmic aquí. Es troba a 7,3km del centre de Whistler, o sigui que haurem d’agafar el cotxe per anar-hi. |
Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat, el temps i la ubicació del nostre allotjament (154km i 2h i 45min):