| Despertar a un refugi de muntanya en el cor dels Dolomites és una cosa indescriptible i meravellosa, crec. Durant el matí, emprendrem el camí de tornada des del Refugi Re Alberti I cap a l’estació superior del telefèric “Funivia Catinaccio”. Un cop al cotxe, ens dirigirem al famós Paso Pordoi, on gaudirem d’una altra pujada en telefèric fins a la seva Terrazza delle Dolomiti. Farem nit a un hotel ubicat al mateix Paso Pordoi. |
| Índex: 1. Torri del Vajolet (tornada) 2. Paso Pordoi (Terrazza delle Dolomiti) |
1. Torri del Vajolet (tornada)
Un dels millors despertars de les nostres vides podríem dir. L’emplaçament del refugi Re Alberto I és al·lucinant enmig dels Dolomites.
De bon matí, i de molt bon humor, comencem a preparar les coses per continuar amb el nostre trekking que no és més que emprendre el camí de tornada cap a l’estació superior del telefèric “Funivia Catinaccio”. Desfarem en la seva totalitat el camí que vam fer al dia anterior.
2. Paso Pordoi (Terrazza delle Dolomiti)
Més o menys pel migdia, un cop baixem del telefèric a Vigo de Fassa, anem a buscar el cotxe i ens disposarem a continuar la nostra ruta pels Dolomites. Anirem en direcció nord, a buscar el Paso Pordoi. Hi ha uns 25km fins al Paso Pordoi, que es fan en uns 40 minuts de cotxe.
Es tracta d’un pas de muntanya llegendari que descobrir en els Dolomites. A més de 2.200 metres d’alçada, envoltat d’altes muntanyes, refugis, telecadires i telecabines, el Paso Pordoi ha passat a la història per ésser escenari de gestes ciclistes durant el Giro de Italia. També és el punt de començament de varies rutes de senderisme interessants. La més popular és una ruta senzilla i amb unes vistasses cap a La Marmolada, la Ruta Viel dal Pan, que tenim previst fer-la l’endemà.
El Paso Pordoi (a 2.239 metres), conta amb una carretera d’accés que és una obra increïble, especialment si tenim en conte quan es va construïr. A més d’això, les vistes son increïbles i, pels amants del ciclisme una parada obligatòria al ser una de les etapes del Giro d’Itàlia.
És un mític port de muntanya, ja que com hem dit és un port llegendari pels amants del ciclisme gràcies al Giro d’Itàlia perquè ha estat final d’etapa en nombroses ocasions. L’empinada pujada de 13km (amb un 6% de pendent mitja) per la carretera SP48, és apta només per a valents. Arriba al seu punt culminant en un enclavament icònic en el cor dels Dolomites, on una escultura d’una bicicleta assenyala la seva rellevància per aquest esport. El Paso Pordoi (Jof de Pordou en l’idioma ladí) no és un port més de muntanya: marca la frontera entre dues regions, el Véneto i el Trentino Alto Adigio.
Al sud hi queda el massís de la Marmolada: per a fer el trekking al seu mirador o a l’anomenada “Terrazza delle Dolomiti”, tindràs que deixar el cotxe aquí. Per això avui farem nit en aquest lloc, per demà a primera hora fer el trekking fins al mirador de la Marmolada, anomenat Viel dal Pan.
Durant aquesta tarda, la nostra intenció és arribar fins a la “Terrazza delle Dolomiti”, però no patiu, res de caminar per avui, pujarem al seu telefèric de muntanya anomenat “Funivia Sass Pordoi”.
El lloc és increïble, ja ho veureu. És un balcó-mirador natural amb vistes als Dolomites i a la seva muntanya més alta, La Marmolada.
L’horari d’obertura del telefèric durant els mesos estivals és de tots els dies de 9:00 a 17:00 hores. El preu del viatge és de 28€ pels adults anar i tornar. Adjunto la seva pàgina web per a més informació.
A Sass Pordoi (o millor dit “Terrassa delle Dolomiti”), s’hi pot arribar fàcilment amb el modern telefèric que en només 4 minuts, et portarà a la seva cima, a 2.950m, i a la terrassa més increïble dels Dolomites. És un d’aquests llocs que expressa tota la majestuositat de la naturalesa, la immensitat del cel, i la insignificància de l’home. A l’acostar-te a la terminal de la vall del telefèric, et trobaràs amb una de les formacions rocoses més boniques dels Dolomites: Sass Pordoi, encaramat sobre un pedestal rodó cobert de gespa, quasi suspès sobre una enorme pila de deixalles rocoses, que s’han desmoronat. El llit de roca s’eleva majestuós i impassible sobre el camp circumdant. A mida que puges, et complaurà trobar-te “cara a cara” amb aquesta muntanya d’infinita bellesa. És quasi com si poguéssis extendre la mà i tocar-lo.
L’ascens es desenvolupa verticalment i permet observar cada aflorament, cada meandre de la muntanya. Quan baixis del telefèric, et trobaràs en una increïble terrassa natural suspesa entre les muntanyes. En els dies assolellats podràs estirar-te com si estiguéssis a la riba del mar. De fet, aquí hi va haver-hi una vegada un mar. Un mar primordial que va retrocedir fa milers d’anys, aturant el temps en les vessants de muntanya que ara dominen indiscutiblement un paisatge que s’ha tornat inoblidable, quan llavors no eren més que roques submergides.
Des de qualsevol cantó de Sass Pordoi que miris, gaudiràs d’una vista veritablement panoràmica dels principals pics dels Dolomites: des de la conca d’Ampezzo, passant per la Marmolada, el Pale di San Martino i el Saslonch, fins a les estribacions del sud, dels grups de Ortles i Cevedale, i als Alps suïssos i austríacs.
Segur que no podrem marxar d’aquest lloc fins que el telefèric ens avisi que fa l’últim viatge del dia, sobre les 17h de la tarda. Llavors serà el moment en què haurem de baixar al Paso Pordoi a buscar el nostre allotjament (l’històric Hotel Savoia). En aquest punt decidim que la nostra ruta planificada acaba en el mateix lloc i moment, i abans de sopar, si en tenim ganes, sortirem a mirar les vistes del Paso Pordoi o a realitzar curtes passejades fins als miradors dels voltants sense necessitat de completar cap ruta de senderisme.
Adjunto un mapa de google maps amb la previsió de la ruta del dia feta amb cotxe, sortint des del refugi Re Alberto I de les Torres de Vajolet i acabant al nostre allotjament del Paso Pordoi, l’Hotel Savoia, a punt pel dia següent, i amb els principals atractius del mateix (després de 25,50km i de 42 minuts de ruta):