Després de passejar per la Old Town i descobrir tots els racons i carrerons de la ciutat vella, el segon dia d’aquest itinerari a Edinburgh ens porta a una zona dominada per l’ordre i l’elegància arquitectònica.
L’elegància de la New Town
Malgrat el seu nom, la Ciutat Nova no ho és tant: es va construir a finals del segle XVIII al nord del nucli antic de la ciutat, més enllà de la vall que avui alberguen els jardins de Princess Street. En aquella època, Edinburgh, limitada al reduït espai de la Old Town, sofria de superpoblació. La New Town es va planificar com una forma d’expandir els confins de la ciutat i pal·liar el problema… encara que no per a tot el món.
Projectada per James Craig i considerada una obra mestra de plantejament urbanístic, la Ciutat Nova va néixer com un suburbi residencial al que molt aviat es varen mudar els ciutadans més adinerats.
Avui en dia, aquesta part d’Edinburgh segueix sent residencial, però allotja també àrees comercials i d’oficines. La reconeixeràs per les fileres d’elegants construccions d’estil neoclàssic i georgià, conegudes com a terrasses, distribuïdes en nítides quadrícules i mitges llunes.
Son característiques les façanes decorades amb columnes i portes de colors, les escales, els soterranis accessibles des del carrer…
Els carrers principals de la New Town
De sud a nord, tres carrers paral·lels travessen la New Town d’Edinburgh:
- Princes Street, el carrer comercial per excel·lència d’Edinburgh, acompanyada del pulmó verd dels Prince St Gardens
- George Street, amb comerços més exclusius, i també pubs i restaurants.
- Queen Street, molt més tranquil.la i vorejada per els jardins privats Queen Street Gardens.
Aquests tres carrers, estan flanquejats per dues àmplies places: a l’est, l’animada St Andrew Square, i a l’oest, la tranquil.la Charlotte Square, on cada estiu hi té lloc el Edinburgh International Book Festival.
Més enllà del sempre bulliciós centre, la New Town destil.la tranquil·litat, grandiositat i harmonia. Pensada per uns pocs, accessible ara a tots: anem a passejar per els seus carrers per a gaudir d’un altre Edinburgh.
Matí del segon dia a Edinburgh: Calton Hill i Princess Street
En Broughton Street i els seus voltants trobaràs una gran varietat de cafeteries independents, com la premiada Artisan Roast. Si és diumenge i et trobes per la zona, després de l’esmorzar pots aprofitar per donar un passeig pel “Sunday Market”, un peculiar “mercadillo” de segona mà que s’organitza en un pàrquing soterrani.
Amb les piles carregades, ens encaminem cap a Calton Hill, un turó que s’eleva en ple centre i que segurament hauràs detectat per l’estranya col·lecció de monuments en la cima, com el National Monument, una rèplica inacabada del Partenón de Atenes.
Hi ha varis accessos, però lo més senzill és pujar des de Waterloo Place, que comença en l’extrem est de Princess Street. Des de Calton Hill obtindràs una de les millors vistes d’Edinburgh, amb la Old Town fonent-se amb la zona nova i el Castell despuntant al fons. Però també gaudiràs d’una increïble panoràmica de Leith, els barris del nord, el Firth of Forth i la costa de Fife a l’altra banda del mar. Si ja has passejat per Edinburgh, pujar a Calton Hill brinda una bonica ocasió per a divisar lo visitat, comprendre l’estructura de la ciutat i, en els dies bons, assentar-se i gaudir d’una estona tranquil.
Els monuments que es concentren a la cima del turó, per la seva part, s’han convertit també en una vista emblemàtica. Projectats en la seva majoria per el cèlebre arquitecte William Henry Playfair, el més conegut és el desconcertant National Monument, una ambiciosa construcció que s’inicià en el 1826 per commemorar als soldats escocesos morts en les Guerres Napoleòniques. Es pretenia que el monument fos una rèplica del Partenón de Atenes, que inclouria un temple i les seves pròpies catacumbes, i així varen començar a aixecar-se les columnes clàssiques.
En el 1829, els fons destinats al projecte es varen esgotar i la construcció es va paralitzar, deixant en la cima a dotze columnes que aviat es guanyaren el sobrenom de “la desgràcia d’Edinburgh”. Avui en dia, tanmateix, s’han transformat en un símbol de la ciutat i son molts els que pugen els colossals graons de pedra per asseure’s en la façana inacabada, que perpetua el sobrenom de “Atenes del Nord” que Edinburgh es va guanyar durant la il·lustració.
Molt a prop del National Monument es troba el Nelson Monument, una torre en forma de telescopi alçada en honor al vicealmirant Nelson per a commemorar la victòria en la batalla de Trafalgar. Avui en dia, l’interior s’ha reconvertit en un petit museu que repassa la seva vida, i també poden pujar-se els 143 esgraons que condueixen cap a la terrassa, on Calton Hill pot contemplar-se des de dalt. Si puges al monument a Nelson tindràs unes vistes increïbles. Els horaris del mateix en els mesos estivals son de 10h a 17h, i els preus de £6 per persona.
El més curiós de la torre és la bola del temps emplaçada en la part superior, que cau tots els dies entre setmana a les 12 (a la 1 en l’horari d’estiu). Es va instal·lar en el 1852 perquè, des del port, els mariners presenciessin la caiguda i ajustessin els cronòmetres. En els dies de boira, tanmateix, la visibilitat era escassa, així que anys més tard, en el 1861, es va iniciar la costum de disparar un canó des del castell a la 1 del migdia, el “One o’clock gun”, que perdura encara a dia d’avui.
La mítica construcció que apareix en primer pla en la majoria de fotografies és el monument al filòsof escocès Dugald Stewart, que es va modelar en el 1831 a partir del monument de La llanterna de Lisícrates, a Atenes. El recinte emmurallat que es troba en l’altre extrem de la cima acull els edificis i cúpules que serviren en temps passats com a punt d’observació astronòmica, especialment amb el propòsit de mesurar el temps. L’observatori de la ciutat es va emplaçar aquí fins al seu trasllat a Blackford Hill en el 1896 degut a la contaminació lumínica del centre d’Edinburgh.
A dalt del turó, hi ha el camí “Hume Walk” dedicat al filòsof David Hume, que sempre va defensar Calton Hill com un lloc tranquil en el que passejar.
Ja als peus del turó, cap a l’est, hi ha la Seu del Govern Escocès, Saint Andrew’s House, que s’alça sobre les restes de l’antiga presó de Calton.
De tornada a Waterloo Place, entra a l’Old Calton Cemetery, un lloc envoltat de fosques llegendes habitual entre els tours de fantasmes d’Edinburgh. Passeja per les grandiloqüents construccions i velles tombes del cementiri i trobaràs, entre altres, el lloc de repòs del cèlebre filòsof David Hume. Fixa’t, entrant a mà esquerra, en una de les làpides més curioses i ben conservades del cementiri, la dels pares del capità John Gray.
A la sortida del cementiri ens endinsem en el centre d’Edinburgh i comencem a recórrer Princes Street (El carrer dels prínceps), l’avinguda comercial per excel·lència de la ciutat, sempre plena de compradors, autobusos i tramvies.
La seva principal característica és que només es construïren edificis en la cara nord, per lo que, en els dies clars, la llum la banya per complet. Son moltes les cafeteries que potencien aquesta circumstància i s’ubiquen en les plantes altes dels edificis, com Starbucks o la cafeteria de Waterstones, de forma que per el preu d’un cafè pots contemplar unes boniques vistes de la Old Town. Encara que avui en dia les construccions estiguin ocupades per botigues de souvenirs escocesos i de roba i la majoria de soterranis originals no es conservin, la arquitectura de la via resulta encara grandiosa.
En l’extrem est, en la cantonada amb North Bridge, el primer que hi trobaràs és el luxós Hotel Balmoral. El rellotge de la torre marca sempre dos minuts més del compte perquè els viatgers que es dirigeixen a l’estació de Waverley, just a sota del pont, no perdin els seus trens.
Una mica més endavant, en la vall que antigament ocupava el llac Nor’ Loch, els bells jardins de Princes Street s’estenen fins al final de la via. Estan dividits en dos trams per “The Mound”, un turó artificial que condueix a la Old Town i als seus peus s’erigeix el museu gratuït Scottish National Gallery. En aquest tram, les opcions son moltes. Si la temperatura és agradable, els jardins s’omplen de gent menjant a l’aire lliure.
També pots pujar a la torre del monument a Scott per a tenir vistes panoràmiques d’Edinburgh, la qual disposa d’uns horaris dins els mesos estivals de 10:00h a 16:00h i els preus son de £20 per tots quatre.
Abans de perdre’t en les entranyes de la torre, fixa’t en la figura de marbre blanc que descansa sota dels arcs. Es tracta de l’autor Walter Scott, reposant després d’una jornada d’escriptura amb el seu gos, Maida, als seus peus.
Nascut a Edinburgh, Sir Walter Scott (1771-1832) és un dels escriptors més admirats d’Escòcia. Les seves novel·les històriques re-avivaren la identitat i la cultura escoceses, i ell va lluitar per recuperar els Honors d’Escòcia, que avui en dia pots veure exposats en el castell d’Edinburgh.
Després de la seva mort, Edinburgh va decidir homenatjar-lo amb una torre, i el Scott Monument, dissenyat per l’arquitecte George Meikle Kemp, es va inaugurar en el 1845. Sabies que, amb els seus 61 metres d’alçada, es tracta del major monument del món alçat en honor a un escriptor? Un cop a dalt, quan puguis contemplar-la de prop, veuràs que l’agulla està decorada amb florons i amb 64 figuretes en forma de personatges dels llibres de Scott.
Una altra curiositat d’aquesta construcció és que l’aspecte ennegrit de la pedra és fruit de la contaminació del Edinburgh victorià, que li va valdre a la ciutat el sobrenom de “Auld Reekie” (“la vella fumejant/apestosa”).
| Seguint el rastre de Scott: Aquest no és l’únic homenatge a Sir Walter Scott en Edinburgh. En el turó de Corstorphine Hill hi trobaràs una altra torre en el seu honor, i en el Museu dels escriptors (gratis) coneixeràs més sobre la seva vida. I si t’animes a recórrer els pobles i abadies dels Borders d’Escòcia, descobriràs la llar de Scott, el seu mirador preferit i el seu lloc de descans, en la Dryburgh Abbey. |
Ara que coneixem una mica més sobre de la seva història, és el moment de pujar al Scott Monument. Les visites son guiades. Després de comprar l’entrada per el següent tour en la diminuta taquilla, et trobaràs cara a cara amb les escales de cargol que solquen la torre. T’esperen 287 graons, encara que podràs descansar per el camí:
- El monument a Scott està dividit en quatre pisos.
- En el primer pis hi trobaràs la Museum Room, un petit museu dedicat a la vida i el llegat de Scott.
- La resta de nivells estan formats per terrasses exteriors, cada una una mica més elevada i estreta que l’anterior.
- Donat que passaràs gran part del temps a l’exterior i a certa alçada, et recomanem pujar al Scott Monument en un dia sense gaire vent.
- Abans es podia pujar per lliure, però, des de fa un temps, totes les visites son guiades i en petits grups. El tour dura uns 30 minuts.
Si els espais tancats no son lo teu, deus tenir en compte que, a mesura que puges i deixes enrere al museu, les escales es van estrenyent i inclinant fins al punt de permetre el pas d’una sola persona a la vegada. Però, amb les enlluernants vistes d’Edinburgh que t’esperen, veuràs com l’ascens haurà valgut la pena!
Estàs a la cúspide del monument a Scott. Des d’aquí, les teulades de la ciutat s’intercalen amb els monuments icònics i, en els dies clars, podràs albirar inclús la costa de Fife, a l’altra banda del fiord de Forth.
A veure quines vistes t’esperen des de cadascuna de les direccions:
- Cap al nord veuràs Princes St, amb el moviment incessant de busos. En primer pla, fixa’t en els grans magatzems Jenner’s. Enfront a tu s’estén la New Town d’Edinburgh, amb l’estàtua a Melville traient el cap per sobre de St Andrew Square, el Jardí Botànic i el parc de Inverleith al fons. Més enllà, veuràs les aigües del Firth of Forth i la costa de Fife.
- Cap a l’est, el paisatge està dominat per l’Hotel Balmoral, el turó de Calton Hill i els seus monuments i el pont de North Bridge. Per darrera s’alça la imponent muntanya volcànica de Arthur’s Seat, que també ofereix vistes magnífiques d’Edinburgh.
- Cap al sud, el paisatge té dos protagonistes: Per un cantó, l’estació de trens de Waverley i el pont homònim (un altre homenatge a Scott, ja que porten aquest nom en honor a una de les seves novel·les). Per l’altre, la inconfusible Old Town, un embolic fascinant d’edificis i xemeneies.
- Per últim, si mires a l’oest veuràs els jardins de Princes St, solcats per les Galeries d’Art i delimitats per Princes St i les seves mil i una botigues. Les agulles que apareixen al fons del carrer son les de la Catedral de St. Mary. I, per suposat, dominant les vistes des de la roca volcànica està el castell d’Edinburgh.
Quatre direccions i una panoràmica única de la capital escocesa que fa que cada graó per pujar al Scott Monument hagi valgut la pena.
| El nostre consell: Si viatges a Edinburgh per Nadal, puja al monument a Scott i gaudeix dels mercats i atraccions nadalenques des de Princes St a vista d’ocell. |
Un cop hem baixat del Scott Monument, podem anar de botigues per comprar algun record, etc…
Una visita curiosa son els grans magatzems Jenner’s, els més antics d’Edinburgh. Es varen construir en el 1838 i conserven un interior d’estil senyorial.
Si segueixes passejant per Princes St, aviat arribaràs a l’altre tram dels jardins. Aquí, a més d’un exèrcit d’esquirols, es troba el famós rellotge floral, que canvia de disseny cada primavera (en la tardor desapareix). Fixa’t també amb la caseta del jardiner, sembla sortida d’un conte! Un altre detall curiós i emotiu son les plaques dels bancs, amb inscripcions que la gent dedica a familiars desapareguts que gaudien d’aquests racons. Les vistes del castell des del final dels jardins, junt a la font de Ross, son tot un clàssic i un dels millors llocs per a fotografiar Edinburgh.
Quan arribis al final del carrer, en la cantonada amb Lothian Road veuràs les esglésies de St John i St Cuthbert, a més del Caledonian Hotel, de pedra sorrenca vermella. Els dissabtes, molt a prop d’aquí, en Castle Terrace, es celebra un mercat de grangers escocesos, el Farmer’s Market, on pots comprar alguna cosa de menjar, com una típica hamburguesa d’Angus.
Si prefereixes seure, en Lothian Road hi trobaràs restaurants de tot tipus. Una altra opció és menjar en un fast food de Princes St o comprar alguna cosa en un supermercat i seure als jardins.
Tarda del segon dia a Edinburgh: New Town i George Street
És el moment d’endinsar-nos en la part més tranquil.la de la New Town, lluny de la zona més turística. Des de Princes St, gira a la dreta per Hope St o South Charlotte St, per arribar a la senyorial Charlotte Square. Encara que durant gran part de l’any la plaça està tancada, a l’estiu es transforma per acollir el magnífic Edinburgh International Book Festival.
Al voltant de la plaça s’aixequen elegants construccions pròpies de la New Town, com “The Georgian House”, una casa museu que permet descobrir l’arquitectura de la zona i imaginar la opulenta vida allí uns segles enrere. L’entrada a la casa durant els mesos d’estiu és cada dia de 10h a 17h, i els preus son de £10 pels adults i £19,50 el pack familiar (els nens entren gratis).
Segueix per North Charlotte St i passat Queen Street, arribaràs a una bonica plaça circular, Moray Place. Fixa’t en els típics portals i soterranis; et trobes en el cor de la ciutat nova.
La continuació fins a trobar el barri de Stockbridge la farem millor demà al matí, on a part de visitar el barri de Stockbridge també visitarem Dean Village. Avui ens dedicarem a finalitzar la visita de la New Town.
Seguirem Gloucester Street en direcció al centre i de seguida ens trobarem de nou a la quadrícula que formen Queen Street, George Street, Princes Street i els carrers perpendiculars que les travessen, unint els jardins de Queen St amb els de Princes St. Seguim de ruta per la New Town!
Dirigeix-te a George Street, la més exclusiva de les tres avingudes, i segueix-la en direcció Est. Aquí, a més d’oficines, bancs, discoteques i restaurants, hi trobaràs alguna de les botigues més selectes d’Edinburgh (i també algun pub econòmic, com el famós “The Standing Order”).
Un dels edificis més emblemàtics és The Dome, ubicat quasi al final del carrer. El reconeixeràs per les seves imponents columnes i la seva façana d’estil neoclàssic, que amaga un espectacular i luxós interior on degustar la gastronomia escocesa. Encara que la carta no sigui per a totes les butxaques, val la pena visitar-lo per dins. Alguna cosa més assequible és el seu Afternoon tea, o de nit, prendre una copa en el bar que hi ha sota la immensa cúpula que dóna nom a l’edifici.
Al final de George Street veuràs aparèixer St Andrew Square, la plaça de l’est, dominada per el monument a Melville. Està plena de jardins i és un lloc animat, ja que sovint acull activitats i celebracions. En el costat oposat a la plaça comença una altra zona selecta: Multrees Walk, un carrer per als vianants amb botigues de marques exclusives.
Si vols, pots entrar a tafanejar als grans magatzems Harvey Nichols, on a la planta quarta acull un restaurant-cafeteria amb unes boniques vistes de la New Town i el mar.
Seguidament, apropa’t fins a Rose Street, un encantador carrer per als vianants que s’obre entre George St i Princes St. El carrer està ple de botigues, i molts comerços de les avingudes tenen entrades posteriors que desemboquen aquí.
La jornada acaba, i amb ella, acaba també aquesta ruta per la New Town d’Edinburgh. Si disposes de més dies hi trobaràs moltes idees i excursions entre naturalesa: pots visitar el Jardí Botànic, la illa de Cramond, el turó de Blackford,…
Sigui com sigui, esperem que hagis gaudit molt d’aquest viatge a través de dues ciutats històriques, la Old Town i la New Town, tant oposades i tan fascinants a la vegada. Encara que t’hagi faltat temps per veure-ho tot segur que te n’aniràs amb la sensació d’haver conegut una mica més la captivadora capital escocesa. També has de tenir en compte que et queda el matí de l’endemà.
Adjuntem la totalitat de les atraccions explicades en el dia d’avui i els principals imprescindibles d’aquesta New Town d’Edinburgh, en un plànol de google maps: