Ja falta poc per arribar a la capital. Durant el dia d’avui ja arribarem a Edinburgh, però abans ens espera un dia intensíssim on visitarem pobles del Comptat de Fife i vàries construccions meravelloses.
Marxem de l’allotjament i sabem que anem a visitar el poble de Crail, i n’hem triat un altre, a prop de Crail, el qual es diu Anstruther.
Enlloc d’anar directes cap a Edinburgh, avui ens desviarem cap a la costa est i el fiord de Forth, per veure alguns dels poblets pesquers de Fife. Aquesta zona, coneguda com el East Neuk, és llar d’alguns dels poblets amb més encant d’Escòcia, com Crail, Anstruther o St Monans.
El comptat de Fife és un d’aquests racons d’Escòcia del que mai ens cansaríem d’explicar meravelles. Veïna d’Edinburgh, i per lo tant, idònia per a una escapada, aquesta regió històrica i rural segueix sent una gran desconeguda per a molts viatgers. Si la cosmopolita i encantadora St Andrews et va despertar la curiositat, avui et proposem un recorregut assossegat i pintoresc: una ruta per la costa de Fife parant en alguns dels pobles més bonics d’Escòcia. La península de la costa de Fife que engloba aquests poblets de tradició pesquera es coneix com el East Neuk. En escocès, un “nook” és un raconet, i ambdues paraules descriuen el lloc a la perfecció: relegat al xamfrà sud-est del comptat i replet d’encants amagats, carreteres tranquil·les, camps groguencs i el mar sempre a l’horitzó. La ruta que et proposem dura unes hores i és lineal, i nosaltres la començarem per Crail, potser el més bonic entre tots els pobles.
El poble de Crail
Crail és la viva definició d’un poble amb encant. Des del carrer principal, els acollidors carrerons de pedra competeixen per veure qui arriba abans al port, protegit de les corrents del Firth of Forth per una escullera. Junt a un munt d’embarcacions, un post ven marisc i captures fresques.
Les escales enfront a les casetes estan adornades amb flors, i les botigues, encara que escasses, son tant coquetes que és difícil resistir-se a entrar. De tornada al carrer principal, enfront a l’església de St Mary’s pots veure la Devil’s Stone, o la Blue Stone of Crail.
Passaria per una pedra qualsevol si no fos perquè la llegenda explica que el dimoni va llançar una gran roca i, al partir-se aquesta amb dos, una de les parts va aterrar a Crail. Alguns asseguren que la marca del dit polze del diable encara pot veure’s a la roca… No tot anava sobre casetes de conte, no?
El poble d’Anstruther i la illa de May
Següent aturada en la ruta per la costa de Fife: els pobles veïns de Anstruther i Cellardyke. Anstruther és major que Crail i està ubicat a 4,2 milles a l’oest d’aquest. El seu port és molt bulliciós gràcies als creuers a la Illa de May, una petita illa enfront de la costa on, d’abril a octubre, pots albirar “puffins”, foques i altres animals.
El centre d’Anstruther és el seu port, format per un petit far, sorra enganyosament daurada que la marea deixa a la vista i un carrer principal de parterres florits i alegres cases que abracen la badia. Aquí, temps enrere, la pesca servia de motor del poble. La indústria pesquera d’Escòcia i les seves comunitats al llarg dels segles son el tema principal del museu “Scottish Fisheries Museum”, que pots visitar en el port.
El millor fish & chips d’Escòcia
Tant si vas a visitar la illa de May com si decideixes quedar-te en terra ferma, abans pots omplir l’estómac en l’Anstruther Fish Bar, un aclamat restaurant familiar del port. En els últims anys, ha acumulat varis premis per preparar el millor fish & chips d’Escòcia i del Regne Unit. Encara que l’aspecte del restaurant no és molt diferent al de qualsevol “chippie”(temples de tot lo fregit), les llargues cues a l’interior confirmen la seva fama.
Tens dues opcions: servei de taula o menjar per emportar. Encara que la carta és extensa (inclou algun plat vegetarià i sense gluten), l’estrella és el clàssic fish & chips, que s’elabora amb la pesca del dia.
Aquesta és una de les cartes del restaurant: el producte es pesca a Anstruther i canvia a diari. També, a 10 minuts a peu cap a l’oest està la Dreel tavern, una taverna amb un ambient autèntic i bon menjar, per si vols anar a un altre lloc.
Dels carrerons a un búnker secret
Com succeeix amb la resta de poblets pesquers de la costa de Fife, Anstruther no té grans atraccions més enllà de lo què hem mencionat. L’encant d’aquests llocs està en perdre’t per els carrerons de pedra i passejar junt a l’aigua. Si segueixes cap a l’est, en 15 minuts arribaràs a la vila de Cellardyke, plena també de casetes de conte. I, una vegada en el cotxe, si no et vols reincorporat d’inmediat a la ruta dels pobles, en 10 minuts pots plantar-te en el Scotland’s Secret Bunker, un antic búnquer de la guerra freda que avui ofereix visites turístiques.
Bé, un cop visitats crail i Anstruther, hem de saber que hi ha més poblets en la ruta pels pobles de Fife, que son igual d’encantadors com els dos que hem vist. Quedarien els pobles de Pittenweem, St Monans, Elie i Lower Largo, per si en volem visitar algun més.
El proper punt de la ruta és triar una visita: o el castell d’Aberdour, el qual es diu que és el castell més antic d’Escòcia, o la Dunfermline Abbey, l’abadia espectacular on es visita la tomba del rei Robert the Bruce.
Començarem parlant del castell d’Aberdour (Aberdour Castle). Està ubicat a 1 hora d’Anstruther cap a l’oest i l’interior del Firth of Forth. Es tracta d’un castell-fortalesa, el més antic del país. L’entrada també inclou la visita als seus jardins. També és interessant incloure a la visita, l’església normanda del segle XII que hi ha a tocar, la qual està dedicada a St. Fillan’s.
Els horaris de visita del castell son durant els mesos d’estiu de 9:30h a 17:30h, i els preus son de £6 pels adults, £3,60 pels nens i el passi familiar a £17,00. Amb la tarja explorer pass és gratuït.
Acosta’t al que possiblement sigui el castell en peu més antic d’Escòcia. El castell d’Aberdour es va construir en la dècada de 1100 i va servir a generacions de tres famílies nobles, inclòs un regent d’Escòcia. La família Douglas va deixar la seva empremta, elevant l’alçada de la casa del vestíbul per convertir a Aberdour en un castell de casa torre més típic i agregant més gammes d’edificis. Explora l’impressionant complex i el seu encantador jardí emmurallat i les terrasses. Què pots veure i fer al castell:
- Ingressa a part de la casa del vestíbul construïda en el 1100, potser un dels castells de pedra més antics d’Escòcia, encara que llavors es va adaptar àmpliament
- Juga a l’”escondite” entre el gran i imponent complex d’edificis que daten del segle XI al segle XVII.
- Contempla el sostre pintat en la ala est, un preciós vestigi de principis del segle XVII
- Imagina la vida com un noble medieval mentre deambules per el fragant jardí emmurallat i per les terrasses sobre el Forth
- Passeja per l’església de St. Fillan (junt al castell d’Aberdour), un bon exemple d’una església normanda del segle XI.
L’abadia de Dunfermline (Dunfermline Abbey) està molt a prop del castell d’Aberdour, a 8,3 milles. L’abadia està ubicada a la ciutat de Dunfermline, i forma part del seu cor històric. Es remunta a 1128. Fou llavors quan el monarca David I va elevar a la categoria d’abadia el petit monestir benedictí que la seva mare, Santa Margarida d’Escòcia, havia fundat en el 1070 en l’enclavament on ella i el rei Malcolm III es varen casar.
Un petit assentament, els fonaments de la ciutat que coneixem avui en dia, havia anat creixent al voltant del monestir. Sota el regnat de Malcolm III i Santa Margarida, Dunfermline es va convertir en la capital del regne d’Escòcia, un estatus que va mantenir fins al 1437.
David I va encarregar la construcció d’una majestuosa església per a la nova abadia de Dunfermline, la Old Church. Encara que només han arribat alguns vestigis, com la nau, es tracta d’una construcció preciosa d’estil romànic. Passeja entre les seves delicades columnes i contagia’t de la pau del lloc.
Aviat notaràs que, encara des de l’exterior tot sembla un mateix edifici, l’interior està format per dues esglésies diferents:
- La Old Church, on et trobes, és l’església medieval. Forma part de l’atracció històrica i, per visitar-la, tindràs que comprar l’entrada a l’Abadia i el palau de Dunfermline (inclosa en la targeta Explorer Pass). Obre tot l’any (en els mesos d’estiu de 9:30h a 17:30h), amb horaris reduïts a l’hivern.
- La New Church és una església posterior, construïda en el segle XIX sobre part de l’antiga església, en la que avui en dia oficien misses i casaments. Té l’entrada gratuïta i allí és on descansa el rei Robert the Bruce, encara que no sempre està oberta. Per exemple, a l’hivern tanca entre setmana.
Al voltant d’ambdues esglésies, a més d’un cementiri, distingiràs petites parts d’una muralla que esquitxen el recinte de la Dunfermline Abbey. Aquest mur complia amb una doble funció: assegurava que els monjos estiguessin reclosos per complet i a la vegada, servia per a defensar l’abadia de qualsevol atac.
El palau de Dunfermline
Per a seguir explorant el recinte de l’abadia, et proposem donar un salt en el temps i traslladar-nos a finals del segle XVI, després de la reforma protestant. Junt a l’antic claustre, el rei Jacob VI va decidir construir un palau en el que viure amb la seva esposa, la reina Ana de Dinamarca.
En el 1600, el seu fill, el rei Carles I, va néixer en el palau de Dunfermline. Era impossible preveure-ho, però Carles I seria l’últim rei nascut a Escòcia.
Tres anys més tard, en el 1603, Jacob VI fou proclamat rei d’Anglaterra en lo que es coneix com “The Union of Crowns”(la unió de les corones), i la família reial va abandonar l’Abadia de Dunfermline, condemnant-la a un progressiu deteriorament.
Pocs vestigis d’aquell esplendor han perdurat fins als nostres dies, en part degut a un terrible incendi que va arrasar la ciutat en el 1624, però encara pots caminar entre les ruïnes del palau i imaginar com degué ésser en altres segles.
La tomba de Robert the Bruce
Un dels reclams de l’Abadia de Dunfermline és que és llar d’un mausoleu on descansen alguns dels grans reis d’Escòcia, com Santa Margarita i el seu fill, David I. I, el que sens dubte resulta el nom més emblemàtic, el rei Robert the Bruce, un dels herois del país, la tomba del qual pots visitar dins de la New Church.
Qui fou Robert the Bruce?
Robert the Bruce, o Robert I d’Escòcia (1274-1329), és un dels personatges més rellevants i estimats de la història d’Escòcia.
El seu paper en defensa de la llibertat del poble escocès es remunta a la primera Guerra de Independència d’Escòcia, que va començar en el 1296 amb la invasió anglesa per part de les tropes del rei Eduard I d’Anglaterra.
Tres anys de batalles, revoltes i negociacions de mans de personatges històrics com William Wallace i Andrew de Moray, els quals lluitaren per la independència, semblava que Escòcia havia caigut, finalment, en mans angleses.
La situació va empitjorar després de la captura i execució de William Wallace en el 1305, però Robert the Bruce, que durant un temps s’havia mantingut aparentment favorable i disposat a negociar amb el rei Eduard I d’Anglaterra, es va aixecar finalment en la seva contra i va començar una nova campanya, coronant-se rei dels escocesos en la Abadia de Scone a l’any següent.
Després d’una derrota, una breu fugida i uns anys de relativa pau, en especial després de que el rei Eduard I morís en 1307, Bruce va emprendre de nou batalles i va aconseguir victòries essencials, com la Batalla de Bannockburn en 1314.
Malgrat de que els escocesos havien reprès en gran part el control del seu territori, el successor del rei anglès, Eduard II, es resistia a reconèixer la independència d’Escòcia.
Així que, en el 1320, els comptes i nobles escocesos decidiren escriure una carta al Papa Joan XXII proclamant Escòcia estat independent i sobirà. Es coneix com la Declaració de Arbroath i es diu que va servir d’influència, dècades més tard, per a redactar la Declaració d’Independència dels Estats Units.
En el Museu Nacional d’Escòcia pots llegir la traducció d’un dels seus paràgrafs més famosos.
L’atenció del Papa i la mort d’Eduard II varen propiciar que, en el 1328, el rei Eduard III accedís a firmar un tractat mitjançant el qual reconeixia la independència d’Escòcia, i a Robert the Bruce com al seu rei. Aquest és un resum brevíssim i s’han omès infinitat de fites històriques, però si t’agrada el tema, a internet pots devorar molta informació sobre ambdues Guerres d’Independència.
La tomba de Robert the Bruce…però no del seu cor
Com a monarca, el rei Robert the Bruce es va ocupar, quan la abadia de Dunfermline fou parcialment destruïda per les tropes angleses, de la reconstrucció. Després de la seva mort, en el 1329, el rei fou enterrat en l’altar de l’església de l’abadia…encara que no per complet. Explica la història que, per exprés desig, embalsamaren el seu cor i se l’emportaren cap a Terra Santa. Existeixen moltes llegendes en torn al viatge i a les peripècies a les que s’enfrontaren els portadors del cor, que segons alguns acabaren a Espanya. Però totes coincideixen en alguna cosa: el cor de Robert the Bruce es va enviar de tornada a Escòcia i avui en dia, reposa en la abadia de Melrose, en els Borders. Curiosa història, veritat?
Si després de visitar l’abadia de Dunfermline et ve de gust un passeig entre naturalesa, molt a prop s’estén el preciós parc de Pittencrieff.
Si visites el parc a finals d’Agost, no et perdis “The Bruce Festival”, un festival que allí es celebra en honor al rei Robert the Bruce amb una fira medieval, batalles i actuacions artístiques.
I des de Dunfermline o des de Aberdour, ens dirigirem a Culross, un dels poblets més pintorescos d’Escòcia. Està quasi al fons del Firth of Forth, a 9,8 milles cap a l’oest de Dunfermline.
Ja a Culross, oblida el mapa i deambula sense rumb per els carrerons, que et rebran amb llars centenàries i postals d’altres temps. Ens disposem a descobrir un altre dels racons encantadors, una vil.la ancorada en el temps que potser reconeguis per ser escenari de Outlander.
La primera impressió que tindràs al posar els peus en el poble és que aquí el rellotge es va aturar fa molt de temps: Culross és una de les viles millor conservades de l’Escòcia del segle XVI i XVII, amb multitud d’edificis i carrerons que daten d’aquesta època.
La llegenda de la princesa Teneu
Encara que la llegenda de la fundació del poble es remunta a molt abans, al segle VI. Narra la història que la princesa Teneu, filla del rei de Lothian, es va quedar embarassada sense estar casada a causa de ésser víctima d’una violació.
La seva cruel família volgué desfer-se de la jove tirant-la per un precipici. Però la princesa va sobreviure a la caiguda, i va trobar una barca a la deriva i va navegar fins la riba oposada del Firth of Forth, on va desembarcar a l’actual Culross. Allí la va acollir el sant St Serf, i Teneu (coneguda també com St Enoch) va donar a llum a qui es convertiria en San Mungo, el sant patró i fundador de Glasgow.
Una història lligada al carbó
Llegendes al marge, el què si és cert és que Culross es va convertir en un dels destins de peregrinació del regne de Fife junt amb St Andrews, aleshores llar de les relíquies de Sant Andreu, patró d’Escòcia, i Dunfermline.
Però el poble va viure el seu esplendor en els segles XVI i XVII gràcies a l’extracció i el comerç del carbó i de la sal. Fou essencial la figura del mercader George Bruce of Carnock, la llar del qual, el Culross Palace, és avui en dia l’atracció més visitada de Culross. En el 1595, aquest visionari va idear una mina submarina per excavar el carbó sota les aigües del fiord. Durant uns anys, el comerç va anar molt bé, però, en el 1625, una tempesta va destruir la mina. Amb un comerç portuari cada vegada menor, Culross va caure poc a poc en un declivi que duraria fins ben entrat el segle XX.
Les mines abandonades en els voltants de Culross delaten el seu passat industrial, però, en quan t’endinses en el poble avui en dia, sembla que res hagi canviat en segles, que s’hagi mantingut immutable al pas del temps. I, encara que és cert que bona part del mèrit recau en el seu esquelet, si avui Culross és un dels pobles més bonics d’Escòcia és gràcies a les feines de manteniment i restauració que el National Trust for Scotland va portar a terme durant molts anys. I ara, coneguda la seva història, anem a visitar Culross.
El Culross Palace
Convertit en un ric mercader, George Bruce of Carnock (l’inventor de la mina de carbó submarina) es va construir a finals del segle XVI una elegant llar en el cor del poble, el Culross Palace. Encara que no és un palau ni va servir de residència reial, aquesta petita mansió, que reconeixeràs per la seva pintura ataronjada, és un dels edificis més emblemàtics de Culross.
Compra la entrada i endinsa’t en el Palau, on es conserva bona part de la decoració original del segle XVII. Un altre dels al·licients de la visita son els jardins plantats a l’estil de l’època, on venen plantes i herbes aromàtiques de cultiu propi.
Els escenaris de Outlander
Molt a prop del Culross Palace hi trobaràs la Town House, construïda en el 1626, i amb la torre del rellotge que la identifica afegida al 1783.
Aquest edifici va servir com a jutjat i com a presó, i expliquen que més d’una suposada bruixa va estar-hi captiva en el seu àtic…
Et recorda a la sèrie Outlander? Culross fou el poblet de Cranesmuir en la primera temporada, i fou en la Mercat Cross, de la que et parlo una mica més avall, on va tenir lloc una escena horripilant relacionada amb la bruixeria.
La vila apareix de nou en la segona temporada de la sèrie, i amés, també ha fet “cameos” en pelis com “Captain America: The First Avenger”.
Els carrers de Culross i la Mercat Cross
Després de visitar el Palau i deixar enrere la Town House, és moment de perdre’t per els carrerons empedrats de Culross, l’essència del seu encant. Continua fins a Tanhouse Brae, la vessant que antigament ocupaven els adobers. L’olor que es desprenia en el procés era tant fètid, que un dels carrers empedrats d’aquesta zona va rebre el nom de Stinking Wynd (“el carreró apestós”). Malgrat el seu passat, avui en dia aquest racó és un dels més pintorescos de Culross. Les llambordes, les façanes emblanquinades i les teulades vermelles (les teules provenien del comerç amb els Països Baixos), son marca de la casa, així com les escales on creixen mantells de flors.
Fixa’t en la Mercat Cross, l’estàtua que presideix la placeta i que en temps passats marcava el lloc on es celebrava el mercat. Com altres moltes mercat crosses del país, està coronada per un unicorn, l’animal nacional d’Escòcia.
L’abadia de Culross
Segueix pujant per la costa, ja que al final t’espera un altre al·licient: la Culross Abbey. Aquesta abadia es va construir en el 1217 i avui està parcialment enrunada, amb una torre que segueix en peu i opera com a església. Val la pena arribar fins aquí per passejar entre les ruïnes i el bonic jardí, amb vistes al Firth of Forth. L’entrada a l’abadia de Culross és gratuïta, encara que pots deixar un donatiu.
La West Kirk
Des de lo més alt del poble, en uns 15 minuts a peu pots arribar a un racó de les afores molt popular entre els seguidors d’Outlander: la West Kirk.
Es tracta d’una església en ruïnes en la meitat del camp, envoltada en enfiladisses i rodejada d’un petit cementiri.
Les càmeres de la sèrie la utilitzaren per a representar la Black Kirk, unes ruïnes suposadament embruixades que apareixen en la primera temporada.
Per nosaltres, Culross mereix ocupar un lloc molt alt entre els pobles més bonics d’Escòcia.
I finalment, per concloure aquesta jornada, posarem rumb al sud dels afores d’Edinburgh, on es troba una petita meravella més per finalitzar aquest dia: la Rosslyn Chapel. Hi ha uns 45 minuts amb cotxe des de Culross.
Potser coneixes aquesta capella perquè està sumida en algunes de les llegendes més intrigants d’Escòcia. O potser et sona per “El código da Vinci”, on va resultar ésser una de les claus en la cerca del Sant Grial. Sigui com sigui, és un lloc fascinant a tant sols 15km de la capital escocesa, i els boscos veïns del Roslin Glen, l’excusa perfecta per passar un matí entre misteris i naturalesa. T’expliquem com visitar la capella de Rosslyn i el Roslin Glen des d’Edinburgh.
Descobrint la capella de Rosslyn i les seves llegendes
La història de la Rosslyn Chapel es remunta a 1446, quan els treballs de construcció varen començar.
- Fou Guillem St Clair, primer compte de Caithness i tercer príncep d’Orkney, qui manà construir la capella com un espai sagrat per la seva família, el clan de nobles escocesos St Clair.
- Però, degut a la complexitat de la decoració, les obres es van estendre al llarg de 40 anys. I és possible que l’edifici que el compte havia imaginat mai arribés a completar-se, ja que, la seva mort en 1484, la capella romangué tal i com la veuràs avui en dia.
- Durant la Reforma Escocesa, el culte catòlic en la capella va finalitzar. Varen destruir els altars i poc a poc, aquest lloc sagrat fou caient en l’oblit.
- De fet, en el 1650, quan Oliver Cromwell i les seves tropes varen saquejar el castell veí, el Rosslyn Castle, van utilitzar la capella com a estables per als cavalls. Encara que, per sort, no arribaren a destruir la capella amb la violència que caracteritzaven els seus assalts. Això fou possible que l’estructura de la Rosslyn Chapel sobrevisqués, recoberta per la vegetació que es colava per cada escletxa i devorava la pedra.
- Que difícil imaginar aquest estat d’abandó coneixent la capella avui en dia, veritat? Als nobles i poetes del segle XIX els hi semblava una imatge de lo més romàntica, i poc a poc, fou sorgint l’interès en recuperar la capella per a la posteritat.
- En el 1862, després d’una restauració, el culte en la capella es va reprendre per primera vegada en 200 anys. I, des de llavors, s’han portat a cap varies renovacions importants.
- Encara que el que va catapultar a la Rosslyn Chapel a la fama més enllà d’Escòcia fou la publicació de la novel·la de ficció “El Código da Vinci” de Dan Brown (i la posterior peli), en el que la capella juga un paper crucial.
- Gràcies a l’efecte da Vinci, la capella va rebre els fons necessaris per construir un centre de visitants i transformar-se en una de les atraccions turístiques més visitades d’Edinburgh i dels seus voltants.
La resta de la història t’espera en l’interior, així que, anem a visitar la capella de Rosslyn!
La visita a la capella
La primera part de la visita transcorre en el centre de visitants, on descobriràs una mica més sobre la història de la capella i del clan St Clair. Després de les exposicions, podràs sortir a l’exterior. Allí t’espera un edifici que sorprèn des del primer moment: molt més petit de lo què cabria esperar, de formes singulars i, sobre tot, ple de petites figures tallades en la pedra i de gàrgoles que t’espien, bocabadades i desconfiades, des de cada racó.
Els símbols i relleus de la capella de Rosslyn
És solament un preludi de lo què t’espera en l’interior, on cada racó de la pedra està ocupat per símbols i relleus. Alguns salten a la vista, altres a penes es distingeixen, degradats per el pas del temps o ocults per les mans expertes que els tallaren.
Les escenes bíbliques, com la crucifixió o l’expulsió del Jardí de l’Edèn, contrasten amb les escultures paganes. En especial, el Green Man, un estrany rostre rodejat de vegetació que simbolitza el cicle de la vida i que, en la capella de Rosslyn, està present en més de cent ocasions.
Si no vols perdre’t detall, agafa una de les làmines repartides per la capella que et proposen el repte de localitzar els relleus i il·lustracions més curiosos.
Dins de la capella pots buscar també un camell, una dansa d’esquelets, un àngel tocant la gaita o el rostre de Robert the Bruce, a més del que, segons asseguren alguns, son panotxes de blat de moro tallades abans de la conquesta del Nou Món.
Els templers i la capella de Rosslyn
Sobre l’origen dels símbols ha sobreviscut poca informació, i el desconeixement ha propiciat que sorgeixin cents d’especulacions i interpretacions. Hi ha qui assegura que els cavallers templers, que deixaren d’existir molt abans de la fundació de la Rosslyn Chapel, varen sobreviure i fugiren a Escòcia, on varen construir la capella per amagar el seu tresor en una cripta segellada que mai més ha tornat a obrir-se. En la complexa ornamentació de l’edifici estarien les claus per accedir al tresor. El Sant Grial? El cap embalsamat de Jesús? Altres inclús relacionen els relleus amb un portal a una altra dimensió, i a la capella no li falten, tampoc, històries de fantasmes de monjos que resen a la foscor. Extraterrestres, templers, esperits,…
La capella de Rosslyn és un embull de teories, i cadascú les creu amb més o menys fervor, augmentant a cada pas les llegendes que rodegen a aquesta capella rural.
La llegenda del Pilar de l’aprenent
Després de localitzar els relleus més especials, la joia de la Rosslyn Chapel és el Pilar de l’aprenent, un dels tres pilars que separen el cor de l’ala central de la capella. Explica la llegenda que l’obrer encarregat de la construcció del pilar va marxar a Roma en busca d’inspiració per tallar-lo. Mentrestant, el seu aprenent va tenir un somni on se li va revelar el pilar acabat, així que es va posar mans a l’obra i el va tallar. I ho va fer amb tal perfecció que, quan el mestre va tornar i el va contemplar, envaït per l’enveja, va assassinar a l’aprenent a cops de mall.
La història va més enllà i, diuen que, un temps més tard els rostres del mestre i de l’aprenent es varen tallar en una cantonada de la capella, de tal forma que el mestre està obligat a veure el Pilar de l’aprenent, nit i dia, per a l’eternitat. No sabel quanta veritat hi ha en la llegenda, però els dragons nòrdics devorant la base del pilar de l’aprenent son raó suficient per no apartar la vista d’aquesta obra!
Escenari de El Código da Vinci
A través d’unes escales junt al Pilar de l’aprenent podràs accedir a una petita cripta que, segons les teories, amaga la cambra oculta dels templers. Però en les escales apreciaràs un petit cercle blanc que res té de llegendari: és conseqüència del rodatge de la pel·lícula “El Código da Vinci”(Ron Howard, 2006). Els protagonistes, Tom Hanks i Audrey Tatou, varen visitar la capella de Rosslyn per a gravar algunes escenes. Encara que el llibre ja havia despullat a aquest lloc de l’anonimat, quan es va estrenar la peli, una marea de viatgers va començar a arribar al poblet de Roslin per visitar la capella de Rosslyn. Més d’una dècada després, per a molts, segueix sent una de les visites imprescindibles en qualsevol viatge a Edinburgh.
Acabats de visitar la Rosslyn Chapel, posem rumb a Edinburgh, el centre del qual està a unes 8 milles de la capella. A Edinburgh, hi passaràs els últims dies d’aquesta ruta per Escòcia. Abans, però d’anar a l’allotjament, anirem a tornar el cotxe de lloguer en el centre de la ciutat, ja que prèviament a l’hora de llogar-lo ja vam avisar que faríem aquesta opció.
| El cotxe de lloguer es torna al centre de la ciutat, a prop de l’estació de trens de Waverley, per tant, l’allotjament a Edinburgh també serà a prop d’aquest centre de la ciutat. |
Adjuntem el recorregut realitzat en el dia d’avui mitjançant un mapa de google maps, amb els accessos, distàncies i llocs marcats. Estan també les principals fites del dia on s’observen els atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (117 milles amb 3h i 23min):
[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m57!1m12!1m3!1d2366.7047027337667!2d-3.1923049082089165!3d55.95159378411173!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m42!3e0!4m5!1s0x488650981912f9fb%3A0x5526f99ec05ca9f0!2sSaint%20Andrews!3m2!1d56.3397753!2d-2.7967214!4m3!3m2!1d56.2230212!2d-2.6999570999999998!4m5!1s0x4886f93259ce4b11%3A0xa4fcf46fb998648e!2sCrail!3m2!1d56.260551!2d-2.6275909!4m4!1s0x4887c9fff405d093%3A0xf7522da9a2bf7a8f!3m2!1d56.0552621!2d-3.2982194!4m4!1s0x4887d221224fc4ab%3A0x933ea569059ac30b!3m2!1d56.070123699999996!2d-3.4634942!4m4!1s0x4887d60c9b47b949%3A0x3ce08b8855cc0e18!3m2!1d56.0548405!2d-3.6331986!4m4!1s0x4887bf7dd7a7ce81%3A0xd363a221743718d6!3m2!1d55.8553785!2d-3.1601938!4m4!1s0x4887c78fbc266833%3A0x9947329ba2a64fe4!3m2!1d55.951997999999996!2d-3.1899862!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1639132820871!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]