És el primer dia a Costa da Morte, el dia d’ahir no val perquè vam arribar tard producte de visitar O Grove. Avui farem una ruta molt interesant i a camp obert, canviant la orientació de la mateixa segons la nostra planificació prèvia. Havíem previst començar a Muros, però vam veure que era millor la idea de començar per la Cascada d’Ézaro, pel tema de les aglomeracions i possibles cues. Així que vam fer la ruta de nord a sud, segons aquest diagrama:
El primer que vàrem fer, doncs, és posar el rumb al poble d’Ézaro, en el qual s’hi troba una cascada (Fervenza en gallec) i un mirador espectaculars. Per arribar a la Fervenza s’ha de trencar des d’Ézaro a la Central Hidroelèctrica que hi ha. Allà mateix es deixa el cotxe i apareix una passarel·la de fusta (com la de piedras negras en O Grove) que et porta fins ben bé a sota la cascada. L’emplaçament és espectacular i la cascada sobta molt de la manera com cau l’aigua, sembla que llisqui per la vessant frontal de la muntanya. La cascada és un salt d’aigua format per el riu Xallas que cau directament al mar, a la seva desembocadura, per això diuen que és la única cascada d’Europa que cau directament al mar. No hem comprovat si és veritat o no. És la cascada més famosa de Galicia, un paratge natural que sens dubte et sorprendrà, un punt d’interès que et recomanem de visitar.
També és molt recomanable pujar amb el cotxe fins al mirador de Ézaro, el qual es troba a sobre de la cascada. Has de pujar per una carretera famosa per ser part habitual del recorregut de la Vuelta a España, i des d’ell es té una visió molt diferent del salt d’aigua, de la cala i fins i tot del cap de Fisterra.
Baixant per la carretera local AC-550 ens trobarem amb el municipi de Carnota, en el qual es troba la famosa Praia de Carnota. Es tracta de la platja més llarga de Galícia, d’uns 7km de longitud. Amb baixamar l’arenal supera els 500 metres d’amplada en alguns trams. És una platja gegantina, i ens vam estudiar el com s’hauria d’accedir a ella per veure-la millor. Vam triar accedir-hi per la Praia Boca do rio, al nord de la de Carnota, perquè és una zona que no té gaire profunditat i a més es formen com basses d’aigua immenses que tenen el seu encant. La veritat és que entrant per Boca do Rio ens va sorprendre moltíssim i no vàrem haver de caminar gaire, ja que una platja condueix a l’altra. Vam deixar el cotxe al mateix aparcament de la platja Boca do Rio.
Seguidament vàrem agafar el cotxe per anar a un altre mirador, el Mirador de Louredo. Hi vam anar des de Carnota, perquè el trencall que hi arriba surt d’aquí. Son uns 3,5km de carretera secundària, i et porten al millor mirador de la zona on es pot contemplar perfectament la Praia de Carnota i l’entorn. Degut a la seva ubicació estratègica, des d’aquest mirador es pot gaudir d’un dels paisatges més bonics de Galícia. El conjunt està declarat Lugar de Interés Comunitario (LIC), i també es poden apreciar els municipis de Lira, Carnota i Fisterra al fons. L’espai compta amb una sèrie de bancs en forma de mitja lluna, ubicats a primera línia amb vistes a l’Atlàntic, així com una àrea enjardinada amb taules i bancs i diversos panells explicatius amb informació sobre l’entorn. A l’espai central hi ha un conjunt d’arbres cremats, pintats i decorats per un artista local, amb la finalitat de donar-los-hi una segona vida.
Vàrem baixar de Louredo per tornar a Carnota, perquè no se’ns podia passar per alt el seu espectacular Hórreo, l’Hórreo de Carnota. És un dels més grans de Galícia. Es tracta d’un dels elements pel qual Carnota és coneguda, pel seu hórreo. Tothom que passa pel poble hi acaba anant. L’hórreo de Carnota fou construït en el 1.768. Té 34 metres de llarg i 1,90 metres d’ample. De planta rectangular, cambra tancada amb línies horitzontals que deixen entre elles escletxes per la ventilació, compta amb 22 parells de peus. En un costat s’obren 3 portes per l’accés a l’interior, i pinacles d’estil barroc. Hi ha un remat en creu assentada en una bola.
Després de veure l’hórreo de Carnota no sé si podria veure’m alterat per cap hórreo més, i doncs, si, al poble del costat, Lira, també té un hórreo grandiós. L’hórreo de Lira va ser construït entre el 1.779 i el 1.814. Apareix elevat sobre una plataforma de pedra amb la finalitat de salvar el desnivell del terreny. Igual que el de Carnota, compta amb 22 parells de peus, però mesura 36,53 metres de longitud i 1,60 metres d’ample.
Es tracta de 2 dels hórreos més grans de Galícia, i estan en pobles de costat per costat. Curiós. Com si hi hagués hagut una competició en el seu temps. No vàrem marxar de Lira, perquè aquest poble té encara 2 atractius més per mostrar-nos. Un d’ells, és la seva platja, la Praia Mar de Lira, que no competeix amb la de Carnota, però també té el seu encant. Està ubicada als afores del poble, i també hi neix una passarel·la de fusta que comunica la platja amb la del costat, Praia Portoancho. Hi ha espai per un parc infantil i alguna taula de pícnic. Consta d’una sèrie de cales que son la continuació del gran arenal de Carnota. En destaca la bellesa de l’entorn, la neteja i claredat de les seves aigües i la blancor de la seva sorra. Des d’ella es divisa el Monte Pindo, el gran arenal de Carnota, i en la llunyania, el cap Finisterre.
Sense sortir del terme municipal de Lira, ens acostem al Miradoiro de Lira, el qual s’accedeix per la barriada d’Agrobello. Està a 1,5km amunt cap a la muntanya, i les seves vistes han de ser espectaculars. I diem han de ser perquè quan hi vàrem anar, producte de la boira, no vam poder veure res de res. Ens ho hem apuntat per si un dia hi podem tornar. Segur que valdrà la pena, ja que es diu que té millors vistes i tot que l’anterior mirador de Louredo. No vam esperar que la boira marxés, sinó que nosaltres ens en vàrem anar a veure una altra platja, ja en el terme municipal de Muros. Es tracta de la coneguda Praia de Area Maior. S’accedeix per un trencall a mà dreta a la mateixa carretera local que anàvem seguint, la AC-550. Té una longitud de 1,5km i 40 metres d’amplada, encara que no sol rebre grans quantitats de visitants, però és d’una veritable bellesa que qualsevol persona hauria de conèixer. Té la sorra blanca i un onatge fort amb bastanta brisa. A prop d’ella hi ha la llacuna de Xalfas, i un cordó de dunes que comunica amb el mar a través d’un petit canal. La majoria de persones que van a aquesta platja son amants de la natura i del ecosistema, doncs la platja està molt ben conservada.
La intenció que teníem arribats en aquest punt, era pujar amb el cotxe a un altre mirador, el mirador del Monte Naraio, a 1,1km de la AC-550 cap amunt de la muntanya, per veure la platja, el Monte Louro i els entorns. Ho vàrem desestimar perquè per les muntanyes hi havia boira. Arribats aquí, només ens quedava anar a visitar el poble de Muros, que estava ben a prop.
| Muros té un dels cascs històrics més bonics de Galicia: carrers amb suportals de pedra, les seves esglésies, les seves fonts i els seus nombrosos cruceiros evoquen un aire medieval que es barreja amb la seva tradició marinera. El seu important patrimoni arqueològic, les espectaculars platges del municipi i la seva gastronomia, fan de Muros un lloc no només per a visitar, sinó per viure’l i sentir la seva màgia que solament desprenen els pobles costaners de Galícia. La vila va ésser fundada en el segle XIII i declarada Conjunt Històric a l’any 1.970. Quasi la totalitat del poble és casc històric. |
A l’arribar a Muros, ho vam fer per “O Curro da Praza”, la plaça principal i més cèntrica del poble. A on es reuneixen locals i turistes per a dinar, sopar o prendre alguna cosa, mentre els nens juguen lliurement per la gran esplanada que els rodeja. Aquí es troba l’edifici del Concello, i es concentren els restaurants i terrasses més turístiques, sent també un dels principals punts d’accés al magnífic casc històric de la població. I això vàrem fer, ens vàrem perdre per un laberint de carrerons del casc històric, que en el seu dia complien una funció defensiva i que ens condueixen en els punts de més encant del poble. El primer que ens crida l’atenció son les seves cases de pedra, acompanyades en la seva majoria per suportals i balconades fetes en ferro forjat, i galeries envidrades que es varen incorporar al segle XIX seguint la moda d’aquell segle, característiques que comparteixen amb els habitatges d’altres vil·les costaneres de Galícia. També contemplem el terra empedrat que ens condueix pas a pas per alguna de les places més emblemàtiques de Muros: la Praza da Pescadería Vella, y la Praza do Cristo. La primera és una freqüentada zona de vins i tapes, i la segona és coneguda per el cruceiro coronat per la imatge d’un Crist que presideix la plaça. Son nombrosos els edificis religiosos que es reparteixen per la vil·la i el municipi, entre ells destaquen la antiga Col·legiata de Santa Maria, el Santuari da Virxe do Camiño, i la Igrexa do Carme en la part alta. Tampoc s’ha de deixar de visitar el seu Mercado de Abastos, més per la seva ubicació que per la seva activitat.
Després de recórrer el seu casc històric, vàrem recórrer el seu animat passeig marítim, tot i que plovia feia una bona estona, es podia passejar amb un bon paraigües. El passeig s’ubica junt al mar i s’estén des del port a la propera parròquia de Serres bordejant tot el litoral costaner de la vil·la. Recórrer el passeig permet gaudir del mar i de la ria i al temps fer-se una idea de la arquitectura i fisonomia de Muros, plenament construïda en pedra, mentre anem veient els seus suportals allunyats i algunes de les seves places.
Acabat el passeig marítim, vàrem visitar el Port, que és un altre dels llocs imprescindibles en qualsevol vil·la marinera. El port de Muros és d’unes dimensions importants. La producció pesquera recollida en la seva Llotja és la més important de la costa compresa entre A Coruña i Ribeira.
Ara si que plovia encara més, doncs varem haver de donar per finalitzada la jornada i tornar a l’allotjament a Cee, pensant amb la mà d’atractius turístics que havíem pogut conèixer en el dia d’avui.
Adjuntem els documents gràfics del poble de Muros, en el qual s’observa el casc històric:
| Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats, els accessos als mateixos, i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (117km amb 2h 41min). |