| I durant el dia d’avui sortirem de la Val d’Orcia i ens n’anirem a explorar una nova Província, Grosseto. Inicialment ens aturarem a Pitigliano, un poble construït sobre una roca que valdrà la pena dedicar-li unes 2 hores del nostre temps. Seguidament després anirem a buscar un Parc Termal, un dels banys termals més bonics de la regió. Aquí sí que ens hi banyarem. La ruta continuarà fins a Sorano, un altre poble semblant a Pitigliano, construït sobre un penya-segat. Per finalitzar amb la ruta del dia, ens dirigirem un altre cop a la Val d’Orcia per anar-nos-en a Pienza, on tindrem l’allotjament, i on visitarem el poble, un bonic poble amb arquitectura renaixentista envoltat dels paisatges més típics de la Toscana. Si no ens dóna temps de visitar-lo durant el dia d’avui, ho farem pel matí de l’endemà. |
| Índex 1. Pitigliano 2. Termes de Satúrnia 3. Sorano 4. Pienza |
1. Pitigliano
Sortim de Radicofani en direcció sud, agafant la carretera SR2. Farem uns 47,9 kilòmetres (uns 50 minuts amb cotxe) per arribar-nos a Pitigliano. Pitigliano és simplement una meravella: el conjunt de cases de color ocre estan construïdes directament sobre la roca i creen una imatge de postal. Val la pena dedicar-li un parell d’hores per recórrer els seus carrers i el seu antic barri jueu.
Pitigliano no és gran, i els seus carrers es recorren en unes hores, però convé caminar relaxat, amb pas lent per perdre’s per racons i desvelar l’autèntica fascinació que desprèn. A més hi ha tants llocs amb vistes panoràmiques i un sens fi de recorreguts per els voltants a través de les coves etrusques, que bé val la pena dedicar un parell de dies per relaxar-nos i conèixer-la a fons. L’antiga porta s’obre a la Piazza Petruccioli, entrada al centre històric. La ruta ens condueix per els monuments i edificis més cèlebres, com l’aqueducte mediceo, obra amb quinze arcs (immensos) a mitjans del segle XVI. Si seguim la seva silueta arribem a la Fortalesa Orsini.
Tornant a la plaça Petruccioli hi trobem el Palazzo Orsini, en l’interior del qual està el Museu Arqueològic, l’Arxiu Diocesà i la Biblioteca, a més d’un preciós pati i el pou hexagonal. En el Museu d’Art Sacre està exposada l’obra “la Madonna con Bambino” del mestre Jacopo della Quercia. Per admirar les vistes panoràmiques de Pitigliano, en el 2016 es va inaugurar una passarel·la que va des de Via Santa Chiara fins a la Piazza della Republica, oferint una perspectiva meravellosa dels valls. El Duomo o Cattedrale de San Pietro i Paolo es troba avançant, en la plaça Gregorio VII amb un interior d’estil barroc i per fora destacant el seu campanar.
El Barri Jueu es va conformar al llarg del segle XVI, afavorit per l’empara dels Comptes Orsini, el què va permetre el seu creixement i el de l’economia local. Amb el canvi de poder a la dinastia Mèdici aquest recolzament va desaparèixer, creant-se un ghetto per concentrar i marginar a la comunitat jueva fins al 1765. Es pot visitar la Sinagoga en el carreró Vicolo Manin, amb estades per els banys rituals, la carnisseria Kasher, o el forn.
Les coves de la Vie Cave di Pitigliano possibiliten un recorregut històric dels etruscos, que varen excavar grutes en la roca amb una motivació encara avui desconeguda, potser ritual, de defensa… del que no hi ha dubte és el gran treball que va suposar fa uns 2.500 anys.
2. Termes de Satúrnia
Vist Pitigliano arriba un dels moments de relax d’aquesta ruta per la Toscana. A 25km de Pitigliano hi ha les Termes de Satúrnia, un dels banys termals més bonics de la regió. Tingues en compte que aquests banys estan dividits en una zona de pagament tipus spa i en una zona natural que és gratuïta, formada per petites cascades.
Les Termes de Satúrnia es troben entre les més conegudes termes de la Toscana, junt als Bagni San Filippo (al sud de la vall d’Orcia), les Termes de Montecatini (a l’oest de Pistoia) o Bagno Vignoni (a uns kilòmetres de les termes de San Filippo). No oblidis que la Toscana és una de les regions del món que més termes i balnearis posseeix. Situades en la zona més meridional de la Maremma toscana, les Termes de Satúrnia reben tots els anys milers de persones que arriben a la regió practicant un turisme de benestar i salut o turisme wellness. I no és d’estranyar, ja que aquestes aigües sulfuroses tenen propietats benèfiques i terapèutiques extraordinàries.
La bellesa de les Termes de Satúrnia radica en la seva espectacularitat, en les seves piscines naturals esgraonades amb petites cascades – les anomenades Cascades del Molí -, i en la gran cascada, tot això situat en un bonic enclavament natural. L’orígen de les Termes de Satúrnia és un rierol, el Gorello, que neix en el Mont Amiata, volcà extint, que es troba a esquenes de Satúrnia i domina la Vall d’Orcia. Aquest riu té una longitud d’1 kilòmetre i discorre entre un bosc cobrint varis gorgs al llarg del seu curs, per trencar més tard en una cascada de 4 metres, i continuant el seu recorregut per el paisatge toscà. És un plaer gaudir d’un bon bany en aquestes piscines blanques (a causa de la pedra calcària) d’aigües fumejants.
Les anomenades Cascate del Mulino son un lloc molt especial. Prendre un bany en les piscines és algo únic. Les aigües sulfuroses estan a una temperatura constant de 37º, i el seu cabal és abundant durant tot l’any (800 litres per segon), lo que converteix el lloc en un lloc ideal per gaudir d’un bon bany. En la seva composició podem trobar-hi sofre, sulfat, carboni i bicarbonat alcalí, que fan d’elles unes aigües amb propietats terapèutiques indubtables.
Les Termes de Satúrnia no estan massa explotades des del punt de vista turístic, així com els Bagni San Filippo, ja que es tracta d’una zona natural totalment oberta al públic, en la que no s’hi ha de pagar entrada, però tampoc hi ha cap tipus d’instal·lació, ni bars, restaurants, parking ni il·luminació. El qual contrasta amb el luxós balneari que porta el mateix nom: “Termes de Satúrnia”, que és un centre termal amb camp de golf. Té un espai de relaxació amb quatre piscines, cascades, jacuzzi, corrents d’aigua calenta i freda; un spa, una botiga,…
L’horari d’accés al balneari és de 9:30 a 19:00h, i els preus son variats. Adjuntem la seva pàgina web per tenir més informació, preus, etc…
3. Sorano
I per continuar amb la nostra ruta ens arribarem fins a Sorano, un poble situat prop de Pitigliano i semblant a aquest per estar també construït sobre un penya-segat de toba. Sorano conta amb una fortalesa que es veu des de lluny i un conjunt de víes subterrànies (Víes Cava) interessants de conèixer.
Sorano és un antic poble que va sorgir en l’Època Etrusca. Per la seva conformació, encaramat en un penya-segat i excavat en la toba (com el poble proper de Pitigliano), Sorano és també conegut com Matera de Toscana: un títol conquerit gràcies als seus paisatges rocosos i a les suggestives vies cava freqüentades des del període etrusc. Visitar-lo és com fer un viatge en el temps: un típic i encantador poble amb petites cases totes recolzades unes sobre les altres i pintorescs carrerons on es respira una atmosfera única. Se suposa que Sorano va estar habitada inicialment per el poble de Villanova, la primera civilització coneguda de l’Edat de Ferro seguida pels Etruscos: més tard va pertànyer a la família Aldobrandeschi que la féu créixer com a poble defensiu, fortificant-la amb muralles i imposant-se com un dels feus més poderosos del sud de Toscana durant més de quatre segles.
Les dues principals portes d’accés al poble son Porta di Sopra i Porta dei Merli (o Porta di Sotto): la primera es troba als peus de la Fortalesa Orsini i condueix al cor del centre històric de Sorano. La segona porta està situada prop del Fort Leopoldino i es distingeix per l’escut d’armes de la família. La Fortalesa Orsini és una de les estructures fortificades més impressionants construïdes per la família Aldobrandeschi i també alberga el Museu de l’Edat Mitjana i el Renaixement. Adjuntem el link de la pàgina web per si voleu consultar horaris i preus d’entrada, aquí.
També val la pena visitar l’Església de la Col·legiata San Nicola que es troba en el centre del poble. Dins es pot admirar la pila baptismal de travertí del 1563. Entre les principals atraccions de Sorano destaca les Víes Cava, un complex de senders, inclús subterranis, excavats en la toba.
4. Pienza
Visitat Sorano, només ens queda desplaçar-nos un altre cop fins a la Vall d’Orcia i concretament al poble de Pienza, ubicat a 62,30 kilòmetres al nord (a 1 hora en cotxe). A dalt d’un turó, en plena campinya toscana, es troba el poble ideal d’Itàlia: Pienza. Lo d’ideal aquí no és un dir, si no, tindria molta competència. No és només que sigui bonic i estigui en una posició privilegiada, que també. És que, literalment, fou construït per a ser el poble ideal. Bé, ciutat ideal, encara que superi per poc els 2.000 habitants.
Pienza va rebre el seu nom en honor al més cèlebre dels seus veïns: el Papa Píus II. Papa que va manar aixecar palaus renaixentistes sobre l’entramat de carrerons medievals del seu antic poble natal. Estem en el segle XV i neix la ciutat ideal del Renaixement que, en 1996, rebrà el títol de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. T’explicaré tot lo què hi ha per veure a Pienza, encara que el seu casc històric sigui més aviat petit, i et donarem consells pràctics sobre la visita.
En l’Edat Mitjana, Corsignano era un poble emmurallat més de la República de Siena. La seva única peculiaritat, haver estat mencionat en un gran llibre de l’època: el Decameró de Giovanni Boccaccio. Però, en el segle XV, tot canviaria. A principis d’aquest segle, en el 1405, va néixer aquí un nen que revolucionaria per complet la història d’aquesta localitat toscana: Enea Silvio Piccolomini. Aquest noble humanista es convertiria en Papa, amb el nom de Pius II. I no fou l’únic que va canviar de nom. En el 1462, amb una bula papal, va rebatejar Corsignano: neixia Pienza, la ciutat de Pius.
Però el canvi de Pienza anava molt més enllà d’un nom. El Papa va voler redissenyar per complet l’antiga Corsignano. Per això, tenia que buscar a un “crack” de l’època. Dit i fet. Va contractar a Bernardo Rossellino, alumne de Leon Battista Alberti, el gran arquitecte que havia somniat amb la creació d’una “ciutat ideal” del Renaixement. Pienza aniria a ser aquest somni fet realitat.
Rossellino va conservar en la seva majoria el traçat medieval de Corsignano, encara que va afegir un nou eix, avui Corso Rossellino, per a connectar les dues portes principals de la muralla medieval, que també fou reconstruïda. Al voltant de la plaça gran –dedicada, com no, a Pius II- s’anaren aixecant els edificis més importants de Pienza. En total es construïren o reconstruïren uns quaranta edificis públics i privats en el petit casc històric. El poble medieval de Corsignano s’havia transformat en la ciutat ideal de Pienza. La Primera ciutat toscana on s’aplicaren els conceptes urbanístics del Renaixement. Fet que li valdria, cinc segles després, el títol de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.
I què veure a Pienza? Molt fàcil: tot. El casc històric és molt petit, així que no hi ha pèrdua, i pots recórre’l sencer, carrer a carrer. Tot i així, aquí t’indicarem els seus punts d’interès principals, on tens que aturar-te una estona més o entrar.
Si tens que començar per algun lloc la teva visita, que sigui per el centre més centre: la plaça Pius II. Encara que hi hagi hagut alguna modificació posterior, tot aquí és original, projectat per Rossellino. La seva forma trapezoidal, els seus maons disposats en forma d’espiga, el seu pou central i, per suposat, els seus edificis. En la plaça Pius II s’alcen els més importants de Pienza: la Catedral, el Palau Piccolomini, l’Ajuntament i el Palau Borgia (del cardenal Rodrigo de Borja, futur Papa Alexandre VI). Aquest últim, junt al palau del cardenal Francesco Jouffroy di Arras en el carrer Rossellino, forma el palau episcopal, ara seu del museu diocesà.
L’horari d’accés al Palau Borgia és de 10:30 a 18:30h i el preu és de 5€ (3€ l’entrada reduïda).
| Rossellino no tenia molt espai, però va utilitzar totes les tècniques al seu abast perquè la plaça fos, i semblés, lo més gran possible. Va tenir-ho en compte tot: la seva forma trapezoidal, la col·locació geomètrica dels maons i del travertí del terra, la disposició dels palaus segons els punts de vista des dels que s’admirava la plaça… A més, l’església fou construïda lo més propera possible al final del penyal de gres sobre la que s’alça la ciutat. Cosa que li provocà, ja des del segle XV, problemes d’esquerdes i enfonsaments que encara avui dia sofreix. |
Lo més cridaner de la plaça Pius II és la façana de la Catedral – en realitat, concatedral – de Santa Maria de l’Assumpció. Una façana al més pur estil renaixentista, com no podia ser d’altra forma. Això sí, en l’interior t’hi trobaràs amb formes gòtiques. No és que sigui anterior, tota l’església fou projectada per Rossellino, és que Pius II era amant del gòtic, en particular de l’alemany, i havia que acontentar-lo. No et pots perdre el cor gòtic de fusta.
Si et sembla que l’interior és particularment lluminós, no ets l’únic. Perquè entrés més llum, Rossellino va orientar l’absis, amb les seves grans vidrieres, cap al sud. Segons el mateix Papa Pius II, això fa que, quan els hi toca el sol a les vidrieres, “els que es troben en l’església tinguin la sensació de no estar entre parets de pedra sino de vidre”. Per això la va rebatejar com a Domus Vitrea.
| Pius II estava molt satisfet de la seva lluminositat i de les seves obres d’art, que va encarregar personalment als millors artistes sienesos de l’època. Tant, que va castigar amb l’excomunió per bula papal a qualsevol que gosés en el futur pintar al fresc, redecorar o treure lluminositat a l’església de qualsevol forma. |
A l’esquerra de la catedral s’accedeix a la “Chiesa di San Giovanni”, anomenada també cripta. Allí es conserven, entre altres coses, una font baptismal dissenyada per Rossellino i restes de la decoració de l’església medieval de Santa Maria (sobre la que fou construïda la Catedral). Des d’aquí es pot entrar al “laberint de la catedral”, un sistema de galeries de drenatge excavades sota l’àbsis per frenar els seus problemes d’enfonsament.
Els horaris d’accés a la Catedral son de les 8:30 a 13:00 i de les 14:30 a 19:00h. L’entrada és gratuïta, excepte a la Cripta i al Laberint.
No pots visitar Pienza i no entrar en el Palazzo Piccolomini, la residència del Papa Pius II i de la seva família. I és que si el poble fou recreat per ordre del Papa, està clar que per ell no es deixaria en un mal lloc… Rossellino va construïr el palau sobre l’antic edifici on havia nascut Enea Silvio Piccolomini en el 1405, però el va replantejar totalment. Lo més espectacular és la galeria que dóna al jardí penjant renaixentista, amb unes vistes sobre la Val d’Orcia que probablement siguin de les més boniques de la Toscana, que déu n’hi dó.
L’interior del palau no conserva la decoració original de l’època del Papa, encara que sí que està ple de mobles antics (alguns del segle XV o del XVI, com el llit en l’habitació de Pius II); de pintures i escultures des del Renaixement fins al segle XX (incloent un retrat de Pius II); de tapissos flamencs; d’armes i antiguitats de tot tipus i, en la seva biblioteca, d’incunables, obres rares i documents de gran valor. Els últims Comptes Piccolomini, propietaris del palau fins els anys ’60 del segle XX, fóren els que s’encarregaren de retornar-li l’esplendor palatí a la residència del seu avantpassat i vaja si ho conseguiren.
Al palau es pot entrar només amb una visita guiada. En la seva pàgina oficial tens els horaris i els preus actualitzats. L’horari d’accés al palau son tots els dies de 10:00 a 16:30h (excepte el dimarts que està tancat), i els preus per accedir-hi son de 7€ (5€ l’entrada reduïda).
| A Pienza també hi ha una tarja abonament que dóna accés a alguns dels principals monuments de la ciutat, i que si t’interessa et pot resultar un estalvi de diners. El passi s’anomena “All Inclusive Pass”, i comprant-lo tens accés gratuït al Palazzo Piccolomini i Jardins, al Palazzo Borgia amb el Museu Diocesà, i a la Cripta i el Laberint de la Catedral (recordem que l’accés a la catedral és gratuït). També et surt gratuït les audioguies de les visites. El Passi val 12€ (8€ el reduït). Et surt a conte si vols entrar a tot el què inclou la tarja. Cadascú que valori si val la pena. |
Hem parlat de la plaça principal, de la catedral, del palau del Papa… només ens falta el carrer principal: el Corso Rossellino. Sí, aquí lo que no té nom del Papa o de la seva família el té del “seu” arquitecte. Recórre’l sencer, des de la Porta al Murello fins la Porta al Ciglio, i no et perdis cap dels seus palaus: el palau Salomone Piccolomini, el palau Ammannati, el palau Jouffroy, el palau Gonzaga, el palau del cardenal Atrebatense… Molts d’ells foren construïts per acollir als cardenals de la cort del Papa que va voler convertir Pienza en la seva residència d’estiu.
| Per construïr els nous palaus, Rossellino va tenir que enderrocar moltes cases dels habitants de l’antiga Corsignano. Què va passar amb ells? Fóren traslladats a dotze cases construïdes en paral·lel als grans palaus del corso Rossellino. Aquestes dotze cases, totes iguals, segueixen en el casc històric de Pienza, en la “Via Case Nuove”, carrer Cases noves. |
En el corso Rossellino s’alcen també edificis anteriors a la reforma: com l’església de Sant Francesc (del segle XIII i amb restes de frescos del segle XIV), o el Conservatori San Carlo, antiga fortalesa medieval convertida en institut religiós, i avui, museu arqueològic. En realitat l’entrada al Museu és per la Piazza de San Carlo, 12. Aquí us deixo la pàgina web amb l’informació actualitzada.
Per accedir al Museu Arqueològic l’horari és de 10:00 a 18:30h (els dimarts tancat).
L’altre carrer que no pots perdre’t a Pienza és la Via del Casello, amb les seves magnífiques vistes de la campinya de la Val d’Orcia, dels Apenins (amb el pic volcànic del Mont Amiata) i dels pobles de Radicofani, Montalcino, Rocca d’Orcia i San Quirico d’Orcia. Des d’aquí pots també sortir del casc històric i un passeig d’un quart d’hora fins a la Pieve di Corsignano, la bonica església romànica on fou batejat el Papa Pius II.
L’horari d’obertura de l’església Pieve di Corsignano és de 7:30 a 17:00h.
Tampoc et perdis el carrer Gozzante, on està el nucli més antic del casc històric, amb les seves petites cases aixecades sobre el penyal sobre el que està construït el poble.
| Com ja sabreu, en aquesta zona de la Val d’Orcia s’hi ha rodat moltes pel·lícules. La campinya toscana té molta tirada no només per el turisme, també per les localitzacions d’exteriors. Segurament la més famosa sigui Gladiator. Els Camps Elisis dels deliris de Máximo Décimo Meridio son en realitat part de l’Agriturisme Terrapille. Aquests xiprers es poden veure des de la via del Casello. |
| El pacient anglès també fou rodada aquí: la Piazza Pius II apareix en el ball al final de la guerra. I també surt el Monestir de Sant’Anna in Camprena, en les afores, on s’hostatja el protegonista. El somni d’una nit d’estiu, amb Kevin Klain, Michelle Pfeiffer i Ruper Everett, té moltes vistes de la campinya dels voltants de Pienza i també Sota el sol de la Toscana. El Palazzo Piccolomini ha estat també protagonista d’unes quantes pel·lícules i sèries, encara que totes italianes. L’arcidiavolo i Les nits agradables amb Vittorio Gassman, el Romeo i Julieta de 1968, guanyador de dos Oscar, de Franco Zefirelli o la minisèrie Medici: Masters of Florence son algunes d’elles. |
| La gastronomia de la Toscana està, com la de quasi tota Italia, per llepar-se’n els dits. I la zona de Pienza no és l’excepció. No t’oblidis del formatge Pecorino di Pienza i d’un bon plat de pici, la pasta típica d’aquí. Te’ls pots demanar i menjar a La buca delle fate, en ple Corso Rossellino. |
Com podeu suposar, el casc històric de Pienza forma part també de les zones ZTL (Zone di Traffico Limitato). Vigila amb els rètols per no accedir-hi, perquè si no, et multaran. Els aparcaments al costat de la muralla son o bé per residents o bé de pagament o bé amb temps limitat. Això sí, només ens hem d’allunyar un xic més per trobar-hi els carrers on es pot aparcar gratis. Per exemple, en la via Mario Mencatelli o en la via T. Niccolò Piccolomini.
Tenim l’allotjament en la Via del Leone, nº3, en ple casc històric de Pienza, a 100 metres de la Piazza Pius II (Appartamenti Il Leone).
Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, així com els kilòmetres recorreguts i el temps destinat per això (167,00km / 3h 5min). Si voleu veure les atraccions i monuments visitats de cada una de les ciutats i pobles, heu d’anar al mapa de la pàgina d’inici del viatge, on hi son tots: