| Avui és el dia que canviem d’allotjament. Passarem del poble de Biescas al poble d’Aínsa. Durant el dia, però, continuarem amb la visita dels entorns de la Vall d’Ordesa, i proposem accedir a una vall de l’entorn d’Ordesa: la vall de Bujaruelo i/o la vall de Otal. Després de triar entre una de les dues valls, visitarem l’escollida i farem un pícnic en la mateixa. Ja a la tarda, ens arribarem al poble del nou allotjament, Aínsa, i el visitarem a fons. Així doncs, comencem. |
Proposem dues opcions de vall per a visitar en el dia d’avui, totes dues molt properes a la vall d’Ordesa. Una, és la vall de Bujaruelo, i l’altra, la vall d’Otal. Per tal d’escollir-la correctament, exposarem la visita en cadascuna d’elles.
Comencem per la vall de Bujaruelo. Ens arribarem amb el cotxe al poble de Torla i el passarem de llarg en direcció al Puente de los Navarros. Allí, prendrem el desviament a mà esquerra en direcció a la Vall de Bujaruelo i de referència agafarem el pont romànic de San Nicolás de Bujaruelo. El parking autoritzat es troba a uns 100 metres abans d’arribar-hi, en l’emplaçament del Refugi de Bujaruelo.
En total, des de Torla hi ha uns 9,1 kilòmetres que es fan amb uns 26 minuts de cotxe. La carretera està asfaltada fins al Puente de los Navarros, i després es converteix en una pista mig asfaltada fins al parking. Deixarem el cotxe i ens posarem a explorar la vall de Bujaruelo. A 100 metres de l’aparcament hi ha l’ermita i el pont romànic de San Nicolás de Bujaruelo.
La idea és fer una ruta curta d’exploració de la vall. La ruta té uns 3,4km de longitud, un desnivell acumulat de 55 metres, i un temps total efectiu de caminada de 50 minuts. Tant l’inici com l’arribada es fan des del Refugi de Bujaruelo.
L’itinerari comença en el refugi de Bujaruelo, just al costat del pont de San Nicolás de Bujaruelo. Primer remuntarem la vall de Bujaruelo per el marge dret del riu Ara (Sud-Oest) fins al pont d’Oncins seguint una àmplia i còmoda pista de terra. Un cop en el Puente de Oncins, passarem al marge esquerre del riu (Nord-Est) i retornarem a San Nicolás de Bujaruelo seguint un tram del sender de llarg recorregut GR-11. Finalment, ja en l’entorn de Bujaruelo, tornarem a creuar el riu Ara a través del bonic pont romànic de Bujaruelo.
Aquesta ruta pels voltants de Bujaruelo és una de les rutes ornitològiques que proposa el CEDESOR (Centre per el Desenvolupament del Sobrarbe i La Ribagorza). Junt al pont de San Nicolás de Bujaruelo, punt d’inici de la ruta, i repartits al llarg del recorregut, hi ha varis panells que ens parlen de les aus pròpies d’aquesta zona: el trencalòs, el trencapinyes, la merla, l’àguila reial, la perdiu nival,… La ruta transcorre per la riba del riu Ara i sempre estem envoltats de muntanyes que superen els 2.000 metres d’alçada. Creuem agradables prats de muntanya i boscos d’on predominen els pins, els freixes, els boixos, els teixos i els serbals. El refugi, el pont romànic i l’ermita de San Nicolás de Bujaruelo donen el contrapunt històric a aquesta ruta: Bujaruelo era fa cents d’anys un concorregut punt de pas de peregrins, comerciants, viatgers i pastors que creuaven els Pirineus a través del port de Gavarnie (també anomenat port de Bujaruelo).
L’itinerari és adequat per fer amb nens: el camí és fàcil i presenta varis atractius (flora i fauna, paisatges de gran bellesa, espais per descansar i jugar). La ruta es pot realitzar en ambdós sentits de la marxa. Nosaltres optarem per avançar primer per la pista de terra del marge dret del riu Ara (aigües avall) fins al Puente de Oncins i, des d’aquest punt, retornar per el sender GR-11 del marge esquerre del riu (aigües avall). Si opteu per fer la ruta en l’altre sentit, en el punt d’inici, en el refugi de Bujaruelo, haureu de creuar el pont romànic i remuntar la vall de Bujaruelo per el sender GR-11.
| El refugi de Bujaruelo és un antic hospital de peregrins que fou construït en el segle XII per l’ordre dels Hospitalaris de San Juan. La vall de Bujaruelo fou, durant segles, un dels passos més concorreguts per part de peregrins, comerciants i pastors que volien creuar els Pirineus. De fet, en els estatuts de la Mancomunitat de la Vall es diu que les instal·lacions de Bujaruelo (refugi, ermita i pont) han de conservar-se com a “refugi hospitalari durant els mesos d’hivern i primavera” al trobar-se a mig camí entre Torla i França, per lo “escarpat de les horroroses ventoleres de la serralada pirenaica per el port de Gavarnie”, i per a “evitar les desgràcies de cada hivern”. |
També hi ha l’opció d’allargar la ruta si és que tenim moltes ganes de caminar. Es pot allargar la ruta per tota la vall i aconseguir un recorregut d’uns 15 kilòmetres. Cadascú com li vagi bé, es pot fer una ruta “a mida”.
Bé, aquesta és la primera de les opcions que us proposem pel dia d’avui. La segona és la visita a la vall de Otal, i la idea seria similar a l’opció 1: aparcar al mateix lloc (al refugi de Bujaruelo) i acostar-nos a peu fins la vall. Es tracta d’una excursió fins al Circ d’Otal, als peus de la Sierra de Tendeñera, des de Bujaruelo. Lo bonic de la caminada és l’entrada a la mateixa vall d’Otal, la qual presenta una forma molt característica, ja que és una vall impressionant en forma de “U”.
La ruta presenta una dificultat mitja, amb una distància total de 13,5 kilòmetres, un desnivell acumulat de 315 metres i un temps total efectiu de 3h 15 minuts, amb el punt de sortida i arribada al mateix refugi de Bujaruelo. Aquesta és una caminada una mica més exigent que l’opció 1, però també es pot fer el contrari, escurçar-la, si interessa, fer-la “a mida” de cadascú.
Es tracta d’un passeig de 13,5km de longitud (anada i tornada) fins al circ d’Otal, en la capçalera de la vall d’Otal, des del refugi de Bujaruelo. Primer l’itinerari remunta la vall de Bujaruelo fins al desviament de la pista de Otal per una còmoda pista. A continuació prendrem la pista d’Otal que puja fent àmplies llaçades fins a la collada d’Otal, punt en el que se’ns obre tota la perspectiva sobre aquesta vall d’origen glaciar. Finalment recorrem la bonica vall fins a la seva capçalera per un camí senzill i fàcil. La tornada es realitza per el mateix itinerari. Tanmateix, si ho preferim, podem fer drecera per varis camins, i un camí ens permet anar des del desviament de la pista de Otal fins al refugi de Bujaruelo per el marge oriental del riu Ara.
La ruta fins al circ d’Otal ens permet endinsar-nos en el bonic i a la vegada desconegut vall d’Otal. Aquesta vall té la seva capçalera a occident, als peus de la serra de Tendeñera, i està rodejada de muntanyes com el propi pic de Tendeñera, la Peña de Otal, el pic Turbón o la Peña de Ordiso, que podem admirar al llarg de l’itinerari. El principal atractiu de la ruta és la captivadora estampa pirenaica que ens ofereix la vall d’Otal: enmig del marcat perfil en forma de “U” que ens ofereix aquesta vall d’origen glaciar, hi trobarem marmotes, vaques, flors silvestres, prats, petits boscos i el petit rierol de Otal. Una petita meravella.
L’itinerari és adequat per fer amb nens: el camí és fàcil i presenta varis atractius (flora i fauna, paisatges de gran bellesa, espais per descansar i jugar). De tornada, en el desviament de la pista de Otal i el pont d’Oncins, es pot optar per anar cap a aquest pont (200 metres des del desviament) i tornar a San Nicolás de Bujaruelo per l’altre marge del riu Ara (el camí està en bon estat, ben senyalitzat en tot moment i creua una sèrie de prats molt bonics situats a les ribes del riu).
I així finalitza l’exposició de les dues rutes com les dues opcions que podem fer durant la major part del dia (n’hem de triar una). El següent pas de la nostra ruta és anar fins al poble on ens allotjarem tota la setmana, Aínsa, i visitar-lo. Així doncs, recorrerem els 54,3 kilòmetres que ens separen (es fan amb una hora i 12 minuts des del parking del refugi de Bujaruelo), i aparcarem a un aparcament habilitat als afores del casc històric d’Aínsa (direcció Nord-Oest).
A 589 metres d’alçada i amb 2.000 habitants, Aínsa posseeix una situació privilegiada entre el Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido, el Parc Natural de los Cañones i la Sierra de Guara i el Parc Natural Posets-Maladeta.
Aínsa ofereix una interessant oferta turística i comercial. La part comercial i moderna, clarament diferenciada, sorgida entorn al creuament de carreteres i el Casc Antic Medieval, declarat Monument Històric Artístic. En l’actualitat el municipi inclou uns altres 22 pobles, que ens ofereixen mil racons màgics.
En quan a la seva història, es data l’any 724 com el de la Reconquesta d’Aínsa sota el comandament de Garci Ximeno. Després d’organitzar-se militarment, els cristians que havien fugit del domini musulmà, varen arribar fins a Aínsa escometent la reconquesta. Segons la llegenda de la Cruz de Sobrarbe, la batalla fou guanyada amb l’ajuda d’una creu lluminosa apareguda sobre una carrasca; senyal que va animar a les tropes cristianes a reconquerir la ciutat. La victòria és commemorada encara en els nostres dies com la festa bianual de “La Morisma”.
Al llarg de la història a Aínsa li foren atorgats nombrosos privilegis per els diferents monarques, com el concedit per Alfons I en l’any 1124: el dret de celebrar fires, el d’adouanes, el d’escollir la seva pròpia justícia, etc…
La Plaça Medieval sembla ser dels segles XII-XIII, els de major auge de la vil·la. Fou escenari de nombroses fires i mercats. Les seves dimensions i el seu caràcter medieval, la converteixen en una de les més belles del país i possiblement la única que conserva les seves construccions originals.
L’element més característic son els seus porxos. El seu estil és típicament romànic, amb els seus arcs de mig punt, encara que n’hi ha alguns d’ogivals, de forma que és difícil trobar dos arcs iguals. Les cases de la plaça són d’estructura semblant, i les seves teulades originalment de llosa han estat substituïdes per teula àrab. Sota els porxos de la plaça es troben dues premses de vi comunals.
La resta de vivendes s’articulen entorn a dos carrers que sortint de la Plaza Mayor es fusionen en la Plazeta de San Salvador (que deu el seu nom a una antiga església de la que solament queden alguns vestigis), la Calle Mayor (anomenada també Gonzalo I) i la Calle de Santa Cruz.
L’església parroquial està sota l’advocació de Santa Maria. És un dels temples més excel·lents de tota la comarca del Sobrarbe, caracteritzant-se per la seva sobrietat i nuesa. La seva construcció es va iniciar a finals del segle XI i es va haver d’acabar en la segona meitat del segle XII. La torre va exercir un doble paper: religiós i militar. Aquest últim donat al seu òptim emplaçament i la seva considerable alçada.
El Castell és un impressionant conjunt emmurallat, originalment vorejat per un fossar que únicament es podia salvar creuant el pont llevadís que donava accés al descomunal pati d’armes franquejat per 4 torrasses, de les quals hi destaca el de la Torre de l’Homenatge (segle XI). Cal ressaltar l’entramat d’arcs de mig punt que sustenten el passeig de ronda i les dimensions d’aquesta fortalesa.
La Cruz Cubierta és un templet de planta circular construït en l’any 1655 com a monument commemoratiu de la batalla de la reconquesta d’Aínsa als musulmans. L’interior acull la creu sobre la carrasca, símbol de la comarca de Sobrarbe, primer quarter de l’escut d’Aragó.
Les Muralles es conserven en la seva major part emmascarades per les vivendes que s’hi adossaren per la seva cara interior. Encara es pot admirar cinc de les set portes que existiren en els dos recintes emmurallats: Portal de Abajo, Portal de Afuera, Portal Alto, Portal de Tierra Glera i Portal del Callizo.
A Aínsa hi ha 3 museus que valen la pena la seva visita:
- L’Ecomuseo de la fauna pirenaica: Audiovisuals, maquetes, recreació del sòl alpí,… És un museu interactiu i interpretatiu de la fauna dels Pirineus. Està ubicat a dins del castell d’Aínsa. Els seus horaris d’obertura son de 10:30h a 14:30h i de 15:30h a 20:30h. Els preus son de 5€ per persona.
- Espai del Geoparc dels Pirineus: Per conèixer com varen sorgir els Pirineus i la seva evolució en el temps. És un museu interactiu i interpretatiu. També està dins del recinte del castell d’Aínsa. També hi ha una oficina de turisme. Els horaris d’obertura son de dimecres a diumenge de 9:30h a 14h i de 16:30h a 19:30h. L’entrada és gratuïta.
- Museu d’oficis i arts tradicionals: És una recopilació d’objectes entorn a la temàtica de varis oficis tradicionals, avui perduts. Està ubicat a la Plaça Sant Salvador, 4. L’entrada val uns 2,5€ per persona.
Un cop visitada Aínsa, donarem per finalitzada la jornada del dia. Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (88,8 kilòmetres, en 2 hores i 11 minuts):