| I encetem un dels dies més especials de les vacances. La nostra road-trip entra de ple a la Vall d’Orcia, la preciosa vall de la Toscana que està protegida per la Unesco com a Patrimoni Mundial de la Humanitat. Sortirem de Montalcino un cop visitades les atraccions del poble, i de seguida ens aturarem a una nova Abadia que és una de les joies del romànic toscà. Continuarem pels paratges icònics de la Toscana visitant el cor de la Val d’Orcia, a Sant Quirico d’Orcia. Continuarem veient paisatges i poblets de conte fins arribar a Radicofani que és on tindrem l’allotjament. |
| Índex 1. Abadia de Sant’Antimo 2. St. Quirico d’Orcia 3. Bagno Vignoni 4. Rocca d’Orcia 5. Castiglione d’Orcia 6. Radicofani |
1. Abadia de Sant’Antimo
Sortim de Montalcino i ben d’hora ens aturarem, a uns 10 minuts al sud, al municipi de Castelnuovo dell’Abate, on trobarem l’Abadia de Sant’Antimo. Podrem aparcar fàcilment en un pàrking al costat de l’abadia. El parking costa 1,60€ la hora, però amb aquest temps tindràs més que suficient per visitar aquest emplaçament.
Veuràs que l’edifici està en un entorn molt bonic, amb paisatges típics de la campinya toscana. L’exterior de l’edifici manté la sobrietat dels edificis religiosos de la zona. El seu interior manté també aquesta senzillesa, però adornada amb frescos que expliquen la vida d’un sant protector del lloc. Algo molt curiós serà trobar-nos allí amb la “farmàcia monàstica”. Es tracta d’una botiga on pots emportar-te productes fets pels monjos a base d’herbes i productes de l’hort.
L’entrada a l’Abadia és gratuïta, i tens l’opció d’agafar audioguia (3€) o videoguia (6€). L’horari és de 10:00 a 18:30h els mesos d’estiu.
2. St. Quirico d’Orcia
Visitada l’abadia començarem a explorar i recórrer la bellesa dels millors paisatges de la Val d’Orcia. La Val d’Orcia és una de les comarques més belles de la Toscana. La regió de l’Orcia, situada al sud de Siena (a una mitja hora) conjuga en un petit territori una gran varietat d’atractius que han fet que la zona sigui inclosa en el Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO. En primer lloc hem de destacar la naturalesa particular de la Vall d’Orcia, relleu i paisatge hereus de milions d’anys d’història geològica i de milers d’anys d’humanització. I tanmateix, malgrat de que altres zones d’Itàlia hagin estat maltractades per un urbanisme ignorant i carent d’objectius, la Vall d’Orcia ha mantingut el seu encant. Un encant que barreja aquesta naturalesa bastant preservada amb una humanització del relleu, dels camps de cultiu i les zones d’habitació, en un paisatge únic que s’ha convertit en imatge idealitzada de la Toscana.
Aquests turons i muntanyes, aquests pobles balconats sobre les cornises rocoses; aquests palauets i cases pairals protegides per fileres de xiprers i camps que canvien de color amb l’estació, tot això no és una casualitat. No és possible que la preservació d’aquesta zona es degui únicament a accions individuals d’un polític o a la casualitat. Deu existir una raó major, una explicació que hagi protegit dels falsos embats de la modernitat a aquesta meravella. No coneixem la causa però sí el resultat. I el resultat és un plaer pels sentits, en qualsevol època de l’any. Potser lo millor és no anar-hi a l’estiu i encaminar-nos cap a poblets impoluts i les abadies aïllades en primavera i tardor quan hi ha menys turistes i quan podem apropiar-nos millor de tota la Vall d’Orcia.
| La Vall està travessat per el riu Orcia en el centre, que li dóna el nom. Els municipis que formen part de la vall d’Orcia son: Castiglione d’Orcia, Montalcino, Pienza, Radicofani i San Quirico d’Orcia. Altres centres importants son: Monticchiello, Bagno Vignoni, Montenero d’Orcia i Montegiovi. Moltíssims llocs de turisme rural, cases rurals i castells amb torres apareixen dispersos en l’aïllat i tranquil paisatge. L’arbre característic és el xiprer. Entre els menjars i beures destacats de la zona estan el formatge “Pecorino” de Pienza, i el vi “Brunello” de Montalcino, un dels més prestigiosos vins italians. |
Ens dirigirem a San Quirico d’Orcia i concretament al primer dels punts panoràmics icònics que volem veure. Es troba a 9,3 kilòmetres a l’est de Montalcino, al costat de la carretera SR2, però s’hi accedeix des de la carretera local SP14 i concretament per l’Strada di Riguardo. Ara sí, arribem al ”Boschetto dei Cipressi”, que és un grup de xiprers enmig dels camps. A “google” s’anomena “Cipressi di San Quirico d’Orcia”, no té pèrdua (per altra banda, en el mapa que adjuntem del dia posarem a tots els punts icònics per ordre). També hem de comentar-vos que té una entrada a una pàgina web, i l’adjuntem aquí, on us detallaran més informació del lloc.
