17. ETAPA 16: YOHO NATIONAL PARK: SHERBROOKE LAKE + TAKAKKAW FALLS + NATURAL BRIDGE + FIELD. Nit a Field

I marxem de Banff i del seu Parc Nacional posant rumb a un altre parc nacional. Aquest cop és el Yoho National Park, on avui començarem la seva visita per un trekking que farem fins al Sheerbrooke Lake. Seguidament veurem les segones cascades més altes de Canadà, les Takakkaw Falls. Seguirem amb la visita al Natural Bridge, on apareixen curioses formacions a la roca produïdes pel riu Kicking Horse River. I acabarem el dia a Field, que és com si fos el camp base per visitar el Parc Nacional de Yoho. Allí tindrem el nostre allotjament.

Yoho National Park, durant el matí

Després d’haver deixat enrere el Banff National Park amb els seus llacs més singulars (Moraine Lake, Lake Louise, etc…), decidim deixar el que ha estat el nostre allotjament durant 4 dies a Banff i dirigir els nostres passos cap al Yoho National Park. Un parc més petit que els seus germans Banff i Jasper, però que té molt que mostrar.

Encara que perdi protagonisme al comparar-se amb els parcs nacionals de Banff o Jasper, el Yoho National Park no té gaire que envejar-los. És cert que es tracta del més petit dels quatre parcs que formen les Muntanyes Rocalloses Canadenques, i que està una mica allunyat de tot el tumult turístic, però això no significa que no tingui un atractiu indiscutible i uns quants llocs d’una bellesa natural quasi insuperable. El Yoho National Park pot presumir de llacs, cascades i entorns igual d’increïbles que els dels seus veïns, i aquí anirem a explicar-te el millor que veure i fer en el Yoho National Park.

El planning que tenim és estar-nos dos dies i creuar el Yoho National Park i a continuació el Glacier National Park per la Trans-Canadà Highway (Hwy 1), retornant cap a Vancouver després de passar uns dies en les Muntanyes Rocalloses. Aquesta carretera és, ni més ni menys, que la més llarga del món, amb un total de 7.821km, i connecta una punta del país amb l’altra. És un dels viatges èpics que tenim en ment, però de moment ens conformem amb tot lo vist i viscut.

Al ser zones protegides, les poblacions son molt poques i petites, per lo que les opcions per visitar aquesta zona son escasses. Escollim allotjar-nos a Field: és un punt intermig, hi ha el Centre d’Informació Turística, i us parlarem d’aquesta localitat més endavant en aquesta entrada. Com a inconvenient veiem que és un xic car, ja que és un poblet ple de “Bed & Breakfast” i no té molta opció d’oci en la mateixa localitat, per no dir gens.

Com us dèiem, a primera hora abandonem Banff per arribar a visitar els primers punts en Yoho National Park. Fem uns 70 kilòmetres, passem Lake Louise, i accedim a la Highway 1, i estem dins els paisatges del Yoho National Park…

Sherbrooke Lake

El nostre llac sorpresa. Us recomanem totalment aturar-vos a realitzar aquest trekking. Arribar en aquest llac és bastant senzill, ja que l’aparcament es troba just al costat de la carretera principal. Veureu que malgrat de ser tant accessible, no hi hauran pràcticament cotxes aparcats.

Estem a punt de fer un trekking amb una distància de 10,25km (anar i tornar), uns 554 metres de desnivell, una durada de 3 a 4 hores, i la dificultat ens diu que és fàcil. Aquestes dades inclouen la pujada que farem fins al mirador de Paget Peak.

Després d’aparcar a l’ombra el nostre cotxe en el parking (que té banys), en primer lloc hem decidit que pujarem a Paget Peak, una muntanya a la dreta de Sherbrooke Lake, en una pujada entre boscos.

És una caminada ben senyalitzada amb una pujada constant i pronunciada per un sender primer per bosc frondós fresquet i llavors de terra amb pedres en el que, encara que és aviat, el sol “casca” i la pujada es fa una mica dura. Son 9,6 kilòmetres al seu punt més alt (5-6h), té unes vistes meravelloses de les muntanyes i valls de l’entorn. Pots quedar-te al mirador (lookout), en la cabana com ho vàrem fer nosaltres, d’aquesta forma seran uns 4 kilòmetres fins a aquest punt. Fou una preciositat veure la neu encara en lo alt de les muntanyes, esquitxades de llacs, boscos verds i espessos en el seu esplendor. Des de dalt es pot veure el Wapta Lake i el Sherbrooke Lake, i durant la pujada en varies ocasions.

El lloc era tant tranquil i amb aquestes vistes a la immensitat de les valls que vàrem decidir fer un petit dinar contemplant el paisatge i gaudint de la naturalesa de la zona. El sol ara era d’agrair. Dins de la cabana teniu un rètol informatiu. Lo trist és que la cabana per dins està una mica pintada per la gent que a vegades no respecta les coses.

Després de prendre una mica de dinar en la cabana que hi ha en el mirador de Paget Peak, iniciem el descens per anar a Sherbrooke Lake, pràcticament a baix del tot t’hi trobes un desviament a la dreta que et portarà fins a aquest llac.

El tros de llac que ens vàrem trobar ens va impactar molt.

És una ruta senzilla i tot just, sense desnivell, té varis passos amb taulons per a creuar petits rierols i alguna zona amb algo de fang, però tot molt senzill. A l’apropar-nos al llac comença a obrir-se un clar que ens deixa meravellats amb les seves vistes… encara que com sempre, les fotos no li fan justícia, jutgeu-ho per vosaltres mateixos. El sol lluïa i el reflexe de les muntanyes en el llac és espectacular.

Per lo vist, hi ha una cascada si voreges el llac. En principi nosaltres no ho tenim previst fer, amb la caminada que hem fet a Paget Peak ja n’hem tingut prou…

Ens quedem en la primera entrada amb vistes al llac. Arribem a saber lo de la cascada i continuem vorejant el llac. Ara ja ho sabeu, heu de continuar endavant…

Ni per pujar a Paget Peak ni per veure Sherbrooke Lake no ens hi hem trobat gaire gent. Això dona que pensar, i és de valorar, ja que en un lloc tant turístic com les rocalloses i tant proper a altres punts molt visitables… sembla una perla oculta.

Yoho National Park, durant la tarda

La nostra següent aturada serien els 2 miradors (Upper i Lower) de Spiral Tunnel Scenic Viewpoint. Es tracta d’un dels miradors més estranys que ens trobarem en tot el viatge. Des d’aquí no tindràs unes vistes privilegiades de cap llac, ni de glaceres o muntanyes amb cimes altíssimes. Aquí veuràs, amb una mica de sort, com a enfront teu un d’aquests llarguíssims trens de mercaderies canadenques apareix i desapareix al mateix temps en un túnel amb forma d’espiral. Aquesta fita de la enginyeria fou la resposta per salvar la baixada en pendent per la vessant de la Cathedral Mountain.

En definitiva, es tracta d’un lloc on veure el tren passar per un túnel en plena muntanya. La veritat, que no entenem tanta expectació i publicitat perquè a simple vista no sembla res de l’altre món…

S’ha de tenir en compte que per el temps en què es va construir per primera vegada és tota una perícia, amb els mitjans que es contaven, però per a nosaltres no mereix una aturada, la veritat.

I després de mirar-nos-ho i remirar-nos-ho en els miradors anteriors, seguirem amb la ruta per anar a veure les segones cascades més altes de Canadà, les Takakkaw Falls.

En llengua “Cree”, una de les Primeres Nacions que ocuparen aquest territori des de temps immemorials, “Takakkaw” significa “magnífica”. Però és que a més, com ja hem dit, son les segones cascades més altes de Canadà, amb 373 metres.

Ja només amb aquesta presentació, et pots imaginar que era un lloc que no podia faltar en el nostre itinerari. Tanmateix, si arribem a venir una mica més d’hora en època de l’any, ens trobem amb la carretera d’accés tallada (normalment està oberta entre mitjans de juny i mitjans d’octubre). La visita es realitza després de recórrer els 13 kilòmetres de la carretera panoràmica Yoho Valley Road, un recorregut sinuós que creua un bosc frondós i amb algunes aturades interessants, fins a l’aparcament que és gratuït. L’accés a la carretera panoràmica es fa des de la Highway 1 a uns 4 kilòmetres de Field, aproximadament.

Des de l’aparcament, has de caminar uns 10 minuts fins a arribar al mirador. A més, aquest és un bon lloc per fer algunes de les millors rutes de senderisme en el Yoho National Park, com la que va fins al Yoho Lake, o a les Twin Falls, i el famós Iceline Trail (d’uns 20km de longitud si fas el loop complet).

I havent retornats de la carretera panoràmica de Yoho Valley Road, continuarem amb la nostra ruta anant a visitar a tant sols 6 kilòmetres de Field (un cop hem deixat enrere la població per la Ctra 1), el Natural Bridge. Primer et trobes un desviament cap a l’Emerald Lake i el Natural Bridge (mateixa carretera inicial que hi porta), aturades imprescindibles en el Yoho National Park.

Natural Bridge és una formació de la naturalesa. El riu Kicking Horse amb tota la força ha creat aquest pont, i és per tant, producte de l’erosió i amb el pas del temps arribarà a convertir-se amb un canó.

L’accés està molt senyalitzat i amb un bon aparcament, i és freqüent veure autobusos parar en aquesta zona. Conta amb un pont armat des d’on poder veure aquesta formació natural, al temps que veus gent passejar-se per sobre de la mateixa… malgrat d’estar prohibit el pas per no espatllar-lo.

Des d’aquest punt, sortirem demà, cap a buscar l’Emerald Lake, però això serà en el dia de demà. El millor del punt on estem ara, és el Natural Bridge, una petita cascada en el riu Kicking Horse River, amb curioses formacions en la roca, entre elles un pont natural. És un lloc perfecte per emportar-t’hi un cafè o improvitzar un pícnic en la seva riba.

I vist això, ja és moment d’anar a buscar el nostre nou allotjament a Field, i visitar el poble una miqueta. Aquest curiós poble està en la mateixa Highway 1, just abans del desviament per a l’Emerald Lake, i és la llar dels pocs residents del Yoho National Park. Donarem una volta amb el cotxe per els 4 carrers que té, però a priori, sembla un poble bastant encantador. Hi ha alguns bed and breakfast en casetes de fusta que semblen ancorades en el passat i varis restaurants, un d’ells, “The Truffle Pigs Bistro”, tot pintat de blau i pel que sembla amb unes propostes molt interessants.

En el mateix encreuament es troba el Yoho National Park Visitor Center, un dels més complets de tot el viatge, i en un entorn molt bonic, al costat d’un petit llac i amb una zona de berenadors. També disposa d’una botiga de souvenirs. Els horaris d’obertura del centre son, de juliol i agost, de 10h a 19h. Per cert, Field ja està en la província de British Columbia, així que et tocarà endarrerir una hora.

Field es va establir en la dècada de 1880 com un assentament de tendes de campanya i barraques per allotjar als treballadors de la construcció del Canadian Pacific Railway. Field aviat es va convertir en un focus d’activitat en les Muntanyes Rocalloses, arribant a ésser un punt ple d’hotels per a turistes que anaven en busca d’aventures.

Field està actualment habitada per menys de 200 persones, que viuen de la artesania i dels allotjaments turístics. A Field, a part del Centre de Visitants, no hi ha molt més que això. Els seus habitants tenen que anar a Golden o Banff per qualsevol compra.

Lake O’Hara Ara que som a Field, us ho explicarem. Ens han recomanat visitar aquest llac, que sembla ser un dels més bonics de Canadà. Però fer-ho no és tant senzill, ja que volen protegir-lo del turisme en massa, així que per poder gaudir d’ell s’han de reservar una de les places limitades que es posen a disposició en la web dels parcs de Canadà (Lake O’Hara – Yoho National Park (pc.gc.ca)). Es pot arribar en autobús (amb la reserva), o caminant per un sender de grava de 11 kilòmetres, i allí tens la possibilitat d’acampar i passar varis dies descobrint els seus voltants, doncs és una zona amb moltes caminades que han de ser súper boniques. Nosaltres no tenim previst anar-hi, així que no podem opinar, però estem segurs que valdrà molt la pena.

I ara sí, un cop visitat Field, anirem a buscar el nostre allotjament. O al revés, primer l’allotjament i després donar una volta pel poble. Com vulgueu.

Et proposem un Resort de 4 estrelles, el “Emerald Lake Lodge”, ubicat a 6 kilòmetres del centre del poble, important. El preu que surt és per 1 nit… És l’únic allotjament que hem trobat amb la plataforma “booking” (Amb “AirBnb” no en surt cap…). Com hem dit abans, a Field no hi ha gaires allotjaments…

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat, el temps i la ubicació del nostre allotjament (103km i 1h i 25min). Les Takkakaw Falls no les hi ha deixat posar en el recorregut: