| I arribem a l’equador del viatge, un dels dies més memorables, perquè la nostra intenció és fer un circuït per la península de Dingle, i quin circuït! La península de Dingle ens ha sorprès positivament i només podem parlar meravelles dels seus paisatges i monuments. Es tracta d’un dels llocs més autèntics d’Irlanda. El circuït el farem per la ruta de la carretera local R559. |
| Índex: 1. Dunbeg Fort 2. Dunmore Head 3. Dunquin 4. Gallarus Oratory 5. Dingle 6. Connor Pass 7. Brandon Point |
1. Dunbeg Fort
Sortim del Bed & Breakfast de Tralee ben d’hora, i agafem la carretera nacional N86 que en uns 50 minuts ens porta fins al poble de Dingle, que és on oficialment comencem la nostra ruta panoràmica per la península de Dingle. Així doncs, decidim començar la ruta des de Dingle, i també decidim que pararem al final a Dingle per visitar el poble-capital de la península. Com hem dit, farem la ruta que coincidirà en major part, amb la carretera local R559, i la direcció que farem la ruta serà a la de les agulles del rellotge. Sortim de Dingle per la R559 (anomenada en aquest tram “Slea Head Trail”) i en uns 13,6 kilòmetres ens plantarem en la primera atracció que trobarem a la península, el Dunbeg Fort. Abans, però, ens aturarem a causa de les vistes que estem observant de la península, en la Ventry Bay, una badia amb una platja i una costa impressionants.
La veritat és que la concatenació dels diferents penya-segats formen una costa la mar d’impactant i espectacular.
I ara sí, arribem al Dunbeg Fort. Es tracta d’una fortificació del segle X a.C. i varis monuments de l’Alta Edat Mitjana. Disposa d’un Centre de Visitants, Cafeteria i una botiga de souvenirs. Es troba a 13,6 kilòmetres de Dingle, i els seus horaris d’obertura son de 10:00 a 16:00h i el preu de l’entrada és de 3,5€ pels adults, 2,5€ pels estudiants i 1,5€ pels nens.
El Monument Arqueològic del Fort Dun Beag, que es tradueix en irlandès com el petit fort, és un bonic exemple d’un fort promontori en la península de Dingle en el comptat de Kerry amb les seves distintives fileres de defenses i vistes espectaculars sobre la badia de Dingle fins a l’illa de Valentia i les Skellig Illes. Si bé les seves primeres defenses de terra s’iniciaren en l’Edat del Ferro, Dunbeg va estar ocupada durant temps de perill fins almenys el segle XI. El fort de Dún Beag té un registre històric relativament bo i de canvis en aquest lloc, ja que el fort del promontori va atreure l’atenció dels antiquaris i geòlegs del segle XIX, així com dels turistes del segle XX. George du Noyer va visitar i registrar el lloc en 1856, i el promontori de forma triangular que hi va dibuixar té una sangria de fins a 35 metres de llarg del seu costat occidental que s’assenta sobre els penya-segats de 30 metres d’alçada.
Deixem el fort i ens acostem per carretera a un dels caps més importants de la península, el Slea Head. Es tracta de la punta sud-oriental enmig d’un paisatge desolat. Es troba a 3,6km de Dunbeg Fort.
Un promontori en la part més occidental de la península de Dingle, Slea Head uneix l’accidentat paisatge natural amb els petits pobles de Ballyickeen i Coumeenoole. Amb una longitud aproximada de 48 kilòmetres, el trajecte al llarg de Slea Head ofereix impressionants vistes de les platges de Kerry que condueixen a l’Atlàntic, així com fragments de la història d’Irlanda, com fortaleses, esglésies i altres ruïnes.
A prop del cap hi ha les “Slea Head Famine Cottages and sheep dog trials”, unes casetes del segle XIX amb grans històries a explicar.
The Famine Cottages es va construïr a mitjans del segle XIX i originalment albergava a la família Long i llavors a la família Kavanagh a Fán, comptat de Ventry, Kerry. Les cabanes estaven ubicades en les terres del Compte de Cork, qui era propietari d’algunes de les terres de la zona. La família va viure en aquesta casa durant una de les pitjors fams d’Europa Occidental: la Gran Fam Irlandesa. Degut a la seva llunyania i pobresa, West Kerry fou una de les regions que va sofrir durant la Gran Fam. Una família que vivia en la casa tenia una història especialment trista que explicar. A mitjans o finals de 1800, el germà de Mary Long vivia en la casa. Ell i la seva dona varen tenir la mala fortuna de que sis dels seus fills moríssin al néixer. Es desconeix si això es va deure a la mala salut i les condicions de vida de l’època. Tanmateix, com tots els nens no havien estat batejats abans de morir, l’església no va permetre que fóssin enterrats en un cementiri de l’església. Els pares no varen tenir més remei que enterrar-los en la seva pròpia terra. Tots varen ser enterrats a només uns cinc-cents metres de la cabana, on una creu de pedra simple però tosca marca la seva tomba. La cabana més gran va estar habitada fins la dècada de 1950 quan l’últim dels Kavanagh (Tomas Ó Cíobháin) va abandonar la cabana.
La cabana s’ha conservat en el seu format original i entrar en la casa et donarà la veritable experiència de l’entorn en el que la gent local va tenir que viure durant els temps de fam. Les cabanes es composen d’una gran cabana de granger que té dependències adjuntes per el cavall i la vaca. Al voltant de la cabana principal hi ha tres cabanes més petites, que albergaven als camperols, junt amb una cabana de rusc. Les cabanes fóren construïdes amb fang i pedra amb gran part de la fusta provinent de naufragis arrossegats per els penya-segats ubicats a 300 metres de les cabanes (màstils de vaixells condemnats son clarament obvis en algunes de les construccions). Inclòs en els terrenys de les cabanes hi ha un túmul funerari cristià primitiu que es creu que és on s’enterrava als nens no batejats. Una talla de pedra paleocristiana i una creu de pedra son visibles dins del monticle. L’elevació de la vista ofereix una vista panoràmica fantàstica del proper fort prehistòric de Dúnbeg, Dingle Bay, South Kerry i Skellig Rocks en un dia clar. Ara ubicades en les cabanes de la fam de Slea Head estan treballant amb actuacions de gossos pastors. Els visitants poden veure a un granger d’ovelles local treballant hàbilment amb els seus gossos pastors per a recol·lectar i controlar el moviment de les ovelles. Aquesta habilitat s’ha transmès de generació en generació, ja que les ovelles s’han mantingut en la muntanya (Mount Eagle) durant centenars d’anys. Aquest és l’únic lloc a West Kerry que ofereix tal atracció. Els visitants reben informació valuosa sobre la forma de treballar dels criadors d’ovelles que intriguen a la majoria de visitants… com podrien els grangers locals pronosticar el clima a llarg plaç, dir la hora en que molts dels pobres no podien pagar un rellotge o inclús com van aconseguir comunicar-se amb parents que vivien a deu milles de distància.
2. Dunmore Head
I ens acostarem a una de les platges més impactants de la península, la Coumeenoole Beach, una platja propera al Dunmore Head, entre aquest i Slea Head. L’aparcament també està bastant a prop.
Extraoficialment se’n diu la platja del Dunmore Head. Les vistes des d’aquí son espectaculars. Val la pena una petita remullada tot i la fredor de l’aigua.
La increïble platja de Coumeenoole és possiblement una de les millors platges de Kerry. Et trobaràs la imponent platja de Coumeenoole al llarg de la ruta Slea Head Drive/Cycle, en l’exhuberant costa oest de l’espectacular península de Dingle. Coumeenoole ofereix fantàstiques vistes de l’oceà circumdant, que s’extén fins a les properes illes Blasket. També hi ha alguns penya-segats bonics i irregulars a la dreta de l’estacionament.
I ja que hi som molt a prop, no ens podem estar d’acostar-nos al Dunmore Head i observar les seves magnífiques vistes. Es tracta del punt més occidental de la península, amb un paisatge impressionant i unes grans vistes.
Viatja al Comptat de Kerry i descobreix Dunmore Head en la península de Dingle. Realitza una caminada per el magnífic promontori per apreciar l’impressionant paisatge, saludar a una o dues ovelles que pasturen en els rics camps verds. Busca les illes Blasket en la distància i admira els kilòmetres de costa ondulada. Camina cap al punt més alt i et trobaràs una pedra Ogham, un recordatori de la història antiga d’Irlanda, i veuràs on van morir els vaixells de l’Armada Espanyola, el Santa Maria de la Rosa i el Sant Joan, en el 1588. Agafa’t un descans per a fer un pícnic i mira cap al mar, inclús pots veure un dofí submergir el cap sobre les aigües blaves i cristal·lines. Observa les aus marines que volen en picat en el cel sobre nostre i ens meravellarem amb les flors silvestres que es troben al llarg del Dunmore Head Loop. Gaudeix d’aquesta bonica part verge d’Irlanda.
3. Dunquin
I de seguida arribem a Dunquin, a uns 5 minuts de cotxe de Dunmore Head. És un poblet molt petit que es troba en un immens entorn. Primer de tot, anirem a trobar el Dunquin Pier, l’embarcador del poble enfonsat des de la carretera. És un gran mirador de l’entorn i de les blasket islands.
Situat en l’extrem nord d’una petita i apartada badia envoltada d’escarpats penya-segats, es pot accedir fàcilment a Dunquin Pier a través d’una bonica i serpentejant passarel·la que molt sovint apareix en les postals de records irlandesos. Una vegada que hagis contemplat l’impressionant paisatge natural des del moll, puja’t a un dels ferris de temporada per a visitar les impressionants Illes Blasket. Aquí, descobreix les ruïnes de cabanes d’antics illencs i meravella’t amb la vista de dofins i balenes que salten de l’aigua. Si arribes en cotxe, hi ha una petita secció d’estacionament fora de la carretera, a més d’una gran quantitat d’estacionament en la vora al llarg del camí cap al port.
Com que no podrem visitar les Illes Blasket, per falta de temps, lògicament, anirem a veure una espècie de museu on ens explicaran com son les illes, en el mateix poble de Dunquin. Es tracta del Blasket Centre, on hi ha exhibicions interactives sobre la història de les illes Blasket. L’horari d’obertura del Blasket Centre és de 10:00 a 18:00h, i els preus per accedir-hi son de 5€ pels adults, 3€ pels estudiants, entrada gratuïta pels menors de 12 anys, i 13€ l’entrada familiar.
En el límit d’Europa, enfront a la península de Dingle, es troben les místiques illes Blasket, un petit arxipèl·lag famós per els seus narradors. Després de molts anys de dificultats, l’emigració i el declivi portaren a l’evaquació final de Great Blasket en el 1953. El Centre Blasket, a través d’exhibicions interactives, ofereix un recompte imaginatiu i autèntic de la història de les illes Blasket, i la seva rica herència i literatura única. La vida en la illa era dura i la gent sobrevivia de la pesca i de l’agricultura, lo que implicava una lluita diària contra els elements.
El Centre detalla l’existència de la comunitat illenca, el seu idioma, cultura i folclore, costums i el seu extraordinari llegat literari que va produïr clàssics com “The Islandman”, “Twenty Years A Growing” i “Peig”. El Centre és un punt de descobriment exclusiu de Wild Atlantic Way i un punt culminant de qualsevol visita a la península de Dingle. El lloc incorpora una plataforma d’observació en la cima d’un penya-segat totalment accessible que ofereix vistes espectaculars de les illes Blasket i la costa atlàntica.
| Aquestes illes es troben més enllà de l’extrem occidental de la península de Dingle (Leithinis an Daingin) en el comptat de Kerry. La major de les illes, An Blascaod Mór o The Great Blasket, fou evaquada en 1953 quan les últimes vint-i-dues persones que hi vivien fóren traslladades al continent. La població de l’illa, que alguna vegada va contar amb cent setanta-cinc residents, havia disminuït constantment degut a l’emigració. Cap altra comunitat illenca d’aquest tamany ha produït tal riquesa literaria, produïnt escriptors de renom mundial, com Peig Sayers, qui va documentar la vida de l’illa en el seu estimat idioma irlandès i l’obra del qual ha estat traduïda a molts idiomes. The Great Blasket roman deshabitada avui, però la illa està oberta als visitants. Explora aquesta històrica illa a peu pels seus empinats camins coberts d’herba i senders muntanyosos. Descobreix les restes prehistòriques i l’extraordinària vida de les aus, així com la gran colònia de foques que han fet de The Great Blasket la seva llar. Visita el Blasket Islands Centre a Dún Chaoin per a conèixer les illes. Els transbordadors de passatgers a The Great Blasket Island operen segons la temporada des del Dunquin Pier (Cé Dhún Chaoin), Dingle Marina i Ventry Pier. |
Empapats amb la història de les Blasket Islands i amb les espectaculars vistes des de Dunmore Head, continuem la nostra ruta fins a Clogher Head, a 2,2km del Blasket Centre. Es tracta d’un altre punt espectacular amb unes vistes increïbles.
Les vistes des de Clogher Head son també cap a l’interior de la península i sobre altres caps amb unes siluetes impactants.
A sota del Clogher Head, aproximadament a 2 kilòmetres, es troba la platja de Clogher Beach, una platja petita ubicada en un gran emplaçament. Per arribar-hi hem de seguir la Clogher Strand.
Continuem la nostra ruta cap al poblet de Ballyferriter, a uns 4,5 kilòmetres de la Clogher Beach. El poble disposa de platges arenoses, com la Smerwick Harbour.
4. Gallarus Oratory
I arribem a un dels imprescindibles de la península de Dingle, el Gallarus Oratory. És l’exemple més famós del patrimoni paleocristià irlandès. Té centre de visitants, cafeteria i botiga de souvenirs. L’horari d’obertura és de 10:00 a 18:00h.
L’Oratori de Gallarus, que es creu que té més de 1.000 anys, és l’església antiga millor conservada d’Irlanda. És una de les poques esglésies restants d’aquest tipus que sobreviu intacta fins al dia d’avui. No solament és el monument individual més distintiu de la península de Dingle, l’oratori és un dels edificis antics més bells de tot el país. La seva magnífica ubicació amb vistes al port de Smerwick i al salvatge oceà Atlàntic a l’oest, i al mont Brandon a l’est el converteixen en un dels llocs més màgics per visitar a Irlanda.
A 350 metres de l’oratori, hi trobem el Gallarus Castle, les runes d’una construcció del segle XV.
També estem molt a prop del poblet de Murreagh, el qual és un poblet típic de la zona. En ell s’hi troba la platja de Murreagh Beach, una platja ubicada a l’extrem est del port de Smerwick. Murreagh Beach, Trá na Muirí (Seaside Marsh), és una bonica platja ubicada en l’extrem est del port de Smerwick en l’oest del comptat de Kerry. El port de Smerwick té vàries platges boniques. Petits senders connecten les platges, i en una caminada prolongada tens excel·lents vistes del Mont Brandon, Ceann Sibeal i les Tres Germanes. Aquesta impressionant platja no solament és popular entre les famílies per a nedar i construïr castells de sorra, sino que també és un lloc popular per a pescar des de la riba. El camp de futbol de An Ghaeltacht es troba junt a la platja de Murreagh i és la llar de l’equip de futbol de An Ghaeltacht, que té una orgullosa tradició local en l’esport del futbol gaèlic.
Continuem la nostra ruta i quan estem a uns 3,5 kilòmetres del Gallarus Oratory, ens trobem amb la Kilmalkedar Church (Cill Maoilchéadair). Son les ruïnes d’una antiga església del segle XII. Kilmalkedar fou un monastir molt important en el període medieval primerenc, sobre tot per la seva ubicació en la ruta de peregrinació (el Camí dels Sants), que continua fins al Mont Brandon. Encara que va començar com un monastir, probablement similar al de la propera An Riasc, va créixer fins a convertir-se en una de les parròquies més riques de tota la diòcesi de Kerry (llavors la diòcesis de Ardfert) en l’època medieval i encara es conserven molts records d’aquesta riquesa. L’església romànica del segle XII en ruïnes mostra una fina talla, especialment en l’entrada i en l’arc del presbiteri. Es va convertir en l’església parroquial de la zona en el segle XIII, i va estar en ús fins al segle XVI.
Al costat mateix de la Kilmalkedar Church es troba la Saint Brendan’s House, una construcció del segle XV.
I ubicat a 400 metres a l’oest de la Kilmalkedar Church, es troba el St. Brendan’s Oratory, del mateix estil que el Gallarus Oratory.
I abans d’arribar al poble de Dingle per tal de visitar-lo, ens acostem a Brandon Creek. També s’hi troba un mirador de la badia singular. Es tracta d’una petita badia tancada que és molt tranquil·la i pintoresca. Es creu que Sant Brendan el Navegant va salpar de Brandon Creek, en el seu viatge de descobriment cap a l’oceà occidental. Explica la llegenda que Sant Brendan va descobrir el continent d’Amèrica del Nord en el segle VI. En el 1976, l’explorador Tim Severin també va salpar de Brandon Creek en un vaixell similar al tipus utilitzat per Saint Brendan i va arribar a Terranova en el més de juny de 1977, el què demostra que aquest viatge en un vaixell d’aquest tipus era possible. L’embarcació utilitzada està en exhibició a Craggaunowen, comptat de Clare.
Continuem amb la ruta ara en direcció sud per la R549, cap a Dingle, i a la sortida de Brandon Creek, ens trobem amb un fort de pedra molt similar als que hem estat veient per tota la península. Adjuntem la foto, però som incapaços de descriure-us com es diu…
5. Dingle
I a 14 kilòmetres de Brandon Creek, per la carretera local R549, arribem al poble de Dingle, capital de la mateixa península. És un poble molt cuidat pel turisme, i molt tradicional. El què no us podeu perdre de Dingle és el seu carrer principal, el Main Street, el qual conta amb varis pubs, botigues, etc…
Un altre punt a tenir en compte a Dingle, és el seu Moll Pesquer. Des d’ell s’obtenen unes grans vistes a les costes occidentals.
I per últim, val molt la pena la visita del Dingle Oceanworld Aquarium, un aquari interior amb peixos, taurons, pingüïns, nútries i activitats interactives per a nens. Els horaris d’obertura de l’aquari son de 10:00 a 17:00h, i els preus son de 19€ pels adults, 14,5€ pels estudiants, 13€ pels nens i joves de 3 a 16 anys, i 59€ per les famílies. Adjuntem la pàgina web per si us interessa.
6. Connor Pass
Sortim de Dingle i agafem la carretera local R560 que ens durà cap al nord-est de la península, travessant el Connor Pass (An Chonair). La carretera va pujant i pujant obtenint un recorregut i unes vistes espectaculars. A 6,5 kilòmetres de Dingle s’arriba al pròpiament dit Connor Pass, on es tenen grans vistes tant del nord com del sud de la península.
El Connor Pass connecta Dingle en la Península de Dingle amb Brandon Bay i Castlegregory, amb una alçada de 456 metres. Un pintoresc camí asfaltat ple de corbes que condueix al pas és considerat un dels més bells d’Irlanda.
7. Brandon Point
I ja estem finalitzant la nostra ruta per la península de Dingle, al mateix temps que l’hora del capvespre ja s’acosta. Anem a buscar un altre dels punts destacats de la ruta d’avui, es tracta del Brandon Point, una punta al nord de la península, a 2,6 kilòmetres del poble de Brandon. Des d’ell s’obtenen unes grans vistes i és un lloc força singular, perquè la carretera s’acaba de cop.
Brandon Point es troba a 15,4 kilòmetres del Connor Pass (uns 20 minuts de cotxe). Brandon Point està a només 5 kilòmetres en cotxe del poble de Cloghane. Mentres condueixes al llarg de la península de Dingle, gaudeix del fantàstic paisatge de les muntanyes que es troben amb l’oceà. Desperta a l’observador d’aus que portes dins i observa com les skúes gran, àrtica, pomarina i cua llarga rellisquen amb els forts vents del nord-oest a la tardor. Estigues atent a les hordes de pardeles de Cory i Sooty que han fet de Brandon Point la seva llar.
Ens costa molt marxar d’aquests llocs tant espectaculars. El nostre pròxim punt de la ruta és Castlegregory, un poble que conté la platja més llarga del país, Castlegregory Beach. Aquesta platja es troba a 21,3 kilòmetres de Brandon Point.
I per últim, podem observar davant de la costa la presència d’unes illes, es tracta de les Magharee Islands, les quals son illes amb assentaments monàstics de l’Alta Edat Mitjana.
I d’aquí enfilem la carretera nord de la península (al final arribem amb la carretera nacional N86) cap a Tralee. Hi ha uns 26,4 kilòmetres des de Castlegregory fins a Tralee (uns 29 minuts de cotxe).
Adjuntem en un mapa de google maps, l’itinerari en cotxe que hem seguit en el dia d’avui, amb el marcatge de les atraccions i els principals monuments, així com del kilometratge i del temps destinat per això (175,00 kilòmetres / 3 hores i 31 minuts):