Avui és un dia de trasllat. Ens traslladem de Dinan al departament de Finistère, al poble de Locronan. Durant el dia, anirem fent ruta i anirem visitant altres atractius fins arribar a Locronan, al vespre. La intenció del dia d’avui és explorar la costa de granit rosa, als voltants del poble de Ploumanac’h. O sigui que fem les maletes i ens acomiadem de Dinan, un dels millors pobles medievals que hem vist mai.
Sortim de Dinan a buscar la carretera nacional N176 que va cap a l’oest. La mateixa, es converteix en N12 i passem Saint-Brieuc fins a Guingamp, que agafarem la carretera D767 per anar al nord-oest. A Lannion canviarem de carretera local, agafant la D11 i d’aquí al trencall cap a Ploumanac’h. En total des de Dinan, hem fet uns 139 kilòmetres en un temps de 1 hora i 42 minuts. Aparquem amb un aparcament molt gran a prop de la platja de Saint-Guirec, a Ploumanac’h.
La veritat és que mai a la vida havíem vist alguna cosa així. La Costa de Granit Rosa és un tram de costa al departament de Côtes d’Armor, al nord de Bretanya, que s’estén durant més de trenta quilòmetres des de Plestin-les-Grèves fins a Louannec, englobant Trégastel. Nosaltres, però, només explorarem la zona de Perros-Guirec i Ploumanac’h, que sembla ser que és la més espectacular. Vam explorar 1,4km aprox. La costa de granit rosa és famosa per les seves roques de colors i formes poètiques. És un veritable paradís per a les aus i els passejants, esquitxant el litoral amb mil i un tipus de minerals.
[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m50!1m12!1m3!1d4493.308291616132!2d-3.486148599768907!3d48.83483056317215!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m35!3e2!4m4!1s0x48123276d057410d%3A0x19f9e77b6792c745!3m2!1d48.8319009!2d-3.4870817!4m3!3m2!1d48.8336374!2d-3.4872025!4m4!1s0x48123271868e5d03%3A0xb438016e5ed8554f!3m2!1d48.835426!2d-3.4855926!4m4!1s0x48123272788504a1%3A0xfd368a9517421d5e!3m2!1d48.837495399999995!2d-3.4834201!4m4!1s0x481233cb927933a5%3A0x6581f8f201794afc!3m2!1d48.837144699999996!2d-3.4788647999999998!4m4!1s0x4812338959d52191%3A0xf1370d37f2ab567e!3m2!1d48.8347115!2d-3.4748839!4m4!1s0x4812320c70374da1%3A0x745b1575804f01dc!3m2!1d48.833304!2d-3.4755529999999997!5e1!3m2!1sca!2ses!4v1636623436989!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]
Vam començar per la platja de Perros-Guirec, on hi ha un oratori, l’oratori de Saint-Guirec, fet amb pedra de granit rosa. Tot és molt espectacular. A la platja hi havia marea baixa i boira, i totes les roques quedaven a la vista difuminades per la boira en una escena lúgubre i de molt de misteri.
En canvi, vam caminar un kilòmetre i mig des de la platja en direcció a l’est, i vam poder veure totes les formes i tot l’espectacle de la costa, passant pel far de Men Ruz, que sembla que formi part de les roques. Vaja, està completament integrat.
La costa de granit rosa dibuixa corbes increïbles enfront a un conjunt d’illes i illots. El GR-34 és el camí més popular per explorar la costa. Aquesta té forma de tauró, aquella de conill. Més enllà hi ha una tortuga i una bruixa…En la costa de granit rosa podràs divertir-te personificant les siluetes màgiques de les roques que poblen el sender costaner. El seu color? El rosa, per suposat, un bonic rosa coure brillant.
Va costar molt marxar d’allà. Ens hi vam quedar a dinar de pícnic i tot. Aquesta costa i aquestes formes de les roques tenen un gran magnetisme, però ja era hora de continuar amb la ruta del dia o arribaríem molt tard a Locronan. Vam calcular que encara faltava poc més de 2h per arribar, i teníem de canviar de departament.
Vam continuar amb el cotxe camí de Finistère, seguint per la nacional N12 passant Morlaix, en direcció als Monts d’Arrée, i vam trencar per la carretera D785 per la qual entraríem a Finistère, i ens duria al trencall de Saint Michel de Brasparts, als Monts d’Arrée. El paisatge havia canviat completament. Era un paisatge de mitja muntanya i de prades enormes, de color verd i diferents tonalitats de verd. Érem al Parc Nacional d’Armòrica, amb les muntanyes més altes de Bretanya. Arribarem a Saint Michel de Brasparts, el qual està a dalt d’una cima a 381m d’alçada sobre el nivell del mar.
Vam continuar per la D785 fins a creuar-nos amb la D48, la D887, i finalment la D7 que ens duria a les immediacions de Locronan. Era qüestió de buscar el nostre allotjament. No devien ésser més tard de les 20h, encara vam aprofitar molt bé el dia.
| Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (265,00km amb 3h 55min) . |