Saint-Cirq-Lapopie, elegit “poble preferit dels francesos” en 2012 i entre un dels pobles més bonics de França, és un poble medieval classificat i amb 13 monuments històrics. Està ubicat a dalt un penya-segat a 100 metres per sobre del riu Lot, i és un dels llocs principals de la vall del Lot. El poble fou compartit durant l’Edat Mitjana entre tres dinasties feudals: els Lapopie, els Gourdon i els Cardaillac. Com a conseqüència d’això, varis castells i fortaleses constituïren el fort de Lapopie dominant el poble.
Més avall del fort, els carrerons del poble, tancats amb portes fortificades, conservaren nombroses cases antigues amb façanes de pedra o amb entramats de fusta, i daten, en la seva majoria, dels segles XIII al XVI. Aquestes cases estretes es caracteritzen per les seves teulades de teules planes i una forta pendent.
Els carrers amb arcades de paradetes, conserven el record de les activitats artesanals que van fer la riquesa del poble: pelleters del carrer de la Pélissaria, calderers del carrer de la Peyrolerie, i sobre tot, torners de fusta. Als peus del penyal de Lapopie, molins, embassaments, ports, rescloses i un camí de sirga evoquen les èpoques de glòria d’una activitat barquera predominant en el seu moment. Més recentment, el poble es va convertir en el lloc escollit pels pintors i escriptors.
Avui dia, el poble té 222 habitants, i una trentena d’ells passen l’hivern en aquest poblet medieval.
Aquests son els monuments imprescindibles que té el poble:
- Porta de la Peyrolerie: En un principi, enmig del carrer de la Peyrolerie hi havia una porta defensiva.
- Cases burgeses medievals: En la cantonada de la plaça, cases amb arcades i entramats de fusta dels segles XIII i XIV. La planta amb entramats de fusta és una transformació de finals del segle XV. La planta baixa donava a la plaça del Sombral, on tenia lloc el mercat des del segle XIII, però també a un carrer per a vianants principal, el carrer Droite o Grand Rue. En front, a l’altre banda del carrer, una successió de 5 arcades i de 4 portes amb arcs apuntats. Es tracta d’una sèrie de cases d’una planta utilitzades com a botigues i que es construïren en els segles XIII o XIV seguint un mateix model.
- Casa de la Fourdonne Ajuntament – Correus: Ajuntament. Teatre a l’aire lliure i jardí. La torre de l’escala de cargol dels segles XVI i XVII, que voreja un carreró empedrat, compta amb voltes.
- La roca de Lapopie: En la cima del penya-segat, la popie (de l’occità “popa”, promontori en forma de mama) suportava el primer castell construït en el segle X i reconstruït en el segle XII. Perduren els fonaments de la torre principal i de l’edifici senyorial que donava al fort, a més de les restes d’una porta fortificada del conjunt. La cima de la roca i el mirador de la part baixa, ofereixen una vista panoràmica de tota la vall.
- El Castell dels Cardaillac: A prop de l’església es troben les ruïnes d’una antic habitatge fortificat amb un edifici recolzat en una torrassa romana amb contraforts. Fou construït dins de l’antic pati d’un fort entre principis del segle XIII i el XIV, pertanyia a Cardaillac i formava part dels co-senyors del lloc. En el segle XV es va modernitzar, abans de que els senyors fossin abandonant-lo poc a poc, amb motiu de les destruccions que ordenaren Lluís XI, Carlos VIII i Enric de Navarra. Les terrasses del castell ofereixen unes precioses vistes de les teulades del poble.
- Casa Daura, residència internacional d’artistes: En aquesta casa medieval del segle XIII amb finestres amb columnes i arcs trilobulats, es trobava el taller del pintor català Pierre Daura. Es caracteritza per les finestres amb columnes i els arcs trilobulats que donen a la cantonada de la Grand Rue. Ampliada en el segle XV o XVI, al llarg del carreró de la Fourdonne, hi ha una sèrie de bigues construïdes per Pierre Daura, i sota l’entramat de fusta, la creu de Saint-André. Avui en dia, és una residència internacional d’artistes promoguda per el Consell Regional de Midi-Pyrénées.
- Església de Saint-Cirq Lapopie: Dedicada a Saint-Cyr (origen de “Cirq” de Saint-Cirq Lapopie) i Saint Julitte, la seva mare. Fou el màrtir més jove de la cristiandat (uns 3 anys). Però, fou Sant Amador qui va portar les relíquies a França. L’església gòtica que es va construir a partir de 1522, englobava l’antiga església parroquial romànica. Aquesta, conserva les restes de la seva decoració amb fulles d’acant del segle XII i fragments de pintures murals del segle XIII. Una de les capelles laterals de l’església està dedicada a Santa Catalina, patrona dels torners de fusta. Prop del pòrtic, als peus del campanar, es conserva una de les mesures de pedra que regulava la venta de gra en el mercat. En la part posterior de l’església, terrasses i un mirador a la vall.
- Hotel particular del segle XVI “Castell de Saint-Cirq Lapopie”: Aquesta casa fortificada pertanyia al fort senyorial.
- Museu Rignault: Una antiga casa dentada en el segle XV i implantada en el vorell del penya-segat. Hébrard de Saint-Sulpice la va construir en la part baixa del fort i va traslladar la seva residència a l’exterior del conjunt senyorial. Restaurada d’una manera espectacular per l’artista Joseph Rignault, avui en dia és un museu regional que proposa exposicions permanents i temporals, d’abril a octubre. També ofereix als visitants uns magnífics jardins amb unes meravelloses vistes de la vall de Lot.
- Alberg dels mariners Casa de André Bréton: Caracteritzada per l’edifici i la torre, aquesta casa amb finestres gòtiques representa les cases dels cavallers que donen a la vall, prop del fort. Aquesta casa és la més antiga del poble, data del segle XIII i la torre, del segle XII. Antigament fou la casa de l’escriptor surrealista André Breton.
- Plaça del Carol: Rodejada per el jardí i el colomar-mirador del pintor Henri Martin, aquest lloc ofereix una vista panoràmica de la planura de Tour de Faure. Punt de sortida d’un sender que baixa fins la riba i el molí medieval de Aulanac, prop de la resclosa.
- Capella dels mariners: Ruïnes d’una petita capella del segle XVI dedicada a la verge, protectora dels mariners i barquers. La vall del Lot es caracteritza per nombrosos llocs com aquesta capella.
- Carrer de la Pelissaria: Cases de pis amb entramat de fusta del segle XV i XVI. Una mica més lluny, prop de la Porta de la Pelissaria, una sèrie de cases porxades dels segles XV a XVII evoquen l’activitat dels “pellejeros” que donaren el seu nom al carrer.
- Porta de la Pelissaria: A l’extremitat del carrer de la Pelissaria que prolonga el carrer Dreta, la última porta de la ciutat, anomenada també, porta de Rocamadour, és la millor conservada. Reflexa a la Porte de la Peyrolerie –anomenada de Cahors- els vestigis de la qual es poden veure, arribant al carrer Dreta.
La visita al poble de Saint-Cirq-Lapopie es pot realitzar en mitja jornada. Es pot combinar amb la visita al poble de Rocamadour, que és com nosaltres ho vàrem fer.
Adjuntem la documentació gràfica amb format plànol, del poble, on es veuen els monuments i imprescindibles reflectits:
