| Ja al tercer dia de la nostra escapada, avui serà un dia força compactat, ja que ens mourem per dos barris diferents. Començarem ben d’hora pel Barri Jueu, Josefov, ja que hem comprat una entrada combinada per veure el Museu Jueu, el cementiri jueu i 5 de les 6 sinagogues que hi ha al barri. També tenim pensat entrar a aquesta sisena sinagoga, que és la sinagoga més vella d’Europa (s’anomena Sinagoga Vella-Nova). Després de visitar el barri jueu ens desplaçarem al barri de Malá Strana, on visitarem i passejarem pels llocs més icònics i interessants. Visitarem l’illa de Kampa, els Palaus i jardins Wallenstein, el mur de John Lennon, l’Església de Nostra Senyora de la Victòria, per veure la famosa imatge del Nen Jesús, i l’Església de Sant Nicolau que és el millor exponent de l’arquitectura barroca a Praga. Acabarem el dia visitant el Mont Petrín, on hi pujarem amb funicular i gaudirem de les vistes de Praga des d’un mirador molt singular. Ja ho veureu. |
| Índex: 1. Barri Jueu Josefov 2. Malá Strana prop del riu 3. Malá Strana interior 4. Mont Petrín |
1. Barri Jueu Josefov
Ens llevarem ben d’hora per anar-nos-en a peu a visitar i passejar pel barri jueu de la ciutat de Praga, ubicat a tocar de l’Stare Mesto. El barri jueu se’n diu Josefov. El Josefov és l’antic barri jueu de Praga, i és un dels barris més apassionants de la ciutat. S’hi arriba fàcilment a peu des de la Plaça de la Ciutat Vella. Si veniu de més lluny hi ha la possibilitat d’arribar-hi amb metro per la línia A (estació de Staroměstská). Realment, ja no existeix un barri jueu com a tal a Praga, doncs durant els segles XIX i XX aquesta zona es va veure afectada per les obres de sanejament que es realitzaren per tota la ciutat, lo qual es va endur per endavant les velles cases jueves.
Avui en dia de tot plegat queda el Cementiri Jueu, un dels més impressionants d’Europa, i les sis sinagogues que es varen mantenir en peu. La comunitat jueva de Praga fou una de les majors d’Europa, arribant a assolir els 180.000 components. La seva presència en la ciutat es remunta al segle X, quan es va establir en els voltants de la Ciutat Vella, i des del segle XVIII va gaudir de l’estàtus d’autonomia amb la seva pròpia jurisdicció. Aquesta petita ciutat jueva va sofrir amb major incidència que altres zones de Praga, doncs al llarg dels segles es va veure sotmesa a persecucions i inclús expulsions i massacres.
Però no tot fou negatiu, ja que durant el regnat de Josep II el barri jueu va experimentar un creixement comercial tal que fou rebatejat amb el nom del monarca que havia fet possible la integració dels jueus en la ciutat. Des de llavors, el barri jueu seria conegut com a Josefov. Malgrat tot, bona part del barri fou derruïda durant el segle passat, per lo què no esperis veure el típic call jueu com en altres ciutats d’Europa, sinó més bé un barri ple d’edificis moderns en el què encara podem entreveure alguns vestigis del passat jueu que el va caracteritzar durant molt de temps.
Aquests son els llocs d’interès que no et pots perdre en el Josefov de Praga. Per una banda hi ha les 6 sinagogues:
- La Sinagoga Alta, que data del segle XVI
- La Sinagoga Vella-Nova, gòtica, que data del segle XIII, lo que la converteix en una de les més antigues d’Europa.
- La Sinagoga Klausen, d’estil barroc
- La Sinagoga Maisel, que actualment alberga un museu
- La Sinagoga Espanyola, d’estil morisc, en la que es varen refugiar els jueus expulsats pels Reis Catòlics a finals del segle XV.
- La Sinagoga Pinkas, transformada en un monument homenatge a les víctimes del nazisme, els noms de les quals estan gravats en les parets.
Per altra banda, hi ha el Cementiri Jueu de Praga, format per centenars de sepultures que s’amunteguen caòticament configurant un dels cementiros més peculiars i captivadors d’Europa. A més, en el teu passeig per el barri jueu de Praga no et pots perdre:
- La Plaça de Franz Kafka, on es troba la casa en la que va néixer l’escriptor
- L’Ajuntament, símbol del gueto jueu de Praga.
| La visita a les sis sinagogues i al cementiri et portarà aproximadament i com a mínim un parell d’hores; existeix una entrada conjunta per visitar tots aquests monuments (excloent la Sinagoga Vella-Nova, que es paga a part). Ara, si no disposeu d’aquest temps, jo escolliria la visita de la Sinagoga Vella-Nova i la visita a la Sinagoga Espanyola, amb estil morisc. Es tractaria de les dues sinagogues més populars. |
Començarem amb la visita a les sis sinagogues. Les Sis Sinagogues de Praga encara es mantenen en peu en el cor del barri jueu de Praga, algo que podria semblar-nos sorprenent tenint en compte que la ciutat fou ocupada pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. El motiu de que aquestes sinagogues es conservéssin és bastant sinistre, doncs els nazis pretenien convertir la zona en un museu sobre aquella “raça extinta” que, estaven convençuts, acabarien sent els jueus.
Afortunadament, les sinagogues s’han preservat en bon estat i avui podem visitar-les comprant una entrada conjunta que serveix per a totes menys per a la Sinagoga Vella-Nova (que s’ha de pagar a part), incloent també l’entrada al cementiri jueu de Praga. Amb l’entrada vé un mapa perquè facis el recorregut sense perdre’t. Passem a explicar-les cadascuna d’elles:
Sinagoga Espanyola
La Sinagoga Espanyola enlluerna. És la més impressionant de les sis pel seu interior, decorada amb motius moriscos que recorden a l’Alhambra de Granada (d’aquí la seva denominació com “espanyola”). Prop d’aquí pots fer-te una fotografia amb l’habitant més cèlebre de Praga, doncs junt a la sinagoga hi ha una estàtua de Kafka.
En la part superior hi ha un petit museu bastant interessant, amb documents, fotografies i objectes relacionats amb la història dels jueus de Praga.
Sinagoga Pinkas
La Sinagoga Pinkas és un monument en homenatge a totes les víctimes txeques de l’Holocaust, els noms de les quals (quasi 80.000) cobreixen les parets convertint el lloc en l’epitafi més llarg del món.
Sinagoga Maisel
La Sinagoga Maisel és senzilla en el seu exterior però plena de tresors històrics en el seu interior, doncs com a part del Museu Jueu guarda antics llibres, objectes decoratius, joies i altres tipus d’objectes relacionats amb la vida quotidiana dels jueus del barri. Fou construïda a finals del segle XVI com a sinagoga privada per l’alcalde de la ciutat jueva, autònoma aleshores, Mordecai Maisel.
Sinagoga Alta
La Sinagoga Alta data del segle XVI i conta amb dos pisos d’estil renaixentista, on s’hi alberga part de la col·lecció del Museu Jueu. En el seu orígen formava part de l’Ajuntament, al que estava adossada.
Sinagoga Vella-Nova
La Sinagoga Vella-Nova data del segle XIII. En ella es custodia una col·lecció d’objectes religiosos jueus. Durant molt de temps fou la sinagoga més important de Praga, i a dia d’avui és la més antiga d’Europa encara en funcionament. Explica la llegenda popular que en l’àtic de la Sinagoga Vella-Nova s’amaga el cos inert del Golem, esperant a ésser despertat.
Sinagoga Klausen
La Sinagoga Klausen conta amb una impressionant col·lecció de textes en hebreu i amb una exposició permanent sobre les tradicions i costums jueves.
| Quan acabis de visitar les sis sinagogues t’aconsellem fer un passeig pels voltants. Encara que es tracta d’un barri ple de boutiques i botigues de luxe, hi ha edificis i façanes molt curioses, a les que val la pena dedicar-hi una estona. |
Els horaris per visitar les Sinagogues son tots els dies menys el dissabte (tancat), de 9:00 a 18:00h. S’ha de comprar una entrada Combinada pel Museu Jueu de Praga, que inclou les sinagogues (excepte la Sinagoga Vella-Nova) i el cementiri jueu de Praga, i val uns 330Kc pels adults, 220Kc pels nens i estudiants i entrada gratuïta pels menors de 6 anys. Per entrar a la Sinagoga Vella-Nova val 200Kc pels adults, 140Kc pels nens i estudiants, i entrada gratuïta pels menors de 6 anys. Amb la tarja Prague CoolPass tens l’entrada gratuïta a tot arreu.
Vistes les Sinagogues, ens n’anem a visitar el Cementiri Jueu amb la mateixa entrada combinada. Es troba a U Staré školy 1 (al costat mateix de les sinagogues). El cementiri jueu de Praga és una visita obligada a la ciutat. No es tracta d’un cementiri monumental ni envoltat d’exhuberants jardins, com altres cementiris europeus. Tampoc conté tombes ostentoses ni, òbviament, corones de flors sobre les sepultures, sinó petites pedres, seguint la costum jueva.
Aquí, les lápides de pedra s’amunteguen unes a sobre de les altres de forma desordenada, a causa d’aquesta vella norma jueva que impedeix eliminar les antigues tombes. Així, entre els segles XV i XVIII s’anàren realitzant uns enterraments sobre altres fins a arribar inclús a dotze nivells en alguns punts. Durant varis segles, aquest fou l’únic lloc on es podien enterrar-se els jueus de Praga, i tenint en compte que estem parlant d’una comunitat de quasi 200.000 persones, s’entén la costum de tapar amb terra nou les tombes i construïr altres a sobre. La tomba més antiga és la del rabí Avigdor Kara, tal com testifica la seva làpida, que data de l’any 1439. La més recent és la tomba de Moses Beck, de l’any 1787. En total, el cementiri jueu alberga unes 12.000 làpides i es calcula que allí estan enterrades aproximadament unes 100.000 persones.
Si t’interessa la història dels jueus a Praga i vols conèixer un altre cementiri jueu, pots visitar el Nou Cementiri Jueu de Praga, on està sepultat Franz Kafka. El vell cementiri jueu conta amb alguns enterraments de persones cèlebres:
- David Oppenheim, famós rabí de Praga durant el segle XVIII
- David Gans, historiador i astrònom jueu. En la seva tomba es va utilitzar per primera vegada l’Estrella de David com emblema de la comunitat jueva.
- El rabí Judah Loew, filòsof jueu conegut com “el Maharal de Praga” al que se li atribueix la invenció de la llegenda del Golem. La llegenda del Golem és, probablement, la més famosa del folclore popular de Praga. S’explica que el Golem era una espècie de gegant de fang que actuava de forma autòmata, ajudant als jueus de Praga a defensar-se de les persecucions.
- Mordecai Maisel, un líder de la ciutat durant el segle XVI, responsable de la construcció de la sinagoga que porta el seu nom.
Et recomanem que no et perdis la visita al Cementiri Jueu de Praga, un lloc una mica sinistre, on les males herbes creixen salvatges en els pocs forats lliures que queden entre les làpides plenes de còdols, contribuïnt a aquesta atmosfera tant particular que envolta tot el lloc. La visita apenes et portarà mitja hora, i encara que l’entrada és un xic cara (però inclou també la visita a les sinagogues jueves) i s’ha de pagar un permís a part si vols fer fotos, estem segurs de que les sensacions que et provocarà aquest lloc faran que no te’n penedeixis de visitar-lo. S’accedeix al cementiri jueu des de la Sinagoga Pinkas, que acull un memorial en record de les víctimes de l’Holocaust.
L’horari de visita del cementiri és com el de les sinagogues, de dilluns a diumenge (dissabtes tancat) de 9:00 a 18:00 hores, i el preu s’inclou a l’entrada combinada que hem explicat per a les sinagogues.
2. Malá Strana prop del riu
Visitat el Barri Jueu, ens desplaçarem tot passejant fins al Barri de Malá Strana, i…creuarem el Pont de Carles per tercera vegada!
El barri de Malá Strana a Praga (que traduït significa algo així com “ciutat petita”) és el barri amb més encant de la ciutat. Situat als peus del castell, també és un dels més antics, doncs els seus edificis han resistit bastant bé el pas del temps i és un plaer passejar pels seus carrers fixant-nos en les façanes de colors vius que encara conserven aquest tint antic. El centre de Malá Strana és la Plaça Malostranské náměstí, al voltant de la qual es distribueixen la resta de llocs d’interès del barri. Els orígens d’aquest barri es remonten ni més ni menys que al segle VIII, quan havia un mercat establert en aquest lloc. Amb el temps, molts artesans (sobretot d’orígen alemany) s’anaren establint aquí, fins que la zona va rebre els privilegis d’una ciutat independent en el segle XIII.
El barri va començar a créixer després del famós incendi de 1541, quan un bon nombre de nobles es va instal·lar a Malá Strana degut a la seva proximitat al castell. Molts d’aquests palaus de talla renaixentista podem admirar-los encara avui dia, tot i que l’estil que predomina a Malá Strana és clarament barroc, d’aquí el sobrenom que ha rebut el barri de “Perla del Barroc”. Avui en dia, molts d’aquests edificis senyorials estan ocupats per embaixades i altres organismes governamentals, per lo que Malá Strana té pocs residents i de nit l’ambient del barri decau. Però durant el dia és un dels més transitats de Praga (i segurament el més turístic). Malá Strana concentra un gran nombre de llocs d’interès. Durant la visita els anirem descobrint a tots.
Els principals carrers i places de Malá Strana són:
- El carrer Mostecká, en el que desembocaràs si arribes a Malá Strana a peu per el Pont de Carles. És un carrer molt animat i un bon punt per començar la ruta per Malá Strana.
- La Malostranské náměstí, la petita plaça central, cor del barri i plena d’hotels, restaurants i cafeteries on asseure’s a prendre alguna cosa mentre et relaxes veient l’ambient.
- El carrer Nedurova, anomenat així en honor al novel·lista txec Jan Neruda, i que baixa des del castell fins al centre de Malá Strana. En aquest mateix carrer s’ubiquen dos edificis molt bonics, el Palau Morzin (en el nº2) i el Palau Thun (en el nº20), embaixades actualment. El més curiós d’aquest carrer és que les cases encara conserven els emblemes que s’utilitzaven antigament per identificar cada vivenda en lloc dels números actuals.
- El carrer Karmelitska, ple de comerços i que contrasta amb la resta dels carrers de Malá Strana per seu un xic més modern.
Encara que es tracti d’un barri molt turístic, els restaurants i bars de la zona tenen uns preus raonables i es pot menjar per aquí per una suma bastant econòmica. A més, la majoria d’aquests establiments conserva aquest aire antic i elegant que els confereix encara més encant. Lo millor per conèixer Malá Strana és deixar-se portar per els seus carrerons, vagabundejar sense rumb i deixar-nos sorprendre pels seus bellíssims racons. Nosaltres hi arribarem a peu, però si véns de lluny, pots arribar a Malá Strana en metro (línia A estació Malostranská) i amb el tramvia (nº12, 20 i 22 (parada de Malostranské náměstí).
El primer que farem quan arribem a Malá Strana serà visitar l’Illa de Kampa. Un cop creuat el Pont de Carles, ens creuarem les escales que porten al carrer Na Kampé. En el districte de Malá Strana s’hi troba un dels racons amb més encant de Praga, la Illa de Kampa. Val la pena perdre’s per aquí durant un parell d’hores, deixant-nos portar per l’ambient relaxat d’aquest petit oasis situat a pocs metres del Pont de Carles.
Aquesta espècie d’illa artificial està considerada una de les millors illes urbanes d’Europa, i sens dubte és una de les més romàntiques. Està emmarcada per un canal vorejat d’antics molins de vent, entre els que hi destaca el Molí del Gran Prior, el pont del qual condueix a la Plaça del Gran Priorat, on es troba la seu dels Cavallers de l’Ordre de Malta. I és que, en els seus orígens, aquesta era zona de horts i molins; amb el pas dels anys, la illa fou habitada per paletes i artesans que treballaven en la construcció del Pont de Carles, i per últim, fou utilitzada pels aristòcrates que vivien en les proximitats del castell per passejar entre els seus jardins de tall anglès, doncs es tracta d’un lloc molt tranquil on es respira pau en cada racó. Hi ha poca gent i pocs restaurants, lo qual fins i tot s’agraeix.
Respecte al canal que discorre junt a ella, és conegut com Čertovka o Canal del Diable, anomenat així en honor a una de les antigues habitants de l’illa, que sembla que tenia una llengua molt afilada i molestava als veïns amb les seves històries. S’explica que algú va pintar sis diables en la porta de la casa d’aquesta dona tant maliciosa, afegint que aquella era “la casa dels set diables”. Es sobreentenia qui era el setè diable. Després de varies inundacions, la illa va tenir que acondicionar-se per fer-la accessible al públic, i fou en l’any 2002 quan es va obrir de nou als visitants.
No us podeu perdre les següents atraccions de l’illa:
- A més del Molí del Gran Prior i la seva roda de 8 metres de diàmetre, que ja us hem comentat, us recomanem que us apropeu al Mur de John Lennon, on els joves de Praga varen començar a homenatjar al famós Beatle el dia del seu assassinat, i que va acabar convertint-se en símbol de la llibertat i escenari de protestes pacífiques contra el règim comunista (ho expliquem més endavant)
- El Pont dels Candaus o Pont de l’Amor, un petit pont sobre el canal en el que milers de parelles han penjat un candau com a símbol de fidelitat, a l’igual que es fa en moltes altres ciutats europees, com París.
- La Vinarna Certovka, que diuen que és el carrer més estret del món, on el pas d’un costat a l’altre, que es fa a través d’una escalinata, està regulat per un semàfor, ja que no hi cap més d’un peató. El carrer més estret de Praga té apenes 50cm d’ample. Tal qual. Per fer-lo més divertit, hi trobaràs un semàfor en cada extrem, que intenta impedir que els peatons es trobin al mig poguent bloquejar el pas. Pots trobar-lo a “U Lužického”.
- El Museu Kampa, instal·lat en l’antic molí Sova, en el que s’exposen obres d’artistes contemporanis txecs de reconegut prestigi. El museu conté tota la col·lecció privada dels Mladek, un matrimoni de txecs que la donaren a la ciutat al retornar del seu exili a Estats Units després de la caiguda del comunisme.
- El Museu de Franz Kafka, on s’exhibeixen primeres edicions dels seus llibres, documents personals de l’autor com cartes i diaris i altres objectes relacionats amb la seva vida (ho expliquem més endavant).
- Una altra opció, sobretot si viatges amb nens, és pujar al globus aerostàtic al que s’hi accedeix des del Museu de Franz Kafka. Aquesta atracció s’eleva ni més ni menys que 60 metres i durant 15 minuts et permetrà gaudir de Praga des de les altures.
Des de l’Illa de Kampa observes diferents perspectives del Pont de Carles. Una altra atracció de l’Illa son les obres d’art contemporani que hi trobareu sense buscar-les, com els bebès de David Cerný o uns 34 pingüíns de color groc lluminosos.
Els mateixos bebès que trepen per la Torre de la Televisió de Zizkov (que veurem en un altre dia), estan a l’illa de Kampa. Son els Mimi Kampa, tres bebès també gatejant que estan aquí des del 2008. Pots acostar-te a ells i veure els rectangles enfonsats i ratllats que tenen en la cara que els fan semblar màquines. Es troben al costat del Museu Kampa.
Com hem dit anteriorment, a l’illa de Kampa hi trobem també el Mur de John Lennon (la ubicació és Velkopřevorské náměstí). És un lloc de peregrinació per tots els amants dels Beatles i per qualsevol que vulgui conèixer un dels racons més pintorescos de Praga.
El matí del 8 de desembre de 1980. John Lennon fou assessinat quan retornava al seu apartament a Nova York. Encara que les seves cendres fóren escampades a Central Park i malgrat de que el Beatle mai va estar a Praga, la ciutat es va sumar als homenatges que es varen succeïr per tot el món. Poques hores després de la mort de Lennon, aquest carreró de Praga va aparèixer pintat amb la seva imatge, en lo que semblava un toc d’atenció enfront al règim comunista contra el que la joventut txeca començava a mobilitzar-se.
Entorn a la imatge del cantant començàren a proliferar, a la mateixa vegada, textos reivindicatius, les lletres de les seves cançons i consignes polítiques que es valien del paper de Lennon com a defensor dels drets civils per a protestar contra el govern. Les autoritats reaccionaren pintant el mur de blanc en varies ocasions, però poc després aquest tornava a cobrir-se d’estrofes dels Beatles i missatges pacifistes. Després de borrar els graffitis del mur en varies ocasions i inclús instal·lar càmares de seguretat, les autoritats varen acabar per rendir-se davant de la insistència dels joves de Praga per convertir el lloc en un símbol de la llibertat d’expressió dins d’un règim on la pròpia música dels Beatles, considerada subversiva, estava prohibida.
Després d’un procés de restauració en el 1998, avui en dia podem contemplar el mur amb un aspecte molt similar a qui va haver de presentar aquell dia de 1980, i si tens sort, algun artista de carrer t’amenitzarà el passeig amb cançons dels Beatles. Qualsevol viatger pot deixar un missatge en aquesta famosa paret de Praga, on és habitual veure a la gent graffitejant el mur. Arribar fins al mur de John Lennon no té pèrdua: està just enfront del Palau Buquoy, actual embaixada francesa. Pots trobar-lo baixant per l’escala que connecta el Pont de Carles amb la Illa Kampa, creuant l’anomenat Pont de l’Amor, que reconeixeràs per la quantitat de candaus que les parelles pengen en ell.
Vist el mur de John Lennon, ens encaminem cap al Museu de Franz Kafka, però no el visitarem. El Museu Franz Kafka de Praga està dedicat a la vida i obra d’aquest autor, un dels personatges més cèlebres de la ciutat de Praga i un dels escriptors més influents de la literatura moderna.
En aquest museu dedicat a l’autor hi trobarem manuscrits, borradors, diaris, fotografies i inclús dibuixos del propi Kafka, doncs encara que és una faceta molt menys coneguda que la de l’escriptor, també pintava. Just a l’entrada del museu veureu una font que segur que no us deixarà indiferents, obra de l’artista de Praga David Cerný.
Es tracta de dos homes orinant sobre la silueta de la República Txeca i escrivint frases a l’aigua. Els visitants poden formar part d’aquest estrany experiment enviant un sms al número indicat junt a les estàtues, que escriuran la frase que els hi indiquem. El museu tal com el contemplem avui data de l’any 2005, quan es va establir de forma permanent en la seva ubicació actual, l’antiga casa de Kafka, doncs fins llavors l’escriptor només contava amb una petita mostra prop de la Ciutat Vella.
Des de llavors, podem conèixer en detall la vida i obra de Franz Kafka i la seva especial relació amb la ciutat de Praga, on va néixer i créixer i en la que va ambientar molts dels seus relats. De fet, encara que la major part de la seva obra la va escriure amb alemany i va morir a Àustria, les seves restes fóren traslladades fins al cementiri jueu de Praga, on està enterrat. El museu es divideix en dos espais ben diferenciats:
- La sala Espai Existencial, on s’explica l’influx que Praga va exercir en l’escriptor i com va influïr en el seu desenvolupament personal i també en la seva obra, a la que va dotar d’aquest ambient màgic i un xic fosc tant propi de la ciutat i tant propi de Kafka. Recórrer aquesta sala és la millor manera de conèixer Praga de la mà de Kafka.
- En la segona Sala, Topografia Imaginària, s’estudien tots aquells llocs mencionats en l’obra de Kafka que semblen referir-se a Praga, però que l’autor mai identificava clarament amb llocs reals, per lo que aquí la interpretació és lliure. La Praga de Kafka és una Praga deformada, subjectiva, fruit de les seves percepcions, de la seva imaginació.
Lo millor del museu, a més dels treballs, fotografies i documents audiovisuals que exhibeix, és l’ambient tant kafkià que es respira en ell; una atmosfera ombrívola i plena de sons que provoquen sensacions esgarrifoses, transportant-nos quasi fins a l’escenari de “La Metamorfosi”. La veritat és que és un museu molt peculiar, una mica estrany i amb una exposició difícil de seguir si no coneixes molt a fons l’obra de Kafka. No obstant, servint-se de les últimes tecnologies, el Museu Franz Kafka tracta de crear una exposició audiovisual que ens ajudarà a conèixer algo millor la vida i l’obra d’un dels millors autors del segle XX. Aquest no és un dels nostres museus imprescindibles a Praga, doncs l’exposició és algo confosa i la majoria d’explicacions estan solament en txec o, com a molt, en alemany. Al sortir del museu et trobaràs amb una botiga de souvenirs on es venen les obres de Kafka i algunes biografies de l’autor.
Els horaris del museu son tots els dies de 10:00 a 18:00 hores. El preu de l’entrada és de 200Kc pels adults, 120Kc pels estudiants i persones amb mobilitat reduïda. Amb la Prague CoolPass tens un 20% de descompte.
Com hem dit anteriorment, no visitarem el museu, ja que al nostre entendre és força desconcertant, amb una exposició abstracta i difícil de seguir. Continuarem la nostra passejada ara cap al Palau i els Jardins de Wallenstein, a uns 350 metres al nord del Museu Kafka, ja sortint de l’Illa Kampa. El Palau i Jardins Wallenstein es troben a Valdštejnské. El palau Wallenstein de Praga fou el primer palau barroc que es va construïr en la ciutat, per encàrrec del noble Albert von Wallenstein, un militar que havia participat en la Guerra dels Trenta Anys i que tenia una estreta relació amb el rei.
Els seus jardins geomètrics son uns dels més bonics de Praga i acullen a vegades exposicions temporals de la Galeria Nacional. En el 1624, després de fer-se amb els terrenys de varies cases i jardins invertint una enorme suma de diners, Wallenstein va ordenar començar la construcció del seu palau i jardins, sense escatimar en la decoració. Visitar l’edifici del Palau Wallenstein val la pena, doncs conta amb un impressionant saló, la Sala dels Cavallers, el sostre de la qual està decorada amb frescos on apareix el propi Wallenstein representat com a Mart, el déu de la guerra.
La seva ambició li va sortir cara, doncs Wallenstein acabaria sent assassinat per ordre del rei, sota la sospita de que conspirava per fer-se amb el poder, quan apenes portava residint un any en el seu palau. Malgrat això, el palau va seguir en mans de la família Wallenstein fins varis segles després, quan els hi va ser expropiat durant el govern comunista. Actualment, el Palau Wallenstein és la seu del Senat, per lo que solament pot veure’s durant els caps de setmana.
Els Jardins del Palau Wallenstein es varen construïr a la mateixa vegada que el Palau, i s’han mantingut bastant similars al seu disseny original fins a dia d’avui. Des de l’any 2002 estan oberts al públic i conten amb varis elements importants:
- La Sala Terrena, un pavelló on solía sopar Albert von Wallenstein, amb vistes a l’estany i varies arcades adornades amb frescos. El seu saló, decorat amb arabescs i motius florals, té representades escenes mitològiques.
- La Gruta Artificial, que imita les formes de les estalactites. Aquest lloc té un aspecte bastant grotesc, amb cares fent ganyotes i animals de tot tipus representats en la façana com a símbol del pas del temps, un element molt característic de l’estètica manierista que caracteritza aquests jardins.
- L’antiga escola eqüestre, que avui alberga exposicions de la Galeria Nacional.
- Les estàtues de bronze, la majoria rèpliques de les originals de Adrien de Vries (un dels millors escultors bohemis de l’època), que fóren saquejades durant la Guerra dels Trenta Anys.
- Les nombroses fonts, entre les que hi destaca un estany presidit per una estàtua d’Hèrcules.
Els Jardins Wallenstein son un espai magnífic per a passejar al sol a l’estiu i relaxar-se veient algun dels concerts (que solen ésser gratuïts) que allí hi tenen lloc.
L’horari de les visites pel Palau és els dissabtes i diumenges de 10:00 a 18:00 hores, i pels Jardins de dilluns a divendres de 7:30 a 19:00 hores i dissabtes i diumenges de 10:00 a 19:00 hores. Els Jardins estan tancats de novembre fins a març. L’entrada al Palau i als Jardins és gratuïta.
3. Malá Strana interior
Ens endinsem al Barri de Malá Strana, ara travessant la Plaça de Malostranské Námestí, i seguint pel carrer Karmelitská fins al seu número 25, que ens hi trobarem uns altres jardins, també per visitar. I aquests també valen molt la pena. Dels Jardins Wallenstein als Jardins Vrtba hi ha uns 600 metres a peu (uns 8 minuts). Una de les millors mostres del Barroc a Praga son els Jardins Vrtba, petits però sumament bonics. Es troben molt a prop de la Plaça de Malá Strana, per lo què es pot arribar a ells fàcilment a peu, com hem dit, entrant pel carrer Karmelitská.
No és estrany que la Unesco els afegís a la llista de llocs Patrimoni de la Humanitat, doncs es tracta d’una joia verda predilecta dels habitants de Praga per reunir-se amb amics o fotografiar-se (especialment en els casaments). Els jardins fóren dissenyats en plena hegemonia del Barroc a començaments del segle XVIII, per František Kaňka, com un afegit al palau on habitava el Compte de Vrtba.
La seva idea era crear un espai esglaonat, per integrar els jardins amb la vessant del turó sobre el que s’asseuen. D’aquesta forma, les diferents terrasses del jardí estan connectades per escales, conformant un conjunt de l’estil dels jardins italians, en els que clarament està inspirat aquest. Aquests son els elements de que es composen els jardins:
- A l’entrada del Jardí, sobre un arc, ens rep Hèrcules, donant-nos una pista de la quantitat d’elements mitològics que trobarem al creuar les portes.
- En la part baixa dels jardins hi trobarem la Sala Terrena, que connecta amb el palau, decorada amb uns frescos de Václav Reiner on es representa a Baco i que contribueixen a donar a l’espai aquest aire decadent tant particular. A continuació hi ha l’aviari, i entre ambdós hi ha una font on es representa un àngel a lloms d’un ésser mitològic marí.
- En la següent terrassa veurem un conjunt d’escultures de déus clàssics, com Apolo, Juno, Mart o Minerva.
- Per últim, en la part superior del jardí estan representats varis éssers mitològics marins, conferint al lloc una atmosfera única, i des d’aquí s’obté una de les millors vistes del barri de Malá Strana i l’Església de Sant Nicolau.
El jardí de Vrtba fou reconstruït durant els anys noranta fins que es poguéren obrir de nou al públic en el 1998, i des de llavors, a més de les vistes de turistes i locals, s’ha utilitzat com a escenari d’esdeveniments culturals varis.
Els horaris d’obertura dels jardins son de les 10:00 a 18:00 hores tots els dies. Els preus son de 65Kc pels adults i 55Kc pels nens i estudiants.
Vistos els Jardins Vrtba, ens acostarem a l’Església de Nostra Senyora de la Victòria, ubicada al mateix carrer dels jardins però al número 9.
En el barri de Malá Strana ens trobem el santuari barroc més antic de Praga, l’Església de Nostra Senyora de la Victòria, on es custodia la famosa imatge del Nen Jesús de Praga, que l’ha convertit en lloc de peregrinació per els catòlics. L’orígen de l’església es remunta al segle XVI i, curiosament, fou un temple luterà. Però amb les guerres de religió que es varen succeïr al llarg dels anys següents, i després de la victòria catòlica en la Batalla de la Muntanya Blanca, l’església fou entregada a les carmelites descalces per a la seva gestió, convertint-se en un santuari catòlic. El seu nom prové de la imatge de la Verge que s’explica portaven els catòlics durant la batalla, i que els hauria ajudat a aconseguir la victòria.
Encara que per fora us semblarà bastant austera, està considerada el millor exemple d’arquitectura protobarroca de Praga. El Nen Jesús de Praga, aquesta petita estàtua de cera que cada any atrau a milers de religiosos de tots els continents el primer que us sorprendrà és el tamany: apenes medeix mig metre. Amb la seva mà dreta beneeix als visitants i en l’esquerra porta un orbe reial. Hi ha qui creu que aquesta escultura, que representa al Nen Jesús, va pertànyer a la mateixa Santa Teresa de Jesús. La seva importància per els catòlics radica en que es considera que obra miracles i ajuda als fidels, especialment a les embarassades o a les dones que busquen estar-ho.
S’explica que el veritable orígen d’aquesta figura estaria a Espanya, doncs va pertànyer a la Duquesa Manrique de Lara i Mendoza, que se l’hauria regalat a la seva filla quan aquesta va contreure matrimoni amb un noble txec. Així, el Nen Jesús fou passant de generació en generació fins que fou donat a les carmelites en el 1628. Igualment com succeeix amb el Manneken Pis de Brussel·les, el Nen Jesús de Praga també canvia de vestit segons la ocasió i fins i tot conta amb el seu propi museu dins de l’església. Els vestits solen ser obsequis dels peregrins o de personalitats del món polític i religiós que visiten el santuari, i alguns inclús porten brodats de pedres precioses o or.
L’horari d’accés a l’església és de dilluns a dissabte de 8:30 a 19:00 hores i els diumenges de 8:30 a 20:00 hores. Pel museu, de dilluns a dissabte de 9:30 a 17:00 hores, i els diumenges de 13:00 a 18:00 hores. El preu de l’entrada en ambdós espais és gratuïta.
Visitada l’església amb la seva famosa estàtua del Nen Jesús, continuarem amb la nostra ruta per Malá Strana, i la intenció que tenim ara és visitar un gran monument, molt a prop d’aquest últim, a la Plaça de Malostranské Námestí. Es tracta de l’Església de Sant Nicolau, del segle XVIII, que representa el millor exponent de l’arquitectura barroca de Praga.
Si la Catedral de Sant Vito és l’obra mestra del gòtic, l’Església de Sant Nicolau ho és del barroc. La construcció de l’església va començar en el 1673 per ordre dels jesuïtes, éssent els primers edificis acabats l’edifici parroquial i l’escola. Encara que les obres varen finalitzar en el 1752, es varen començar a oficiar misses en el 1711. En la plaça d’accés a l’església s’hi troba la Columna de la Pesta amb l’estàtua de la Santíssima Trinitat. Fou construïda en el 1715 per Alliprandi.
L’interior de l’Església de Sant Nicolau està ple d’art, des de les pintures en els seus sostres i voltes fins les escultures que adornen les parets. L’arquitecte creador del conjunt fou K.I. Dientzenhofer, éssent aquesta església la seva obra mestra.
La Torre de l’Església de Sant Nicolau és una de les nostres preferides de Praga, la pujada és emocionant i té varies sales a mig camí que poden ser visitades. En aquestes sales aprendreu molt sobre la història de les campanes i les seves diverses funciona. Des dels 65 metres d’alçada que té la torre es pot veure tot el barri de Malá Strana. Durant l’època comunista fou utilitzada per les forces secretes per a vigilar les embaixades estrangeres.
L’horari d’obertura de l’església és de 9:00 a 17:00 hores. Els preus son de 100Kc pels adults, 60Kc pels estudiants i nens i entrada gratuïta pels menors de 10 anys. Amb la Prague CoolPass tens l’entrada gratuïta.
I fins aquí arriba la visita dels imprescindibles de Malá Strana. Abans de pujar al Mont Petrín, anunciarem dues atraccions més del barri, que no vàrem visitar, però potser a algú li interessen. A 4 minuts a l’oest de l’Església de Sant Nicolau (290 metres) s’hi troba el Museu del KGB de Praga. Es tracta d’un museu amb una gran varietat de records relacionats amb el KGB, i amb moltes fotografies de Praga de l’època de 1968 aproximadament.
El museu del KGB ha estat creat per un col·leccionista rus de records del KGB i va obrir per primera vegada les seves portes en el 2011. En l’expocició podrem veure objectes que varen pertànyer a alts funcionaris de l’estat soviètic i als caps del KGB. Entre les peces hi trobarem càmares espia, uniformes soviètics, armes, equips d’interrogació elèctrica, etc… Però l’exposició no queda aquí i ens ofereix peces bastant més inusuals com la màscara de la mort de Vladimir Lenin, l’arma homicida de Trostky i les pertenències personals de Lavrentiy Beria, el cap de la NKVD (Comisariat del Poble per Assumptes Interns), la policia secreta. Aquesta col·lecció d’objectes farà que viatgem en el temps a les oficines i entorns de treballs quotidians dels oficials, envoltant-nos, per això, de màquines d’escriure, telèfons, insígnies, etc… Una de les parts més impressionants del museu és l’exposició fotogràfica titulada “Praga 1968 als ulls de l’oficial de la KGB”.
L’horari d’obertura del museu és de 10:00 a 17:00 de dimarts a diumenge. Els preus per entrar-hi son de 350Kc l’entrada general (Déu n’hi dó!).
I a prop del Museu del KGB, a la part posterior de l’ambaixada d’Alemanya, hi ha la obra “Quo Vadis” de l’artista d’art contemporani txec David Cerný. Segur que has vist algun vídeo de robots quadrúpeds, una espècie de gossos sense cap i plens de cables… Doncs David Cerný ja els havia imaginat abans, encara que en forma de cotxe amb cames en la seva obra “Quo Vadis”. I no en un cotxe qualsevol, sinó un Trabant, el cotxe econòmic i arxipopular en l’Europa de la controlada per la URSS. L’obra, de 1990, és un record de tots els alemanys de l’est que varen buscar sortir cap a l’oest amb la caiguda del mur de Berlín. De fet, l’escultura es troba, des de 2001, en el jardí posterior de l’antiga ambaixada de la República Federal Alemanya a Praga.
Com hem dit, es troba en els jardins del Palau Lobkowicz (Vlašská, 19). Es pot veure des dels jardins de Petrín.
4. Mont Petrín
Des de l’Església de Sant Nicolau que es troba a la Plaça de Malostranské Námestí, ens dirigirem a l’estació inferior del funicular que porta al Mont Petrín. La nostra intenció és pujar al Mont Petrín per obtenir grans vistes panoràmiques de la ciutat de Praga des d’un dels seus millors miradors. La direcció és Petřínské sady, i nosaltres hi pujarem amb el funicular de Petrín, des del carrer Újezd. Per arribar al funicular hi anirem a peu (son uns 10 minuts ja que hi ha uns 750 metres de distància), ja que ens trobem en el mateix barri de Malá Strana. També es podria utilitzar el tramvia nº22 fent parada a Újezd.
El Mont Petřín és el mirador més famós de Praga i un dels llocs preferits dels seus habitants per passejar, tombar-se i escapar del bullici de gent del casc històric.
Es tracta d’un turó de quasi 140 metres d’alçada, situat molt a prop del Castell de Praga, i aixecat sobre un terreny d’antigues vinyes que avui han estat substituïdes per arbres fruiters. S’hi arriba fàcilment donant un passeig des del Monastir de Strahov si estàs per la zona del castell, i si no, des de Malá Strana, agafant el funicular, com hem dit.
La Torre de Petrín
L’atracció més visitada del Mont Petrín és la seva torre, que recorda bastant a la Torre Eiffel (fou construïda uns anys després). També és de ferro, encara que aquesta és bastant més baixa, doncs té 63 metres d’alçada, però a l’estar sobre el turó en el que s’hi asseu el parc ens eleva a més de 200 metres sobre Praga, brindant-nos una de les millors panoràmiques de la ciutat, doncs es pot contemplar el Castell, la Ciutat Vella, el riu i el barri de Malá Strana. De nit les vistes son encara més impactants.
Per accedir a la torre s’ha de pagar entrada i pujar a peu unes quantes escales, però veuràs com l’esforç val molt la pena. Si ets dels que no els hi agrada fer cames, no pateixis: també hi ha un ascensor.
El Laberint dels Miralls
El Mont Petrín alberga un altre espai divertit si viatges amb nens (si no, pots prescindir d’ell perfectament). Es tracta del Laberint dels Miralls, que a l’igual que la Torre Petrín va formar part de l’Exposició Universal de Praga de 1891 i es va quedar definitivament en el parc.
Prop del Laberint dels Miralls s’hi troba l’Església de Sant Llorenç, junt a l’anomenat Mur de la Gana (doncs es diu que fou construït durant l’Edat Mitjana per a donar treball als desganats). Aquesta església té una llegenda negra, doncs es creu que antigament era escenari de ritus pagans. El laberint, que té l’aspecte d’un petit castell, no és més que una sèrie de miralls convexos que deformen la nostra imatge, similar a lo que podem trobar en molts parcs d’atraccions. Per accedir al laberint sol haver-hi cua i s’ha de pagar una entrada a part (encara que si tens la Prague CoolPass està tot inclòs).
El Monument a les Víctimes del Comunisme
Prop de la part baixa del funicular que puja fins al Mont Petrín et trobaràs un espai que val la pena veure’l. Es tracta del Monument a les Víctimes del Comunisme, un conjunt escultòric dissenyat en 2002 i no exent de polèmica: en ell podem contemplar varies figures humanes baixant per les escales. A mesura que avancen, els hi van faltant parts del cos, simbolitzant les pèrdues que comporta per a cada ser humà el viure sota un règim totalitari.
És freqüent veure a algunes persones deixant flors o encenent espelmes junt a ells.
Per accedir al Mont Petrín
Hi ha dues formes d’arribar fins al parc de Petrín:
- A peu creuant els jardins del Mont Petrín, als que pots accedir des del barri del castell. La pujada és un xic cansada però es pot anar fent a poc a poc i parant en els nombrosos bancs o posts de menjar que hi ha per el camí. A peu des del Monastir de Strahov, per la part posterior del complexe. És un passeig especialment agradable en la tardor.
- En el funicular de Petrín, que surt des del carrer Újezd, a la que s’hi arriba per el carrer Karmelitská. Una bona opció és pujar en el funicular i baixar caminant, així estalviaràs algo de temps a l’anada i a més estaràs utilitzant un dels transports públics amb més encant de Praga.
En total, la visita al Mont Petrín et portarà unes 2 hores, depenent del ritme al que vagis, i el millor moment per a pujar és per la tarda, doncs la llum que cau sobre el parc ho fa perfecte per a la fotografia.
Els horaris d’obertura del parc i de les seves atraccions son de les 10:00 a les 22:00 hores. L’entrada als jardins del Mont Petrín és gratuïta. En canvi, pel funicular has de pagar com si fos una tarifa normal de transport de la ciutat (uns 32Kc, per viatge). Pel Mirador de la torre de Petrín és de 150Kc pels adults i 80Kc per l’entrada reduïda. Pel Laberint dels Miralls és de 90Kc pels adults i 70Kc per l’entrada reduïda. Amb la Prague CoolPass l’accés al mirador, al laberint dels Miralls i al funicular és gratis.
Finalment, quan ens haguem empapat de les vistes des del Mont Petrín i ja no en vulguem més, serà l’hora d’entornar-nos-en al Centre de la Ciutat o al nostre allotjament.
Adjuntem amb un mapa de google maps l’itinerari peatonal que hem realitzat en el dia d’avui, amb el marcatge dels principals monuments i atraccions (els desplaçaments amb tramvia google els marca peatonalment):