Passejar per el poble de Conques per a descobrir un patrimoni arquitectònic excepcional de l’Edat Mitjana i miraculosament conservat, és com, en definitiva, fer un viatge per el passat (al temps de l’any 1000) i per l’espai, en el cor d’un dels més bonics llocs naturals de la província d’Aveyron.
Diguem-ne que Conques ha arribat intacte des de les profunditats de l’any 1000, i viu en una harmonia d’esquist gris-blavós, pedra sorrenca ocre i façanes amb entramat de fusta. Preneu-vos el temps per a passejar per aquest decorat amb colors autèntics i subtils, i trobi les petjades dels constructors de l’art romànic: des de la famosa església abacial Sainte-Foy fins al pont dels Peregrins sobre el riu Dourdou. Els dos estan declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO en concepte dels camins de Santiago de Compostel.la.
Conques està situat en la vall del riu Dourdou i és un dels centres de peregrinació més importants dins del Camí de Santiago Francès des del segle XI, data en la que els monjos de l’abadia traslladaren les relíquies de Santa Fe fins al seu monestir. La seva història es remunta a l’època romana encara que tot el que avui podem veure data del segle XV, de la Alta Edat Mitjana.
Està prohibit accedir a Conques amb vehicle així que ja se les han enginyat per preparar els vorals de la carretera i alguns aparcaments per a l’ocasió, ja que deixar el cotxe tot el dia costa uns 4€.
Visita a l’església abacial Sainte-Foy
És un viatge al cor de l’ànima mil·lenària de Conques. L’església abacial fou erigida en el segle XI en els fonaments d’una antiga ermita. Va forjar la seva reputació degut a les relíquies de Sainte-Foy, una jove màrtir cristiana de Agen. Abans d’entrar a l’església abacial, prengui’s el seu temps per a contemplar el seu timpà del Judici Final i els seus 124 personatges: una obra mestra de l’art romànic. En l’interior, les sòbries vidrieres contemporànies dissenyades en 1990 per el pintor Pierre Soulages (104 en total) sublimen l’arquitectura de l’església abacial i subratllen la seva força espiritual.
Vam començar a caminar per un dels carrers principals i de seguida vam poder veure emergir la famosa Abadia de Sainte-Foy entre les casetes de pedra i pissarra.
L’entrada a la mateixa abadia és gratuïta.
Aquest temple es va construir entre els anys 1041 i 1052 per l’abat Odolric, encara que la seva fundació data del segle XI, durant el regnat de Carlemany. Ha sigut modificat en diverses ocasions i des de l’any 1998 és Patrimoni de la Humanitat.
L’abadia està considerada una obra mestra en l’art romànic del sud de França, i ha sigut font d’inspiració per a vàries esglésies de la regió com la de Saint-Martial de Limoges, Saint-Martin de Tours o la majestuosa Saint-Sernin de Toulouse, totes elles es troben dins el famós Camí de Santiago. El temple compta amb una nau principal i dues de laterals. En el centre podem veure el cor que està rodejat per un deambulatori per on desfilen els fidels al voltant de les relíquies de Santa Fe, una jove que fou martiritzada brutalment en l’any 303 durant el govern de Daciano.
En l’interior destaquen les modernes vidrieres creades en 1994 per Pierre Soulages, el qual utilitza per aquest efecte, el vidre translúcid (el qual respecta les variacions de la llum natural) i el traçat dels ploms participa en la organització plàstica de la obra global.
També hi destaquen els capitells d’estil romànic i uns frescos que representen combats entre cavallers medievals, possiblement estiguin relacionats amb les Creuades dels segles XI, XII i XIII.
Sense cap mena de dubte, lo més destacat de la Abadia de Sainte-Foy és el timpà de la seva façana principal. Aquest es divideix en tres nivells que representen el Judici Final segons l’Evangeli de Mateu. En el centre trobem un gran Crist que està acompanyat per 124 figures entre les que es troben àngels, l’Arcàngel Sant Miquel o el mateix dimoni.
Accés al Tresor
Únic a Europa. En l’ala sud del claustre de l’església abacial, admiri el Tresor de Conques. És un dels 5 grans tresors europeus d’orfebreria medieval, i l’únic a França que reagrupa tants objectes de l’Alta Edat Mitjana. En aquest inestimable tresor de reliquiaris, cada qual més preciós, domina l’estàtua de la Majestat de Sainte-Foy. Datada en els segles IX i X, coberta d’or, pedres precioses i esmalts, és l’últim exemplar d’estàtua-reliquiari d’aquesta època.
