Ens llevem el segon dia amb moltes ganes de veure territori. Continuarem dormint al mateix allotjament a l’Alghero i durant el dia farem una escapada al Capo Caccia i al Parque Naturale Porto Conte. Així que, un cop esmorzats ens n’anem a la Piazzale della Pace a buscar el cotxe i posar rumb al Capo Caccia. La nostra intenció és visitar la Grotta di Nettuno, unes grutes espectaculars que son les més grans de tot Sardegna. Primer faríem lo de les grutes i després faríem un tour més paisatgístic. Amb aquest ordre per evitar aglomeracions.
De l’Alghero al Capo Caccia hi ha 23,90Km (uns 30 minuts amb cotxe). Intentem anar d’hora als llocs, però aquí a Sardegna no sé què passa que hi ha moltíssima gent ja ben d’hora. Hi ha una cua que fa por. Demanem si és la cua de la cova i ens diuen que és la cua per comprar ticket per la cova. La cua de la cova és una altra cua. Ens diuen que quan compres el ticket et diuen a quina hora hi has d’anar, o sigui, que ens hi podem passar el dia aquí. I en efecte, passem hores… Finalment tenim el ticket per la Grotta di Nettuno. L’horari d’obertura de la gruta és de 9h a les 17h, i els preus per entrar son de 14,00€ pels adults, i 10,00€ pels nens de 7 a 14 anys. Déu n’hi do per començar!!!
| L’accés a la gruta pels 656 graons Un cop arriba la nostra hora, ja podem anar-hi: Entre els penya-segats a plom sobre el mar en la part Nord-Occidental de Sardegna, apareix una gruta d’on podràs trobar autèntics brodats de la naturalesa, amb estalactites, estalagmites i un llac salat subterrani. És una de les coves marines més grans i famoses d’Itàlia: la gruta de Neptuno és un dels llocs que tens que visitar almenys una vegada en la vida. Es troba dins del Parc de Porto Conte i arribaràs a l’entrada gràcies a una escalinata, l’Escala del Cabirol: son un total de 656 graons que s’estrenyen en la costa oest de Capo Caccia fins a la boca. Les vistes des d’aquí son espectaculars i ha valgut la pena fer les cues que hem fet i el temps d’espera també. Més còmodament s’hi té accés pel mar, amb embarcacions de sortida, cada dia, des del port de l’Alghero o des del moll de Cala Dragunara cap a Porto Conte, gaudint així dels racons que ofereixen les parets rocoses a plom sobre el mar. Aquesta opció, però, nosaltres l’hem desestimat, per l’elevat cost que suposa. És a dir, ens preferim gastar els diners en altres coses. |
L’entrada a la gruta es realitza a través d’un pas cobert de concrecions de vegetació i un recorregut atapeït d’estalactites i d’estalagmites. Dins de la gruta, més llarga d’un kilòmetre, hi trobaràs una platja de sorra blanca, el llac salat subterrani “Lamarmora”, amb quasi deu metres de profunditat, i quatre sales. A través d’un camí arribes a la sala de la Reggia (Sala del Palau) d’on una columna de 18 metres s’eleva cap a la volta i forma dos arcades espectaculars. Més endavant, una línia de columnes (de 9 metres d’alçada) condueix al llac, i d’aquí començaràs a visualitzar la platja. La sala està coronada per la Tribuna de la Música, que té vistes al llac. Hi trobarem també la sala delle Rovine (Sala de les Ruïnes) i la Sala Smith (o de l’orgue), anomenada així per el capità britànic que la va descobrir en el segle XIX. En el centre hi trobaràs el Grande Organo, una columna les colades de la qual s’assemblen a tubs d’orgue, precisament. En fi, arribaràs a la sala de las Trine i de los Merletti (las “Puntillas” i els “Encaixos”).
Les conformacions de pedra calcària, que remunten cap a uns dos milions d’anys, van fer la felicitat dels directors cinematogràfics. A més d’acollir visitants de tot el món, la gruta és un destí particularment atractiu per els espeleòlegs, els únics que tenen accés a les esquerdes més secretes, un recorregut que arriba al Llac dei Funghi (bolets), a través de la galeria Metrò, al gran saló ocupat per el llac semilunar.
En les roques de la protegida àrea marina de Capo Caccia, altres cavitats hi son imperdibles: la atractiva Grotta Verde, amb l’entrada just sobre el nivell del mar, i per els bussejadors més fanàtics (només amb guies experts) la submergida Grutta de Nereo, extensa i estupenda per visitar, deixa sensacions inoblidables als bussejadors.
Quan acabem la visita a la gruta, hem de desfer el camí d’anada, que era tot en baixada, i tornar pel mateix lloc, però ara, els graons en pujada. Un dels moments més durs del dia, i amb la calor que feia…
Agafem el cotxe i farem una parada al mateix Capo Caccia per veure la Isola Foradada. Hem de fer únicament 1,5km de recorregut amb el cotxe. Hi ha un lloc, on hi ha un mirador (Belvedere), a prop de la carretera principal. Ens hem de desviar una mica, fins a un aparcament, deixar el cotxe i mirar les vistes a l’oest. És espectacular les vistes de l’Isola Foradada des del mateix Capo Caccia!
[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m26!1m12!1m3!1d6851.728724348543!2d8.157492927423801!3d40.56905728208236!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m11!3e0!4m4!1s0x12dce954cbccd11b%3A0xbcb0ac9a76ee7197!3m2!1d40.563488299999996!2d8.1631694!4m4!1s0x12dce994791d86ff%3A0x1f82abfba81857c9!3m2!1d40.5743052!2d8.1588919!5e1!3m2!1sca!2ses!4v1636652219296!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]
Després de la breu parada al mirador Belvedere, ens tornem a parar ara, a la carretera principal, per veure les vistes de la Badia de Porto Conte, amb la torre del Bollo en primer terme. Estem en ple Parco Naturale de Porto Conte.
De fet, veiem que és hora de dinar, i provem de trobar una àrea de pícnic o alguna cosa similar, però res de res, l’única àrea de pícnic que ens trobem pertany a un museu o a una institució privada i no ens hi deixen estar. Al final decidim que anem a la zona de la Torre di Porto Conte, que és a l’altre banda de la badia (també dita la Torre Nuova). Tenim noves bones vistes des del nou emplaçament. És un altre punt de vista del parc natural, i el què més ens sobta i ens agrada son les vistes que hi ha del Capo Caccia. Gràcies al lloc, el dinar de pícnic se’ns ha posat crec que bastant bé.
Un cop descansats i dinats, decidim que anirem a veure una església romànica prou coneguda, la qual està en el municipi de Codrongianos, a uns 56,30Km d’allà on estem ara (uns 44 minuts en cotxe). Hem de vorejar la ciutat de Sàsser per arribar-hi. S’anomena la Basílica della Santíssima Trinitá di Saccargia. És el jaciment romànic més important de l’illa. La construcció és totalment de pedra local, amb un aspecte típic d’estil romànic toscà. Es tracta de les més notable i espectacular de les esglésies medievals que té l’illa de Sardegna.
El seu alt campanar es deixa veure des del camp circumdant quan s’està a prop del lloc, immers en el verd però fàcilment accessible des de la carretera nacional. La importància del monument resideix, a més de en la rellevant escala dimensional, en els frescos que decoren l’absis, entre els pocs de l’època romànica ubicats a Sardegna. Des de 1112, l’abadia de Saccarigia s’inclou entre les possessions sardes dels monjos camaldulenses. En el sud de l’edifici, poden apreciar-se les escasses estructures del claustre i del monestir, actualment en curs d’excavació.
L’església (21m x 7m i aproximadament 14m d’alçada) presenta una planta en “creu de Sant Antoni”, amb transsepte de tres absis orientat al nord-est. Els murs son de pedra sorrenca i de pedra volcànica. La façana està presidida per un pòrtic. Al sud s’hi adossen el campanar i la sagristia. Es distingeixen dos fases constructives en relació a diferents tècniques murals. La planta presentava el transsepte de tres absis amb volta de creueria i una aula més curta que l’actual. L’ús de cantells calcaris i volcànics sumàriament esbossats és típic de les ensenyances presents en el giudicat de Torres, entre finals del segle XI i principis del segle XII.
Després de l’aula, es va “sobreelevar” i s’allargà cap a l’oest, amb una nova façana en tres ordres. El pòrtic, amb volta de creueria, el campanar i la sagristia apareixen en aquesta segona fase. La regular obra “bicromada” és característica de les ensenyances de formació pisano-pistolese, presents en la segona meitat del segle XII. Les intervencions de restauració de principis del segle passat han compromès la fisonomia original de l’església. El pòrtic ha estat enderrocat i reconstruït, el campanar “sobreelevat”, i les decoracions de la façana completament retocades. Llàstima que la basílica fos tancada i sense notícies de quan la podríem veure per dins. Tot i així, l’obra no deixa d’ésser espectacular per qui la contempla. Vam estar força estona contemplant-la i quan ens en vam cansar, vam tornar a l’Alghero, a passejar per el seu casc històric impressionant.
| Ens hagués agradat de tenir més temps per visitar més coses, però aquest dia va passar volant, i ens quedava la tornada a l’Alghero. Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (147,00km amb 2h 24min). |