| Pel quart dia de la nostra escapada a Praga, ens espera la visita als atractius i monuments de la ciutat Nova, anomenada Nové Mesto. Subdividirem el barri en zones i començarem visitant la zona del Museu Mucha, que és la zona que està més a prop de la Ciutat Vella. Ens trobem amb el Museu Mucha i amb una altra de les obres contemporànies de Kafka. Seguirem per la zona de la Plaça de Wenceslau, on visitarem una altra estàtua de David Cerný juntament amb el Museu Nacional de Praga. Després anirem a la zona del Teatre Nacional, on a part de veure l’edifici per fora, passarem pel Museu del Comunisme i veurem altres edificis interessants com el Teatre Estatal de Praga. Finalitzarem el recorregut pel Nové Mesto per la zona d’una de les últimes icones de Praga com és la Casa Dansant. La nostra intenció serà, si disposem de temps encara per la tarda, de visitar qualsevol dels tres atractius que us anunciem: El Letna Park; la Torre de Televisió Zizkov; o Vysherad. Els explicarem tots tres i cadascú pot escollir el que més li convingui. Indicarem els mitjans de transport que utilitzarem per cadascun d’ells. |
| Índex: 1. Zona Museu Mucha 2. Zona Plaça Wenceslau 3. Zona Teatre Nacional 4. Zona Casa Dansant 5. Altres |
1. Zona Museu Mucha
La zona més moderna del casc històric és Nové Mesto, la ciutat nova de Praga. Però no ens hem de deixar enganyar, doncs la construcció d’aquest barri ens trasllada fins a l’Edat Mitja, al segle XIV, quan l’emperador Carles IV va posar en marxa el que seria un dels projectes urbanístics més importants en la Europa del moment.
El rei Carles pretendia fer de Praga, a la que va convertir en capital del seu imperi, una gran ciutat, per lo que es va impulsar aquest plà de desenvolupament urbà amb l’objectiu d’atraure més població i de convertir aquesta nova zona en motor econòmic. Nombrosos comerciants i homes de negocis es varen traslladar a la Ciutat Nova, i actualment aquesta segueix sent la part de la ciutat on es concentren la majoria de les botigues i oficines. Aquesta Ciutat Nova es va estendre al voltant de les muralles de la Ciutat Vella, amb tres eixos centrals connectats entre sí: l’antic mercat de cavalls, on avui en dia s’ubica la Plaça Wenceslau; el mercat ramader, actual Plaça Carles i el mercat de fenc, avui Plaça Senovázné. L’actual Nové Mesto deu el seu aspecte a les obres de remodelació que es portaren a terme durant el segle XIX, donant orígen a nombrosos edificis d’estil art-nouveau. Per arribar al barri de Nove Mesto, nosaltres hi anirem caminant, però si veniu de lluny, el més còmode és arribar-hi utilitzant el metro, concretament la línia A (estació de Mustek) i les línies A i C (estació de Muzeum).
El nostre recorregut l’iniciarem per la zona del Museu Mucha. Aquest és un museu dedicat al pintor d’Art-Nouveau Alphonse Mucha. Es troba a la direcció del Kaunický palác (Palau Kaunicky), Panská 7 (s’hi pot arribar en metro per la línia A a l’estació de Mustek).
El Palau Kaunicky, que data del segle XVIII, acull un petit museu dedicat a l’obra de Alphonse Mucha, el gran mestre de l’art-nouveau. Es tracta del Museu Mucha de Praga, i segur que al llarg de la teva vida hauràs vist moltes vegades alguna obra d’aquest artista txec, les creacions de la qual han il·lustrat rètols publicitaris, litografies, edificis (com la Casa Municipal de Praga o una de les vidrieres de la Catedral de Sant Vito) i fins a segells.
Recordes aquells dibuixos de dones de llargues i espesses melenes, amb corones de flors i vestits vaporosos, envoltades de motius vegetals? Doncs aquí tens al seu creador. L’exposició està organitzada en cinc sales, que corresponen a cada una de les etapes de la vida artística de Mucha. Al llarg del recorregut per el museu pots admirar els esbossos, dibuixos i fotografies realitzats per el propi Mucha, així com nombrosos objectes personals que contribueixen a fer-nos una idea molt completa de la vida i obra d’aquest artista.
Hi ha una faceta menys coneguda de Mucha, que podrem apreciar visitant el museu: un marcat sentiment nacionalista, doncs el seu caràcter sempre va estar molt arrelat a la seva procedència txeca, malgrat d’haver passat exiliat varis anys de la seva vida. De fet, fou Mucha qui va dissenyar els segells i bitllets de la República Txeca instaurada en el 1918. Així mateix, el museu es projecta un documental sobre la vida d’aquest artista precursos del Modernisme. Però, val la pena visitar el Museu Mucha? Hi ha a qui li sembla que no val la pena acostar-se en aquest museu, doncs l’exposició és molt breu i està clar que hi ha molts llocs a veure a Praga, però en la nostra humil opinió creiem que val la pena dedicar-li almenys una hora (no us portarà més) a conèixer l’obra del que sens dubte és el major representant de la Belle Epoque txeca.
No està permès realitzar fotos a dins del museu. Si després de recórrer el museu et quedes amb ganes d’emportar-te un trosset de l’obra de Mucha cap a casa, en la botiga del Museu es venen tot tipus d’objectes de la marca Mucha Limited, dedicada a la seva obra. Allí hi trobaràs postals, calendaris, marcapàgines, cartells i làmines… si t’agrada l’obra de Mucha, voldràs emportar-t’ho tot!
L’horari del museu és de 10:00 a 18:00 hores. Els preus son de 240Kc pels adults i 160Kc pels nens i estudiants. Amb la Prague CoolPass tens un 20% de descompte.
Sortirem del museu en direcció sud-oest i caminarem uns 10 minuts (750 metres) fins a trobar el carrer Charvátova, on hi ha la propera atracció de la ruta. Es tracta del Cap de Kafka. Es troba en una plaça en l’encreuament entre els carrers Vladislavova i Charvátova, enfront al Centre Comercial Quadrio. Si la vols veure en moviment tindràs que anar-hi als primers quinze minuts de cada hora, quan es posa en marxa.
L’obra Frank Kafka “K” fou un encàrrec del centre comercial Quadrio en la tardor de 2014. Aquí també anem a lo gran, quasi onze metres d’alçada i unes quaranta tonelades de cap fetes d’acer inoxidable: el cap més gran de Praga. La particularitat és que les seves quaranta dues plaques horitzontals es mouen. Quin és el seu significat? Doncs sembla que representa la metamorfosis de Kafka en viu, però clar… només ho sembla perquè mai s’ha explicat. És molt semblant a una altra obra de Cerný anomenada “Metalmorphosis”, que està a Charlotte, carolina del Nord, a EEUU, encara que en aquest cas el cap és també una font.
2. Zona Plaça Wenceslau
Ens dirigim ara a la zona de la Plaça Wenceslau. Hi ha uns 500 metres de distància (uns 7 minuts a peu). En txec l’adreça és Václavské náměstí. La Plaça de Wenceslau a Praga és el centre neuràlgic de la Ciutat Nova o Nove Mesto. Realment, no té la forma habitual d’una plaça, doncs és allargada, simulant més aviat una ampla avinguda.
Al llarg de quasi un kilòmetre d’extensió es localitzen botigues, restaurants i hotels, doncs es tracta d’una de les zones amb més ambient de Praga. En aquesta plaça s’hi ubicava, des del segle XIV, un gran mercat de cavalls. La plaça pren el seu nom de Sant Wenceslau, patró de Bohèmia, l’estàtua del qual és eqüestre i la podeu veure enfront del Museu Nacional.
L’estàtua de Sant Wenceslau està realitzada en bronze i és obra de l’escultor txec Josef Myslbek. Junt a ella, l’historiador txec Alois Jirásek va llegir la Declaració d’Independència de Txecoslovàquia en el 1918. Durant finals de 1989 la plaça fou l’escenari de la manifestació que va donar començament a la Revolució del Vellut, un moviment pacífic que acabaria enderrocant definitivament al règim comunista.
Però, què pots veure en la Plaça de Wenceslau?
- El Museu Nacional de Praga, un dels més importants del país. Es troba en la part més alta de la plaça i el reconeixeràs fàcilment pel seu imponent edifici de tall neorenaixentista (més endavant el visitarem).
- El Palau Lucerna, construït a començaments del segle XX, que avui alberga un centre comercial amb uns cinemes d’estil art-nouveau realment bonics (on, per cert, es va projectar la primera pel·lícula amb sò). També és interessant donar un cop d’ull al Gran Saló, on es celebren esdeveniments de tot tipus i que té la seva pròpia sala de teatre d’estil rococó. Precisament la barreja d’estils del Palau Lucerna, procedents de diferents llocs del món, ha provocat que sigui conegut entre els locals com “el basar”.
- El Grand Hotel Evropa, també d’estil art-nouveau, doncs data de començaments del segle XX. La seva façana color mostassa es conserva en perfecte estat i gràcies a ella podem imaginar com eren els hotels aleshores, amb el seu tràfec de viatgers descarregant grans maletes a les portes d’aquest elegant edifici.
Per a recórrer la plaça, com que no és peatonal, pots començar en el Museu Nacional (metro Muzeum – línia A), que és la part més alta, baixant des d’allí per una vorera i després tornant per l’altra. També pots creuar al boulevard enjardinat que hi ha en el centre, doncs sol haver-hi posts de menjar i d’artesania. Nosaltres ho tenim clar, començarem la visita a la plaça per la seva part més baixa i en contacte amb la ciutat, visitant primer el Passatge Comercial Lucerna, on s’hi troben dues atraccions que valen la pena. L’adreça en txec és Pasáž Lucerna, Štěpánská 61, on s’hi troba una de les escultures de David Cerný preferides per nosaltres. Es tracta de l’escultura que s’anomena “Kun” (Cavall). És la nostra escultura preferida. Es tracta d’un paròdia de l’estàtua de Sant Wenceslau a cavall de la Plaça Wenceslau, un dels símbols de Txèquia. En la de Cerný, Sant Wenceslau està “cavalgant” un cavall mort boca avall, amb les potes lligades i la llengua fora.
L’obra estava pensada per a la oficina central de Correus, però el director la va refusar per ésser políticament incorrecta. Tot i això, Cerný no va deixar de fer-la. Li va trobar lloc en el passatge comercial Lucerna, junt al cinema en actiu més antic d’Europa. Podria ser interpretat com una rebel·lió cap als antics símbols que ja no tenen sentit. O més directament, un atac al llavors president (1999) anomenat també Vaclav, Wenceslau, que Cerný va qualificar com a “cretí integral”. Per cert, no ho sembla per la posició, però també és enorme: quasi 5 metres d’alt.
L’altra atracció del passatge, com hem dit, és el cinema en actiu més antic d’Europa, el Cinema Lucerna.
Continuem pujant per la plaça Sant Wenceslau fins a l’alçada de l’Hotel Jalta. Allí s’hi troba un altre museu molt singular: un búnquer nuclear de la Guerra Freda al soterrani de l’Hotel Jalta. Aprendràs sobre el regnat de 41 anys del règim comunista a Praga en un recorregut informatiu i divertit. Exploraràs alguns dels llocs de l’era comunista i escoltaràs les tècniques d’espionatge de l’era de la Guerra Freda. Explora la història del comunisme a Praga i coneix els plans secrets dels soviets per a una guerra nuclear. Rep informació d’un guia local amb coneixements. Aprèn sobre esdeveniments importants, històries fascinants, propaganda soviètica i plans de guerra nuclear. Visita un veritable búnquer nuclear construït en la dècada de 1950.
Si us vé de gust i disposeu de temps, us recomano que el visiteu. Nosaltres no ho varem fer. Varem continuar per la Plaça Sant Wenceslau fins a trobar-nos amb l’impressionant edifici del Museu Nacional de Praga, i aquest sí que el vàrem visitar. Totes les capitals tenen un gran museu i Praga no anava a ser menys. El Museu Nacional de Praga és el major de tota la República Txeca i, sens dubte, el més important dels Museus de Praga. Fundat a començaments del segle XIX gràcies a les donacions de varis aristòcrates txecs, el seu artífex fou l’arquitecte Josef Schulz, el mateix que va portar a terme les obres del Teatre Nacional. L’edifici principal del museu està en l’extrem més alt de la Plaça de Wenceslau, i el reconeixeràs ràpidament per la seva façana de tall neo-renaixentista. El vestíbul del museu alberga un panteó dedicat a alguns personatges cèlebres, coneguts com el Panteó de la Fama.
Si et fixes bé en la façana del museu principal, apreciaràs les marques de trets que deixaren els tancs durant la Primavera de Praga, un moviment a favor de l’oberturisme polític que va tenir lloc en 1968 i que fou aixafat per les tropes de la URSS després de la firma del Pacte de Varsòvia. El Museu Nacional de Praga conta amb una exposició permanent molt àmplia i variada, que abarca totes les etapes de la història txeca, així com vàries disciplines d’estudi: la palentologia, la mineralogia, zoologia, antropologia, arqueologia, numismàtica, etc… Aquest eclecticisme es deu a que realment el museu està format per vàries institucions: el Museu Txec de Música, el Museu de Ciències Naturals, el Museu d’Història, la Biblioteca del Museu Nacional i el Museu Náprstek.
És, per tant, un museu olt complet. Però com podràs imaginar, recórre’l sencer et pot portar moltes hores, tenint en compte que la col·lecció està dividida en varis edificis, així que si tens poc temps t’aconsello ser selectiu i anar directament als museus associats que més t’interessin. Però, val la pena visitar el Museu Nacional de Praga? Depèn dels gustos personals de cadascú. A nosaltres ens agraden els museus, sobretot quan son tant variats com aquest, doncs sempre constitueixen una experiència d’aprenentage interessant. També ens sembla un lloc magnífic per els que aniran a viatjar a Praga amb nens, doncs segur que gaudiran molt amb l’exposició zoològica o la de minerals.
Tanmateix, si estaràs pocs dies a Praga, t’aconsellem que millor els dediquis a recórrer altres llocs i aprofitis per visitar algun museu més petit però igualment representatiu, com per exemple, el Museu Mucha, que et prendrà menys temps. No obstant, si tens temps de sobres en el teu viatge a Praga, pots acostar-te a visitar-lo, doncs ja solament l’edifici és impressionant, i també sobretot, per les seves vistes ja que està ubicat en una posició com de mirador natural sobre la ciutat.
L’horari de visita és de 10:00 a 18:00 hores. El preu de l’entrada varia en funció del museu associat al Museu Nacional que visitem (oscil·la entre 40Kc i 260Kc). Amb la tarja Prague CoolPass l’entrada és gratuïta.
Al costat del Museu Nacional de Praga s’hi troba l’Òpera Estatal de Praga, un esplèndid auditori d’estil rococó, amb un exterior completament neoclàssic. L’edifici, però, no es pot visitar, ens haurem de conformar amb els exteriors, o si volem assistir a una representació…. La direcció de la mateixa és Wilsonova, 4.
A finals del segle XIX va néixer l’Òpera Estatal de Praga, que fou construïda com a resposta al seu rival el Teatre Nacional. En ella es representen òperes de tot tipus, especialment italianes, i també espectacles de ballet. És freqüent veure en la seva programació obres tant reconegudes com Turandot, Nabucco, La Traviata o Carmen. El seu auditori d’estil rococó està reconegut com un dels més bonics d’Europa i el fris neoclàssic que decora la façana frontal, on estan representats déus clàssics com Dionisos i la musa Talía, la converteix en un dels edificis més bells de Praga.
“El Nou Teatre Alemany” fou el nom amb el que es va conèixer en el seu orígen a l’Òpera Estatal, doncs fou la comunitat alemanya resident a Praga qui va finançar i encarregar el projecte a uns arquitectes vienesos, amb la idea d’emular els grans i elegants teatres de la capital austríaca i sobretot de tenir un espai on es representéssin òperes en el seu idioma natal. L’Òpera Estatal s’inauguraria sota el nom de Nou Teatre Alemany el 5 de gener de 1888 amb una obra de Wagner, com no podia ésser menys. A partir de 1945, amb el final de la Segona Guerra Mundial, els alemanys deixaren de fer-se càrrec del teatre i aquest va quedar en mans del govern txecoslovac. L’òpera recuperaria el seu protagonisme gràcies a la iniciativa d’un grup d’artistes locals, que el van rebatejar com a Teatre 5 de Maig i el varen dedicar a representar obres d’avantguarda que es consideraven “massa modernes” per el conservador Teatre Nacional. Amb el temps, la Òpera fou renombrada com Teatre Smetana i es va convertir en escenari per excel·lència de les companyies de ballet que arribaven a Praga, degut a les dimensions del seu escenari. Per fi, amb la caiguda del règim comunista en 1989, el teatre fou renombrat com Òpera Estatal de Praga, passant a conèixer-se definitivament amb la seva denominació actual. Per visitar-la s’ha d’adquirir l’entrada a algun dels seus espectacles, ja que no es pot recórrer per lliure.
Encara que la Òpera Estatal fou remodelada a finals del segle XIX i durant els anys seixanta del XX, s’han conservat fins avui alguns elements originals com els estucs daurats, les pintures de l’auditori, el teló i els canelobres.
Hi ha representacions diàries que comencen entre les 19:00 i les 20:00 hores. Els preus de les entrades oscil·len entre 300 i 1200Kc (depenent del seient).
3. Zona Teatre Nacional
Vista per fora l’Òpera Estatal de Praga ens desplaçarem a la zona del Teatre Nacional, el qual es troba a uns 20 minuts a peu. Pel camí, veurem el Teatre Estatal de Praga, que es troba a 1 kilòmetre de l’Òpera, desfent tota la longitud de la Plaça de Wenceslau. Es tracta d’un edifici de 1783 depenent del Teatre Nacional. Va ser on Mozart va estrenar l’Òpera Don Giovanni.
El magnífic teatre de l’any 1783 fou construït en l’estil classicista i s’ha mantingut fins avui en el seu estat quasi original. La seva història està inseparablement unida al talent del músic Wolfgang Amadeus Mozart (sobretot l’estrena mundial de la seva òpera Don Giovanni que segueix inclosa en el seu repertori). El Teatre Estatal forma part institucional del Teatre Nacional, i en la seva escena actuen companyies de drama, òpera i ballet. Tampoc es pot visitar per lliure, haureu d’assistir a una representació per fer-ho.
| A prop de la zona en la que estem, a uns 600 metres de l’anterior teatre, hi ha el Museu del Comunisme. Es troba en la direcció de V Celnici, i s’hi pot arribar si véns de lluny, amb metro amb la línia B (estació Náměstí Republiky). Si t’interessa aprofundir en la història recent de la capital txeca, un dels llocs més interessants és sens dubte el Museu del Comunisme de Praga. En ell podràs conèixer com fóren els anys del règim comunista en l’antiga Txecoslovàquia i, concretament, en la ciutat de Praga, a través de nombrosos objectes i documents relacionats amb la vida política, quotidiana i social. |
Inaugurat en l’any 2001, el museu consta de vàries sales (però no és excessivament gran) classsificades cadascuna d’elles entorn a un tema central: “Orígens”, “El somni del Comunisme”, “La Realitat”, “El malson” i la “Revolució del Vellut”. En elles es recorren els anys compresos entre 1948, amb la instauració del model polític de la URSS, fins al 1989, quan la Revolució de Vellut va acabr amb el règim comunista. Les sales del museu inclouen panells explicatius en castellà al llarg de tot l’itinerari. A més, hi ha una sala de cinema on es projecten documentals i pel·lícules.
Ens sembla molt interessant la part dedicada a la propaganda del règim, i també les explicacions sobre la policia secreta i els mitjans utilitzats per exercir la censura, incloent una representació a escala real d’una sala d’interrogatoris. En el museu s’exhibeixen dues estàtues de Lenin i de Marx que ocuparen, en el seu dia, un lloc en els carrers de Praga i que fóren retirades amb la implantació del règim democràtic, També hi ha una reproducció de l’aula d’una escola comunista, de gran ajuda per a conèixer el dia a dia dels txecs sota aquest sistema polític.
Encara que és l’únic museu de Praga dedicat exclusivament a l’anàlisis del sistema comunista i recórrer-lo sencer no et porta més d’una hora, no el considerem imprescindible, ja que el seu preu és elevat i hi ha plans més interessants. Si t’agrada aquest període, visitar el museu és la millor manera de conèixer uns anys convulsos i decisius per el futur de la República Txeca, el present de la qual ha quedat irremediablement marcat pels esdeveniments que varen tenir lloc durant aquests anys.
L’horari del Museu és de 9:00 a 21:00 hores tots els dies. Els preus son de 290Kc pels adults, 270Kc pels jubilats majors de 65 anys, 250Kc pels estudiants, i entrada gratuïta pels nens menors de 10 anys.
Nosaltres continuem amb la passejada i ara ens acostem al Teatre Nacional de Praga pel carrer Narodní. Per arribar al Teatre Nacional també es pot fer amb metro (línia B a l’estació de Mustek) i amb tramvia (nº6, 7, 9, 10, 14, 16, 17 i 18 (parada de Národní divadlo). En la capital txeca hi ha moltes, moltíssimes coses per fer a part de passejar pels carrers de la ciutat i visitar els monuments més importants. Un bon pla pot ser per exemple, veure una obra de teatre en un edifici històric, com el magnífic Teatre Nacional de Praga, on també hi tenen lloc espectacles d’òpera i ballet.
Es tracta d’un edifici que s’ha convertit en tota una institució cultural en la ciutat, doncs durant dècades fou l’impulsor del manteniment de les arts escèniques txeques i avui en dia està considerat el principal centre d’òpera de la República Txeca. A mitjans del segle XIX la classe política de Praga va sol·licitar al parlament la creació d’una òpera nacional. Uns anys després el projecte va començar a prendre forma i es varen recaudar els fons necessaris per a portar-lo a terme gràcies a la feina propagandística de varis artistes txecs i l’aportació individual de tots els habitants de la ciutat. Per decorar l’interior es va convocar un concurs i, finalment, el teatre va quedar inaugurat la nit del 11 de juny de 1881, amb presència reial inclosa.
Tanmateix, apenes un parell de mesos després la tragèdia es va acarnissar amb el teatre, doncs un incendi va destruïr l’escenari i part de l’edifici. La tristesa dels habitants de Praga per la pèrdua del seu recent inaugurat teatre fou tal que començaren una campanya de mobilització per recaudar fons i reconstruïr-lo. D’aquesta forma, uns mesos després, l’arquitecte Josef Schulz va donar forma a un nou teatre, aprofitant per ampliar el que quedava de l’original dissenyat per el jove professor d’enginyeria Josef Zítek. Dos anys després el teatre Nacional tornava a obrir les seves portes, amb la mateixa òpera amb que s’havia estrenat en el 1881, “Libuse”(es veu que els txecs no son molt supersticiosos). L’elecció d’aquesta òpera no fou casual. Composta especialment per a la inauguració del teatre, està molt relacionada amb el sentiment nacionalista que caracteritzava a Praga en aquells anys del segle XIX, quan lluitava per lliurar-se de l’influx dels Habsburg. Libuse és una heroïna llegendària txeca.
Encara que el propi edifici del Teatre Nacional destaca en el paisatge urbà de Praga, el millor està de portes endins: un grandiós auditori coronat amb una cúpula daurada on varies pintures representen figures femenines relacionades amb el món de l’art.
Durant el 1989, el teatre va servir com a amagatall per els manifestants que lluitaven a favor de la caiguda del règim comunista; també va servir com escenari per assamblees i reunions polítiques que culminarien amb el nomenament d’un nou president txec (Vaclav Havel). Actualment el Teatre Nacional conta amb altres dos edificis històrics apart del del propi teatre: es tracta de l’Òpera Estatal i del Teatre Kolowrat.
L’horari de la taquilla del teatre nacional és tots els dies de 10:00 a 18:00h, i hi ha representacions de ballet, teatre i òperes diàries entre les 14:00 i 19:00 hores. Els preus de les entrades per el Teatre Nacional oscil·len entre les 50 i 980Kc, depenent del seient escollit. No hi ha possibilitat de fer visites lliures per l’interior del teatre.
Conformats de veure’l per fora i un cop l’hem envoltat, la nostra ruta continua ara fins a trobar-nos amb dos cafès històrics ubicats al costat del pont Most Legií (Pont de la Legió). Es tracta dels Cafès Savoy i el Cafè Slavia.
4. Zona Casa Dansant
I finalment, baixem per la riba est del riu Moldava en direcció sud, i ens trobarem amb el millor exponent de l’arquitectura moderna de Praga, la Casa Dansant. Es tracta de la imatge icònica de la Praga moderna. La direcció de la casa és Jiráskovo náměstí. Nosaltres hi arribarem a peu des del Teatre Nacional (son uns 10 minuts, uns 700 metres de trajecte), però si véns de lluny pots agafar el metro (línia B estació de Karlovo náměstí) o el tramvia (nº22 parada de Karlovo náměstí). La Casa Dansant de Praga es troba creuant el Pont Jiráskuv, a les ribes del riu Moldava. És un dels seus edificis més joves, doncs fou construïda a finals dels anys noranta, i tanmateix s’ha fet un forat entre les moltes esglésies i ponts medievals de la ciutat, convertint-se en un dels seus llocs més emblemàtics.
D’estil deconstructivista, la Casa Dansant està composta per dos edificis entrellaçats: el primer és una torre de vidre que s’estreny cap a la meitat; el segon és fàcilment reconeixible per les seves finestres no alineades i les seves formes corbes, que contrasten amb les cases adjacents. En el seu dia, els arquitectes artífexs de la Casa Dansant la rebatejaren com “Fred&Ginger” per la semblança de la seva forma amb les figures d’aquests famosos ballarins de Hollywood, que protagonitzaren tants musicals. El solar on avui s’ubica aquest curiós edifici va estar ocupat abans de la Segona Guerra Mundial per una casa senyorial que va quedar arrasada després dels bombardejos sobre la ciutat. L’espai va quedar buit fins que en els anys noranta el va comprar el grup ING, que va encarregar a l’arquitecte estadounidenc Frank Gehry el disseny d’un edifici que es convertís en símbol de Praga.
Amb la col·laboració del txec Vlado Milunic, Gehry va portar a terme aquest polèmic projecte, per el que ambdós arquitectes varen gaudir de total llibertat artística. Diem polèmic perquè, en el moment de la seva construcció, els veïns de la zona protestaren davant la idea de tenir un edifici deconstructivista en un barri farcit de cases barroques i modernistes, alegant que trencaria totalment amb l’estètica predominant en el barri. Per a l’èxit del projecte fou fonamental el recolzament del president txec aleshores, Václav Havel, veí del barri, que confiava en que la construcció de la Casa dansant dotaria d’un nou espai cultural de la zona, contribuïnt a revitalitzar-la. No s’equivocava, doncs malgrat dels enormes costos del projecte degut a les complicacions tècniques de construïr un edifici d’aquestes característiques, la Casa Dansant acabaria convertint-se en un dels edificis moderns més estimats de Praga, guanyadora de varis premis d’arquitectura. Actualment, la Casa Dansant alberga varies oficines, botigues i un restaurant des del que es gaudeix d’una bona vista panoràmica de Praga. T’aconsellem que no et perdis aquest edifici que sembla contonejar-se entre les façanes del segle XIX que l’envolten.
A l’edifici hi ha un mirador i el seu accés val uns 70Kc, però si vas al bar de la terrassa de l’àtic només hauràs de pagar una consumició i tindràs les vistes per a tu sol.
La nostra ruta continua 250 metres més a l’est per l’avinguda Resslova, on ens trobarem a l’església de Sant Ciril·li i Sant Metodi. És una església ortodoxa amb una gran història de la Segona Guerra Mundial. Es tracta de la Principal església ortodoxa de l’antiga Txecoslovàquia.
L’Església de Sant Ciril·li i Sant Metodi, protagonista d’un dels episodis més sonats de la Segona Guerra Mundial, quan varis soldats contraris al nazisme es varen atrinxerar en ella després d’assassinar el governador nazi de la República Txeca, Reinhard Heydrich. Fóren descoberts pels alemanys i després d’una ferragosa resistència varen acabar per suïcidar-se, però encara es poden veure les restes de metralla en els murs de l’església. Avui, l’església alberga un petit Museu de la Resistència.
5. Altres
En funció de com portem la ruta del dia d’avui, ara farem una cosa o una altra. La intenció és acabar el dia amb qualsevol de les tres opcions que ara us presentarem. Passem a exposar-vos-les i que cadascú esculli la que cregui més convenient, com si se’n volen fer dues si es té temps. Aquestes son les tres opcions per acabar el dia d’avui:
- Letna Park: Parc amb imatges icòniques de vistes panoràmiques de la ciutat
- Torre de televisió de Zizkov: Torre de 70 metres, construïda al 1990 i decorada per David Cerný. Es pot pujar a la plataforma d’observació
- Vysehrad: Turó on va néixer Praga, al sud de la Ciutat Nova. Castell fortificat amb museu, passatges ocults, terrenys extensos i restes d’una basílica medieval.
Letna Park
Si escollim acabar el dia al Letna Park, haurem d’agafar el tramvia nº17 a la parada de Jíraskovo Námestí, al costat del pont amb el mateix nom, i fer un trajecte de 8 minuts creuant el pont Cechuv Most. Després de creuar-lo, ja haurem arribat a la parada de Cechuv Most i podrem entrar al parc. És una ruta d’accés molt senzilla des de les immediacions de la Casa Dansant.
El parc de Letná forma part de la immensa zona verda que s’extén per la riba esquerra del Moldava, des del jardí Kinský, en el barri de Smíchov, fins a Holešovice, passant per Petrín, els jardins del castell de Praga i Chotkovy sady. Amb la seva situació ideal dominant el centre històric, el parc de Letná és imprescindible per els turistes i per els habitants de la ciutat, que vénen a qualsevol hora del dia o de la nit en busca de vistes incomparables cap a la ciutat bulliciosa i l’apacible Moldava, amb els seus nombrosos ponts. El parc de Letná sempre té visitants, sobretot quan fa bon temps. Gràcies a la seva superficie plana i a la seva densa xarxa de camins asfaltats, el parc Letná i l’enorme explanada contigua son llocs als que acudeixen molts runners i patinadors. Al capvespre, predominen aquells que vénen a assaborir una cervesa en els molts quioscos i terrasses del parc.
El parc està dominat per un metrònom de volor vermell, erigit en el lloc on es va alçar entre 1955 i 1962 el conjunt escultural més gran d’Europa: el monument a la història de Stalin, conegut popularment com “la cua de la carnisseria”. Tanmateix, aquesta estàtua de pedra no va durar molt en aquest emplaçament privilegiat, ja que després de la crítica de Kruschev al culte de la personalitat de Stalin, els camarades txecoslovacs varen decidir dinamitar el monument. Des de 1991, el pedestal fins llavors desert, fou ocupat per un metrònom gegant anomenat la “màquina de viatjar en el temps”. Aquesta instal·lació, pensada com a provisional amb motiu de l’Exposició Universal de Praga, aquí s’ha quedat fins avui. L’esplanada situada darrera del metrònom ha estat confiscada pels aficionats al skateboard i als patins.
Un altre punt interessant del parc de Letná és el carrussel més antic d’Europa. Data de finals del segle XIX i està equipat amb 4 cochets i 19 cavalls revestits amb autèntica pell de cavall. Per desgràcia, no està obert al públic ja que està sent restaurat. És d’esperar que aviat torni a estar obert. Al fons del parc de Letná es troba una construcció en forma de torre un xic especial: es tracta del pavelló Hanavský, instal·lat en aquest lloc després de l’exposició aniversari de 1891. Havia estat la representació de la fàbrica siderúrgica Komarenské železarný del príncep Hanavský, de qui va agafar el nom.
El parc ens ofereix imatges icòniques de la ciutat de Praga…
Per tornar cap al centre de la Ciutat Vella, el millor que podem fer és fer una passejada de 20 minuts que ens farà creuar el Cechuv Most i entrarem en el Stare Mesto de la ciutat. Valdrà molt la pena aquesta ruta a peu.
Torre de televisió de Zizkov
Aquesta torre presumeix de ser l’edifici més alt de tota Praga, amb 215 metres. Està un xic allunyada del centre, per lo que les vistes no son tant “monumentals” com des d’altres miradors de Praga, però si tens temps suficient en el teu viatge et pots apropar i pujar al mirador situat a la meitat d’aquesta curiosa torre per la que trepen varies escultures de bebès de David Cerný.
Els “Miminka”, els bebès que trepen per la Torre Zizkov, son una de les obres més conegudes de David Cerný. Tretze estàtues de bebès gegants, sense cara i gatejant per les columnes de la torre, alguns en plena escalada i altres ja en descens. Varen aparèixer com a part d’una intervenció temporal al 2000 i, un any després, tornaren a la torre per quedar-se.
Aquesta és una de les obres de David Cerný a Praga. Els bebès medeixen 3,5 metres de llarg i 2,60 metres d’alt i, des del 2019, pesen 350Kg!. Els varen canviar aquest any, els originals del 2000 pesaven “només” 190kg. Es tracta d’un dels miradors de Praga que ja s’han convertit en un clàssic. És el que té l’horari més ampli, ja que hi pots pujar tots els dies de les 9:00 a les 24:00h. Això sí, l’entrada és un xic cara, ja que val 300Kc pels adults, 250Kc per l’entrada reduïda (nens i estudiants) i 640Kc per a les famílies. La distància a la ciutat fa que hi hagi molta Praga nova en la vista, almenys així es veu a les fotos.
Per arribar a la torre en el barri de Zizkov, des de la zona de la Casa Dansant, el millor que pots fer és anar a buscar la parada del tramvia de “Jiráskovo náměstí”, i agafar el tramvia nº5 que passa cada 10 minuts aproximadament. Farem un trajecte amb tramvía d’unes 9 parades i uns 15 minuts fins a baixar-nos ja en el Barri de Zizkov en la parada de “Olsanské námestí”. Des d’aquí encara faltarà caminar uns 10 minuts cap a l’oest, amb la torre ben visible davant nostre. Per tornar cap al Centre de la Ciutat Vella, podem variar de mitjà de transport i podem agafar el metro i concretament la línia A, anant a buscar la parada de “Flora” a uns 15 minuts de la torre, i baixarem a la parada “Mustek”, a 6 minuts de la Plaça de la Ciutat Vella (el trajecte que haurem fet amb el metro serà d’uns 6 minuts).
Vysehrad
La nostra intenció és passejar per Vysehrad, el turó on va néixer la ciutat de Praga. Una fortalesa, un parc, una església, un cementiri… Recorrerem el turó de Vysehrad, un dels recintes emmurallats més importants de Praga. Vysehrad és una de les ciutats originàries de Praga. Durant la segona meitat del segle XI i en la primera meitat del segle XII el castell de la ciutat fou ocupat per els prínceps premislites. El seu nom en català significa “Castell en les alçades”.
Segons l’antiga llegenda, Vyšehrad fou la primera seu dels prínceps txecs i de la llegendària princesa Libusa. Les investigacions demostren que la fortificació fou construïda a principis del segle X, després que el Castell de Praga. Des del punt de vista turístic és la zona de Praga menys coneguda, ja que la majoria de les guies ni tant sols la mencionen en les seves pàgines. Els punts d’interès més importants que veure a Vyšehrad son:
- La Fortalesa de Vyšehrad
- L’església de Sant Pere i Sant Pau: degut a un incendi, fou reconstruïda a finals del segle XIX en estil neogòtic
- El Parc Vyšehrad: Tot l’interior de la fortalesa és una de les zones verdes més famoses de Praga, hi ha parcs, gronxadors, bars i restaurants
- Cementiri de Vyšehrad: Construït al 1869, és el lloc de descans d’un gran nombre de personatges famosos.
És recomanable visitar Vyšehrad? Encara que no es pot catalogar d’imprescindible, si teniu varis dies a Praga pot ser una bona forma de relaxar-se. El passeig pels seus jardins és molt agradable.
Per arribar a Vysehrad des de la zona de la Casa Dansant és molt fàcil, només hem d’agafar el tramvia nº7 que passa per Jíraskovo námestí i va cap al sud seguint el Moldava (la parada del pont de Jiráskuv most) i baixar-nos a Výton. Des d’allí haurem de caminar uns 20 minuts fins a dalt del turó. Per tornar de Vysehrad fins al centre de l’Stare Mesto, el millor és agafar el tramvia 18 des de la parada d’Albertov fins a la parada de Národní trída que es troba situada a uns 8 minuts de la Plaça de la Ciutat Vella de Praga.
Adjuntem amb un mapa de google maps l’itinerari peatonal que hem realitzat en el dia d’avui, amb el marcatge dels principals monuments i atraccions (els desplaçaments amb tramvia google els marca peatonalment / he col·locat les tres opcions del final del dia seguides):