Najac s’estén al llarg d’un sol i únic carrer. El poble es troba “penjat” en lo alt d’una cresta rocosa excepcionalment llarga. En l’altra punta es troba l’imponent castell i a baix els meandres del riu Aveyron. Najac és un poble verd rodejat de boscos que, tant a l’hivern com a l’estiu, es vesteixen de colors sorprenents i diversos. L’eixamplament del carrer per convertir-lo en ampla plaça cèntrica recorda la seva transformació en bastida a mitjans del segle XIII. Recorrent el carrer, podreu admirar un gran nombre de cases antigues i una font notable del segle XIV encara en peu.
Vam arribar a Najac amb cotxe per la Place du Fauburg, on es troba l’oficina de turisme del poble. Vàrem aparcar i vàrem entrar a l’oficina. Ens van explicar una mica del poble, ens donaren un mapa i també un llibret per les nenes que s’havia de completar amb coses que veuríem pel poble i pel castell. Va ésser molt divertit i interesant ja que això va fer que les nenes estiguessin atentes durant quasi tota l’estona de la visita. Et donaven un premi si ho portaves completat, i nosaltres sí ho vam fer (no recordo quin era el regal).
Vam començar la visita a Najac des de la mateixa place Faubourg i vam anar seguint l’itinerari del plànol de l’oficina de turisme, on al final de l’article l’adjuntarem. Aquests son els monuments i imprescindibles que ens vam trobar a Najac:
A. Plaça del Faubourg (segles XIII i XIV): Fou construïda per acollir els mercats, la seva plaça, estreta i llarga, està vorejada per dues fileres de cases que abans formaven una urbanització lineal. Al sud, les cases de pedra i de fusta, dels segles XV i XVI, alineades, es prolonguen amb cobertes que protegien les mercaderies per vendre.
B. Font dels cònsuls (monument històric, 1344): Aquesta font pública cavada en un bloc monumental de granit, adornada amb l’estàtua d’un bisbe beneint, d’un rei i de diversos altres rostres, es situa a la part central del poble. Una inscripció amb llatí recorda la data de la seva construcció i els noms dels cònsuls que decidiren edificar aquest monument.
C. Capella de Sant Bartolomeu (segle XIV): Aquesta capella, en la que encara perdura el pòrtic i una porta baixa, estava antigament associada a un hospital i a un cementiri. Pertanyia a la “Dômerie d’Aubrac”.
D. Casa del Governador (segles XIII, XIV i XV): Antiga residència destinada a l’administració reial, que després va passar a ésser propietat de diferents famílies nobles i de comerciants de l’Edat Mitjana. L’edifici conserva importants vestigis arquitectònics.
E. Casa del Senescal (segles XV i XVI): Construïda al peu de la fortalesa, aquesta casa de finals de l’Edat Mitjana, fou la residència del Senescal de Rouergue, en l’època que Najac era la capital administrativa i judicial de la província de Rouergue.
F. Fortalesa reial (monument històric, segles XII i XIII): La fortalesa de Najac, famosa en el sud-oest de França, fou construïda per defensar Rouergue quan els Comptes de Toulouse elegiren Najac com a capital de la Província de Rouergue. En el 1249, quan va morir el Compte Raymund VII, el va succeir el seu gendre Alfons de Poitiers, germà del rei de França Sant Lluís, que va reconstruir el castell en la seva totalitat entre 1253 i 1260. Classificat com a Monument Històric, aquest castell formava part de la xarxa de castells reials ubicats en la vall de l’Aveyron. És un clar exemple del domini reial sobre Najac després de l’episodi Càtar. Els templers varen ésser tancats en una masmorra en el castell després d’haver estat detinguts en 1307.
Malgrat d’haver estat desocupat durant molts anys, el castell s’ha conservat molt bé. Unes espitlleres de prop de 7 metres d’alçada (les més altes de França) protegien la torrassa circular, obra d’Alfons de Poitiers. Als amants del misteri, els hi agradarà el passadís estret, tancat per varies portes, que es va condicionar a dins de la muralla que enllaça l’antiga torrassa amb la nova (un veritable passadís secret). Si pugeu a la terrassa, tindreu un magnífic punt de vista sobre l’Aveyron i el poble.
Durant els mesos d’estiu, la fortalesa està oberta de 10:30h a 19h, i el preu per entrar és de 6,00€ pels adults i 4,50€ pels nens, en format de visita guiada.
G. Porta de la Pica (segle XIII): Aquest edifici defensiu, de la mateixa època que el castell edificat per Alfons de Poitiers, formava part inicialment de la muralla que tancava la ciutat fins al segle XVIII
H. Església Saint-Jean l’Evangeliste (monument històric, segle XIII): L’església, d’estil gòtic languedocià, de dimensions monumentals, fou construïda per ordre dels inquisidors dominicans i amb l’ajuda dels seus habitants, alguns dels quals, sospitosos d’heretgia, foren condemnats després a pagar una multa per compensar les seves faltes.
I. Barri de la Pausa: Estància de descans (explica el nom “la pausa”: la pausa) en la via medieval (antiga via romana) que va cap a Najac, des del pont Saint Blaise i la vall. Aquest barri va estar actiu gràcies a les seves fires fins al final del segle XIX.
J. Pont de Sant Blas (monument històric, segle XIII): Construït entre 1259 i 1274, per l’antic camí que arribava fins a Villefranche de Rouergue, aquest pont permetia als comerciants i als peregrins, que anaven a Santiago de Compostel.la, travessar el riu Aveyron tant a l’hivern com a l’estiu.
Un cop acabada la visita seguint els punts històrics, vam desfer el camí caminat i vam tornar a la Place Faubourg que és on teníem el cotxe.
Adjuntem la documentació gràfica que ens varen entregar a l’oficina de turisme i en la qual ens va fer de guia pel poble de Najac:
