| I aquest tercer dia de les vacances ja forma part d’un dels millors dies d’exploració dels Dolomites, ja que ho té tot. Pel matí visitarem a fons el Lago Carezza, un dels llacs més bonics i fotogènics dels Dolomites, on farem una caminada a tota la volta del llac. I per la tarda farem un dels mítics trekkings que es poden fer en els Dolomites, el trekking a la Torri del Vajolet, en ple Parc Natural del Catinaccio. Agafarem el primer telefèric (Funivia Catinaccio) en el poble de Vigo di Fassa, i un cop a dalt caminarem unes 3 hores fins arribar a la base de les mítiques Torri del Vajolet. El nostre objectiu serà arribar al Rifugio Re Alberti I, un lloc màgic on passarem la nit. |
| Índex: 1. Lago di Carezza 2. Torri del Vajolet (anada) |
1. Lago di Carezza
Per mi i per alguns, el Lago di Carezza és el llac més bonic que veure en els Dolomites. Havia vist algunes fotografies de l’any passat que estava una mica sec i quan vam arribar i el vam veure a vessar i preciós que estava envoltat de pins i muntanyes, ens vam quedar meravellats. Se’l coneix també com el Llac Arciris, pel contrast del seu color turquesa amb les mils de tonalitats que centellegen en els seus reflexes. Té un fotimer de llegendes, entre elles la d’una ninfa que treu el cap quan hi ha poca aigua (vam veure l’escultura submergida, està en el centre del llac). Per visitar-lo només has de deixar el cotxe en l’aparcament de pagament habilitat, i en pocs passos (baixant un túnel soterrani on per cert, hi ha banys) arribaràs a la terrassa-mirador. Aquest punt és el que ofereix una vista més bonica, però val la pena fer el recorregut de 30 minuts que li dóna la volta.
Hem començat amb una de les grans estrelles dels Dolomites. Segurament, el llac amb els colors més intensos que he vist mai. El Lago di Carezza és una petita llacuna de tonalitats maragda i impressionants reflexos encaixada entre agulles calcàries al més pur estil dolomític. És com una imatge de postal la visita del qual pot ser que no et porti molt de temps. Conta amb aparcament de pagament junt al llac, i un altre gratuït si no t’importa caminar uns 15-20 minuts i un sender circular que envolta tot el perímetre en uns 30 o 40 minuts a peu.
Conegut per ser una de les perles dels Dolomites, el Lago di Carezza és un d’aquests llocs que superen qualsevol expectativa. Ubicat en un entorn natural increïble, aquest llac és conegut a més de per la seva bellesa, pel color de les seves aigües i perquè aquestes, quan les condicions són òptimes, reflexen el grup del Laterman. A més de poder rodejar-lo a través d’un senzill caminet, un dels punts que no et pots perdre és el seu impressionant mirador al que s’hi arriba després de creuar un túnel que surt des de la zona de la botiga i el centre de visitants, ubicada al cantó del parking. Et recomanem accedir d’aquesta forma ja que així tindràs la visió més espectacular del llac. T’assegurem que aquest no et defraudarà. Un cop hagis gaudit de les vistes des del mirador, et recomano envoltar el llac a més de recórrer el sender secundari, que podràs veure en una zona una mica més alta del principal, des del que podràs gaudir d’una perspectiva de la zona una mica més alta.
Encara que qualsevol moment és ideal per a visitar aquesta meravella de la naturalesa, sense dubte, la primera hora del matí i al capvespre son les millors hores per visitar-lo. En aquests moments no hi sol haver tanta gent, pensa que aquest és un dels llocs més visitats dels Dolomites i a més, les seves aigües solen estar calmades, una condició òptima per a poder veure les muntanyes reflexades a l’aigua.
| Un dels motius d’haver-nos allotjat al Sport Hotel Lago Carezza, que està ubicat a tant sols 3 kilòmetres del Lago di Carezza, és el fet que et permet gaudir de la sortida del sol i del capvespre en el llac, dos dels moments més especials del dia. |
Si et demanes quin temps de visita li destines, nosaltres et diem que com a mínim li has de destinar 1 hora, això si vols envoltar-lo. El llac es troba només a 200 metres de l’aparcament per lo què és fàcilment accessible. El preu del parking son 2 euros per hora i 24 euros de 12 a 24 hores. Si estàs fent una ruta pels Dolomites en autocaravana, el preu son 9 euros per hora i 30 euros de 12 a 24 hores.
| Explica una llegenda que en les profunditats del Lago di Carezza hi habitava una sirena. De la seva extraordinària bellesa se’n va enamorar el mag Masaré i per guanyar el seu amor, va consultar a una savia bruixa de les muntanyes anomenada Lanwerda. Aquesta li va aconsellar al mag que es disfressés de venedor de joies i que creés un arciris. Entusiasmat, el mag va desplegar un arc de bellíssims colors des del terra a Latemar. Però va oblidar disfressar-se. La sireneta el va veure en aquest instant i es va submergir per sempre en el llac. Enfurismat, el bruixot va tirar totes les joies del arciris a les aigües, raó per la que el Lago Carezza encara reflexa màgicament els set colors del sol. |
Estem a la Val d’Ega, al Tirol del Sud. La zona està plena de llocs sorprenents, de llegenda… Qui sap si la història d’aquest ésser mitològic i esquiu (en altres versions era una nimfa) que ja mai més es va veure en la superficie d’aquest llac alpí provingui de les corrents submarines que alimenten les seves aigües des de les muntanyes de Latemar. Serralada de pics desdentegats, que semblen tallats per el ganivet d’un déu de l’antiguitat gegant, amb aquesta forma tant peculiar de les dolomites, roca calcària que fa milenis estava sota el mar. Els seus pics es reflexen com un mirall perfecte sobre la superficie clara, cristallina, en tonalitat verd intens d’aquest llac de fantasia. El Carezza és un dels més bonics, imperdible en una ruta pels Dolomites al nord d’Itàlia.
A 1.520 metres d’altura, el nom d’aquest llac glaciar deriva d’una família de plantes de fulla ampla: les “Caricaceae”. Encara que a l’estiu i la primavera son les flors de to violeta les que adornen les seves ribes; a l’hivern, la neu. En alemany se’l coneix com Karersee, encara que el seu altre nom (el llegendari i molt més poètic) és “l’arc iris”. 300 metres d’amplada (hi ha un sender circular que l’envolta entre avets) i 140 de llarg configuren un llac petit, totalment de somni. Sens dubte, el Carezza és un dels llacs més bonics dels Dolomites.
El Karersee s’ubica en el terme municipal de Welschnofen, Dolomites Occidentals, regió de Trentino Alto-Adige, a tant sols 25 kilòmetres de la ciutat medieval de Bolzano, la qual es considera la porta d’entrada als Dolomites.
La nostra visita al lago di Carezza fou magnífica, encara que no vam apreciar sota les seves aigües a la ninfa o la sirena, el reflexe de Latemar en la seva quieta cara, sobre la que flotaven pètals de flors, no se’ns oblidarà mai segurament. Inmillorable començament per un gran viatge per una de les cadenes muntanyoses més impressionants d’Europa. Fantàstic és una paraula que es queda molt curta per aquesta estona passejant pel lago di Carezza.
2. Torri del Vajolet (anada)
Continuem la nostra road-trip cap al poble de Vigo de Fassa, ubicat a 12 kilòmetres a l’est del llac (aquests 20 minuts amb cotxe per la carretera SS241 son els únics que farem en el dia d’avui). Avui us convido a recórrer amb mi la ruta de les Torres de Vajolet. Un sender de muntanya ubicat en el cor dels Dolomites italians, quallat de paisatges aclaparadors i amb grans dosis d’emoció.
El nostre objectiu es troba en ple massís del Catinaccio, en la vora de la vall Val di Fassa. Un paratge d’alta muntanya on s’erigeixen desafiants i solitàries 6 agulles de pedra que superen els 2.800 metres d’alçada. Una delicada escultura natural que intimida i enamora a parts iguals. Prepara’t per flipar.
Inici del trekking
Com sol succeïr en tota l’àrea dolomítica i donada la gran varietat de transports d’alta muntanya (funiculars, telecadires,…) contem amb vàries opcions per arribar al punt d’inici. Des del municipi de Vigo di Fassa s’ha d’agafar el funicular “Funivie Catinaccio (Vigo-Ciampedie)” que en una ascensió de quasi 700 metres de desnivell ens transporta fins a l’estació superior de Ciampedie. Des d’allí començarem la caminada cap a les Torres de Vajolet. Pots consultar preus i horaris en la seva web oficial. Ara, t’avanço que els horaris d’obertura del telefèric son de tots els dies de 8:30 a 13:00 i de 14:00 a 18:00 hores, i els preus son de 26€ per persona (anada i tornada).
Junt a l’estació disposes d’aparcament gratuït (és petit i s’omple en un vist i no vist) i altres de pagament. Als voltants hi ha més places gratuïtes amb temps limitat a 4 hores que només et serviran si vas a fer un petit passeig per la zona, que no és el nostre cas. Si t’has quedat sense plaça a l’aparcament principal, et recomano estacionar en l’aparcament nº3 (Parking 3 – P3). Es troba una mica més apartat però és gratis, més ampli (encara que en les hores centrals del dia pot omplir-se) i conta amb un servei de trasllat en minibús sense cap cost i des de l’estació del funicular. A més, si vas a fer un trekking de varis dies, pots deixar el cotxe el temps que necessitis (avisant al responsable de l’aparcament).
| Des de Pera di Fassa, una altra alternativa similar Ja t’avanço que aquesta alternativa és algo liosa i et sortirà més cara. En aquest cas, sortim des de la població de Pera di Fassa utilitzant 3 trams de telecadires: Vajolet 1, Vajolet 2 i Pian Pecei-Ciampedie. El punt final del recorregut et deixarà a pocs metres de l’estació superior de Ciampedie. Una altra opció seria agafar només els dos primers telecadires (Vajolet 1 i Vajolet 2) i començar la caminada des de Pian Pecei seguint el Sentiero delle Leggende fins al refugi Gardeccia (uns 2km). A partir d’allí, la ruta coincideix amb la que surt des de Ciampedie. |
Un cop hem arribat als 2000 metres d’alçada gracies al fenomenal (i gens car per cert) funicular alpí, arriba el moment d’emprendre el camí a peu.
| Dades tècniques de la ruta L’inici és al refugi de Ciampedie. Té una longitud de 12 kilòmetres anar i tornar fins al refugi Re Alberto I. Té un desnivell de 750 metres de pujada i de baixada. El tipus de ruta és lineal. El temps estimat de fer la ruta és de 5 a 6 hores (anar i tornar) amb parades. La dificultat és mitja, ja que per exemple, hi ha una zona equipada amb cadenes i un gran desnivell. Atenció! L’últim tram salva un gran desnivell per terreny rocós i equipat amb cable-passamans. Hem de dir que aquesta ruta no és apta per a tothom. Està la ruta senyalitzada amb els senders 540, 546 i 542. Adjunto el track de la ruta. |
La ruta de les Torres de Vajolet pas a pas
Arranquem des de l’estació superior del telefèric en la planície de Ciampedie. Un excel·lent balcó panoràmic sobre el valle de Fassa envoltat d’alguns dels grups muntanyosos més mítics i bonics dels Dolomites. Aquí no hi falta la seva bona ració de bars, restaurants i instal·lacions esportives.
Iniciem la marxa pel sender 540 cap al refugi Gardeccia i deixem enrere l’aldarull inicial dels voltants de l’estació del telefèric. És un camí pla i senzill que alterna trams de bosc amb petits clars i vistes brutals.
Quasi sense donar-nos-en compte i 3 kilòmetres més tard arribem a una altra esplanada molt freqüentada. Les animades terrasses de varis refugis, entre els que es troba el de Gardeccia, i els camps verds del voltant son el complement perfecte per atraure centenars de visitants que vénen aquí a passar el dia. Toca continuar pel sender 546 rumb al refugi de Vajolet per una pista ampla de pedra i terra on el desnivell no dóna tregua. Encara que no presenta gran dificultat, ens farà suar la samarreta. A mesura que ens apropem a les parets rocoses, les vistes guanyen amplitud i espectacularitat.
Assolir el promontori a quasi 2250 metres d’alçada en el que hi descansen els refugis de Vajolet i Preuss bé mereix una petita parada abans d’enfrontar-nos amb la part final de la ruta. A més, des d’aquest punt les vistes de la vall que acabem de recórrer encaixada entre cimes rocoses, son al·lucinants.
I arriba l’hora de la veritat! Tant sols tenim per endavant 1 kilòmetre de distància, però ens enfrontem a més de 400 metres de desnivell i entre 1 i 2 hores de caminada. Només s’ha de prendre la desviació que indica la ruta 542 cap al Rifugio Re Alberto I per començar l’ascens vertiginós cap a la base de les Torres de Vajolet.
| Ull! Aquesta part de la ruta no és apta per a tothom. Es tracta d’un terreny d’alta muntanya per el que s’ha de progressar amb precaució, un mínim de destresa i que requereix un major esforç. A més, conta amb trams en els que tindràs que utilitzar les mans i altres equipats amb cadena on una ensopegada pot suposar una caiguda perillosa. |
Per a persones habituades a rutes de muntanya i sempre que les condicions meteorològiques siguin favorables, aquest pas no suposa cap problema i posa el puntet de diversió i aventura en aquesta ruta a les Torres de Vajolet. Així que, amb precaució i una bona dosis d’exigència física, ens apropem al nostre objectiu final.
I per fi, la recompensa! El refugi Re Alberto I, al més pur estil italià, apareix enfront a nosaltres junt a un estany natural i a l’impressionant perfil de les Torres de Vajolet. És un paisatge sublim i s’ha d’assaborir amb calma des de tots els angles.
Tenim davant nostre, una de les imatges més boniques dels Dolomites! Ho hem aconseguit. A més, el sender continua i en apenes 10-15 minuts d’ascens arribaràs al Refugi Santner. Un balcó natural amb unes vistes brutals.
La tornada la realitzarem l’endemà al matí pel mateix camí. Tingues en compte l’horari de funcionament del funicular o els telecadires a l’hora de planificar la ruta. I, si vols una experiència de 10, et recomano que facis nit al refugi Re Alberto I i emprenguis la tornada al matí següent. Així ho hem planificat nosaltres.
Dormir en el Refugi Re Alberto I
T’imagines gaudir un dels paisatges més bells dels Dolomites quasi en exclusivitat? Fer nit en el refugi sota les Torres de Vajolet t’ofereix l’oportunitat de viure la màgia d’un paratge natural inigualable durant el capvespre i la sortida del sol. A més, sentiràs l’ambient muntanyenc tant genuí que es respira en el seu interior.
No és econòmic. Res en els Dolomites ho és. Però sota el meu punt de vista, val el 100% la pena. Lo millor és que reservis amb bastant antelació. El camí cap als refugis Vajolet i Preuss no té cap dificultat i és la zona més freqüentada per tot tipus de visitants. Tot i així, hem de ser conscients de que ens trobem a l’alta muntanya. I ho dic perquè a vegades es veuen escenes (com gent portant cotxets de bebè) força compromeses. Respecte a l’últim tram fins a la base de les Torres del Vajolet, encara que sí que estem acostumats a rutes de muntanya, crec que cadascú ha de valorar les seves possibilitats.
Consells per a realitzar el trekking de les Torres de Vajolet
Per acabar, et deixo un breu resum de recomanacions perquè la teva experiència en la ruta a les Torres de Vajolet sigui de 10:
- Si aniràs a realitzar la ruta d’anada i tornada el mateix dia, comprova els horaris del funicular o telecadires que necessites per tornar i adecua els teus temps de trekking.
- Per a una experiència completa, fes una nit en el refugi Re Alberto I i sent l’alta muntanya com mai.
- En les immediacions del refugi Gardeccia disposes de font d’aigua potable. En el refugi Re Alberto I es paga l’aigua potable a un preu altíssim.
- Comprova les previsions meteorològiques i sigues previngut. Tingues en compte que, excepte en els refugis, disposaràs de poques ombres i recers.
- Valora les teves possibilitats segons les teves condicions físiques per afrontar la ruta. L’últim tram de major exigència no és adequat per a persones amb vertigen o amb poca seguretat i experiència en terrenys de muntanya.
- El camí a seguir pel canal rocós fins al refugi Re Alberto I està indicat amb marques de pintura. En el cas d’anar darrere o creuar-te amb altres persones sigues pacient, facilita el pas i respecta els traçats alternatius d’ascens i descens en algun dels trams equipats amb cable.
- Gaudeix de les espectaculars vistes que ofereix la collada enfront del refugi Re Alberto I i el sender fins al Refugi Santner.
- Al ser un trajecte linial pots adaptar la ruta a les teves circumstàncies arribant fins on et sembli convenient. De fet, molts visitants opten per passar el dia en la zona dels refugis de Gardeccia o Vajolet.
- Estem en un ambient de muntanya. Porta calçat, roba i material adequat a més d’aigua suficient.
- Respecta el medi ambient, les instal·lacions i a les persones de l’entorn.
Adjunto un mapa de google maps amb la previsió de la ruta del dia feta amb cotxe, sortint des del nostre allotjament de Lago di Carezza i acabant al Refugi Re Alberto I en ple Parc del Grupo del Catinaccio, a punt pel dia següent, i amb els principals atractius del mateix (després de 15,90km i de 25 minuts de ruta):