Vam baixar per una escala lateral i vam anar a parar al claustre, arrasat en el segle XIX i del que només es conserven alguns arcs i capitells de la galeria occidental i una font. Des d’allí s’accedeix a l’antic refectori dels monjos on actualment s’exposa el Tresor.
L’entrada al tresor val 6,50€ pels adults, i 2,50€ pels nens. L’horari d’entrada és de 10h a 12h i de 14h a 18h.
La peça estrella d’aquest lloc és l’estàtua-reliquiari de Santa Fe, datada en el segle X i que fou robada de Agen. L’escultura és de fusta i està recoberta d’una capa d’or, plata i pedres precioses, encara que no és l’únic que es pot admirar en aquest museu, també podem veure el braç-reliquiari de Saint Georges, alguns cofres i altars o una lletra de plata donada per l’emperador Carlemany a l’abadia. Després de la nostra visita a l’abadia de Conques ens vam dirigir a la Oficina de Turisme, ubicada en la Rue du Chanoine Bénazech, per agafar alguna cosa d’informació sobre el poble i els voltants.
Casc històric de Conques
Des de l’Oficina de Turisme vam començar a pujar una costa cap a l’Ajuntament, just a sobre del mateix hi podem veure un antic assecador de castanyes, ja que en el segle XV eren molt comunes ja que aquest fruit era indispensable en la dieta de la població. Al costat del mateix, hi ha la Fontaine de Fumouze, situada en l’entrada est per la que accedien els peregrins del Camí de Santiago i que destaca pels seus arcs de calcària groga i dos vores de pedra que servien per recolzar els cubells d’aigua. Continuem la nostra ruta al mateix temps que comença a ploure. A escassos metres de la font està ubicat un dels dos forns comunals amb els que contava Conques. Estaven situats fora de les muralles per a protegir el poble en cas d’incendi i en l’actualitat estan restaurats i continuen en ús.
Continuarem el nostre passeig per la Rue Emilie Roudié on es troba la Résidence Dadon, un antic hospital del segle XVIII que acollia a nadons acabats de néixer abandonats, ancians sense família o que havien estat refusats, i malalts incurables. La seva façana és bastant austera però destaca el seu pòrtic monumental de fusta.
A uns 200 metres aproximadament de l’hospital està ubicat l’antic Convent de les Germanes de la Unió que s’encarregaven durant el segle XVIII de l’acollida i instrucció de les nenes del poble. Destaca la seva bonica escalinata de pedra que estava decorada amb moltes flors de colors. Vam anar a parar al Chateau de Humières que més que un castell sembla una gran mansió de pedra i pissarra ja que no té els típics baluards ni torres que surten en les pel·lícules medievals. Fou construït per Guy Humières a principis del segle XVI i destaca per les seves finestres geminades i la seva torre, coberta per una corona octogonal que pretén imitar el campanar de la abadia.
Vam creuar la Porte de la Vinzelle, que deu el seu nom a una localitat pròxima a Conques, per anar fins la Torre Enceinte, un antic post de vigilància del segle XV que estava adossat a les muralles, i antigament tenia un fossar que ja no existeix però sí que es poden apreciar en les seves parets varies sageteres per a canons.
Comencem a baixar de nou cap a la Plaça de l’Església passejant per el poble. Hi ha nombroses botigues i tallers d’artistes locals que venen des de bijuteria artesanal fins a castanyes acabades de collir. Els seus carrers eren preciosos.
En la mateixa plaça i en un carrer que baixa fins al claustre està situada la Fontaine du Plô, segons creuen els peregrins les seves aigües tenen propietats “miraculoses i curatives”.
Per finalitzar la nostra visita a Conques, vam agafar el cotxe i vam baixar fins al riu Dourdou. Es pot fer caminant però està una mica retirat. Allà està l’antic pont de pedra Romain del segle XIV que consta de cinc arcs de mig punt, des de l’any 1998 està declarat Patrimoni de la Humanitat. La veritat, ens va sorprendre que deixessin passar cotxes per sobre ja que personalment crec que és una joia que haurien de cuidar més.
Ah, però encara faltaria un apunt més a la visita. Al marxar, vàrem anar a veure el Mirador de Bancarel, a 1,9km del pont (uns 4 minuts amb el cotxe) en direcció sud, des d’on es tenen unes grans perspectives del poble de Conques amb el seu entorn. Aquesta vegada, sí, ens acomiadàvem de Conques.
Adjuntem la documentació gràfica que ens ha permès realitzar la visita turística a Conques:
