Avui serà un dia molt diferent respecte el dia d’ahir del Mont Saint-Michel. Segurament no anirem a llocs tant turístics ni tant coneguts. La intenció és descobrir la Côte de Goëlo, una zona molt diferent, plena de penya-segats i atraccions per veure.
Primer ens desplaçarem a la zona del poble de Plouha per fer una ruta a peu per la seva costa de penya-segats. La caminada es diu “Falaises de Plouha”.
De Dinan a Plouha hi ha poc més d’1 hora (hi ha 89,60km). S’ha de sortir de Dinan i anar a buscar la nacional N176 cap a l’oest. A l’alçada de Tramain agafem la N12 que ens farà passar per Lamballe i Saint-Brieuc, i sortint d’aquesta última agafarem el trencall cap a la Côte de Goëlo mitjançant la carretera D786 que ens durà a les immediacions de Plouha i podrem agafar el trencall cap al nostre punt d’inici de la caminada pels penya-segats. En la platja de Palús es dóna l’inici d’un enorme recorregut de sorra que avança per l’antic camí dels duaners, el GR34, passant per el Nord de la Punta de Plouha, d’on podràs gaudir d’unes vistes impressionants de la badia de Saint-Brieuc. Aquest serà el punt d’inici de la nostra caminada, la Punta de Plouha.
Al nord de Saint-Quay-Portrieux s’hi troben els penya-segats més alts de tot Bretanya. La Punta de Plouha és, amb els seus 104 metres, el punt més alt d’una costa rocosa que s’estén al llarg de 14km i alberga cales amagades, àrees de nidificació, un port antic i una capella amb frescos aterradors. Al final de la punta de Beg Hastel o “punta del castell” en bretó, podràs contemplar les restes d’un búnquer construït per protegir un embarcador. Enfront, l’illot de la Mauve s’ha convertit en una zona de reproducció per aus marines com gavines i cormorans.
Les ancorades i les cales d’aquest lloc han estat testimonis del contraban d’èpoques passades. Vine a conèixer aquest antic embarcador i llavors continua vorejant la costa cap al nord per arribar a la pintoresca platja de Gwin Zegal, plena de troncs d’arbres que sobresurten de l’aigua. Aquesta antiga forma de fondejar, que data del segle V, és una dels últims del seu gènere. Encara segueix utilitzant-se i els vaixells venen a amarrar als troncs amb caps i cadenes.
La platja de Gwin Zegal serà el punt i final de la mateixa, ja que després hem de tornar per el mateix camí però a l’inrevés. La intenció era arribar a la Platja Bonaparte, però no ha pogut ésser.
La badia del Anse Cochat, rebatejada com a Platja Bonaparte, va desenvolupar un paper essencial durant la Segona Guerra Mundial. Es troba entre els llocs més importants de França per les seves accions a favor de la Resistència. En vuit operacions realitzades entre gener i agost de 1944, 135 aviadors i agents britànics, canadencs i americans foren evacuats en secret per vaixell des d’aquesta platja cap al Regne Unit.
Finalment, entre la Punta de Plouha i la platja de Gwin-Zegal, anar i tornar, hem estat un xic menys d’un parell d’hores caminant. Calculem haver fet uns 5km, per camins de pedres i corriols. No es podia anar gaire de pressa, també per la morfologia del camí i tenir els penya-segats tant a prop. En les terres de l’interior, a l’oest del poble de Plouha (dia de mercat el dimecres) es troba Kermaria-an-Iskuit. Aquesta capella del segle XIII és famosa pels seus frescos del segle XV que representen una dansa macabra. Es tracta de 47 obres que van des dels bisbes fins a la pròpia mort i que ens recorden que ningú pot escapar d’aquesta fatalitat.
Després de la caminada, hem agafat el cotxe i ens hem acostat a les immediacions de Paimpol, fent un total de 16,40km (uns 25 minuts amb cotxe). Hem anat a buscar el Moulin de Craca, un molí de vent rehabilitat i en funcionament el dia d’avui. Volíem veure si feien visita turística, però la fan en els mesos d’estiu de dimecres a diumenge de les 17h a les 18h, es tracta d’una visita guiada conjunta amb grup. No ens anava bé aquest horari i ens hem tingut que conformar amb veure’l des de fora i veure les excel·lents vistes de la badia de Paimpol i de les seves estructures al mar, que són vivers d’ostres, a l’ancorada de Paimpol. És un lloc magnífic per aturar-nos a contemplar la bellesa de l’entorn. A més a més, ho hem trobat tant maco, que hem fet un pícnic que no teníem previst de fer-lo aquí.
Amb la planxa plena, a continuació hem volgut anar a trobar un dels monuments imprescindibles del dia, l’Abadia de Beauport, molt a prop del Moulin de Craca (a uns 5km en cotxe) i del poble de Paimpol. És un dels llocs excepcionals de Bretanya.
En el segle XIII, els premonstratenses es varen establir a Beauport a petició del compte Alain de Goëlo. Els primers canonges varen venir de la abadia de Lucerna a Normandía. Beauport és la única abadia premonstratense de Bretanya. Seguint l’exemple del Compte Alain de Goëlo, molts senyors menors varen regalar part de les seves pertinences. Durant 600 anys, Beauport Abbey fou un centre religiós i econòmic, la influencia del qual es va estendre per una vasta àrea en el nord de Côtes-d’Armor.
Els diferents edificis construïts en el segle XIII es varen organitzar al voltant del claustre i varen seguir l’esquema típic adoptat per la majoria d’abadies d’aquest període. Aquest disseny segueix sent visible avui dia. La sala de convidats, la sala capitular, i els soterranis son excel·lents exemples d’arquitectura gòtica.
Tancada durant la Revolució Francesa, la abadia es va dividir en lots i es va vendre a tres famílies de Paimpol. Un a un, els edificis es varen convertir en un estable, una salnitrera, una granja, un ajuntament, apartaments nobles, una escola i una sidreria. Alguns dels sostres es van esfondrar. Des de llavors, l’església de l’abadia i el refectori han estat sense sostre.
| L’abadia finalment fou catalogada com a monument històric en 1862, en particular gràcies a la participació dels propietaris en aquell moment: Mélanie Morand i el seu espòs, el compte Poninsky. En el 1992, l’agència francesa de protecció costanera va comprar Beauport Abbey i els seus terrenys per a protegir-los millor. Gràcies a 20 anys de treball, en associació amb l’Ajuntament de Côtes d’Armor, s’ha conservat la història i la bellesa d’aquest lloc, els seus paisatges i el seu entorn. En l’actualitat, Beauport Estate cobreix més de 100 hectàrees d’entorns costaners i terrestres. Es composa d’un notable mosaic d’hàbitats naturals: canyissars, costes rocoses, maresmes i maresmes al llarg de les costes que voregen l’antiga abadia, mentre que més cap a l’interior, la finca és un mosaic de boscos, rierols i llacs. L’abadia està rodejada de jardins amb una amplia varietat d’espècies de plantes. Un petit jardí contemporani recorda als jardins físics de la Edat Mitjana. Un jardí formal francès, establert en el segle XVIII, encara està perfilat avui per quadrats de gespa, un carreró central i pilars. Comprèn arbres fruiters i algunes varietats d’arbres ornamentals plantats en el segle XIX. Avui en dia, els esforços de conservació i els esdeveniments culturals s’entrellacen en aquest lloc preservat. Durant tot l’any, pots gaudir visitant l’Abadia de Beauport, passejant pels seus jardins i assistint a esdeveniments que provocaran emoció i sorpresa. Els horaris d’accés a l’abadia son durant els mesos d’estiu de 10:30h a 19:00h. El preu de l’entrada és de 6,00€ pels adults i 3,50€ pels nens, amb un Familie Pass sobre els 16,00€ (2 adults i 2 nens). |
Visitada l’abadia, només ens queda anar a veure un altre lloc imprescindible de visitar de Bretanya. Es diu el Sillon de Talbert, i és una llengua de terra que s’endinsa al mar uns 3 kilòmetres. És més al nord encara, a 19,10km per la carretera comarcal D20 (uns 26 minuts amb cotxe). Aparcarem el cotxe en un altre aparcament, a 1,1km del Sillon, l’aparcament del Semaphore de Creac’h Maout. Aquest és un lloc on s’obtenen unes magnífiques vistes del mar i del Sillon de Talbert. Però no és només per això que hem vingut aquí.
L’antic semàfor Creac’h Maout va reemplaçar a les casetes de vigilància de Duanes i Enginyeria durant el segle XIX. Durant la revolució de 1789, el turó Creac’h Maout es va equipar amb un lloc de vigilància. Va assegurar la vigilància dels vaixells que creuaven en el mar. Fou destruït durant la Segona Guerra Mundial, representant un element estratègic de la defensa costanera. El lloc Creac’h Maout recorda els tràgics dies del 5 al 6 i 7 d’agost de 1944, quan 32 patriotes foren massacrats allí per soldats alemanys. Un panell d’interpretació, ubicat en el frontó est, dóna el testimoni d’aquesta història. Sota el semàfor, un monument recent commemora aquest esdeveniment.
Ofereix una vista panoràmica i una lectura paisatgística de la desembocadura del riu Tréguier (el Jaudy), al sud-oest, les illes de Er i Sept-Îles a l’oest, el Sillon de Talbert i el seu altiplà rocós al nord, l’arxipèl·lag de Bréhat a l’est i el vall costaner a l’estuari de Trieux.
Aquest lloc és com un memorial sobre aquells esdeveniments tràgics de la Guerra.
Un cop ens hem posat tristos, ara sí que anem fins al Sillon de Talbert, el qual és una llengua de terra que s’endinsa al mar. No és un miratge, és una curiositat geològica, una espectacular excepció de la naturalesa que ens dóna la ocasió de caminar a ras de l’aigua junt a una flora protegida. Aquest lloc llegendari també és un paradís pels mariscadors.
El Sillon de Talbert, un contrafort de la península de Trégor, s’endinsa 3km en un mar sembrat de roques. Aquesta estreta llengua de 35m de sorra i pedres, està modelada per les corrents oposades del Trieux i del Jaudy. Aquesta fletxa mineral, a més d’oferir refugi a nombroses aus i una calçada per a passejants, també protegeix el canal entre Paimpol i la illa de Bréhant. És un lloc extraordinari que ha de protegir-se amb incursions respectuoses.
A les raons geològiques que expliquen la formació del Sillon, s’afegeixen altres de més romàntiques i misterioses. Una llegenda explica que Merlí va construir aquesta via llançant milions de còdols per arribar fins a la fada Viviana. Una altra, explica que Morgana, que residia en la illa de Talbert, es va enamorar del rei Artur i que per atrapar-lo, va tirar unes pedres cap al litoral i que aquestes es varen convertir en milions de pedres que formaren la llengua de terra.
Als amants de la naturalesa i de la sensació de llibertat els hi encanta aquest lloc plantat enmig del mar. Amb la cara al vent podràs veure el card isquer de color blau, els verds crambes marítims i altres plantes marítimes. També notaràs la presència de moltes varietats d’aus marines, doncs és un terreny de nidificació ideal per elles. El Conservatori del Litoral està realitzant una gran feina per limitar la seva degradació.
Seguint el ritme de les marees, alguns pagesos de la zona recullen el fucus: les algues que usen per abonar la terra. Amb marea baixa, els mariscadors prefereixen recollir el marisc: escopinyes, cloïsses, gambes, crancs,… Si vols intentar-ho, deixa’t aconsellar pels mariscadors locals, però no esperis que et revelin a on estan els seus llocs secrets.
Un cop passejats amunt i avall pel Sillon de Talbert, va arribar l’hora de tornar cap a Dinan.
| Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (249,00km amb 3h 54min) . |