| Pel matí visitarem la ciutat de Laufenburg, ciutat fronterera amb Suïssa, dividida en 2 per la seva frontera. Seguidament anirem fins a Görwihl per anar a visitar la cascada de Höllbachwasserfall. I deixarem per la tarda la visita a una altra ciutat amb encant, aquest cop Bad Säckingen. La nit la passarem en un allotjament a Schönau en la Selva Negra. |
| Índex: 1. Laufenburg 2. Höllbachwasserfall 3. Bad Säckingen |
1. Laufenburg
Des de l’Edat Mitjana, ambdues ribes es consideraven el mateix lloc. El nom Laufenburg significaria algo així com Burg dels ràpids, en alusió a les violentes corrents del Rin, que avançava aquí entre roques, amb una amplada que a vegades no anava més enllà dels dotze metres. Aquest pont que va unir a les dues ciutats també va causar l’interès estratègic de l’enclavament, lo que li va originar nombrosos fets bèl·lics. Va pertànyer el lloc a Àustria, i en la cima del cantó suís hi va haver des del segle XII un castell de la noblesa, que va quedar pràcticament destruït en la Guerra dels Trenta Anys. Amb la pau de Luneville, en la època de Napoleón, el poble es va dividir entre dos països: Suïssa i Alemanya. El Laufenburg alemany té una mica més de tamany que el de Suïssa, amb uns 4.000 habitants. No té tant sabor artístic, però sí desenvolupa més vitalitat econòmica.
Els cascs urbans son similars: cases altes arraïmades a les ribes del riu, amb belles balconades, i la torre de l’església dominant la part superior del lloc, encara que la del Laufenburg alemany és relativament recent. La ciutat alemanya s’ha desenvolupat sobre tot al llarg del segle XX, gràcies a l’arribada del ferrocarril, a la construcció de la propera central hidroelèctrica, i a algunes indústries.
Els punts d’interès del poble son: l’Ajuntament, l’Església del Sant Esperit, l’Església Protestant, i el Pont Laufen.
Ajuntament
L’Ajuntament es troba en una porta de les muralles de la ciutat. En el seu lloc es trobava originàriament l’anomenada “Porta de la Selva” que fins al 1810 fou un edifici fortificat amb torre, però que fou remodelat en un edifici neoclassicista per a donar cabuda a l’ajuntament i a l’escola de Kleinlaufenburg després de la divisió de la ciutat.
Església de l’Esperit Sant
L’església de l’Esperit Sant (Heilig-Geist Kirche) a Laufenburg fou mencionada per primera vegada en un document escrit de l’any 1314. Fou remodelada en el 1377, enderrocada en el 1883 i reconstruïda en el 1884 com un edifici neogòtic de pedra arenisca vermella amb torre alta.
Església Protestant
La regió va pertànyer durant molts segles al regne dels Habsburg i per tant fou exclusivament catòlica. Després de la creació del Gran Ducat de Baden en 1806, els primers funcionaris protestants varen venir a l’Alt Rin. La història de la parròquia protestant de Kleinlaufenburg va començar amb el culte de Pentecostès en el 1868, que fou celebrat en el saló d’actes de l’ajuntament al qual varen assistir 90 creients. Després es varen celebrar regularment cultes protestants i els feligresos desitjaven tenir la seva pròpia església, que va poder ser construïda gràcies a donacions i inaugurada el 21 d’agost de 1887. El 5 d’abril de 1970, un foc sense flames va devastar gran part de l’església. Fou restaurada i inaugurada novament el 16 d’abril de 1972, rebent el nom de Església de la Reconciliació (Versöhnungskirche). Les noves vidrieres de l’església son obra del pintor Johannes Schreiter.
Pont de Laufen
El pont de Laufen (Laufenbrücke) creua sobre l’Alt Rin per connectar els cascs antics de les localitats de Laufenburg (Baden) a Alemanya i de Laufenburg (Argovia) a Suïssa. L’estructura actual, que data de 1911, és un pont de dos vans format per dos arcs de formigó armat que comparteixen una pila localitzada en el centre del riu. El projecte i la construcció varen ser obra de l’enginyer suís Robert Maillart.
2. Höllbachwasserfall
Passejat el casc històric de Laufenburg, tant de la part alemanya com la suïssa, ens dirigim a la cascada Höllbachwasserfall. Es tracta d’una bonica cascada que s’hi arriba per una ruta de senderisme pintoresca. Les cascades de Höllbach, situades a tant sols 500 metres al nord-est del municipi de Görwihl, son una joia natural que no t’hauries de perdre. El Höllbach, un pintoresc aflent de l’Alb, s’enfonsa aquí en una impressionant sèrie de cascades. La cascada principal impressiona amb una majestuosa altura de caiguda d’uns 8,5 metres.
Déixa’t seduïr per la força de l’aigua. La millor manera de viure aquest espectacle natural és amb una caminada circular d’uns 3,5 kilòmetres des de Görwihl (aquí deixarem el cotxe). Aquí tindràs la oportunitat no solament d’admirar les cascades, sino també de gaudir del paisatge circumdant del Hotzenwald. Es recomana especialment una caminada des de Sägemooshütte per a famílies amb nens. Des d’allí el camí discorre per el “Forellenbach” (Hintere Wühre) cap a les cascades de Höllbach. L’agradable sender ombrejat en el bosc fa que el passeig sigui refrescant inclús en els dies càlids de l’estiu, ja que sempre es camina sobre aigües cristal·lines.
I per acabar el viatge, podràs gaudir d’una barbacoa en el Sägmooshütte. La zona de barbacoa és de lliure accés pels particulars i ofereix l’oportunitat perfecta per acabar el dia envoltat de naturalesa. Experimenta les cascades de Höllbach i els seus voltants com una aventura inoblidable per a tota la família: experiències naturals que recordaràs.
3. Bad Säckingen
Vista la cascada i tornats al cotxe que hem deixat al poble de Görwihl, anirem a visitar la petita ciutat de Bad Säckingen. Avui en dia encara es pot conèixer el famós trompetista de Säckingen a Bad Säckingen. Vestit amb roba històrica, acompanya als convidats en recorreguts escènics pels carrerons de la ciutat i fins a llocs originals de la coneguda epopeia en vers de Joseph Victor von Scheffel. A Säckingen, el poeta va escoltar la romàntica història d’amor que aquí hi va ocórrer: el fill d’un simple ciutadà i una jove aristocràtica es varen enamorar. Com que el matrimoni no corresponia al seu estàtus, es van casar lluny i llavors van tornar a casa. “El trompetista de Säckingen” fou un èxit de vendes i també va entusiasmar al públic com a òpera i pel·lícula muda. El lloc on es van enamorar els dos protagonistes, el castell de Schönau, segueix en peu i alberga varis museus: des de la història de la ciutat fins a les troballes arqueològiques en la planície de l’Alt Rin, passant per una col·lecció única de trompetes de més de 400 anys de fabricació, i la “ScheffelRäumen”, els visitants poden trobar en el castell tot tipus de tresors. Altres exposicions temporals en les “Moving Rooms” completen la oferta.
En el seu parc, el parc del castell, es pot passejar meravellosament per el verd. La cafeteria també convida a fer una breu pausa i convenç per la seva ubicació junt al Rin i per una meravellosa vista des de la que es pot contemplar un altre punt destacat de Bad Säckingen: una estructura de fusta que descansa orgullosament sobre imponents pilars de pedra arrodonida per l’aigua del Rin. Amb 204 metres, és el pont de fusta cobert més llarg d’Europa. El monument cultural nacional, al que es pot accedir a peu i en bicicleta, té més de 450 anys i connecta Alemanya amb Suïssa.
Enrere van quedar els dies en que els transeünts tenien que pagar el peatge del pont de creuers. Avui en dia, els visitants caminen d’un país a l’altre i poden passejar pels carrers de Bad Säckingen. De sobte, en el cor del casc antic s’obre la vista de Münsterplatz: façanes acolorides la voregen i en el centre s’eleven les torres de San Fridolinmünster. Amb els seus nombrosos cafès i restaurants, aquest és un lloc encantador on allotjar-se. És molt possible que el trompetista també passi per allí, de camí a la tomba dels amants en la catedral.
En resum, a Bad Säckingen no et pots perdre els següents atractius:
- Palau de Schönau, avui convertit en museu
- Pont coberta de fusta
- Riu Rin i frontera amb Suïssa
- Església de Sant Fridolins
- Carrers i places: Münsterplatz, Steinbrückstrasse, Rheinbrückstrasse y Schönaugasse.
Realment Bäd Säckingen és un poble molt bonic, quasi al primer nivell dels millors pobles de la Selva Negra. Només ens queda anar-nos-en a buscar el nostre allotjament del dia d’avui, fins a la ciutat de Schönau en la Selva Negra.
Adjuntem un mapa de google maps amb la previsió de la ruta del dia, i dels principals atractius del mateix (després de 72,80km i de 1 hora i 29 minuts):