I anem a buscar el segon. N’hi diuen “Viale di Cipressi”. Es tracta d’un camí de xiprers per fer un fotimer de fotografies. Sortirem de San Quirico d’Orcia per la SP146 i en 3 minuts hi arribarem. És l’entrada a l’allotjament de “Podere Inferno”. Al google diu “Viale di Cipressi del film Il Gladiatore”. Entre el primer punt i aquest segon hi ha 7,8 kilòmetres (uns 17 minuts de cotxe per aquestes carreteres estretes i corbes).
El tercer dels punts panoràmics de San Quirico es troba molt a prop de l’anterior, a 2 km al nord-est del poble, agafant també la SP146 i arribant al trencall que va al “Podere Belvedere”. Es tracta d’un turó i unes cases de camp típiques amb els seus xiprers. El google diu que és un “museu”. Nosaltres no ho hem sabut esbrinar, però aturar-s’hi a fer fotos sí que val la pena. Aquest punt es troba a 1 kilòmetre del punt anterior. És una de les vistes més icòniques del conjunt de punts que us presentem.
I el quart punt també es troba en aquesta direcció i molt a prop, relativament parlant, d’aquí. Es tracta de la Capella de Vitaleta que es troba a 15 minuts al nord-est de San Quirico, seguint per la mateixa carretera SP146, fent uns 6,4 kilòmetres més que el punt anterior (al final també ens trobem un trencall i un camí de terra que hi porta, correctament senyalitzat amb la “Cappella della Madonna di Vitaleta”. La imatge és espectacular, on també apareixen xiprers envoltant a la capella.
I finalment, el cinquè dels punts panoràmics de San Quirico també és un camí de xiprers. Es troba a 10 minuts després de San Quirico d’Orcia, per la carretera SR2. És l’entrada a l’agroturisme “Poggio Covili”. N’hi direm “Viale di Cipressi 2”. Està a 7,6 kilòmetres al sud de San Quirico d’Orcia, ja dins el terme municipal de Castiglione d’Orcia.
I contemplats els esmentats 5 punts panoràmics icònics i alguns més que observarem que ens sorgeixin pel camí, podem aturar-nos al poble capital del municipi, Sant Quirico d’Orcia. Els viatgers que es desplacen fins a la Toscana busquen una Itàlia especial, una imatge de postal que no sol existir. Això no vol dir que l’encant desaparegui, però a vegades, la imaginació supera a la realitat. Tanmateix, a San Quirico d’Orcia, és la realitat la que supera a la imatge idealitzada. Aquest petit poble de la vall homònima és un encant. Tal vegada ho sigui encara més per el desconeixement que es té d’ell, no ho sé, però algo especial tenyeix l’ambient. Potser per això forma part des de 2004 del Patrimoni Universal de la Humanitat de la UNESCO.
La Vall d’Orcia és un dels llocs més encantadors de tota la Toscana. Al no ser tant popular i turístic (ho és, però menys) que Pienza i altres llocs de la vall, sorprèn encara més. Menys conegut és el propi vall amb respecte al de Chianti (situat entre Florència, Arezzo i Siena). El seu tamany reduït, el seu centre armoniós, la muralla que el protegeix, les seves vistes, els seus parcs, botigues, petits hotels i places fan que San Quirico d’Orcia sigui un dels pobles de la Toscana que més ens agradin.
| A San Quirico hi trobareu els paisatges típics de la Toscana, les llargues fileres de xiprers, els camps cultivats que canvien de color i envolten el poble, les cases tradicionals de pedra en la meitat de cap part o arremolinades darrera la muralla que protegeix San Quirico. |
El poble posseeix varis monuments d’interès, encara que és el conjunt molt ben preservat lo què el fa tant interessant i per això pertany al patrimoni de la Unesco. Monuments civils i religiosos d’estil romànic, gòtic i renaixentista es concentren en el centre de lo que al final i encara avui és un petit poblet. El primer que veiem és una muralla que envolta al centre que data del segle XII. Existeixen varies entrades, les més espectaculars son la Porta dels Caputxins (Porta dei Cappuccini) i la Porta Nova (Porta Nuova). Entre les esglésies, destaquem l’església de la Col·legiata (Chiesa della Collegiata) del segle XII i la Col·legiata de San Quirico, situada junt a l’ajuntament.
La riquesa de la ciutat es mostra també en els antics palaus, per exemple, l’Ospedale di Santa Maria della Scala (del segle XIII), o els palaus de Chigi Zondadari (barroc) i el Palazzo Pretorio. Per últim, no podem acabar la visita arquitectònica sense anomenar una petita joia, el Jardí Leonini o Horti Leonini. Un parc públic d’estil italià que es va dissenyar entre el segle XVI i el XVII. Té forma de rombe i l’envolten murs alts que enquadren un jardí preciós decorat amb estàtues. No us oblideu de la càmara de fotos.
3. Bagno Vignoni
L’exploració de paisatges i punts panoràmics continuarà després de la visita al poble de San Quirico d’Orcia. Ens dirigirem al poble de Bagno Vignoni, però ho farem per una altra carretera panoràmica, concretament per la carretera anomenada “Strada di Ripa d’Orcia” que discorre paral·lela per la carretera principal de la vall (SR2) i al cap de 5,7 kilòmetres (uns 14 minuts amb cotxe), arriba a la localitat de Bagno Vignoni. Bé, en realitat no arriba aquesta carretera sino una altra més secundària, la “Strada di Bagno Vignoni”. Ambdues panoràmiques son camins de carro ben arreglats, però camins de terra.
Hem dit que la Vall d’Orcia és també zona de termes naturals. Doncs tenim a Bagno Vignoni que és una estació termal. Si et parlo d’estació termal probablement pensis en grans hotels i complexos. Però no, Bagno Vignoni ha conservat el seu petit tamany. El més cridaner és la seva piscina sulfúrea més antiga, a l’aire lliure, en ple centre del llogaret, de fet “substituïnt” a la plaça principal. Aquesta “plaça d’aigua” fumejant era apreciada per el mateix Lorenzo de Médici, el gran estadista i mecenes florentí del Renaixement. Si ens allunyem una mica de la plaça, s’arriba a les restes de les piscines romanes i al parc dels molins, amb precioses vistes sobre la vall.
| Si us interessa poder-vos fer un bany a una zona termal, heu de saber que la de Bagno Vignoni està prohibit banyar-s’hi. Hauríem d’acostar-nos a Bagni di Pietrolo, a 60km a l’oest de Pienza (a 1 hora aprox.), o a els Bagni di San Filippo, les quals son unes termes gratuïtes i estan a l’aire lliure. Es troben a 20 minuts al sud de Bagno Vignoni (a uns 17 kilòmetres). |
4. Rocca d’Orcia
Visitat Bagno Vignoni, continuarem la nostra ruta per la Val d’Orcia i ens dirigirem al petit poble de Rocca d’Orcia, ubicat a 4 kilòmetres al sud de Bagno Vignoni. Des del mirador de Bagno Vignoni és d’on es divisa la fortalesa de la Rocca d’Orcia, anomenada fortalesa de la Rocca di Tentennano. Es tracta d’una fortalesa del segle XIII sobre un esperò calcari a on als seus peus s’hi situa el llogaret de Rocca d’Orcia (pedania de Castiglione d’Orcia). Es tracta d’un petit poble que sembla conservar tot el seu caràcter medieval. Un dels racons més bonics del poble és la seva placeta al voltant de la cisterna. També heu de tenir en compte que hi ha un restaurant (la Osteria Perillá) que té una estrella Michelin.
La Fortalesa va ser construïda en el segle XIII per els Comptes Tignosi da Tintinnano, i va pertànyer en els segles XIV i XV a la família Salimbeni de Siena. La imponent fortalesa, on també s’hi va allotjar Santa Catalina de Siena, sempre va tenir una important funció estratègica per el control del territori sud de l’antic estat de Siena.
Per entrar a la fortalesa de la Rocca di Tentennano, els horaris son de 10:30 a 13:00 i de 14:30 a 18:00h. L’entrada son uns 3€ (la reduïda 1,5€).
5. Castiglione d’Orcia
Visitada la Rocca d’Orcia, anirem fins al poble de la qual pertany, Castiglione d’Orcia, que també és digne de que li fem una visita. Castiglione d’Orcia és un petit poble immers en el paisatge de Val d’Orcia, un lloc declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Està format per turons i cales, però sobretot pels seus xiprers, que coronen les altures aïllades o que segueixen, en files ordenades, el rumb dels carrers. El poble, mencionat per primera vegada en els documents històrics en el 714 i inicialment en poder dels Aldobradeschi, es va convertir en municipi lliure en el 1252. Tanmateix, en el segle XIV va passar el control de Siena i fou constantment disputat entre aquesta localitat i la família Salimbeni.
Com tots els pobles d’aquesta bonica zona, Castiglione no només sap encantar gràcies al seu bonic paisatge, sinó també per la concentració de notables obres d’interès artístic que es troben en el seu característic centre històric. El poble té el seu centre en la Plaça Vecchietta, dedicada a l’artista que es presumeix originari de Castiglione: Lorenzo di Pietro (1412-1480) famós pintor, escultor i arquitecte anomenat “el Vecchietta”.
El Palau Municipal i altres edificis medievals estan situats en el suggestiu cor del poble. No et perdis la visita a l’antiga Església Santa Maria Magdalena, un edifici romànic de pedra i l’Església dels Sants Esteve i Degna, la construcció religiosa més important del poble.
També hi trobem la Sala d’Art San Giovanni, un petit museu ubicat en l’antic Oratori San Giovanni Battista, conté pintures realitzades per a Castiglione i Rocca d’Orcia per alguns dels principals exponents de l’escola sienesa dels segles XIV i XV: Simone Martini, Lorenzo di Pietro conegut com Vecchietta, i Giovanni di Paolo, amb tres esplèndides Madonna amb el Nen. Per obtenir més informació turística del municipi, aquí us adjuntem la seva pàgina web.
6. Radicofani
I finalment només quedarà arribar-nos a l’últim municipi cap al sud de la Vall d’Orcia, anomenat Radicofani, en el qual hi passarem la nit. En un turó en les fronteres meridionals de Val d’Orcia, sorgeix una de les més espectaculars fortaleses toscanes i important d’Itàlia: Radicofani. La Fortalesa es pot veure a desenes de kilòmetres de distància, i sembla com si s’elevés sobre el poble amb la majestuositat de qui ha controlat, durant segles, la frontera entre el gran Ducat de Toscana i l’Estat Pontifici. Radicofani, un veritable poble-carretera, és una joia per descobrir.
El monument més interessant en l’antic poble és l’Església romànica San Pietro del segle XIII, danyada durant la última guerra i reconstruïda en el 1946. L’interior, amb els seus baixos arcs gòtics, conserva una meravellosa col·lecció de terracotes dels de la Robbia i estàtues de fusta, entre les que es distingeix una Verge amb el Nen de Francesco di Valdambrino. Darrera de l’església hi ha una plaça des de la qual es pot gaudir d’una meravellosa vista cap al sud.
En la carretera principal pots visitar l’Església de Sant’Agata, en l’altar de la qual es conserva un altre gran retaule de terracota dels de la Robbia. També s’hi troba el Palau Pretoriano, un edifici robust que exhibeix amb orgull varis escuts antics de pedra. En els Jardins Maccione hi ha una estàtua dedicada a Ghino di Tacco, un personatge recordat com el Robin Hood de Vall d’Orcia, la llar del qual era la inexpugnable Fortalesa de Radicofani. La Fortalesa és ara també la seu del Museu de la Torrassa, on es guarden els tresors arqueològics trobats en aquesta àrea. És aconsellable pujar fins a la fortalesa, des d’aquí es pot admirar un meravellós panorama que s’extén per tota la Val d’Orcia. Adjuntem aquí la pàgina web on hi trobareu els horaris i preus per accedir-hi.
L’horari d’obertura de la fortalesa és de 10:00 a 20:00h, i el preu és de 4€.
En l’antiga Via Cassia es troba el Palau del Correu, una bonica villa dels Mèdici, transformada en duana i que ha acollit en les seves habitacions a molts viatgers il·lustres.
Ja només ens queda anar-nos-en a buscar el nostre allotjament, ubicat a la Via della Ripa, nº5, de Radicofani (Casa Sotto la Rocca).
Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, així com els kilòmetres recorreguts i el temps destinat per això (88,60km / 2h 21min). Si voleu veure les atraccions i monuments visitats de cada una de les ciutats i pobles, heu d’anar al mapa de la pàgina d’inici del viatge, on hi son tots: