Avui començarem el dia pujant-nos en el Ferry que ens ha de portar de Wellington a Picton, ja en l’illa Sud!. Un cop a Picton ens dirigirem a uns dels Parca Nacionals més bonics de Nova Zelanda, Abel Tasman National Park, però pel camí encara ens queden un fotimer d’atraccions a gaudir en aquesta roadtrip. Passarem per la carretera panoràmica Queen Charlotte Reserve Drive, pel Pelorus Bridge Scenic Reserve, i per la ciutat de Nelson. Un cop arribats al Parc Nacional Abel tasman, anirem a fer un tram de la ruta de senderisme costanera “Abel Tasman Coast Track”. Passarem la nit a Kaiteriteri. |
Índex: 1. Ferry de Wellington a Picton 2. Queen Charlotte Reserve Drive 3. Pelorus Bridge Scenic Reserve 4. Abel Tasman National Park |
1. Ferry de Wellington a Picton
Avui comencem el dia amb el Ferry de Wellington a Picton, amb el que farem el trajecte per mar que ens separa de l’Illa Sud i amb el que finalitza la ruta per la Illa Nord d’aquest viatge a Nova Zelanda, que tants comentaris increïbles ens ha regalat, durant quasi dues setmanes. Abans de començar amb els detalls d’aquest trajecte, volem ressaltar lo important que és, sobretot si véns en temporada alta o temporada mitja, reservar aquest ferry de l’Illa Nord a l’Illa Sud amb algo de temps. Això és simplement per la disponibilitat de les places d’aquesta època de l’any, en la que s’esgoten molt ràpid o únicament queden les places més cares, per lo que si tardes molt en reservar, acabaràs pagant pràcticament el doble o el triple de lo què costen realment.
Amb el Ferry de Wellington a Picton aquesta és la forma més adequada de creuar d’una illa o l’altra sobretot si estàs realitzant aquest viatge a Nova Zelanda en autocaravana. Aquesta ruta de Wellington a Picton és operada únicament per dues companyies de ferry: Interislander i Bluebridge. En resum:
- Interislander: Sortides des de Wellington a les 2:00am, 6:15am, 8:45am, 1:00pm, i 4:00pm. Preu a partir de 523NZD (287,65€).
- Bluebridge: Sortides des de Wellington a les 2:00am, 8:15am, 1:30pm, i 8:30pm. Preu a partir de 429,58NZD (236,27€)
En el nostre cas, al final optem per la companyia Bluebridge (pots reservar-ho des d’aquí), ja que és la que més ens encaixa per horaris, disponibilitat i preus. Aquesta companyia té un ferry de Wellington a Picton que surt a les 8:15h del matí, una hora perfecta si vols aprofitar el dia complet ja en la Illa Sud de Nova Zelanda. Tingues en compte que tens que estar una hora abans per a fer el check in, passant abans per una petita guixeta, en la que et dónen unes etiquetes amb les que t’indiquen on has de posar-te per poder accedir en el ferry. Segons l’empresa amb la que vagis a realitzar el trajecte de Wellington a Picton, tindràs que anar a una zona o altra de la ciutat, ja que ambdues surten des de diferents zones del port. El ferry és super còmode i té restaurant, cafeteria, sala de cinema, cabines, zona per treballar amb endolls, taules, cadires i wifi gratis. Encara que tot el trajecte és una meravella, la última part, en la que t’endinses en la Illa Sud, és un veritable espectacle pels sentits. Si surts a fora, tingues en compte que segons el dia, pot fer bastant fred, per lo què és important portar algo d’abric. En cas de que et maregis, una bona recomanació és prendre una pastilla pel mareig una hora abans de l’embarc.
Tal i com hem comentat anteriorment, puntuals a les 7:30h del matí accedim al ferry de Wellington a Picton i després de deixar la nostra autocaravana en la zona de baix del ferry, accedim a la zona dels seients, on ens acostem a la cafeteria per demanar l’esmorzar i després d’un cafè i alguna pasta, passar les següents 3 hores i mitja gaudint d’uns paisatges únics, que ens recorden lo increïble que és aquest país i la sort que tenim d’estar realitzant aquest viatge.
Son les 11:45h quan arribem al final del trajecte en ferry de Wellington a Picton i comencem la que serà la nostra ruta per la Illa Sud de Nova Zelanda dirigint-nos a la Queen Charlotte Drive, de la que diuen és una de les carreteres panoràmiques més boniques del país i un dels llocs a veure a Nova Zelanda imprescindibles.
Picton
Picton és un lloc genial per a una parada tècnica abans de seguir la ruta perquè té de tot. Nosaltres hem aprofitat per posar gasolina i fer algunes compres abans de seguir amb el camí cap al nostre destí d’aquesta etapa: Abel Tasman National Park. Picton és una ciutat petita entorn al port i envoltada de muntanyes i forma part de l’àrea coneguda com Marlborough Sounds, una zona de fiords (antics valls que han estat ocupats per les aigües de l’Oceà Pacífic). Prop de Picton hi ha el “Queen Charlotte Track”, un trekking de varis dies que recorre la zona dels fiords de Marlborough Sounds.
Blenheim
Un cop a Picton, hem de saber que estem en la regió vinícola de Marlborough, on s’hi troba a prop el poble de Blenheim (a uns 25 minuts en cotxe). És la localitat més coneguda de la regió vinícola de Marlborough. És un lloc perfecte també per a fer una parada tècnica perquè té de tot: restaurants, gasolineres i supermercats. Si tens intenció de dedicar una part del teu viatge a Nova Zelanda a explorar la versió vinícola del país, Blenheim pot ser una bona base per explorar aquesta regió.
Regió vinícola de Marlborough
Potser que no ho sàpigues, però Nova Zelanda és un país amb una gran cultura de vins. I la regió de Marlborough és una de les zones més importants de producció de vins del país. De fet, a Marlborough es produeixen les tres quartes parts de la producció total de Nova Zelanda. Si ets amant del vi, estic segur de que ho gaudiràs moltíssim visitant alguna de les bodegues de la zona i catant totes les varietats de raïm que dóna aquesta terra. Hi ha 35 bodegues obertes al públic i que ofereixen visites i cates. Existeix inclús un Marlborough Wine Trails del que pots obtenir més informació aquí. Nosaltres no teníem temps per anar a explorar aquesta zona, així que vam sortir de Picton en direcció a la carretera panoràmica “Queen Charlotte Drive”.
Si disposes de temps i t’interessa la zona de Picton així com els seus Marlborough Sounds, pots anar al Centre de Visitants de Picton (I-Site), així com hi arribis perquè et recomanin alguna ruta en els entorns. Jo te’n recomanaria dues. Per una banda, el Tirohanga Track (una ruta de 1h 30min). Es tracta d’un trekking en el que puges a un mirador des del que tindràs unes vistes molt boniques a la ciutat de Picton i a Waipapa amb els fiords de fons. Aquesta ruta es pot començar des de 2 punts diferents per lo que o aconsegueixes un transport que et retorni a l’inici, o tindràs que començar i acabar en el mateix punt. |
L’altre ruta que et recomano és la de “Snout Track” d’una durada de 3 hores. Amb aquesta ruta tindreu vistes a les badies dels fiords de Picton. Es tracta d’una ruta no circular que surt de l’Snout Track Car Park. La primera parada de la ruta és en un alt, el mirador “Queen Charlotte View”, però podreu continuar fins baixar a la punta del braç de terra en “The Snout”. Arribar fins aquí son 8,2 kilòmetres. Es tarda unes 2 hores i 10 minuts en anar i tornar. |
2. Queen Charlotte Reserve Drive
Entre Picton i Havelock pots recórrer una sinuosa carretera de 40 kilòmetres, a través de bosc nadiu, en el que podràs gaudir d’unes vistes úniques i uns paisatges que estem segurs, no et defraudaran, inclús en els dies més ennuvolats. Tingues en compte que al llarg dels 40 kilòmetres hi ha dotzenes de miradors, per lo què et recomanem prendre’t-ho amb calma i contar amb 3 hores mínim per poder recórre-la amb tranquil·litat i gaudir-la al màxim, inclús agafant-te el teu temps per menjar enfront a algun dels seus impressionants paisatges.
A més d’increïbles paisatges, la Queen Charlotte Drive destaca per passar per petites localitats en les que l’art és el seu màxim protagonista i on podràs trobar peces d’artesania realment interessants, que pots emportar-te a casa com un dels records més especials del teu viatge. Recorda que tota la carretera discorre entre boscos, és bastant estreta i transcorre entre infinitat de corbes tancades, per lo què és molt important estar alerta i conduïr amb precaució.
En els 40 kilòmetres únicament es pot aparcar en els miradors, ja sigui per admirar el paisatge o per fer una aturada per menjar. En cap cas aquests espais estan habilitats per a poder pernoctar, encara que hi hagi espai suficient. En la zona únicament hi ha alguns càmpings en els que sí es pot dormir, però sempre i quan estigui permès ja que quan el risc d’incendi és molt alt, aquests càmpings tanquen i no et pots quedar a dormir. En la Queen Charlotte Drive hi ha miradors cada pocs metres, per lo que si no vols parar en tots, et recomanem més o menys tenir una idea de la zona que estàs visitant i parar en un o dos de cada tram. Aquesta és una carretera que solen fer també molts ciclistes. Tinga-ho present, ja que la carretera té moltíssimes corbes i no és massa ampla. Encara que està considerada com una de les carreteres més escèniques del país, en el nostre cas després de recórre-la, creiem que no és un imprescindible com a tal i que si ja has fet un recorregut per els llocs que veure en la Península de Coromandel, per exemple, probablement aquesta no et resulti tant increïble com l’anterior. Malgrat això, si tens temps després de fer el trajecte del ferry de Wellington a Picton, creiem que és una forma perfecta d’endinsar-te en la Illa Sud de Nova Zelanda.
Gaudim de la Queen Charlotte Drive durant pràcticament tres hores, que també aprofitem per menjar en un dels miradors, però quan arribem a Havelock, el punt final de la carretera, decidir continuar fins a Nelson, veient que tenim temps suficient i així avançar una mica la ruta que teníem prevista en el dia d’avui, després del ferry de Wellington a Picton i el recorregut d’aquesta carretera.
Quasi al final del camí entre Picton i Havelock es troba aquest mirador: Cullen Point. Per arribar fins a ell s’ha de fer una caminata d’uns 10 minuts fins lo més alt d’un turó. És veritat que des d’aquí s’obtenen unes vistes brutals, però no son tant diferents a lo què has anat veient al llarg del camí. La veritat és que ens les esperàvem una mica més impressionants. |
A més del trail senzill per pujar al mirador, si tens temps, pots fer el Coastal Loop Track, un trail d’una hora (3,5 kilòmetres) que recorre la zona més a fons.
3. Pelorus Bridge Scenic Reserve
Des de les afores de Havelock fins al següent punt d’interès la carretera discorre al costat del riu Pelorus, per lo què els paisatges també valen molt la pena.
A uns 20 kilòmetres de Havelock es troba el Pelorus Bridge, un peculiar pont de color verd des del que s’obtenen unes precioses vistes. En aquesta zona es poden fer varis trekkings súper bonics, però nosaltres, només vam voler i poder fer el més curt de tots.
Son només 5 minuts i arribes a un pont penjant de fusta i corda sobre el riu realment preciós. El passeig val moltíssim la pena.
I arribem a Nelson, on ens aturem a prendre un cafè i estirar les cames i com no podia se d’una altra forma, ens vam apropar fins a un dels seus llocs més pintorescs, que no és altre que la seva famosa joieria. Coneguda pel seu bon temps i un bell entorn, Nelson és el lloc perfecte en el que fer una parada o inclús pernoctar després de fer el trajecte del ferry de Wellington a Picton. Encara que és una ciutat que conta amb varis atractius, en el nostre cas al ser únicament una parada tècnica, decidim aparcar en el carrer principal i després passejar una estona i prendre un cafè, ens apropem fins a la joieria Jens Hansen, on es va forjar realment l’Anell Únic de la pel·lícula “El Senyor dels Anells” i on pots veure una petita joieria, en la que en els seus aparadors es veu aquesta peça i inclús varies rèpliques que pots comprar en or i plata per un bon feix de dòlars novazelandesos.
Nelson, a part de ser el lloc perfecte per a una parada tècnica abans d’endinsar-nos en l’Abel Tasman National Park, a Nelson hi ha varis punts d’interès, a part de la joieria:
- Església de Christ Church: És una església súper curiosa amb una torre súper alta
- Tahunanui Beach: Si t’agraden les platges boniques, no pots deixar de parar en aquesta.
- Founders Heritage Park: L’entrada a aquesta espècie de parc temàtic novazelandès costa 10NZD per persona. Allí hi trobaràs una recreació d’un clàssic poble de Nova Zelanda. Nosaltres no ho vam visitar per prioritats i falta de temps, però la veritat és que té bona pinta.
- Monument del Centre de Nova Zelanda: Es suposa que en aquest punt és el centre exacte de Nova Zelanda, així que a més d’un mirador preciós, aquí hi ha un monument súper curiós per a celebrar-ho.
Després d’una breu visita al poble de Nelson, tornem a la nostra autocaravana i podem camí al Parc Nacional Abel Tasman.
4. Abel Tasman National Park
De Nelson hi ha una horeta amb autocaravana fins al Parc Nacional, seguint la ruta SH 60. Quan vam decidir viatjar a Nova Zelanda teníem en ment muntanyes, llacs i ovelles, lo què no esperàvem era poder gaudir de platges paradisíaques. Lo millor per a conèixer el parc nacional és fer algun tram del sender de varis dies Abel Tasman Coast Track. Si no tens temps de fer la ruta completa o has arribat tard per reservar el càmping, et recomano que agafis una barca en l’oficina de turisme de Marahau que et porti fins a la platja de Anchorage i des d’allí pots fer la volta caminant fins a Marahau.
Aquesta ruta, la Abel Tasman Coast Track, discorre per la costa i creua badies envoltades de boscos tropicals, platges de sorra blanca i penyasegats amb aigües transparents. Recorre uns 60 kilòmetres (en un sentit) entre Maharau i Wainui. Recomanen fer-la en 3-5 dies. Com en totes les “Great Walks”, s’ha de reservar els refugis amb bastant antelació. Al no ser circular, hi ha empreses de watertaxi que ofereixen el trasllat entre els punts d’inici i final del trekking. Hi ha alternatives de trekkings de 1 dia així com activitats organitzades d’excursions amb caiac que es poden combinar amb una part final de trekking.
Nosaltres vam arribar amb l’autocaravana a Marahau, i des d’allí vam agafar un Water Taxi que ens va portar fins a Anchorage. Nosaltres ja anàvem equipats per la ruta i pel seu pas per platges i badies. Et recomano que et posis el banyador, la roba i les sabates de caminar. Des d’Anchorage pots tornar caminant a Marahau realitzant 15 kilòmetres del popular sender Abel Tasman Coast Track i parant-te en les platges que més t’agradin a fer-te una capbussada i gaudir de les vistes. Els punts d’interès d’aquesta ruta adaptada en 1 dia son:
- Observation Beach
- Apple Tree Bay
- Marahau Beach Camp
Nosaltres hem fet la ruta adaptada de l’Abel Tasman Coast Track en 1 dia des de Anchorage Bay fins al Marahau Beach Camp, en unes 3 hores i mitja (son uns 15 kilòmetres de camí costaner de bon caminar). |
Vam agafar el Water Taxi de l’empresa Abel Tasman Aqua Taxi de Marahau. Adjunto l’enllaç. Ens costa 52NZD pel viatge d’anada a Anchorage Bay. |
Faltava poc per arribar al capvespre, i la nostra intenció un cop realitzat el trekking, era anar a veure des de Marahau mateix, la roca “Apple Split”. La veritat que el nom se l’ha guanyat perquè té forma de poma partida quasi perfecta. Hi ha vegades que et porten en watertaxi a veure-la, però no fou el nostre cas així que ens vam apropar a visitar-la pel nostre compte. L’inconvenient, és que no hi ha una zona habilitada d’aparcament a prop (o nosaltres no la vam veure) i en la baixada cap a la platja està prohibit aparcar. Nosaltres vam deixar l’autocaravana aparcada de forma “regular” per les cases de l’entorn, i vam baixar corrents a la platja. La baixada a la platja és bastant pronunciada i, per tant, la pujada és dura a la tornada.
Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les principals atraccions visitades, en un mapa de google maps (hi hem destinat un total de 7 hores i 21 min – contant el temps que hem estat en el ferry -, en un trajecte final de 281,00 kilòmetres):
I per finalitzar, anunciem el càmping on ens allotjem la nit d’aquest dia, en aquest cas es tracta, del Kaiteriteri Recreation Reserve, al poble de Kaiteriteri, a 9,5 kilòmetres al sud de l’aparcament de Marahau.