I ens trobem amb un dels dies més plens de les vacances. Avui farem una ruta per la península de Snæfellsnes impressionant. No ens deixarem res per el camí. Començarem per el tram costaner del nord per anar rodejant tota la península fins a finalitzar en la Ring Road i ja molt a prop de Reykjavík. Tots els llocs i atraccions de visita estan ordenats perquè puguis replicar el recorregut amb exactitud.
Aquestes son les parades més importants del camí, però no les úniques. Durant tot el recorregut t’aturaràs infinitat de cops a la carretera. És inevitable. És la Mare Naturalesa en majúscules. Paisatges tant majestuosos que a un se li acaben les paraules per a descriure’ls.
| Lo ideal seria partir el dia d’avui en 2 o 3 dies, però no tenim temps. Agafa’t el dia d’avui com si fos una guia de llocs que pots trobar a la península, i llavors ja triaràs quins veus. Nosaltres ja mirarem de prioritzar les atraccions com a imprescindibles o no tant. Bé, comencem, doncs. |
Diuen que la Península de Snæfellsnes és una Islàndia en miniatura. Una porció de terra que guarda tots els secrets d’un país meravellós. Cascades, glaceres, platges salvatges, penya-segats basàltics, volcans, camps immensos de lava, etc… Sens dubte, és una parada imprescindible en el teu viatge per Islàndia i un dels llocs que més t’impactarà.
Potser ja hagis sentit parlar d’ella. La Península de Snæfellsnes va passar a la posteritat per ésser l’escenari escollit per Julio Verne per ambientar la seva obra “Viatge al centre de la Terra”. A més, la seva fantàstica ubicació (a unes 2 hores en cotxe de Reykjavík) la converteixen en la parada estrella de qualsevol ruta per Islàndia.
Sortirem ben d’hora de Stykkishólmur, en direcció al camp de lava de Berserkjahraun, un dels imprescindibles del dia. Abans, però, cal que sapigueu que en el poble de Bjarnarhöfn hi ha el Museu del Tauró (Shark Museum Bjarnarhöfn) a 5 minuts de la carretera de circumval·lació 54. Es tracta d’un museu de taurons per a persones de totes les edats. S’explica el perquè de la carn de tauró necessita un procés de sis mesos, amb una visita guiada personal. També t’expliquen sobre la biologia dels taurons de Groenlàndia i els taurons importants de la història d’Islàndia. Després de la visita pots donar una ullada a l’assecador on es penja la carn de tauró. I per suposat, pots provar la carn de tauró dins del museu. Els taurons son éssers fascinants que son tant diferents de tot el què considerem normal. Així que apropa’t i visita’ls.
Els preus per accedir al museu son de 1.400ISK pels adults (9,94€) i pels nens fins als 15 anys és gratuït.
Anirem a buscar la carretera 54 (circumval·lació) i quan siguem a l’alçada del trencall amb la carretera 558 ens hi desviarem. Estem travessant el camp de lava de Berserkjahraun. És impossible plasmar en fotografies la immensitat i espectacularitat d’aquests paisatges. Tant bell com desolador, en el camp de lava de Berserkjahraun els peus s’enfonsen en la molsa i quasi es pot sentir la violència amb la que impactaren les roques volcàniques en el terreny. Realment sembla una imatge lunar, d’un altre món.
Son 5,5 kilòmetres de carretera 558, que travessen completament el camp de lava i sortirem un altre cop a la carretera 54. Val la pena fer la desviació. El pròxim punt de la nostra ruta d’imprescindibles és la icònica muntanya de Kirkjufell amb la cascada als seus peus de Kirkjufellfoss. Abans, però, us indiquem una altra cascada, anomenada Grundarfoss, ubicada prop de Grundarfjörður. L’accés és un camí que surt des de la pròpia carretera 54, on google maps marca com a “Track Leading to Grundarfoss”, i és aquí on hauríem de deixar el cotxe. Es camina uns 2 kilòmetres fins la cascada i 2km de tornada (des de la carretera es veu al fons).
I seguim, ara sí, per trobar-nos a Kirkjufell, probablement la muntanya més fotografiada d’Islàndia, un massís d’origen volcànic que s’eleva enfront de nosaltres i junt al mar.
Per arribar fins a Kirkjufell has de continuar per la carretera 54, i s’hi arriba després de passar el poble de Grundarfjördur. Hi ha un petit aparcament, que a l’estiu s’omple ràpidament.
Enfront de la muntanya, s’hi troba la cascada Kirkjufellfoss, que junt al gran massís, creen una preciosa estampa.
Seguim la ruta i anem a buscar el pròxim imprescindible, que no és altre que el Parc Nacional de Snæfellsjökull, ubicat a la punta de la península. Però abans d’arribar-hi, hem de dir que hi ha un poble, Ólafsvík, que podem visitar i on s’hi troben dues atraccions més.
Ólafsvík és un dels pobles més importants de la península. Es tracta d’un poble tradicional de pescadors. Ólafsvík és la localitat més gran de la península i, a més d’amagar una badia magnífica, té un monument molt interessant, una església moderna, la Ólafsvíkurkirkja, que ens mostra que tradició i modernitat poden anar de la mà. Dissenyada per l’arquitecte Hakon Hertevig, que es va inspirar en la tradició pesquera de la zona, i fou inaugurada el 19 de novembre de 1967. Està composta íntegrament per peces triangulars i és considerada la primera església d’estil modern de la illa.
També és molt recomanable acostar-se a la cascada Bæjarfoss, que està a la part sud-oest del poble. S’ha d’anar fins a l’últim carrer (a l’Hospital) i caminar uns 300 metres.
L’altre dels atractius que hi ha a Ólafsvík és el museu de Gamla Pakhúsið. Es tracta del museu del poble, ubicat en un edifici del segle XIX. És un museu on s’observa com eren les cases d’abans i té exposicions d’artesania en el seu interior. L’horari d’obertura és de 12h a 17h, i per entrar val 500ISK els adults (3,55€) i els nens entren gratuïtament.
Així doncs, ens desplaçarem al fons de la península, per la carretera de circumval·lació Útnesvegur (574). Abans era la carretera 54. Sense cap mena de dubte, Snæfellsjökull és un dels volcans (i glacera) més icònics de tota Islàndia. És el centre del Parc Nacional del mateix nom, i és un estratovolcà cobert per una glacera.
L’última erupció registrada del volcà fou en l’any 1219, per lo què es pot dir que el Snæfellsjökull dorm profundament… avui per avui. Camps de lava coberts per la famosa molsa islandesa que segons la temperatura i les condicions atmosfèriques canvia d’un verd intens a un apagat color ocre, ens fan imaginar-nos que estem en altres dimensions.
Com hem dit anteriorment, el volcà Snæfellsjökull és conegut per ésser el punt d’entrada fins al centre de la Terra en el llibre de Julio Verne “Viatge al Centre de la Terra”. És per aquest volcà per on el professor Otto Lidenbrook, el seu nebot Axel i el guia local Hans s’endinsen fins al centre de la Terra.
Si voleu aventurar-vos a dins de la glacera, hi ha una carretera (F570) que us endinsarà en les llengües glaciars i que acaba en l’extrem contrari de la península, junt a Ólafsvík.
El Parc Nacional Snæfellsjökull s’estén uns 170km² i es troba relativament a prop de Reykjavík.
Després d’entrar en el territori del Parc Nacional i veure el volcà famós amb la glacera, la nostra intenció és d’anar a buscar el pròxim dels imprescindibles, que és el Far de Svörtuloft, el qual està ubicat en un entorn de penya-segats. Abans d’arribar al far, però, anunciarem 3 atraccions que hi ha pel camí. Per una banda, un cop sortits de Ólafsvík, ens podem dirigir al poble de Hellissandur, on en els seus afores s’hi troba l’església Ingjaldshóll. Des de l’església, s’obtenen unes grans vistes del poble i del fiord Breiðafjörður. L’església es troba a 2km del poble d’Hellissandur.
És una imatge espectacular, la de les diminutes esglésies envoltades per la grandiositat de la naturalesa. És realment fotogènic. L’església està pintada d’un color blanc impol·lut.
A 6,7 kilòmetres de l’església (uns 8 minuts), ens trobem un trencall des de la carretera de circumval·lació 574. Agafarem la desviació i en uns 1,8km ens trobarem un aparcament de la platja de Skarðsvík Beach. Hem fer un tros de la carretera estreta d’accés als fars, que un cop visitada la platja seguirem.
Skarðsvík Beach és una platja de sorra daurada ubicada en un gran emplaçament. És una de les platges més curioses d’Islàndia, ja que no és habitual trobar-te amb una platja de sorra daurada en el país del gel i el foc. A més, aquest lloc també és famós perquè s’hi trobaren importants restes d’enterraments víkings.
Seguirem amb la carretera d’accés als fars, i arribarem al trencall on pots anar a l’esquerra en el far de Svörtuloft i a la dreta en el far de Ondverdarnes. Primer explicarem què hi ha a la dreta. S’han de fer uns 6,9km per la carretera estreta d’accés als fars per arribar a la zona del far de Ondverdarnes. Es tracta d’un far de color taronja molt baix. Gaudeixes d’unes grans vistes i de penya-segats. Realment aquest paisatge és un aperitiu del què vindrà posteriorment a l’altre far.
Tot i ser un aperitiu, el paisatge immens és impactant, sobretot si la mar està picada. És un dels llocs on costa de marxar quan hi vas.
Seguirem per la carretera que no es troba en gaire bon estat, fins a l’altre far, l’imprescindible far de Svörtuloft. És un far taronja cridaner més alt que l’anterior, i té un aparcament als peus i un mirador sobre els immensos penya-segats del lloc.
Des de l’emplaçament dels dos fars realment no saps quin és més espectacular que l’altre. Els dos son magnífics i dignes de visita, però si n’hem de triar un…
Ambdós fars resplendeixen sobre la roca volcànica. El millor no son els fars, sinó els penya-segats de la zona. Solen estar poc freqüentats i son una passada. Un cop més, ens trobem amb curioses formacions basàltiques, tant característiques d’aquest país.
És hora de continuar amb la nostra ruta, i la pròxima atracció imprescindible és la platja de sorra negra de Djúpalónssandur. Abans, però, us anunciarem un altre atracció que hi ha pel camí. A 7 kilòmetres del trencall dels fars en la carretera 574 (circumval·lació), ens trobem amb una petita desviació de 400 metres que ens porta als peus d’un volcà, o més ben dit, d’un cràter. Es tracta del Saxhóll Crater. No és dels volcans més espectaculars d’Islàndia, però conta amb unes vistes panoràmiques que no desmereixen. A més, un punt al seu favor és que l’accés és realment senzill: es troba junt a la carretera principal que circumval·la la península i es pot pujar fins a dalt de tot a través d’un camí perfectament adaptat i unes escales metàl·liques.
Ara sí, ens arribem a la platja de sorra negra de Djúpalónssandur. El seu aparcament es troba únicament a 14 minuts del cràter visitat, agafant una petita desviació de 2,1 kilòmetres des de la carretera de circumval·lació. De l’aparcament a la platja hi ha uns 200 metres.
Es tracta d’una bellíssima platja de sorra negra, amb curioses formacions volcàniques, les restes oblidades d’un naufragi ocorregut fa unes quantes dècades i la fúria del mar. Aquest és el conjunt que et trobaràs a la platja de Djúpalónssandur. Sens dubte, un dels llocs més bonics que veure a la península de Snæfellsnes. Un cop tinguis estacionat el vehicle, només hauràs de seguir el camí i gaudir d’aquest lloc increïble.
Després d’una bona estona travessant colades de lava a peu, s’arriba a una altra platja de sorra negra, la platja de Dritvík, en la que es troben les restes de varis naufragis. La platja està plena de restes de metall oxidat del pesquer anglès Eding, que va naufragar en el 1948 en aquestes aigües.
Visitades les platges, el nostre proper punt de la ruta dels imprescindibles és el poble de Arnarstapi, però entremig hi ha 2 atraccions que us volem comentar.
La primera és un far, el Malarrif Lighthouse. És un far molt bonic ubicat enmig d’un paisatge volcànic que el rodeja. Al costat té un Centre de Visitants del Parc Nacional de Snæfellsjökull, amb uns horaris d’obertura de 10h a 17h. Et recomanem entrar-hi, ja que és el Centre de Visitants més important de tota la península.
Pren-t’ho amb calma. Aquesta parada és molt més que un simple far. Tens que deixar-te portar mentres admires un far de 20 metres d’alçada fondre’s amb el paisatge volcànic que el rodeja.
A 1km del trencall del far hi ha l’aparcament de la pròxima atracció, el mirador Lóndrangar View Point. Com deia, el seu aparcament es troba a peu de carretera de circumval·lació. Des de l’aparcament s’ha de caminar uns 300 metres fins a la costa. Es veu el far de fons, i caminant des del far també ha d’ésser molt espectacular tot plegat. Estem recorrent platges volcàniques, i al mirador de Lóndrangar albirarem un punt des del que observar una autèntica catedral natural. Es tracta de les agulles de Lóndrangar, modelades durant segles per la fúria del mar, que avui fan les delícies de qualsevol fotògraf.
Continuem la ruta fins a l’imprescindible poblet de Arnarstapi. És un antic port comercial, i es troba rodejat de columnes de basalt, barrancs i coves. El mar i els penya-segats entre les localitats d’Arnarstapi i Hellnar son una Reserva Natural des de l’any 1979. Hi ha un interessant camí paral·lel a la costa, per on es poden veure els llocs de fondeig de pescadors, colònies d’ocells, els camps de lava i les diverses formacions magmàtiques.
Si avancem per aquest camí, ens trobarem amb una sorprenent formació magmàtica anomenada “Gatklettur”, amb unes boniques vistes.
En aquest petit poble, podem gaudir del monument a Julio Verne, que amb una placa de fusta i un còmic pal indica les distàncies a les principals ciutats a través del centre de la Terra.
El següent imprescindible que se’ns presenta a la nostra ruta és l’església de Buðakirkja, a 20 minuts conduint per la carretera de circumval·lació 574. Agafarem una desviació i farem uns 2,8km fins a arribar-hi. És una altra de les imatges icòniques d’Islàndia. Una preciosa i diminuta església negra junt als paisatges imponents d’Islàndia. No decep. A més, aquí tindràs un 2×1. I és que tota la zona que rodeja aquest petit temple és un camp de lava. Jo no sé què tenen aquest tipus de paisatges però son espectaculars. Hi ha camins perfectament adaptats per caminar junt a aquestes gegantines roques volcàniques.
I ens trobem amb la carretera 54 on aquesta conflueix amb la carretera de circumval·lació de la punta de la península (574). En aquest lloc de confluència, s’observa una cascada imponent que baixa per la muntanya que tenim davant. Es tracta de la cascada Bjarnarfoss. Hi ha un petit aparcament a 300 metres de la carretera 54. La cascada està a 1 kilòmetre lluny (ja que està dins una propietat privada) i podem mirar d’acostar-nos-hi però no hi podrem arribar fins a sota.
Tornem a agafar el vehicle per anar-nos-en a l’últim punt atractiu de la península, un dels punts imprescindibles. Es tracta de la platja d’Ytri-Tunga. El parking de la mateixa es troba a 750 metres de la carretera 54. Des de l’aparcament a la platja hi ha uns 100 metres aproximadament. Aquesta platja té la particularitat de que es poden albirar foques en llibertat. Es tracta d’un dels millors llocs d’Islàndia per veure foques.
Habitualment, des de la platja, es pot observar desenes i desenes de foques que no paren de moure’s i jugar. Tot un espectacle. Passar en aquesta platja una bona estona, és la millor manera d’acabar el dia recorrent la Península de Snæfellsnes.
A Islàndia existeixen diverses espècies de foques, però a Ytri-Tunga només se’n deixen veure dues d’elles: la foca comú i la foca gris. La millor època per veure foques a Ytri-Tunga és entre maig i juliol, sobretot quan la marea està baixa. Quan el nivell del mar baixa, les foques solen quedar-se descansant sobre les roques, de forma que se les pot observar des de la platja a la perfecció. És important tenir en compte que les normes de conducta dicten que s’ha de mantenir una distància mínima de 50 metres amb les foques de Ytri-Tunga.
I vistes les foques, agafarem carretera i manta i anirem tirant cap a la capital, Reykjavík. Estem a aproximadament uns 159 kilòmetres de distància de la ciutat (i d’acabar la nostra “road-trip” per Islàndia), una distància que es recorre en unes 2 hores. A la mateixa ciutat de Reykjavík també hi tenim el càmping.
Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades i/o anunciades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 325,00km en un temps de 4h 59min):
[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m69!1m12!1m3!1d517.2696860954238!2d-21.87719129684385!3d64.14594934115412!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m54!3e0!4m5!1s0x48d50deff0a36e85%3A0xcde8741f6915844c!2zVGphbGRzdMOmw7Bp!3m2!1d65.07101349999999!2d-22.7315562!4m5!1s0x48d573ec6edad511%3A0x7e8f432421ea2e5a!2sBerserkjahraun%2C%20Isl%C3%A0ndia!3m2!1d64.963056!2d-22.9711109!4m4!1s0x48d57bb27d582735%3A0xdd6609a23821bf54!3m2!1d64.9277449!2d-23.313299699999998!4m4!1s0x492a9011f2bc3fcb%3A0x9d4e477c07ecc258!3m2!1d64.8850645!2d-24.044460299999997!4m4!1s0x492a8f2f0fe23f1b%3A0x75766776fbf5c84!3m2!1d64.863985!2d-24.038544299999998!4m4!1s0x492a88902a3ccd03%3A0x4c5662da687e292c!3m2!1d64.7535183!2d-23.8950955!4m4!1s0x492a811f4d3f7021%3A0xfe42ae77f771c320!3m2!1d64.7666351!2d-23.629257499999998!4m4!1s0x48d57f03e220c5bf%3A0x72e586872fb49b5!3m2!1d64.8217744!2d-23.384549699999997!4m4!1s0x48d582b788af6665%3A0x40091310bc1dfa5!3m2!1d64.803794!2d-23.081336699999998!4m5!1s0x48d674ea7684b69d%3A0xa6cbca86df1c2ae8!2zUmV5a2phdsOtayB0amFsZHN2w6bDsGk!3m2!1d64.146154!2d-21.8760191!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1647797065054!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]Igualment adjuntem els supermercats que ens hem trobat pel camí (nom i l’adreça), amb la possibilitat en cadascun d’ells de poder-hi realitzar una compra:
| BÓNUS SUPERMARKET | Digranesgötu 6 | BORGARNES |
| NETTÓ SUPERMARKET | Borgarbraut 58-60 | BORGARNES |
| BÓNUS SUPERMARKET | Smiðjuvellir 32 | AKRANES |
| BÓNUS SUPERMARKET | Bjarkarhold | MOSFELLSBÆR |
| NETTÓ SUPERMARKET | Sunnukriki | MOSFELLSBÆR |
| KRÓNAN SUPERMARKET | Háholt | MOSFELLSBÆR |
| KRÓNAN SUPERMARKET | Þjóðhildarstígur | REYKJAVÍK |
| BÓNUS SUPERMARKET | Holtavegur | REYKJAVÍK |
| KRÓNAN SUPERMARKET | Bíldshöfði 20 | REYKJAVÍK |
| KRAMBÚÐIN SUPERMARKET | Laugalækur 2 | REYKJAVÍK |
| BÆNDUR Í BÆNUM (BOTIGA DE QUEVIURES) | Laugalækur 6 | REYKJAVÍK |
| FRÚ LAUGA (BOTIGA DE QUEVIURES) | Laugalækur | REYKJAVÍK |
I per finalitzar, anunciem el càmping (nom i adreça) on ens allotjarem la nit del dia d’avui:
| CAMPING: REYKJAVÍK/LAUGARÐALUR CAMPSITE | Sundlaugavegur 32 | REYKJAVÍK |